Sabater i Albiol, un del dos recuperà abans de l'estiu l'alcaldia
L'actual alcalde, Àlex Pastor detingut avui conduint en aparent estat d'embriagadesa
Si alguna ciutat de Catalunya viu des de fa més de dotze anys un clima polític enrarit, ple de pactes difícils d'entendre, i confrontació sovint sacsejada per interessos partidistes o gairebé personalistes, és Badalona. I la detenció ahir al vespre de l'alcalde del PSC, Àlex Pastor, en negar-se a fer el control d'alcoholèmia a l'Eixample de Barcelona i, sembla en un estat d'alteració, resistir-se o agredir als agents, té com a consecuència segura l'elecció d'un nou alcade o alcadessa que el més probable és que serà l'exalcaldessa Dolors Sabater, o el també exalcalde Xavier García Albiol.
Fa cinc anys, Dolors Sabater amb un candidatura formada per un sector de
Podem, sectors de l'antiga Iniciativa-Esquerra Unida Alternativa i de la CUP, tot i quedar en segon lloc per
darrera d'Albiol, que va ser la llista més votada, va aconseguir l'alcaldia
gràcies al suport d'ERC, PSC, Iniciativa i un regidor de CiU. La voluntat
d'evitar que continués governant Albiol que feia propostes que sovint es podien considerar xenòfoves, va aconseguir que totes les esquerres donessin suport
a Sabater que havia obtingut 5 regidors, front els 10 del PP.
Recordo que la llei diu que si cap candidat obté en el ple de constitució el vot de la majoria
absoluta, sigui només amb regidors seus, o per la suma i l'acord entre diferents
partits que voten al mateix candidat, el secretari nomena alcalde al cap de llista de la candidatura que ha
obtingut més vots a les urnes. I com va haver-hi acord entre diferents partits,
aconseguint la majoria absoluta, Albiol
no revalidà l'alcaldia. El dia del ple de juny de 2015, la plaça de
l'Ajuntament estava plena de manifestants favorables a Albiol amb banderes
espanyoles, i d'independentistes en favor de Sabater.
Badalona molt tensionada
Però el mandat de Sabater no va ser fàcil per discrepàncies internes i
entre els partits, acusant el PSC -que havia donat suport a Sabater sense
entrar a l'equip de govern- que sense haver-hi una majoria independentista,
ella havia posat l'ajuntament al servei del Procés, fet que a mi Sabater sempre em
va negar. I quan faltava un any per
a les noves eleccions, el PSC va votar contra dels pressupostos del
govern municipal i també tombava la qüestió de confiança de Sabater per
aprovar-los en última instància. Els socialistes acusaven l'alcaldessa
d'haver-se posicionat massa clarament a favor del dret a
l'autodeterminació i també es recriminava a
Sabater que busqués més el suport en assemblees o processos participatius, que en el
necessari consens entre les forces polítiques i regidors de l'Ajuntament.
El fet és que Pastor, que havia anat de número dos a la llista del PSC, que havia
obtingut quatre regidors, front els cinc
de Badalona en Comú (Sabater), aconseguiria l'alcaldia el
juny de 2018 gràcies a una moció de censura presentada por el PSC, pero animada per Albiol, que amb el
seus deu regidors i els quatre del PSC tenien assegurada la majoria absoluta.
Maniobra que em consta que a molts dirigents del PSC no va agrada gens. Albiol amb deu regidors, regalava l'alcaldia al PSC amb només quatre per tal que Badalona es desempallegués d'una alcaldessa propera a la CUP, si bé Sabater no milita a la CUP.
I en les eleccions de maig de 2019, en les que, amb un major participació
Albiol tornà a guanyar, incrementant a onze el nombre de regidors, mentre la
coalició de Guanyem Badalona en Comú coaligada amb ERC van obtenir 7 regidors, front el 8
que havien obtingut quatre anys abans per separat, el PSC pujava i n'obtenia
cinc, la de Badalona en Comú-En Comú Guanyem, formada per sectors de Podem i
l'antiga Iniciativa n'obtenia dos, i Junts per Cat un.
Així les coses sense el PSC i aquest
sector d'En Comú Podem que havia anat per separat, Sabater no podia obtenir la
majoria absoluta. I el PSC es va negar a donar suport a Sabater, però va decidir
com si fos una partida de Pòquer, mantenir la seva candidatura, amb el seus cinc
regidors aspirant a l’alcaldia, en el Ple de constitució. I això va fer que la
llista de Sabater, Guanyem Badalona, amb set regidors, en l´últim moment donés suport com també
va fer l'altra llista de l'entorn d'Iniciativa i Podem a Àlex Pastor, que amb
només 5 regidors esdevenia alcalde i governaria en en coalició amb els dos d'En Comú-Podem, llista encapçalada per Aida Llauradó. I la coalició de Sabater amb
Oriol Lladó d'ERC es va donar per finiquitada formant dos grups municipals separats, perdent així Sabater part del seu estatus com a líder de l'oposició.
Si Jordi Serra va perdre l’alcaldia en 2011, per una dificultat
d'aproximar-se al veïns i pel desgast i lluites caïnites atàviques del
PSC, a Dolors Sabater se li criticava que
hipervalorava el processos participatius enlloc de buscar consensos dins del
ple municipal, si bé amb Albiol era impossible cap consens. I Pastor, després de
la retirada de Jordi Serra, ja volia al preu que fos ser alcalde de Badalona,
com va aconseguiral cap de tres anys gràcies al suport, gratis o no d'Albiol. Les
lluites internes dins de l'antic espai d’Iniciativa i Podem va fer que un
sector no volgués anar fa un any amb Sabater. I tot i colaigar-se Sabater amb ERC, després de els eleccions ERC, liderada
per Oriol Lladó van decidir fer, com he explicat, grup municipal propi.
De Pastor es deia que a nivell personal no donava la talla per fer d’alcalde.
I quan va estar de baixa un mes a començament d'any per problema d’arítmies, es
van llençar rumors que el motiu era més aviat un problema d'adiccions. El fet que
aquesta nit hagi estat aturat circulant en fent esses en aparent estat
d'haver consumit força alcohol o altres substàncies, s'hagi negat a fer la
prova d’alcoholèmia i, hagi agredit uns agents, posa fi a la seva carrera
política, i el PSC, que tampoc li agradaven les seves aliances amb Albiol i
altres elements de la seva figura l'ha suspès de militància.
Ara si Dolors Sabater és capaç de guanyar-se la confiança del PSC -dono per
sentat que Lladó d'ERC tot i haver fer grup municipal separat acceptarà tornar a governar amb Sabater- i també els dos
regidors d'En Comú Podem -ara al govern amb el PSC- que lidera Aida Llauradó, sumarien la majoria
absoluta, i podria haver-hi un govern d'esquerres de nou regidors, si el PSC no
hi entrava, o de quinze amb el PSC. També estaria per veure que faria el regidor
de Junts X Cat. Però repeteixo serà el PSC qui tindrà la clau perquè Albiol
governi com a llista més votada o que ho sigui Sabater amb un govern de tres o quatre partits. I si fracasa una hipotètica coalició d'esquerres, l'alcaldia serà per Albiol.
(Actualitzat: Aida Llauradò d'En Comú Podem, que ja era ara Tinent d'Alcalde, esdevé alcadessa accidental)
El PSC retreia a Sabater que s'aliniés amb el Procès independentista
De moment sembla que, més enllà que Pastor renuncií a l'alcaldia (ja ho ha fet a primera hora del matí), sembla
que Albiol prendrà la iniciativa i presentarà una moció de censura postulant-se
ell a l'alcaldia que només tindria èxit amb els vots del PSC. I caldrà veure si
també la presenta Sabater postulant-se ella que només guanyaria amb el suport
del PSC. I Albiol sempre tindrà a favor seu haver estat la llista més votada si
no hi acord o consens perquè un o altre obtingui la majoria absoluta. La greu
crisis social que es viu i viurà a causa del Covid-19 fa que Badalona no es pugui
permetre ara un buit de poder o que s'allargui un govern municipal en funcions
amb un alcalde accidental sense legitimitat ni suport. Caldrà que totes els esquerres
tinguin humilitat i capacitat de pacte, sempre i quan el PSC vulgui o pugui
pactar.
Vull deixar clar que m'entristeix força la manera com ha acabat el mandat o carrera política d'Álex Pastor. Els polítics estan sotmesos a molta pressió i com tothom han d'afrontar problemàtiques personals com el divorci que havia viscut. No sóc qui per jutjar les seves adiccions a l'alcohol o al que sigui. I no crec que si un polític dóna positiu en un control d'alcholèmia hagid e dimitir. Però sembla que el que ha passat ha sigut molt més greu, i és un mal epitafi per un polític socialista que va arribar a l'alcaldia gràcies a la moció de censura que en la pràctica va fer Albiol. Aquell sí que va ser per mi un gest molt greu.
