L'EMPRESARI JOSÉ MANUEL OPAZO, QUE HAVIA DEMANAT PRIMER EL PERMÍS O COMUNICACIÓ PER LA MANIFESTACIÓ ESPANYOLISTA ULTRA DE MADRID DE DEMÀ, LA DESCONVOCA PER LA SEVA RIVALITAT AMB VOX I LES ENTITATS I PLATAFORMES PROPERES AL PARTIT COM LA ESPAÑA VIVA I DENAES. Somatemps i España i catalans s'hi sumen

L'empresari José Manuel Opazo, resident a Zúrich (conegut com el Suís per la seva denúncia a la companyia Swiss Airlains per utilñitzar el català en els seus vols a Barcelona) mecenes i militant actiu de moltes iniciatives espanyolistes a Catalunya, habitualent de la mà de la ultradreta, ha desconvocat la manifestació de demà a Madrid que ell havia convocat i fet la comunicació preceptiva a la Delegació del Govern, en haver convocat amb posterioritat Vox -per mitjà o amb l'acord de la plataforma La España Viva i DENAES- a la mateixa hora una concentració similar. Aquesta vegada Vox, en la pugna pel control de mobilitzacions espanyolistes demanant més mà dura contra l'independentisme, s'ha negat a sumar-s'hi, com sí va fer a Barcelona el 9 de setmbre amb la que havia convocat i organitzat Opazo. 

I així  DENAES i La España Viva amb el vistiplau o l'acord amb Vox, han convocat un acte a Madrid al mateix lloc i la mateixa hora.  Grups com Espanya i Catalans o Somatemps, que a la del 9 de setembre a Barcelona anaven a la pancarta de sortida al costat d'Opazo, Abascal i Ortega Smith donen també suport a la convocatòria de La España Viva i DENAES. La manifestació de la que s'endurà els beneficis mediàtics Vox, es fa el dia de reflexió de les eleccions andaluses, però legalment no es pot argumentar que Vox trenca el dia de reflexió donat que ni ha demanat el permís el partit, ni es fa a la comunitat autònoma que celebra les eleccions.

Opazo ha intentat que el Tribunal Superior de Justicia de Madrid anul·lés la convocatòria de Vox, però el tribunal ha entès que les dues eren compatibles. Davant d'aquesta no prohibició de la convocatòria de Vox, Opazo ha decidir desconvocar la seva que aquesta vegada la feia sota la sigla de Fundación España Responde. Darrera d'aquest enfrontament hi ha la lluita per ocupar l'espai electoral i polític ultra que està conquerint Vox a marxes forçades. 

Segons he pogut saber, hi ha qui acusa a Opazo d'haver-se avançat, quan ja es parlava de fer la manifestació a Madrid el dia de reflexió de les andaluses, i presentar la comunicació (no és de fet una petició de permís) a la Delegació del Govern a Madrid en solitari, com si fos una iniciativa d'ell. El resultat de tot és que una de les persones que havia despuntat i trobat el seu espai mediàtic i polític a la contra del Procés català i contra Pedro Sánchez per pactar amb "els colpistes catalans i els amics d'ETA", ha jugat malament les seves cartes, donat que sembla que fora del paraigües de Vox serà impossible fer-se un lloc.   

Jordi de la Fuente (PxC) amb barretina, Javier Barraycoa (Somatemps) amb txapela, Santiago Abascal, Opazo i Ortega Smith a la manifestació de Barcelona del 9 de setembre que va convocar Opazo i a la que Vox i les entitats afins com España Viva i DENAES, a diferència del que ha passat ara a Madrid, sí que s'hi va sumar

Opazo el passat 17 d'agost a Barcelona la concentracio monàrquica de grups ultres.

Convocatòria de la manifestació de les entitats properes a Vox, en la que Vox no hi apareix

FALLO DEL TSJ DE MADRID:
“Los preceptos citados, concordantes y demás de general y pertinente aplicación FALLAMOS Que debemos DESESTIMAR el recurso contencioso administrativo interpuesto por D. José Manuel Opazo Quintas, contra la resolución del Delegado del Gobierno de Madrid de 18 de noviembre de 2018, por el que se autorizaba la concentración convocada por D. Enrique Cabanas Burkhalter, en representación de Plataforma España Viva, que se llevará a cabo en Madrid, el día 1 de diciembre de 2018, en el que ha sido parte el Ministerio Fiscal, y la plataforma España Viva, con expresa imposición de costas procesales a la parte recurrente, hasta un máximo de 300 euros para cada uno de los demandados. Así, por esta nuestra sentencia, contra la que no cabe recurso, juzgando, lo pronunciamos mandamos y firmamos. Fdo.- Amparo Guilló Sánchez Galiano; Fdo: Rafael Botella García Lastra; Fdo.- Juana Patricia Rivas Moreno y Fdo.- María del Pilar García Ruiz. PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior sentencia por la Magistrada Ponente, estando la Sala celebrando audiencia pública, de lo que como Letrado de la Administración de Justicia certifico”. Madrid (España), jueves 29 de noviembre de 2018.


NOTA DE PRENSA.
"ESPAÑA RESPONDE" SE VE OBLIGADA A CANCELAR SU MANIFESTACIÓN.
Ante la demanda interpuesta por Don Jose Manuel Opazo, convocante de la manifestación del dia 1 de diciembre en Madrid por la coincidencia de una convocatoria posterior de España Viva (Vox), el tribunal Superior de Justicia de Madrid ha determinado que ambas son compatibles.

No vamos a la manifestación en estas condiciones.
Así no.
ESPAÑA RESPONDE es una plataforma ajena a partidos políticos que pretende unir al pueblo soberano en la tarea de fiscalizar las malas prácticas de los políticos y, por lo tanto, no podemos permitir que un partido político se persone en nuestra manifestación.
Nuestros amigos y simpatizantes, el pueblo, no lo aprobarían.
José Manuel Opazo, presentará Recurso ante el Tribunal Constitucional o si fuera necesario, ante el Tribunal de derechos Humanos. Aceptar esta sentencia crearía un precedente gravísimo donde un partido grande podría acallar otra manifestación más pequeña.
Ante esa lamentable situación de confusión, Don José Manuel Opazo se ve en la obligación de desconvocar la manifestación en cuestión y pide disculpas por las molestias causadas.
Próximamente convocaremos de nuevo a todos los españoles a acudir a Madrid con sus banderas españolas o autonómicas a decir al Señor Pedro Sanchez que rompa los acuerdos firmados con los amigos de los terroristas y con los separatistas.
¡España no es moneda de cambio para llegar al poder…! ¡
Queremos elecciones generales ya..!
Madrid, 29 de noviembre de 2018
José Manuel Opazo Tel: 0041764406274
fundación.espanaresponde@gmail.com

UCRAÏNA, PÀTRIA O FRONTERA? Analitzo al Punt Avui el conflicte entre Rússia i Ucraïna

Xavier Rius, El Punt Avui, dimecres 28 de novembre de 2018 

Etimològicament, en rus i altres llegües eslaves, u-kraïna significa ‘els límits’ o ‘la terra de la frontera’. Però en ucraïnès la paraula va evolucionar i significa ‘la pàtria’ o ‘el país’. Ucraïna era la terra fronterera o els límits de l’imperi rus amb Occident, i també s’anomenava la Kraïna la franja del que avui és Croàcia, poblada fa un temps per camperols i guerrers serbis que defensaven la frontera amb Bòsnia, que era el límit de l’imperi otomà.

Ara es compleix un segle de la fi de la Primera Guerra Mundial, que va començar després de l’assassinat de l’hereu del tron austrohongarès a mans d’un serbi. Esdeveniment que va convertir en mundials les disputes que en aquell extrem d’Europa tenien tres imperis i tres religions: l’otomà, musulmana; el rus, ortodoxa, i l’austrohongarès, catòlica. I precisament els problemes per sortir a la Mediterrània que tenia Rússia, que sovint veia obstaculitzat o gravat amb impostos excessius el pas dels seus vaixells per l’estret del Bòsfor, havien estat un dels motius de les guerres balcàniques de principis del segle XX, en què Bulgària –aliada amb Rússia– perdia la sortida al Mediterrani, per una franja que ara pertany a Grècia.

 

Ucraïna, des de l’època dels tsars, era el graner de Rússia. Però la col·lectivització del camp feta per Stalin, els assassinats en massa de camperols propietaris i l’enviament de la major part del blat cap a Rússia van causar la mort per fam de milions d’ucraïnesos. I, després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va deportar els tàrtars, poble turcòfon, de Crimea, i la va repoblar d’eslaus.

La relació entre Kíev i Rússia era difícil després de la caiguda de la Unió Soviètica. Van quedar a Ucraïna ciutats com Odessa, Donetsk i Lugansk, més de set milions de població russòfona. I, després de la independència d’Ucraïna, Rússia només podia accedir a la Mediterrània i al mar Negre pel mar d’Azov, que comparteix amb Ucraïna. I al mar d’Azov, hi desemboca el riu Don, que es comunica amb el Volga per un canal que permet la sortida en vaixell dels productes des del mar Caspi.

L’any 2014, amb la revolta del Maidan, el president ucraïnès prorús, Víktor Ianukóvitx, cau i fuig a Rússia. Tot seguit, Rússia ocupa Crimea, annexió que no ha estat reconeguda internacionalment, i dificulta la sortida al mar Negre i al Mediterrani de la flota comercial i militar ucraïnesa. L’annexió de Crimea acosta més el nou govern de Kíev a la Unió Europea i a Washington i, després, com a resposta a la voluntat centralitzadora de Kíev i les restriccions a la llengua russa als territoris de majoria russòfona, esclata la guerra al sud i a l’est d’Ucraïna, i milícies russòfones adquireixen el control de Donetsk i Lugansk, i en proclamen la independència. Els últims episodis d’aquest conflicte són l’acord del 2017 d’associació econòmica d’Ucraïna amb la Unió Europea –que no agrada a Moscou– i la construcció del pont a l’estret de Kertx, que uneix la península de Crimea amb Rússia, i l’ocupació de les aigües sota el pont per vaixells militars russos, fet que posa traves burocràtiques o retarda el pas dels vaixells ucraïnesos per unes aigües teòricament compartides pels dos estats.

Més enllà de qui tingui més responsabilitat en l’incident en què tres embarcacions ucraïneses van ser capturades per la marina russa, el president Petró Poroixenko ho ha presentat com un acte hostil i ha declarat l’estat d’excepció. A Poroixenko el beneficia aquesta situació quan falten quatre mesos per a les eleccions, a les quals es torna a presentar. Però si aquesta tensió en el que és una línia de col·lisió de la nova guerra freda entre Washington i la Unió Europea amb Moscou es descontrola amb una escalada bèl·lica, els que hi sortiran perdent seran, de nou, els ciutadans d’Ucraïna.

 

MARINE LE PEN A TV3. Publico al Periódico una reflexió sobre la presència de la ultradreta als mitjans públics i l'entrevista a Marine Le Pen, que fa Ricard Ustrell, que s'emetrà diumenge al vespre

Ahir al vespre vaig assistir a la projecció prèvia a la sala Phenomena de Barcelona de la nova temporada d'entrevistes en profundidat de Ricard Ustrell en el programa Els Quatre Gats, que comença aquest diumenge, amb el programa sobre Marine Le Pen que es va projectar íntegre. 
Sobre la'entrevista, el programa i la polèmica si els mitjans públics com TV3 donen massa espai a grups ultres com Democracia Nacional, Vox o ara amb Marine Le Pen, publico aquest article al Periódico, penjat aquesta tarda a la web i que demà sortirà a l'edició en paper.

MARINE LE PEN A TV-3

A l'extrema dreta li agrada que els mitjans reprodueixin les seves consignes, però si aquestes s'aborden amb profunditat i crítica, no sol acabar gaire ben parada.

 Xavier Rius, dijous 22 de novembre de 2018 

L’anunci de l’emissió a TV-3 de l’entrevista amb Marine Le Pen, feta per Ricard Ustrell, al programa 'Els quatre gats', ha tornat desencadenar la polèmica sobre si la televisió catalana dona massa difusió als líders ultres. Hi ha qui pensa que els '30 Minuts' sobre ultradreta i mesquites, en els quals hi apareixia Democracia Nacional, i les entrevistes a 'FAQS' al dirigent de Vox José Ortega Smith eren gols en pròpia porta. I que el retorn d’Ustrell amb les seves entrevistes sigui amb Le Pen seria un nou error. Un servidor discrepa d’aquesta opinió, ja que el que dona ales als ultres no són els minuts que surten, sinó com es tracta la informació. I Ustrell intercala opinions i anàlisi de persones crítiques amb Le Pen, com el futbolista Lilian Thuram i l’actor Sergi López.

Afirmacions falses sense rebatre

Els líders ultradretans ofereixen propostes simplistes a problemes complexos. I tal com vam veure amb la campanya a favor del 'brexit', basen molts dels seus arguments en dades falses. Quan el 2011 Xavier García Albiol va obtenir l’alcaldia de Badalona i Plataforma per Catalunya va aconseguir 67 regidors, era habitual escoltar que si un immigrant obria un negoci tenia una exempció d’impostos de cinc anys. I lamentablement sovint es trobava a faltar que els qui entrevistaven dirigents ultres no deixessin clar que aquestes afirmacions eren falses.

Recordo un programa del 2013 d’'Equipo de investigación' centrat en Josep Anglada. Mentre l’entrevistaven a Vic li sonava el mòbil i una veïna li comunicava que unes immigrants musulmanes s’havien emportat menjar sense pagar d’un supermercat pròxim. Allà hi va acudir Anglada amb els reporters i van entrevistar aquesta veïna sense contrastar amb els empleats de l’establiment i sense adonar-se que la veïna és la mateixa ciutadana hispanoxilena, simpatitzant de Pinochet i col·laboradora de PxC, que havia protagonitzat la mítica enganxada, a TV-3 amb el Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Quan vaig publicar el 2011 el llibre 'Xenofòbia a Catalunya', després dels èxits electorals d’Albiol i PxC, Anglada va arribar a assistir a una presentació del llibre per això que 'l’important és que es parli de mi encara que sigui malament’. Però un any més tard em va interposar diverses querelles per injúries i calúmnies que van arribar a l’Audiència de Barcelona, que les va desestimar. I és que als ultres els agrada que es reprodueixin en els mitjans les seves consignes, però si s’aborden amb profunditat, tal com fa Ustrell, no solen acabar ben parats.

De la ultradreta convé parlar-ne, i parlar-ne no necessàriament la beneficia. I ja que tenim a Vox en l’horitzó, amb qui Le Pen mostra proximitat al final de l’entrevista, em permeto apuntar que el que sí que la beneficia és que, com es feia en ocasions amb PxC, s’organitzin contramanifestacions davant dels seus actes. Tantes vegades m’ha preguntat Anglada abans d’un acte: ¿Saps si vindran els "guarros" a manifestar-se?. Ell volia que vinguessin, ja que així apareixia la Brigada Mòbil, hi havia encreuament d’insults i aquest acte de 50 persones segur que sortia als mitjans.      

Xavier Rius, El Periódico 22 de noviembre de 2018

El anuncio de la emisión en TV-3 de la entrevista con Marine Le Pen, realizada por Ricard Ustrell, en el programa 'Els Quatre Gats', ha vuelto desatar la polémica sobre si la televisión catalana da demasiada difusión a los líderes ultras. Hay quién piensa que los '30 Minuts' sobre ultraderecha y mezquitas, en los que aparecía Democracia Nacional, y las entrevistas en 'FAQS' al dirigente de Vox José Ortega Smith eran goles en propia puerta. Y que el retorno de Ustrell con sus entrevistas sea con Le Pen, sería un nuevo error. Un servidor discrepa de esta opinión, ya que lo que da alas a los ultras no son los minutos que salen, sino cómo se trata dicha información. Y Ustrell intercala opiniones y análisis de personas críticas con Le Pen, como el futbolista Lilian Thuram y el actor Sergi López.

Afirmaciones falsas sin rebatir

Los líderes ultraderechistas ofrecen propuestas simplistas a problemas complejos. Y como vimos con la campaña a favor del 'brexit', basan muchos de sus argumentos en datos falsos. Cuando en el 2011 Xavier García Albiol obtiene la alcaldía de Badalona y Plataforma per Catalunya consigue 67 concejales, era habitual escuchar que si un inmigrante abría un negocio tenía una exención de impuestos de cinco años. Y lamentablemente se echaba en falta en ocasiones que quienes entrevistaban a dirigentes ultras no dejaran claro que dichas afirmaciones eran falsas.

Lo que sí beneficia a los ultras es que, como pasaba a veces con PxC y deseaba Anglada, se convoquen protestas delante de sus actos 

Recuerdo un programa del 2013 de 'Equipo de Investigación' centrado en Josep Anglada. Mientras le entrevistaban por Vic, sonó el móvil y una vecina le comunicó que unas inmigrantes musulmanas se estaban llevando comida sin pagar de un supermercado cercano. Allí acudió Anglada con los reporteros y entrevistaron a dicha vecina sin contrastar con los empleados del establecimiento y sin percatarse de que dicha vecina es la misma ciudadana hispanochilena, simpatizante de Pinochet y colaboradora de PxC, que había protagonizado la mítica enganchada en TV-3 con Josep Cuní del "¡Prou, prou, prou!".

Cuando publiqué en el 2011 el libro 'Xenofòbia a Catalunya', tras los éxitos electorales de Albiol y PxC, Anglada llegó a asistir a una presentación del libro por aquello que 'lo importante es que se hable de mí aunque sea mal'. Pero un año más tarde me interpuso diversas querellas por injurias y calumnias que llegaron a la Audiencia de Barcelona, que las desestimó. Y es que a los ultras les gusta que se reproduzcan en los medios sus consignas, pero si se abordan con profundidad, como hace Ustrell, no suelen acabar bien parados.

De la ultraderecha hay que hablar, y hablar de ella no necesariamente le beneficia. Y ya que tenemos a Vox en el horizonte, con quien Le Pen muestra cercanía al final de la entrevista, me permito apuntar que lo que sí le beneficia es que, como se hacía en ocasiones con PxC, se organicen contramanifestaciones delante de sus actos. Tantas veces me ha preguntado Anglada antes de un acto: ¿Sabes si vendrán los "guarros" a manifestarse?. Él deseaba que vinieran, dado que así aparecía la Brigada Mòbil, había cruce de insultos y ese acto de 50 personas seguro que salía en los medios.      

 Leer en castellano en El Periódico

 

A l'edició de paper sur publicat el divendres 23 de novembre

ANGLADA INTENTA EXPANDIR SOMOS IDENTITARIOS A TODA ESPAÑA DE CARA A LAS MUNICIPALES. Por los apoyos que tiene en Madrid (Eduardo Núñez) y Andalucía (Armando Robles) creo que más bien lo utilizan a él personas descolgadas de otras listas y coaliciones para restarles votos. No sé cómo justificará Anglada en Vic propuestas similares a las de Vox o Falange como suprimir todas autonomías, también la catalana, si bien es cierto que gracias a este intento de expansión está volviendo a aparecer en diversas televisiones

Este fin de semana Josep Anglada ha realizado diversas reuniones y entrevistas en Madrid para lanzar el proyecto de su partido SOM Identitaris (SOMI), como Somos Identitarios a nivel de toda España.

A la reunión han assitido tres exdirigentes de Vox, Carlos Aurelio Caldito, ex-vicepresidente de Vox en Badajoz; Daniel Molina, ex-presidente del partido en Toledo y Eugenio García de Álava. También han participado David Junco, analista político independiente, que será el encargado de elaborar el programa ideológico del nuevo partido; el director de Alerta Digital, Armando Robles, que es a la vez presidente del partido Soluciona, que concurre a las elecciones andaluzas por Málaga;  y Eduardo Núñez, el hombre de Anglada en la capital de España, segun afirma SOMI en su comunicado de la reunión. Núñez ha sido presidente de la nacional-socialista Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle, y participó en el proyecto inicial del partido socio de PxC a nivel español, Plataforma por la Libertad, después Partido por la Libertad (PxL).
También asistieron al encuentro Miguel Vigorós, miembro de Som Identitaris del Baix Llobregat, l'ex dirigente de las Joventuts Identitàries de PxC,  Jordi Barba, el granadino Antonio Rosado, el jienense José Manuel Soria y el gallego Saturnino Durán, ex funcionario de la Comisión Europea.

Personalmente dudo que tengan capacidad de consolidarse de cara a las municipales de mayo, y competir con los grupos de la coalición ADÑ, en principio sólo para las europeas, pero que se apoyarán en las municipales (FE, FE-Jons, AES y DN); con RESPETO (PxC, PxL, Esp2000 y otras candidaturas locales)  y Vox, que con un programa más centrado en la unidad de España y la España católica, que en la inmigración, parece que ocupará el espacio político de la ultraderecha.

La situación de la federación RESPETO, formada por el Partido x la Libertad de José María Ruiz Puerta, que nunca ha despegado, por España 2000, jugándose su futuro político en el Corredor de Henares de Madrid frente a Vox que le puede quitar los votantes, y con Plataforma per Catalunya que se sotiene por la concejal de Mataró, Mònica Lora, por los dos de Salt y con el exdirigente de MSR, Jordi de la Fuente, apuntalando el grupo municipal del Vendrell, no es nada halagüeña. Ello hizo pensar a algunos militantes ultras de diversos puntos de España que pese a la complejidad de la persona de Josep Anglada, que fue expulsado de PxC en en febrero de 2014, la ultraderecha sólo podría tener éxito mediático y electoral  si Anglada estaba al frente. Y de aquí salió la idea de expandir SOM Identitaris a toda España.

No obstante la reconciliación entre las dos Falanges, y la voluntad de Democracia Nacional (sin Manuel Canduela) y la ultracatólica Alternativa Española de López Diéguez (yerno de Blas Piñar) de trabajar juntos y coaligarse al menos de cara a las europeas bajo la sigla ADÑ (La Falange-FE, Falange de las Jons, DN y AES) cambió drásticamente el mapa político y electoral ultra.  Y simultaneamente Vox emergía con Ortega Smith (digo Ortega Smith porque el líder real es él)  entrando en Vox muchos militantes ultras desencantados, lo que dificulta la posibilidad de recuperación a los grupos de Respeto. A modo de ejemplo, Daniel Clemente, el dirigente de PxC que había de encabezar la candidatura de Plataforma en L'Hospitalet de Llobregat, segunda ciudad de Catalunya en la que la pasada legislatura municipal PxC tenía dos concejales, es ahora el candidato de Vox en dicha ciudad. Además un proyecto de ámbito español necesitaria de aportaciones de dinero que dudo que Anglada, Núñez o Robles puedan conseguir. PxC para campañas a nivel sólo de Catalunya recibió en su día diversas donaciones del FPO austríaco (150.000 euros o más para la campaña electoral de las catalanas de 2010), del entorno de José María Ruiz Puerta (50.000 para la campaña de las generales de 2011) y tal vez del empresario sueco Patrik Brinkmann o del Vlaams Belang flamenco.

Por ello considero totalmente improbable que Anglada pueda competir con los grupos coaligados  en ADÑ y con Vox, y presentar candidaturas en los ayuntamientos en los que España 2000 o PxC  tienen ahora concejales o militantes  para competir en las municipales de mayo, por más que gracias a este nuevo intento de expansión en España está volviendo a aparecer en en la televisiones de ámbito estatal e incluso en TeleMadrid. Y me pregunto si en el fondo, personas que dan apoyo a la expansión de SOMI, como Eduardo Núñez o el director de Alerta Digital, Armando Robles (que ha vuelto a marear la perdiz como ya hizo en las pasadas europeas con si se presentaba o no, y listas que se esfumaban, ahora diciendo que encabeza Soluciona por Málaga, cuando no es cierto) más que aspirar a forjar un partido que ocupe el espacio ultra o identitario, lo que pretenden es impedir que Respeto, ADÑ y Vox triunfen. Mi opinión es clara. Allá donde se presente Vox, el resto de grupos no tienen nada que hacer. Otra cosa será como afecta a la posible reconquista del espacio ultra en Catalunya que pretendía hacer Anglada las próximas municipales. De momento ha cambiado su discurso haciendo propuestas propias de Vox y La Falange como la supresión de todas las autonomías, incluso la catalana si es preciso. No sé como podrá vender esto en Vic. 

 Armando Robles, director de Alerta Digital y presidente de SOLUCIONA, ha vuelto a marear la perdiz, diciendo que es cabeza de lista en las andaluzas por Soluciona en Málaga, pero luego no aparece en el Boletín Oficial como candidato.

DUES-CENTES PERSONES ES CONCENTREN A LA PÇ SANT JAUME EN CONTRA DE L'OFENSIVA ISRAELIANA A GAZA. Tot va començar diumenge, quan una unitat de l'exèrcit israelià vestits de palestins, van entrar a la franja per assassinar un dirigent palestí, morint aquell dia set palestins i un militar isarelià.

Prop de dues-centes persones, molts d'ells palestins, s'han manifestat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, iniciada el passat diumenge, quan un comando de soldats d'elit israelians, vestits com àrabs, van entrar a la franja per assassinar a un dirigent de Hamas. Els soldats foren descoberts i moriren set palestins i un militar israelià, iniciant-se llavors el llançament de coets cap a Israel que va respondre amb el bombardeig de 160 edificis o instal·lacions.

A la concentració de Barcelona s'ha llegit un manifest i s'han fet crides contra l'atac israelià, en favor d'una Palestina lliure i de boicot als productes i institucions de l'estat d'Israel. Hi ha hagut un petit incident quan una persona aliena a la concentració ha tret una petita bandera israeliana mentre gravava amb el mòbil als manifestants. El Guàrdies Urbanos que eren a la porta de l'Ajuntament se l'han endut cap a dins. Entre els manifestant hi havia diputats o ex diputats de la CUP i Catalunya en Comú-Podem 

EL REI EL PROCÉS «Per què hauria de canviar el rei la seva mà dura amb el sobiranisme català, si gràcies a aquest moviment es va coronar de veritat?» Publico a NacióDigital

Xavier Rius Sant, Nació Digital, 8 de novembre de 2018

 El pitjor que li pot passar a un monarca és que generi indiferència entre els seus súbdits o només es parli d'ell per referir-se a escàndols de corrupció de la seva família, les seves caceres o les aventures amoroses. Això era el que li passava al rei Juan Carlos, més enllà que entre la gent de més de cinquanta anys n'hi hagués molts que li valoraven el seu paper davant l'intent de cop d'estat del 23-F, tot i que alguns quan en parlaven, es preguntaven si el Rei hi havia estat o no implicat.

El seu successor el rei Felipe, fins fa tretze mesos resultava indiferent a la majoria de la població i gairebé només es parlava d'ell i la seva dona a les pàgines i programes de societat i salsa rosa i, indirectament, a les de política pel procés judicial del cas Urdangarin.

 Tot va canviar el 3 d'octubre de l'any passat quan va fer un discurs televisiu legitimant l"A por ellos!", la mà dura policial i judicial contra l'independentisme català, sense fer cap autocrítica per la desproporció de les càrregues, ni cap referència, missatge o proposta directa o indirecta per destensionar el problema català tipus "no marxeu que us estimem" o "podem trobar un millor encaix de Catalunya dins d'una Espanya diversa".

El Ministeri de l'Interior i el Tribunal Suprem afinaven l'argumentació que hi havia hagut un aixecament tumultuari i violent per poder engarjolar i inhabilitar per rebel·lió i sedició als dirigents polítics i socials independentistes. I mentre els balcons de moltes ciutats de l'Estat s'omplien de banderes espanyoles, el PSOE retirava al Congrés dels Diputats la moció de reprovació al Ministre de l'Interior per la brutalitat de les càrregues policials, i molta gent, en una Espanya en què l'himne nacional no té lletra, assumia d'alguna manera com a propi aquell fragment del de la Guàrdia Civil que diu: "¡Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley!".

Sembla, pel que diuen molts dels dirigents independentistes, ara per ara no es tirarà pel dret. Amb el 47% no n'hi ha prou, diuen uns, que si cal acabar amb l'independentisme màgic, diuen altres, o que cal fer autocrítica del que s'ha fet, arribant més lluny que mai, per recuperar forces i esperar per tornar-ho a intentar quan hi hagi una base social molt més àmplia. Altres també diuen que cal esperar que el Tribunal Europeu de Drets Humans d'aquí a uns anys tombi les sentències condemnatòries del Suprem, si són dures com sembla que seran.

Així doncs, d'aquí deu o quinze anys, ens podem trobar amb altres majories parlamentàries, Pablo Llarena ja serà història, Carlos Lesmes i la Brigada Aranzadi ja no controlaran el Tribunal Suprem, i hi haurà una jurisprudència europea que no permetrà tornar a engarjolar a aquells que posen urnes. I potser hi haurà a Catalunya una majoria social més àmplia, sigui pel dret a decidir, sigui per la independència.

Però qui continuarà al seu tron serà Felipe de Borbón que es va guanyar el suport de milions d'espanyols gràcies al discurs del 3 d'octubre de 2017. Un suport que les reprovacions a la seva persona fetes des de Catalunya i d'alguns ajuntaments governats per Podem no faran minvar.

La persona del monarca serà, doncs, un escull a afrontar. Per què hauria de canviar ell la seva postura de mà dura amb el sobiranisme català, si gràcies a aquest moviment es va coronar de veritat? Com s'ha escrit tantes vegades al llarg de la història, tenir un enemic genera suports i lleialtats. 

 Clica per llegir a Nació Digital

Respeto (PxC-PxL-Esp2000) presenta candidatura para las elecciones andaluzas en Jaén y SOLUCIONA en Málaga. Falange de las JONS en 7 provincias y Vox en todas. DN, La Falange-FE, FE-JONS y AES continúan con su coalición para las europeas acusando a Vox de ser parte del sistema. PxL-PxC-España 2000 confían mantener concejales en las municipales en Catalunya y el Corredor de Henares y expandirse a otras provincias, mientras círculos y personas del ámbito ultra distanciados de estos partidos y coaliciones ayudan a Anglada a expandir Somos Identitarios fuera de Catalunya

Siendo consciente que hace cinco años, en los meses previos a las elecciones europeas, hubieron diversos intentos de formar candidaturas y coaliciones que finalmente no se formalizaron, a un mes de las elecciones andaluzas y medio año de las europeas, municipales y autonómicas en algunas comunidades, ésta es la situación de los grupos de extrema derecha, socialpatriotas o identitarios de cara a dichas citas electorales.

VOX DE CONSOLIDA Y ESTÁ CADA VEZ MÁS EN LOS MEDIOS GRACIAS A SU PAPEL DE ACUSACIÓN CONTRA LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS

Vox, gracias al eco mediático obtenido por su Secretario General, Javier Ortega Smith, con sus querellas y por personarse como acusación contra los líderes independentistas -que ocupa el espacio dejado por Manos Limpias tras su desarticulación-, se ha consolidado como partido situado a la derecha del PP con un discurso que exige mano dura contra el independentismo, la supresión de las autonomías, la derogación de las leyes de Violencia de género y Memoria Histórica, y una mayor soberanía nacional frente a una Unión Europea que no extradita a Puigdemont y que se muestra débil frente a la inmigración.

Se presenta en todas las provincias en las elecciones andaluzas, si bien su reválida será en la europeas y municipales de mayo. Como ya ocurrió hace cinco años, militantes destacados de la otros grupos ultras están ingresando ahora en Vox. A modo de ejemplo Daniel Clemente que era hace un año el delegado de PxC en L'Hospitalet de Llobregat, es el probable candidato a la alcaldía de dicha ciudad por Vox.

DEMOCRACIA NACIONAL QUE SE HA COALIGADO PARA LAS EUROPEAS CON LAS DOS FALANGES Y ALTERNATIVA ESPAÑOLA, ACUSA A VOX DE SIONISTA Y SER PARTE DEL SISTEMA

Sigue adelante la coalición para las europeas "Identidad Española ADÑ", formada por la ultracatólica Alternativa Española (AES), Democracia Nacional, La Falange-FE y Falange Española de las JONS.

Sorprendentemente el pasado 12 de octubre estos grupos se manifestaron separados en Barcelona. DN y FE en Montjuïc, mientras AES y Falange de las JONS lo hacía en Plaça Catalunya con los partidos constitucionalistas.  Falange de las JONS es el único grupo que concurre a las elecciones andaluzas presentando candidatura en todas las provincias excepto Granada.

"Identidad Española ADÑ" por separado el 12 de octubre en Barcelona

AES de Rafael López-Diéguez (yerno de Blas Piñan López) no encaja exactamente en el patrón clásico de la ultraderecha dado que su posición ante la inmigración no es xenófoba, sinó más bien católica-conservadora-paternalista. Pero fue AES quien motivó que toda la ultraderecha hace cinco años adoptara la consigna de "aborto cero", es decir no permitirlo en ningún supuesto. Ello motivó que grupos que eran defensores de la eugenesia practicada en Alemania durante el Tercer Reich (eutanasia o asesinato generalizado de discapacitados y enfermos mentales) pasaran a pedir la prohibición del aborto incluso en caso de malformación del feto.

Democracia Nacional y La Falange-FE acusan a VOX de ser parte del sistema y de ser prosionista o pro Israel.

RESPETO,  FEDERACIÓN DE ESPAÑA 2000, PxL Y PxC DESEAN CRECER EN LAS MUNICIPALES

Si algún grupo pude resultar perjudicado por el crecimiento de Vox es la federación Respeto y sus partidos PxC, PxL, España 2000 y otras candidaturas independientes como la del Escorial o Iniciativa por Albacete. PxC pasó hace 4 años de 67 a sólo 8 concejales. Estas últimas semanas Vox ha realizado actos en cinco municipios del cinturón barcelonés, y en L'Hospitalet, como decía, el delegado de PxC ha entrado en Vox. Mi opinión es que dónde se presente Vox, PxC no tendrá nada que hacer. 

No me veo capaz de valorar qué pasará en el Corredor de Henares donde España 2000 tiene siete concejales liderados por Rafa Ripoll que impuso un discurso distinto al del líder histórico, el valenciano José Luis Roberto. El nombre de España 2000 está totalmente desfasado y dudo que eslogans como "Respeto, que somos españoles!" tengan el mínimo gancho electoral. Por otro lado el Partido por la Libertad  (PxL) de José María Ruiz Puerta jamás ha conseguido despegar. Dicho partido pasó a llamarse -con permiso de Miguel Bernad- "Partido por la Libertad con las Manos Limpias". Pero la desaticulación de Manos Limpias, acabó el intento de PxL de sacar rédito electoral del éxito mediático del seudo sindicato de funcionarios. Cuando Manos Limpias fue desarticulada por estafa y extorsión, el abogado José María Ruiz Puerta, presidente de PxL, que llevaba algunas de las acusaciones populares y querellas de Manos Limpias, se distanció de Bernad, afirmando que él era sólo un abogado contratado por Manos Limpias para llevar ciertos casos. Respeto presenta candidatura a las elecciones andaluzas por Jaén, encabezada por Mario Martos. 

PxC deberá competir en las municipales también con SOM Identitaris de Josep Anglada que presentándose por libre hace cuatro años, tras ser expulsado de Plataforma, revalidó su acta de concejal en Vic.

Candidatura de Respeto en Jaén.

ANGLADA PREDENDE EXPORTAR SOMOS IDENTITARIOS FUERA DE CATALUÑA CON EL APOYO DE MILITANTES ULTRAS AJENOS A RESPETO Y LA COALICIÓN ADÑ

Josep Anglada, fundador de Plataforma per Catalunya, expulsado de la misma hace cuatro años, ha mantenido estos últimos meses diversos contactos con destacados militantes ultras de varios lugares de España para que su nuevo partido Somos Identitarios (SOMI), presente candidaturas también en diversos municipios fuera de Cataluña. Son militantes que no apoyan a la federación Respeto-Partido por la Libertad, al considerar que José María Ruiz Puerta fracasó en su intento para crear un partido similar a PxC a nivel español. Así estas personas individuales y círculos ultras creen que la ultraderecha sólo ha tenido éxitos cuando ha estado liderada por Anglada. Evidentemente la irrupción de Vox puede hundir este nuevo intento de articular un partido ultra español de la mano del concejal de Vic. De momento Anglada ya ha hecho declaraciones con propuestas como la supresión del sistema autonómico -tal vez para competir con Vox- y acusando a Vox de pro-israelí, en la misma línea que lo hace Democracia Nacional. El próximo sábado 17 de noviembre Anglada presidirá una reunión en Madrid con gente de Aragón, Andalucía, Castilla la Mancha, Extremadura, Asturia, Madrid y el País Vasco en la que tal vez estará Armando Robles de Alerta Digital.
Se plasme o no esta extensión de Somos Identitarios fuera de Cataluña, la prueba de fuego para Anglada será si consigue de nuevo ser elegido concejal en Vic y si su partido, compitiendo con PxC y Vox obtiene representación en otros municipios catalanes.  

Josep Anglada en uno de sus viajes a Madrid

Para completar este mapa o artículo sobre la ultraderecha, hay que añadir que SOLUCIONA, el partido del director de Alerta Digital, Armando Robles, presenta candidatura en las elecciones andaluzas por Málaga, con Nuria Gutiérrez de cabeza de lista. Por útimo hay que añadir que por el momento Melisa Domínguez Ruiz, líder del Hogar Social Madrid, todavía no se ha posicionado de cara a las municipales. Hogar Social El Hogar Social ha ocupado hace una semana una antigua sede de CCOO en el barrio de Malsaña, en la Plaza Cristino Martos, número 4.
En relación a Soluciona hay que decir que, pese a que en el Boletín Oficial de la Junta de Andalucia del 6 de noviembre, que publica las candidaturas definitivas proclamadas por la Junta Electoral, no aparece el nombre de Armando Robles, dicho partido da a entender en algunos medios que Robles es su candidato.  

EXPLICO AL TELENOTÍCIES DE TV3 COM VOX AGAFA L'ESPAI D'INTERPOSAR ACUSACIONS POPULARS QUE FEIA "MANOS LIMPIAS", I COM A PARTIR D'AQUÍ AMB EL PROCÉS CATALÀ EL PARTIT D'ABASCAL, GRÀCIES A LA TASCA ACUSATÒRIA DE DE JAVIER ORTEGA AGAFA PROTAGONISME MEDIÀTIC I SURT DE LA MARGINALITAT EN LA QUE ESTAVA DES DE LES ELECCIONS EUROPEES DE 2014. Crec que Vox amb la defensa de la unitat d'Espanya, el rebuig a les lleis d'avortament, violència de génere i Memòria Històrica, i exigint millor defensa de les fronteres front la immigració ocuparà l'espai polític i parlamentari ultra

Explico al Telenotícies Migdia de TV3  (clica per veure el vídeo) com VOX agafa l'espai deixat per Manos Limpias quan es desarticulada l'abril de 2016 per les extorsions que feia i, gràcies a que es personen com acusació contra els líders independistes catalans i del Procés, el seu Secretari General, Javier Ortega Smith, agafa protagonisme mediàtic postulant-se per ocupar l'espai d'ultradreta a Espanya. Un espai que, després de l'enfonsament de Plataforma per Catalunya, i la marginalitat d'altres grups com  Democracia Nacional, no era ocupat per cap grup polític amb possibilitats d'entrar als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats.

Manos Limpias va intentar fer el pas a la política amb els socis espanyols de Plataforma per Catalunya, el Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, del qui va ser finacer de PxC i Josep Anglada,  l'advocat José María Ruiz Puerta. Però aquest intent d'entrar en política de Manos Limpias s'acaba quan l'advocat Miguel Bernad es empresonat per extorsions i xantages.

Així VOX que, amb l'exVicepresident del Parlament Europeu, el popular, Alejo Vidal Quadras, de cap de llista,  no va entrar al Parlament Europeu el 2014 i molts del personatges d'ultradreta que en formaven part com l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, o la vinculada al Casal Tramuntana, Ariadna Hernández, van abandonar el partit, després d'estar quatre anys sota mínims sostingut per persones com Santiago Abascal i Ortega Lara, amb les querelles i acusacions presentades per Ortega Smith han agafat un  protagonisme mediàtic amb un discurs la lluita contra l'independentisme, contra les negatives del tribunals europeus a extraditar a Puigdemont, el rebuig a la llei de la Memòria Històrica, a la llei de l'avortament i a la immigració il·legal.

Personalment crec que VOX aconseguirà eurodiputats, diputats autonòmics i regidors a les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig. 
 Llegeig notícia al 3/24
 Clica per veure el vídeo i entrevista a TV-3

video

CASTANYES A LLEDONERS. Publico a Naciódigital un anàlisis de la situació actual del Procés després de les peticions de pena de Fiscalia, les discrepàncies entre ERC i La Crida-Puigdemont-Torra, i la sensació que l'Estat espanyol sembla que vulgui o prefereixi un independentisme violent que l'actual que és no-violent

Xavier Rius Sant, Nació Digital, Nació Manresa, diumenge 4 de novembre de 2018

 En les diferents concentracions que s'han fet al llarg del pont de Tots Sants davant les presons de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar, va haver-hi qui va portar castanyes, moniatos i panellets per matar la gana i compartir-los amb altres manifestants. Però les castanyes que s'han hagut de menjar els presos polítics no eren aquestes, ni tampoc les discrepàncies estratègiques entre Junts per Cat i La Crida amb Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla que els enfrontaments o discrepàncies que hi ha hagut aquestes últimes setmanes entre els dos grups parlamentaris no es trasllada afortunadament a la relació entre els presos, per més que la relació postal o telefònica entre Puigdemont i Junqueras continuï, lamentablement, sota cero.

La castanya de veritat ha sigut les peticions de pena d'una fiscalia que personalitza el lideratge dels fets ocorreguts en la persona d'Oriol Junqueras al qui, amb la petició de 25 anys de presó, l'eleva gairebé a la figura del Mandela català. Fa cinc anys quan Artur Mas tornà del seu viatge a la Índia, el llavors president digué que el Procés català seria com la lluita de Gandhi. Comentari que va ser utilitzat pel programa Polònia per fer un gag en que Artur Mas vestit de Gandhi li explicava això a Oriol Junqueras tot puntualitzant que, si s'havia de fer una vaga de fam, que comencés a fer-la Junqueras perquè estava més grassonet i aguantaria més. I sembla que aquell gag no anava gaire equivocat. Puigdemont és al seu exili daurat de Waterloo, Mas jubilat i gairebé oblidat, però Junqueras elevat per la Fiscalia a la seva cel·la de Lledoners com el Gandhi o Mandela català. 

I castanyes com aquestes peticions de penes fan oblidar les diferències estratègiques entre La Crida i ERC. Puigdemont que vol continuar fent créixer el conflicte amb l'Estat per implementar la República, i Torra que vol el mateix, però no fa res que el pugui portar a Estremera. Mentre que ERC, si fem cas al que deien Rufian d'acabar amb l'independentisme màgic, i Tardà de que amb un 47'5% no es va enlloc, sembla que voldria ajornar per una bona temporada la República, en espera de tenir una majoria molt més àmplia, aconseguir la llibertat dels presos, i evitar la caiguda de Pedro Sánchez i la vinguda d'un nou govern del PP ara amb Pablo Casado que promet un 155 "de veritat" i definitiu.

Efectivament la magnitud de les penes ajorna una autocrítica, que jo considero necessària. Es van dir coses que no eren certes, com que el dret de l'autoderminació de l'ONU ens emparava o que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la Declaració Unilateral d'Independència de Kosovo, legitimava la DUI catalana. La veritat és que digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'ONU només reconeix el dret a l'autodeterminació a 14 territoris d'un llistat en el que hi ha l'antic Sàhara espanyol, o Nova Caledònia, però en el que no hi és Catalunya. I tot i reconèixer aquest dret a aquest territoris, cal després uns pactes –Nova Caledònia l'ha aconseguit- i uns suports internacionals que el Sàhara sembla que mai no els tindrà. I pel que fa a la DUI de Kosovo, el que va dir el tribunal era que "sense pronunciar-se sobre l'aplicació de la Declaració i les conseqüències de la seva execució", el fet que 109 de 120 diputats del Parlament de Kosovo aprovessin una declaració no vulnerava res. Va ser una sentència salomònica per no bloquejar la desconnexió de facto de Kosovo de Sèrbia, feta de fet després de la guerra de 1999, quan va passar a ser administrada per l'ONU i la província trencà tots els lligams amb Belgrad, i no crear un precedent que legitimés altres independències unilaterals.

 

I ja que parlo de Kosovo, voldria acabar recordant una conversa que vaig tenir amb un alt comandament militar espanyol a Kosovo el març del 2000 en una viatge per l'interior del territori en un vehicle de l'OTAN. "Mira, Xavier –em digué-, cuando ves tantos pueblos quemados, tantos muertos, tanta destrucción, te das cuenta de lo bien que estamos en España. Sí, en España tenemos a ETA que este año matará a 25 o 30 personas, pero son menos de los muertos que habrá este fin de semana en las carreteras españolas por accidentes de tráfico".

Què vull dir amb això? Que l'Estat espanyol sabia com actuar i conviure amb l'independentisme terrorista d'ETA. Matava policies, militars, polítics i alguns vianants que eren al lloc equivocat. Però era un risc molt menys perillós que el de patir un accident de trànsit. Tothom seguia fent la seva vida, l'Estat no ho vivia com un desafiament, com ho viu ara, no motivava cap "A por ellos" i a cap ciutat espanyola es va respondre als atemptats omplint els balcons de banderes espanyoles. I sincerament penso que hi ha molta gent a Espanya que desitjaria que l'independentisme o sobiranisme català fos violent, perquè es quelcom que els hi treu menys el son que afrontar un referèndum i fer una proposta alternativa als catalans per votar en aquest referèndum d'autodeterminació.

 Lledoners, al capvespre amb Montserrat al fons

 Concentració de divendres de suport als presos

                                         

Marcel Mauri, d'Omnium, entrant a Lledoners per visitar a Jordi Cuixart
-----
article, articles, artículo, artículos, 

Hogar Social Madrid ocupa una antigua sede de CCOO en Malasaña. Es el noveno edificio en el que están. Melisa Domínguez y su círculo deben decidir ahora si se presentan a las elecciones municipales de mayo.

El colectivo de extrema derecha Hogar Social Madrid, que lidera Melisa Domínguez Ruiz,

ocupó el pasado lunes una antigua sede que tenía CC.OO. en el barrio de Malasaña, muy cerca de Plaza de España, en el número 4 de la Plaza de Cristino Martos. 

El local pertenece al Estado y ha albergado durante tres décadas las oficinas del sindicato Comisiones Obreras (CCOO). Está vacío desde 2013, cuando sus trabajadores fueron reubicados en otras oficinas del sindicato. Los miembros de Hogar Social han roto la cerradura de la puerta. El edificio cuenta con 7.000 metros cuadrados, tiene siete plantas y un sótano, donde trasladarán la comida que continúa almacenada en el último inmueble que okuparon, en la calle de Príncipe de Vergara, antigua sede del Colegio de registradores de la Propiedad  del que fueron desalojados el 12 de septiembre septiembre, tras 28 días en él. 

Anteriormente estaban en el edificio donde tenía su sede la Esditorial Aguilar. Y antes en un edificio del Ministerio de Defensa que había sido la sede de la Asociación de Militares Mutilados. Contando el edificio hoy ocupado han estado en nueve lugares desde julio de 2014 cuando surgió dicho grupo.

Melisa Domínguez ha colgado en la red un vídeo que ocupan una la sede emblemática"del sindicato, contra el que ha arremetido por "defender a las multinacionales y grandes empresas,a los extranjeros y al independentismo en Cataluña".El Hogar Social recoge alimentos y aloja a ciudadanos españoles, y considera que los españoles están discriminados frente a los inmigrantes extranjeros. 

 

¿SE PRESENTARÁN A LAS MUNICIPALES?

 

En estos momentos Melisa Domínguez y su círculo de apoyos humanos y económicos deben decidir si legalizan alguna plataforma, partido o candidatura ciudadana para concurrir a elecciones municipales de mayo.

Según me comentan destacados militantes ultras madrileños, tras cada ocupación y posterior desalojo -ya van 8 o 9-,  acaban quemados muchos militantes y simpatizantes que sienten haber vertido mucha energía en vano. Parece seguro que no sólo que Vox conseguirá algún escaño en las elecciones andaluzas, sino que en las de mayo obtendrá diputados en algunos parlamentos autonómicos y Estrasburgo. Pero todavía no ha forjado una candidatura potente en Madrid de cara a las municipales.  Y Respeto, federación de España 2000, PxC y PxL tiene 6 seis concejales en el Corredor de Henares,  pero carece de capacidad para obtener representación en Madrid capital. Por ello la decisión de presentarse a las municipales con Melisa de candidata a la alcaldía, preocupa más al HSM, que tener un edificio de recambio para cuando sean desalojados de esta sede de CCOO. Y el HSM sabe que, sin el apoyo implicito o explícito de grupos y personas del ámbito ultra ahora ubicados en la candidatura europea de ADÑ (La Falange-FE, Falange Española de las JONS, Democracia Nacional y AES) y de miltantes de Alianza Nacional que los últimos meses han apoyado a Melisa, y de medios como Radio Ya y el mundo diverso de los digitales ultras y patrióticos, sería imposible hacerse un hueco electoral en Madrid ante la segura irrupción de Vox.

Melisa (o Melissa) Domínguez Ruiz, el 12 de octubre de 2010 en Barcelona