Explico al 3/24 i TV3 que el perill de que Giorgia Meloni tingui una àmplia majoria absoluta, és que pretengui aprovar canvis constitucional com ha fet Orban, per convertir Itàlia en un estat autoritari. Les eleccions se celebren en complir-se cent anys de la Marxa sobre Roma de Mussolini que va instaurar la dictadura feixista

 

Clica per veure l'entrevista sencera

Cristina Herranz m'entrevista al canal 3/24 i TV3 sobre la probable victòria d'avui de Giorgia Meloni i a Itàlia. Explico que el perill de que Meloni i la coalició amb Matteo Salvino i Silvio Berlusconi tingui una àmplia majoria absoluta, és que pretengui aprovar canvis constitucional com ha fet Orban, per convertir Itàlia en un estat autoritari. Les eleccions se celebren en complir-se cent anys de la Marxa sobre Roma de Mussolini que va instaurar la dictadura feixista. Germans d'Itàlia és el partit Hereu del Moviment Social Italià i del partit feisista de Mussolini

 

                  

Clica aquí per veure l'entrevista al canal 324

¿Fin de trayecto del Hogar Social Madrid? Melisa Domínguez Ruiz y otros militantes del HSM serán juzgados en octubre por la manifestación con bengalas ante la mezquita de la M-30. El HSM tras una docena de ocupaciones y desalojos en 8 años, permance inactivo, su sede parece vacía y sin actividad pública desde julio

 (Actualizado jueves 22 de septiembre a las 12 horas: HSM hace un  tuit con una foto  de un carro de la compra con alimentos para afirmar que continua activo! Actualizado a 7 de octubre: Meslisa Dóminguez me ha remitido un mensaje afirmando que continuan activos y reparten alimentos los domingos. No me ha aclarado en qué lugar o local. En todo caso es una situación distinta a la de cuando gestionaban grandes locales ocupados y convetidos en albergue o alojamientos)  

Último tuit del HSM en junio de 2022, coincidiendo con la cumbre de la OTAN en Madrid. 

 

Imagen del edificio de RTVE, sede del antiguo NODO que ocupaban. Ahora parece vacío y no hay pancartas.

 

Para los días 18, 19 y 20 de octubre de 2022 está previsto en Madrid el juicio contra la líder de Hogar Social Madrid (HSM), Melisa Domínguez Ruiz, y once de sus integrantes por la protesta con bengalas alrededor de la mezquita de la M-30 realizado el 22 de marzo de 2016 tras los atentados yihadistas de Bruselas. Para la máxima dirigente del Hogar, Melisa Domínguez Ruiz, la Fiscalía de Delitos de Odio de Madrid solicita una pena de tres años de cárcel por delito de odio  (artículo 510 del Código Penal) y desórdenes públicos, además de una multa de 3000 euros y 4 años de inhabilitación. Este no es el único juicio previsto los próximos meses contra los dirigentes del HSM. Así también debe celebrase otro por desobediencia por la sentada que realizaron diversos militantes del HSM, entre los que estaba la lideresa en la sede del PSOE en la calle Ferraz el 9 de enero de 2020. Por esta acción la Fiscalía Provincial solicita siete meses de prisión.

Los miembros del HSM Madrid afrontan estos juicios habiendo cesado desde julio, al menos aparentemente, su actividad pública de asistencia a españoles necesitados, no a inmigrantes ni a inmigrantes nacionalizados. Su última sede o local ocupado, el edificio de Radio Televisión Española, antigua sede del NODO de la calle Joaquín Costa esquina con Velàzquez, que ocuparon por segunda vez a finales de agosto de 2021, está inactivo y sin pancartas en el exterior pese a haber intermitentemente alguna persona dentro. Además las redes sociales del HSM han sido cerradas. Sí que continua operativa su cuenta de Twitter, si bien está inactiva desde junio.

La irrupción de nuevos grupos del ámbito ultra y nacional-revolucionario como Bastión Frontal y los grupos vecinales ultras impulsados por Alberto Ayala de Cantalicio, que durante unos años ayudó al Hogar Social,  motivó que el HSM perdiera muchos militantes, como se vió en su convocatoria para rodear el complejo presidenciald e la Moncloa en diciembre de 2020, acción a la que sólo acudieron 50 personas. Además, la irrupción de Vox en diciembre de 2018 en Andalucía, desbarató los planes del Hogar Social tras legalizarse como partido para presentarse a las elecciones municipales y autonómicas madrileñas de mayo de 2019.

Está por ver si la escasa o nula actividad del Hogar Social desde julio y su desaparición de las redes sociales, significa su fin tras ocho años de existencia, cuando ocuparon la que sería su primera sede en Tetuán, o es tan sólo un repliegue táctico.

 

Melisa Domínguez Ruiz, máxima líder del HSM

Melisa Domínguez, en sus tiempos de militante del Movimiento Social Republicano (MSR)

                     

GIORGIA MELONI, LA ULTRA QUE POT GOVERNAR ITÀLIA. Analitzo al Triangle les elecciones legislatives de diumenge a Itàlia

 .

 

                                    

 Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de setembre de 2022

El mes d’abril passat va ser França, el país fundacional de la Unió Europea, on se celebraven eleccions i es temia que la ultradretana Marine Le Pen aconseguís la presidència d’un país on el cap d’Estat no és una figura decorativa, sinó qui marca la línia de l’acció política i econòmica del país. Afortunadament, en part pel cordó sanitari, va guanyar Emmanuel Macron.

Ara és a Itàlia, un altre país fundador de la Unió, on les enquestes diuen que diumenge vinent, 25 de setembre, la més votada serà la ultradretana Giorgia Meloni, dels Germans d’Itàlia. I donada la nova llei electoral italiana, coneguda com a Rossatellum, que beneficia les coalicions o blocs, donant 148 diputats a la llista o coalició més votada de cada circumscripció, farà que, més enllà que Germans d’Itàlia sigui el partit més votat, el bloc de dretes format pels Germans d’Itàlia de Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i el Força Itàlia de Silvio Berlusconi obtinguin la majoria a la cambra i formin un govern de coalició amb Meloni de primera ministra.

El segon partit, segons les enquestes, serà el Partit Democràtic d’Enrico Letta, però donada la debilitat de les altres forces d’esquerres, el seu bloc quedarà molt lluny del conservador. En tercer lloc hi ha el populista Moviment 5 Estrelles, de Giuseppe Conte, responsable de fer caure el govern de Mario Draghi i de la convocatòria d’aquestes eleccions.

La guerra d’Ucraïna ha tingut l’efecte col·lateral de revertir l’antieuropeisme i el rebuig a les institucions comunitàries de part de la ultradreta europea. Així, tant el president polonès, Andrzej Duda, com el primer ministre, Mateusz Morawiecki, del partit Llei i Justícia, han cercat l’aixopluc de les institucions europees i altres organismes internacionals, pel perill que representava l’expansionisme rus per a Polònia, país fronterer amb Ucraïna. Llei i Justícia està enquadrat a Europa al grup dels Conservadors i Reformistes, el mateix on hi ha Vox, i l’hongarès Viktor Orbán queda al marge d’aquest apropament a Brussel·les, ja que manté la seva bona relació personal, econòmica i energètica amb Vladímir Putin.

Giorgia Meloni es va posar del costat de Brussel·les pel que fa a Ucraïna, molt abans que Salvini, amic fins fa poc de Putin. La candidata ha moderat el seu discurs, intentant allunyar, tant el seu partit com la seva persona, del neofeixista Moviment Social Italià, d’on provenen. Germans d’Itàlia està integrat al Parlament Europeu en el grup dels Conservadors i Reformistes on hi ha Llei i Justícia de Polònia i Vox. És el grup, per dir-ho d’una manera planera de la ultradreta catòlica i contrària als avenços del moviment feminista, drets LGTBI i a l’avortament, a diferència de l’altre grup, Identitat i Democràcia, on hi ha Marine Le Pen o Alternativa per Alemanya, defensors del dret a l’avortament i sense cap mena d’hostilitat respecte als drets de les dones i dels homosexuals.

En l’acte de Vox del 13 de juny a la campanya electoral andalusa, en el qual va participar Meloni, la líder de Germans d’Itàlia va clamar a favor de la cultura de la vida i contra la cultura de la mort, en relació amb l’avortament i l’eutanàsia, i contra els lobbies LGTBI. Però ara, a totes les entrevistes que se li fan, afirma que no derogarà la llei de l’avortament, sinó que el que proposa és donar alternatives a les dones embarassades en situacions socials econòmiques o familiars difícils.

Malgrat aquest suposat allunyament de la ultradreta pel que fa a les propostes polítiques i socials, va recuperar el lema “Deu, pàtria i família” per a la seva campanya, un lema creat el 1931 pel secretari general del Partit Nacional Feixista Giovanni Giurati, que propugnava un sistema social basat en l’ordre, la disciplina i l’obediència. En el que sí que s’ha mostrat coherent Meloni, i no ha canviat, ha sigut a vincular directament durant tota la campanya la delinqüència a la immigració, cosa que també ha fet el seu soci Matteo Salvini,

Així, la campanya electoral va començar amb la instrumentalització xenòfoba per part de Giorgia Meloni del vídeo d’una violació al carrer a Piacenza. Meloni va tuitejar el vídeo de la violació denunciant que l’agressor era un demandant d’asil, vinculant immigració i violència sexual, una pràctica habitual també de Vox. La víctima, però, va denunciar que com a conseqüència de la difusió del vídeo, se la reconeixia i havia estat identificada per la gent, cosa que havia incrementat el seu patiment.

 Llegir en català al Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, 21 de septiembre de 2022 

 

El pasado mes de abril fue Francia, el país fundacional de la Unión Europea, donde se celebraban elecciones y se temía que la ultraderechista Marine Le Pen lograra la presidencia de un país donde el jefe de Estado no es una figura decorativa, sino quien marca la línea de la acción política y económica del país. Afortunadamente, en parte por el cordón sanitario, ganó a Emmanuel Macron.

Ahora es en Italia, otro país fundador de la Unión, donde las encuestas dicen que el próximo domingo, 25 de septiembre, la más votada será la ultraderechista Giorgia Meloni, de los Hermanos de Italia. Y dada la nueva ley electoral italiana, conocida como Rossatellum, que beneficia a las coaliciones o blogs, dando 148 diputados a la lista o coalición más votada de cada circunscripción, hará que, más allá de que Hermanos de Italia sea el partido más votado, el bloque de derechas formado por los Hermanos de Italia de Meloni, la Liga de Matteo Salvini y el Força Italia de Silvio Berlusconi obtengan la mayoría en la cámara y formen un gobierno de coalición con Meloni de primera ministra.

El segundo partido, según las encuestas, será el Partido Democrático de Enrico Letta, pero dada la debilidad de las demás fuerzas de izquierdas, su bloque quedará muy lejos del conservador. En tercer lugar está el populista Movimiento 5 Estrellas, de Giuseppe Conte, responsable de derribar al gobierno de Mario Draghi y de la convocatoria de estas elecciones.

La guerra de Ucrania ha tenido el efecto colateral de revertir el antieuropeísmo y el rechazo a las instituciones comunitarias por parte de la ultraderecha europea. Así, tanto el presidente polaco, Andrzej Duda, como el primer ministro, Mateusz Morawiecki, del partido Ley y Justicia, buscaron el cobijo de las instituciones europeas y otros organismos internacionales, por el peligro que representaba el expansionismo ruso para Polonia, país fronterizo con Ucrania. Ley y Justicia está encuadrado en Europa en el grupo de los Conservadores y Reformistas, el mismo donde se encuentra Vox, y el húngaro Viktor Orbán queda al margen de este acercamiento a Bruselas, ya que mantiene su buena relación personal, económica y energética con Vladimir Putin.

Giorgia Meloni se puso del lado de Bruselas con respecto a Ucrania, mucho antes que Salvini, amigo hasta hace poco de Putin. La candidata ha moderado su discurso, intentando alejar, tanto a su partido como a su persona, del neofascista Movimiento Social Italiano, de donde provienen. Hermanos de Italia está integrado en el Parlamento Europeo en el grupo de los Conservadores y Reformistas donde se encuentran Ley y Justicia de Polonia y Vox. Es el grupo, por decirlo de forma llana de la ultraderecha católica y contraria a los avances del movimiento feminista, derechos LGTBI y al aborto, a diferencia del otro grupo, Identidad y Democracia, donde se encuentra Marine Le Pen o Alternativa por Alemania, defensores del derecho al aborto y sin hostilidad alguna respecto a los derechos de las mujeres y de los homosexuales.

En el acto de Vox del 13 de junio en la campaña electoral andaluza, en el que participó Meloni, la líder de Hermanos de Italia clamó a favor de la cultura de la vida y contra la cultura de la muerte, en relación con el aborto y la eutanasia, y contra los lobbies LGTBI. Pero ahora, en todas las entrevistas que le hacen, afirma que no va a derogar la ley del aborto, sino que lo que propone es dar alternativas a las mujeres embarazadas en situaciones sociales económicas o familiares difíciles.

Pese a este supuesto alejamiento de la ultraderecha en cuanto a las propuestas políticas y sociales, recuperó el lema “Dios, patria y familia” para su campaña, un lema creado en 1931 por el secretario general del Partido Nacional Fascista Giovanni Giurati, que propugnaba un sistema social basado en el orden, la disciplina y la obediencia. En lo que sí se ha mostrado coherente Meloni, y no ha cambiado, ha sido en vincular directamente durante toda la campaña la delincuencia a la inmigración, lo que también ha hecho su socio Matteo Salvini,

Así, la campaña electoral comenzó con la instrumentalización xenófoba por parte de Giorgia Meloni del vídeo de una violación callejera en Piacenza. Meloni tuiteó el vídeo de la violación denunciando que el agresor era un demandante de asilo, vinculando inmigración y violencia sexual, práctica habitual también de Vox. Sin embargo, la víctima denunció que como consecuencia de la difusión del vídeo, se la reconocía y había sido identificada por la gente, lo que había incrementado su sufrimiento.

                                        

PUTIN, STALIN i ELS TSARS. Analitzo al Punt Avui les derrotes russes a Ucraïna i les veus que s'aixequen contra Putin

                                               

Xavier Rius Sant, periodista  

El Punt Avui, diumenge 18 de setembre de 2022 

Ramzan Kadírov president de Txetxènia, que amb les seves tropes participa al costat de Rússia en la guerra d’Ucraïna, va lamentar, coincidint amb la recuperació per part d’Ucraïna de més de 7.000 quilòmetres quadrats de territori, que Vladímir Putin no estava sent informat de la situació real al camp de batalla i que Rússia seguia una estratègia equivocada. Kadírov culpava els generals i els serveis d’informació. Kadírov fa dues dècades va tenir un paper cabdal ajudant Putin a esclafar l’independentisme txetxè amb uns mètodes en els quals no hi havia pietat per als civils. Uns mètodes de terra cremada que Kadírov amb les seves tropes txetxenes i unitats especials de l’exèrcit rus van aplicar a Síria els anys 2015 i 2016, fet que va permetre a Baixar al-Assad recuperar la major part de territori que havien arribat a controlar Estat Islàmic i les milícies d’Al-Qaida. El món va mirar llavors cap a l’altra banda davant els crims que cometien les tropes txetxenes, russes i sirianes, atès que tot valia per esclafar Al-Qaida i Estat Islàmic. I al llarg d’aquests 200 dies de guerra les tropes russes, amb els seus aliats txetxens i els mercenaris del grup Wagner, han comès a Ucraïna nombrosos crims de guerra com ara tortures i execucions de civils. Així es va comprovar a Butxa, al nord de Kíiv, en retirar-se d’allà les unitats russes fa cinc mesos, i es torna a veure en ciutats com ara Izium recuperades aquests dies.

 

Però, per salvatge que sigui l’actuació de determinades unitats russes o txetxenes, la seva barbàrie no es pot comparar amb la política de terra cremada que aplicaven a Síria, amb una aviació i artilleria que ho arrasava tot. I aquesta és una de les queixes de Kadírov, que també insinua que els generals i serveis d’informació no explicaven la veritat a Putin per por. La intel·ligència russa va creure fa un mes que Ucraïna concentraria la seva ofensiva al sud, a prop de Kherson, on Moscou va traslladar part del seu exèrcit, però va tenir lloc al nord-est. I, com veiem en les imatges dels tancs i munició abandonats, els soldats van fugir amb el que duien posat sense intentar resistir en una guerra en què els drons ucraïnesos han tingut un paper determinant, contra els quals els tancs no poden fer res. Per dir-ho d’alguna manera, els generals fan promeses atemorits a Putin, com ho feien amb Ióssif Stalin, però no són capaços de disparar contra els seus propis homes si es retiren com es feia a Stalingrad. I ara es repeteix allò que passava primer en l’època dels tsars de la família Romànov i després en temps de Stalin, que davant dels desastres la culpa no ha de ser del líder, sinó dels incompetents ministres i generals.

En una Rússia en què no hi ha llibertat d’expressió i molts dissidents, periodistes i oligarques del petroli són empresonats o moren misteriosament –en això sí que el sistema funciona com en els vells temps–, també s’han sentit veus com ara la de regidors de Moscou i Sant Petersburg culpant Putin i demanant la seva destitució. Crítiques que han estat recollides per alguns mitjans de comunicació. En una Rússia on no hi ha dades globals del nombre de soldats morts, que ningú ja no dubta que supera de molt les 15.000 baixes que la Unió Soviètica va tenir en 14 anys a l’Afganistan, els regidors i alcaldes tenen unes dades que ningú no pot qüestionar. El nombre de joves que tornats del front són enterrats als cementiris dels seus respectius pobles, barris i ciutats. Regidors que responsabilitzen Putin i la direcció militar no només de la mort de milers de joves, sinó d’enfonsar la mateixa Rússia.

Putin s’ha volgut emmirallar en l’Imperi dels Romànov i la Unió Soviètica de Stalin per fer gran una Rússia de la qual Ucraïna era part. I confiava que, com els va passar al tsar Alexandre amb Napoleó i a Stalin amb Hitler, el fred, l’anomenat “general hivern”, fes dubtar i dividís la UE i li donés la victòria. Però no està sent així. No poder prendre al març Kíiv per canviar-hi el govern, i després Odessa per garantir-se el control de tota la costa, ja eren dues derrotes polítiques. Ara Rússia ha tingut la seva derrota militar al nord-est i pot perdre el Donbass, i tacada de sang intenta amagar la xifra de morts. Rússia s’enfonsa com a potència, mentre l’amic Xi Jinping fa negocis amb tothom, no es taca les mans, ni empetiteix la Xina. Rússia no tindrà la victòria, però Putin no vol saber-ho. I com més trigui a assumir-ho més dur per a Rússia, Ucraïna i el món serà el final. I recordem que l’últim Romànov no va acabar bé.