Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Les accions les faran, tant si la consulta l'organitza la Generalitat com si, a causa d'una nova suspensió del Tribunal Constitucional, la coordina l'Assemblea Nacional Catalana, els partits sobiranistes i l'Associació de Municipis per la Independència.
Així convoquen una concentració davant la Delegació del Govern central al carrer Llúria/Mallorca a les 12 del migdia, i segons m'ha explicat Pedro Pablo Peña, si es posen les urnes i "no es deté als qui ho facin, el dia és molt llarg i abans o després de la concertació farem acció directa".
La sentència feta pública avui, reconeix que Cedar va dir aquestes paraules a Hidalgo, però després de recordar que la crítica i l'expressió de les opinions formen parts de la llibertat d'expressió i del debat ideològic, i de constatar el clima de tensió i confrontació entre UCFiR i SOM, manifesta que aquestes paraules no pretenen mensocabar l'honor i la posició del denunciant, sinó de "criticar el programa polítics de SOM CATALANS", per la qual cosa l'absol d'haver injuriat a Hidalgo.
Per Cedar aquesta sentència és un pas més per "continuar desemmascarant als grups feixistes que intenten enganyar la gent amb l'odi i el racisme", tasca que que UCFiR continuarà fent.
Imatge de la concentació de suport als jutjats de Vic, dimecres abans del judici.
Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.
Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.
Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat. A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .
NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA
El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat, va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap.
Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández.
Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández.
Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien".
Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres
Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes.
A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.
Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.
Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.
L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap.
Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal. L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos. Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable. Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic donat que aquests supòsits d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.
Detrás de la pugna por el liderazgo
entre dos facciones de los Ultras Sur, que estalló hace en octubre de 2013, estaba la lucha de un
sector de Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,
por el control de los fondos que aportaba el club a la peña ultra, la
venta de material con los símbolos de los Ultras Sur y, también, de
estos Hammerskins y Outlaw, por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism. la mayoría de estos símbolos estarán ahora prohibidos.
Como publiqué, el líder histórico
de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en
numerosas peleas y agresiones y con numerosos antecedentes policiales y
penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o
vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional
Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,
junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.
La Cruz Celta, un símbolo usado por los grupos neonazis, ahora prohibido en el campo
Aquest matí s'ha celebrat al Jutjat número 5 de Vic el judici de faltes per presumptes injúries contra Steve Cedar, denunciat pel regidor Sergi Hidalgo d'Esparreguera (escollit per Plataforma X Catalunya) ara militant de "SOM catalans". Hidalgo va denunciar el passat dissabte a Cedar per haver dit i portat cartells qualificant aquest grup de racista i feixista.
Sorprenentment Hidalgo s'ha presentat al judici, sol, sense advocat i tampoc hi havia fiscal formulant acusació. Cedar, en canvi, ha anat al jutjat acompanyat d'unes quaranta de persones que li han donat suport i s'han manifestat a la porta.
Mentre Hidalgo s'ha refermat davant el jutge en la seva denuncia d'haver estat injuriat, Cedar ha explicat perquè Unitat Contra el Feixisme i al Racisme considera a aquest grup racista, xenòfob i feixista, mentre l'advocat Toni Iborra ha demanat que se l'absolgui donat que l'acusat no ha fet res més que exercitar la llibertat d'expressió.
Fotografia de la concentració davant dels jutjats
----------------------------------------------------------------------
Dimarts 21 d'octubre
Fotografia dels fets motiu de la denúncia interposada pel regidor d'Esparreguera, al centre de la foto.
Els fets motiu de la denúncia van passar aquest dissabte dia 18 d'octubre, quan Unitat Contra el Feixisme i el Racisme d'Osona van presentar-se a la Plaça de Vic on SOM Catalans estava repartint propaganda. UCFiR ho va fer amb la voluntat d'explicar a la població
qui són realment SOM, la seva ideologia, "desemmascarar el seu missatge i
fer evident la seva estratègia oportunista". Per UCFiR "SOM fa servir el discurs
independentista, i s'aprofiten d'un sentiment polític arrelat en aquests
temps, per cridar la atenció de la població i, acte seguit, vaticinen
que a través de la independència podran construir un país només per als
catalans -amb certes excepcions com alguns europeus i espanyols- que ja
són assimilats i purs. Tota la resta de la humanitat que treballa i viu a
Catalunya, que no són pocs, quedaria fora del seu concepte de País
Català al qual volen catalans essencialment autèntics".
Guardant UCFiR una certa distància als militants de SOM, van voler explicar i denunciar d'una manera pacífica i tranquil·la la ideologia d'aquest grup considerat xenòfob-identitari. Llavors els membres de SOM van cridar a la Guàrdia Urbana i als
Mossos d'Esquadra i van posar una denúncia contra Steve Cedar d'UCFiR, que ha rebut una citació per un judici de faltes ràpid per injúries que se celebrarà demà dimecres dia 22
d'octubre, a les 10 del mati al Jutjat nº 5 de Vic, "per una suposada
participació en els fets següents:insultar dient feixista i nazi a un
membre d´un altre partit polític".
Davant d'aquest judici UCFiR d'Osona ha convocat una concentració a les 9,30 del mati als jutjats, i ha manifestat que "UCFR-Osona, que reuneix a ciutadans i a partits polítics diferents amb
representació a institucions públiques, té com a divisa ideològica i de
treball polític el pacifisme. Mai, i es pot comprovar en els seus
escrits i manifestacions, ha propiciat actituds que no siguin
pacífiques. Caldria, naturalment, veure i analitzar el discurs i les
actituds d'alguns membres de SOM perquè qualsevol es pugui fer una
imatge del quina és realment la seva ideologia i el que pretenen amb la
seva pràxis política".
SOM té el suport del partit Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, que fins fa un any recolzava i havia aportat diners a PxC. l Parlament flamenc. Pel 15 de novembre han anunciat un acte a Vic on hi serà algun diputat d'aquest partit. SOM Catalans té com a referent el moviment Nosaltres Sols, creat per Daniel Cardona el 1931 que es va apropar al pensement feixista i era xenòfob i supremacista vers la immigració andalusa.
He enviat tres mails a SOM i als seus dirigents per conèixer la seva versió, i l'Ester Gallego m'ha respost agraint l'interès, però m'ha dit que no feien declaracions sobre aquesta qüestió que està als tribunals, que és on es tractarà.
Ester Gallego, dirigent de SOM catalans
Steve Cedar, dret a la imatge de més amunt, a un acte d'UCFiR amb representants, regidors i
diputats de totes les forces polítiques de Vic, tret de PxC, el juliol
de 2013
La conversiódela
consulta del9Nen un procésparticipatiua causa de la sevasuspensió perpart del TribunalConstitucional, va motivarque algunsgrupspolíticsilamateixaAssemblea Nacional Catalanaplantegessin
respondre a lasuspensióambla desobediènciacivil. Iamb l'escenariactual
d'unespossibleseleccionsplebiscitàriesiuna
DeclaracióUnilaterald'Independènciatambées tornaa
proposarla desobediènciaquan el
Governcentral novulgui negociar.
Però nosemblaque
algunes de lesforcespolítiquesosocials
queasseguravenque es votaria sío símalgrat
laimpugnació de laconsulta,
estiguin fentautocrítica delserrorsd'anàlisi sobrelesforcesilligamslegalsexistents ambelsque va arrencarel
procés, i el significat i consecuències de la desobediència civil. Errorsque semblendisposatsa repetir.
El primererror va serfercreurea la
ciutadania que, després delfracàs
de l'Estatutila negativaal pactefiscal, dificultatper dificultat, resultavamésfàcilla
independència. Ésallòqueper aassociar-se
encalendos, peròperdivorciarn'hi ha
prou queho vulguiun.Iper justificar la sevaviabilitates van agafar de maneradescontextualitzadaelsprocessosd'independènciadelesrepúbliquessoviètiquesiiugoslaves.
Així es deia: femcomla ViaBàltica,
celebrem el referèndum, proclamemla independènciaiforcemaEspanyaanegociar elperíodetransitori, la possibilitatde mantenirla doblenacionalitat
pel qui ho vulguin, la continuïtat delBarça a laLliga, i la
nostrapartdel deuteidel fonsde pensions.
Davantel retretque
el cascatalàno ésequiparableniaIugoslàvianil'URSS,
atès que aquestes,segonsles seves constitucionsgaudiendel dretde secessió,ique Espanyanoésnil'URSSnil'antigaIugoslàviaen descomposició, algunsvan argumentar queensavalavala sentència delTribunalinternacional de Justícia de2010que va establirque la DeclaracióUnilaterald'Independènciade Kosovo, "no haviavulneratel dretinternacional".
Peròaquestasentència
només espot entendreen un
context queno s'assemblaen resaCatalunya.
Kosovo, que només erauna provínciapobladamajoritàriament
peralbanesosnoeslaus, ivivia des de1989 unasituaciód'apartheid amb laderogacióde la seva autonomia. Després de laindependència, amb osenseguerrad'Eslovènia,
Croàcia, Bòsnia, MacedòniaiMontenegro, continuavasense resoldreel conflictea Kosovo. El 1999, després
d'anysde desobediènciacivil,
violènciainetejaètnica, fracassatselsintentsnegociadors,
el març de1999 va arribarla intervenciómilitarinternacionaldesprés de la quall'ONU va establiruna administracióprovisional, mentres'instavaalespartsaarribar aun acord. Kosovo, tuteladaper
l'ONUva consumarla desconnexiótotalde Sèrbia, va crear institucionsprovisionals enlesque Belgradno va
voler participar, icomMontenegrova prendrel'eurocom a moneda, mentre elslídersde Belgrades
negaven acol·laboraramb
l'administraciótransitòriai a
plantejaruna altraopcióque la devoluciód'autonomiasuprimidaen1989.I aquestasituacióde tutelainternacionalimpedia alslíderskosovarsexercirplenament les sevesresponsabilitats.
Enaquestcontext, idavant laimpossibilitatque ningú aSèrbiapogués assumirelectoralmentel tabúde signarla renúnciasobreKosovo,
lesinstitucionsinternacionalsvan donar elvistiplauperquè elparlamentkosovarfesel 2008 unadeclaraciód'independènciaque va ser votadaper 109dels120diputats. I dosanysméstard elTribunal
deJustíciava dictaminarque aquestadeclaracióno
va vulnerarel dretinternacional.
Però elsignificatiude Kosovohaviaestat
la sevadesconnexióde Sèrbiaconsumadaanysabans.
I quan Junqueras diu emocionat de fer la
independència ja i aprovar els pressupostos d’un estat sobirà, no explica com
es força i s’aconsegueix la desconnexió.
AlProcés hi hahagut unsegon errorde grancalibre. Afirmarque la consultaseriapossiblemalgrat laimpugnaciódel Governcentral. Des quees va començar aparlar de laconsultavaig
preguntar asecretarismunicipalsigerentsd’ajuntaments
detottipus sicreien que laconsultaseriapossiblesiRajoylaimpugnavaitots emreconeixienque malgrat quees poguésrealitzaren petitsmunicipis,
seriaimpossible enlesciutats. Iuna constataciód'això ésque només370alcaldes
delsprop de900quevan acompanyaraMaselpassatdia 4, van facilitarel llistat decol·legiselectorsper votar.
I eltercer error, perno qualificar-ho de frivolitat, va
ser el que va cometreMasen compararelprocéscatalài els seusobstaclesambelsque van superarGandhi, LutherKingiMandela. GandhiiLuterKing, al
margeque van acabarassassinats,
van sercapaçosd'impulsaren uncontextde
repressióiviolència, campanyesde desobediènciacivilque van obligarl'adversaria cediri seure anegociar. A mésde
reiteradesvaguesa Alabama,
durant unanycapciutadàde colorva
prendrel'autobúsa Montgomery,
ananttotsa la
feinacaminant oenbicicleta, acabantaixíambla segregació racial en el transport. I laÍndiava retornar ala filosaartesanalde teixirper
fer quebrar laindústriatèxtilbritànica, queva
perdre elmercatde poblacióde l'Índia. I posteriormentambla Marxade Sales va trencarel monopolibritànic d’aquest producte.
QuanMases va
compararambaquests, es referia a quelesadministracionsifuncionarisdesobeirieniposarienlesurnes el9N, assumintelllesconseqüènciespenals queespoguessinderivar? Opensava
en unadesobediènciacivilciutadanaper forçara negociar el9Nol'acceptació dela DeclaracióUnilaterald'Independència i el traspàs de
poders i fons econòmics, ambopcionscomuna vagageneralintermitentoaturar
elportde Barcelonasis mesos?
Ésevidentque el
conflictea Catalunyacontinuarài noméses resoldràambuna votacióen què
estiguinobertestoteslesopcions, per descomptat també la dela independència. Però els queparlenarade plebiscitàries idesprésproclamar laDUI,
que aclareixinquins instrumentsteneniel preu queestandisposatsa
pagarper, després de la mateixa,
forçara negociaral Govern Central. La desobediència civil pot ser legítima,
però s’ha d’explicar el seu abast, el que exigeix a qui la fa, i les seves
consecuències.
-------------------
Aclariment:
Aquest article penjat i editat a l'edició digital avui dilluns 20 d'octubre, finalment no ha sortit en paper en caure la pàgina que ha estat ocupada per publicitat. Sortirà d'aqui uns dies.
Xavier Rius, periodista El Punt Avui, 20 d'octubre de 2014
Text actualitzat edició en paper de dijous 23 d'octubre:
Dubto que hagi estat
una bona idea que el Pentàgon hagi batejat amb el nom de Determinació Absoluta
les operacions militars aèries de la coalició internacional liderada pels
Estats Units contra l'Estat Islàmic (EI). No crec que el nom sigui adient, perquè
una operació militar contra un enemic desplegat en un ampli territori amb
moltes ciutats difícilment el pot combatre només de l'aire. I llançar armes
des d'avions als kurds, com s’ha fet a Kobane, podria resultar contraproduent
si es confirma que algun d’aquests carregaments va caure a mans dels
gihadistes.
Però, més enllà de
les limitacions d'una ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i
aliances dels diferents estats que participen en la coalició o que hi tenen
veïnatge. I com s'ha reconegut ara a l'Iraq, sense una línia política clara,
qualsevol intervenció, per aclaparadora que sigui, fracassa si no hi ha consens
polític de com es pretén omplir aquell espai.
Així, tenim que
l'Estat Islàmic lluita, per sobre de tot, contra els xiïtes de l'Iraq i els
alauites de Síria, que considera apòstates, i tant Qatar com l'Aràbia Saudita
volen que caigui Baixir al-Assad, com també volen que els xiïtes iraquians i
l'Iran es debilitin. I molts dels països d'aquesta coalició ajuden, a la
vegada, les altres milícies que lluiten a Síria contra Al-Assad. Així doncs, no
hi ha acord de qui hauria d'ocupar l'espai que deixés l'EI si fos derrotat.
A l'Iraq, l'EI va
obtenir suport entre els caps tribals sunnites a causa de la política sectària
del xiïta Nuri al-Maliki enfront d'aquesta minoria. A la vegada, de països com
Qatar o Aràbia Saudita, que ara bombardegen l'Estat Islàmic, van sortir els
fons econòmics i milers de voluntaris de l'EI. Quan l'Estat Islàmic va prendre
Mossul i les seves forces s'acostaven a Bagdad, l'Iran hi va enviar tropes,
armes i assessors militars, mentre que els Estats Units van començar a
bombardejar al nord, posant-se, de fet, els dos enemics històrics en el mateix
bàndol. El pròxim 24 de novembre, acaba la ronda de negociacions a Viena sobre
el programa nuclear iranià i sembla que els Estats Units i l'Iran estarien a
prop d'un acord sobre el nombre de centrifugadores d'urani per a ús civil que
pot mantenir Teheran i, a canvi, es relaxarien les sancions. Però l'Aràbia
Saudita, que participa a la coalició, es nega a aquest acord nuclear, no només
perquè la fi de les sancions reforçaria Teheran, sinó perquè consideren un
perill per a la seva seguretat un Iran nuclear, encara que sigui només per a
finalitats civils.
A més a més, hi ha
el conflicte kurd. El principals beneficiats de l'ofensiva de l'EI a l'Iraq han
estat els kurds, que van passar a controlar la ciutat petroliera de Kirkuk,
abandonada per l'exèrcit iraquià. I molts kurds de Turquia del PKK van anar a
lluitar al Kurdistan sirià contra els islamistes. L'assetjada Kobane ha
esdevingut la ciutat màrtir del Kurdistan sirià, i mentre els Estats Units
bombardegen les posicions de l'EI, Turquia impedeix que passin la frontera les
armes i restringèix el pas dels milicians kurds necessaris per trencar el setge de Kobane. Unes
armes i municions sense què els atacs americans són poc eficaços, atès que els
milicians kurds només poden recuperar i consolidar els punts on l'aviació
esclafa els islamistes, si els ocupa amb artilleria i metralladores abastides
de munició. I, per embolicar-ho encara més, no oblidem que el PKK turc encara
és considerat per la Unió Europea una organització terrorista.
Davant tota aquesta
indeterminació d'interessos, l'únic que els té clars és l'Estat Islàmic, que
sap el que vol: esclafar els xiïtes, sotmetre al kurds, convertir o expulsar
els cristians i derrocar les monarquies petrolieres.
Dubto que hagi estat una bona idea que el Pentàgon hagi batejat amb
el nom de Determinació Absoluta les operacions militars aèries de la
coalició internacional liderada pels Estats Units contra l'Estat Islàmic
(EI). No crec que el nom sigui adient, perquè una operació militar
contra un enemic desplegat en un ampli territori amb moltes ciutats
difícilment el pot combatre només de l'aire.
Però, més enllà de
les limitacions d'una ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i
aliances dels diferents estats que participen en la coalició o que hi
tenen veïnatge. I com s'ha reconegut ara a l'Iraq, sense una línia
política clara, qualsevol intervenció, per aclaparadora que sigui,
fracassa si no hi ha consens polític de com es pretén omplir aquell
espai.
Així, tenim que l'Estat Islàmic lluita, per sobre de tot,
contra els xiïtes de l'Iraq i els alauites de Síria, que considera
apòstates, i tant Qatar com l'Aràbia Saudita volen que caigui Baixir
al-Assad, com també volen que els xiïtes iraquians i l'Iran es
debilitin. I molts dels països d'aquesta coalició ajuden, a la vegada,
les altres milícies que lluiten a Síria contra Al-Assad. Així doncs, no
hi ha acord de qui hauria d'ocupar l'espai que deixés l'EI si fos
derrotat.
A l'Iraq, l'EI va obtenir suport entre els caps tribals
sunnites a causa de la política sectària del xiïta Nuri al-Maliki
enfront d'aquesta minoria. A la vegada, de països com Qatar o Aràbia
Saudita, que ara bombardegen l'Estat Islàmic, van sortir els fons
econòmics i milers de voluntaris de l'EI. Quan l'Estat Islàmic va
prendre Mossul i les seves forces s'acostaven a Bagdad, l'Iran hi va
enviar tropes, armes i assessors militars, mentre que els Estats Units
van començar a bombardejar al nord, posant-se, de fet, els dos enemics
històrics en el mateix bàndol. El pròxim 24 de novembre, acaba l'actual
ronda de negociacions a Viena sobre el programa nuclear iranià i sembla
que els Estats Units i l'Iran estarien a prop d'un acord sobre el nombre
de centrifugadores d'urani per a ús civil que pot mantenir Teheran i, a
canvi, es relaxarien les sancions. Però l'Aràbia Saudita, que participa
a la coalició, es nega a aquest acord nuclear, no només perquè la fi de
les sancions reforçaria Teheran, sinó perquè consideren un perill per a
la seva seguretat un Iran nuclear, encara que sigui només per a
finalitats civils.
A més a més, hi ha el conflicte kurd. El
principals beneficiats de l'ofensiva de l'EI a l'Iraq han estat els
kurds, que van passar a controlar la ciutat petroliera de Kirkuk,
abandonada per l'exèrcit iraquià. I molts kurds de Turquia del PKK van
anar a lluitar al Kurdistan sirià contra els islamistes. L'assetjada
Kobane ha esdevingut la ciutat màrtir del Kurdistan sirià, i mentre els
Estats Units bombardegen les posicions de l'EI, Turquia impedeix que
passin la frontera les armes i els milicians kurds necessaris per
trencar el setge de Kobane. Unes armes i municions sense què els atacs
americans són poc eficaços, atès que els milicians kurds només poden
recuperar i consolidar els punts on l'aviació esclafa els islamistes, si
els ocupa amb artilleria i metralladores abastides de munició. I, per
embolicar-ho encara més, no oblidem que el PKK turc encara és considerat
per la Unió Europea una organització terrorista.
Davant tota
aquesta indeterminació d'interessos, l'únic que els té clars és l'Estat
Islàmic, que sap el que vol: esclafar els xiïtes, sotmetre al kurds,
convertir o expulsar els cristians i derrocar les monarquies
petrolieres.
Llegir al Punt Avui (clica) Més enllà de les limitacions d'una
ofensiva aèria, hi ha la confrontació d'objectius i aliances dels estats
que participen en la coalició
Un miler de persones ha participat avui en la cadena humana o encerclada del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca convocades per la campanya Tancarem el CIE, que està impulsada per SOS Racisme, Miga Estudium i l'entitat Tanquem el CIE. Campanya a la que si han adherit unes 80 entitats.
L'encerclada ha estat gairebé complerta, quedant només un tram d'uns 300 metres dels 2.300 que té de perímetre de l'illa de fàbriques i magatzems on s'ubica. Entre els participants hi havia diputats, diputades i regidors d'ICV, EUiA, la CUP i ERC.
(Falta repassar!!!)
Alba Cuevas
Mireia Vehí
Abans de començar l'acte, Alba Cuevas de SOS Racisme ha recordat a la premsa que les intens són persones que són allà per la falta administrativa de no tenir papers i que es troben privades de llibertat en un règim en el que es dóna una vulneració de drets.
Per la seva banda Mireia Vehí de Tanquem el CIE, ha explicat que l'últim any han interposar quatre denuncies i un querella, l'última aquesta mateixa setmana, pel fet que la majoria de denúncies de maltractaments queden en no res en no haver-hi o conservar-se les imatges d eles càmeres de vídeo. Així per Vehí caldria posar més càmeres, guardar al menys 30 dies les imatges i que quan hi haguessin denuncies, custodiessin les cintes els mossos d'esquadra enlloc de la policia Nacional que es qui actua en els centres d'internanent.
Vehí ha dit que "a la nova Catalunya que s'està construint -referint-se a la possible independència-, "no permetrem que es faci un país nou que tingui forats negres com són els CIE"
Tot seguit l'actriu Carme Sansa ha llegit el manifest de la campanya "Tancarem el CIE":
Nosaltres, associacions, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, hem
decidit tancar el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.
No entenem ni acceptem l’existència de llocs on es poden retenir,
fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols
una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó.
Un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans, un lloc
on ningú va poder evitar que persones com tu -el Jonathan, l’Idrissa, el
Mohamed i l’Alik-, hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.
El CIE és un espai totalment opac, al qual les organitzacions i
institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir ni exercir
cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les
persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la
tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.
Tot això passa al CIE de Barcelona però també a la resta de CIEs de
l’Estat espanyol. I és per això que no els volem, ni aquí ni enlloc.
L’existència d’un CIE a Barcelona suposa un dramàtic retrocés en el
compliment dels Drets humans a la nostra ciutat i al nostre país:
efectivament, els CIEs són incompatibles amb els Drets humans i amb la
igualtat de les persones, i són totalment impensables en un nou model de
país.
Hi ha moltes més raons per tancar el CIE de Barcelona, però una sola de les anteriors ja és suficient per fer-ho.
Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!
No volem ser-ne còmplices
Entre els parlament que s'han fet, destaca per la seva contundència i emotivitat el d'Ainoa de Tanquem els CIE. Ha reflexionat sobre la frontera sud d'Europa amb Ceuta i Melilla on la col·laboració de la policia espanyola i marroquina tanquen la porta a tanta gent. I ha desmuntat les informacions sobre que amb el regalament aprovat fa un any hi ha hagut millores. "Van dir que traurien les mampares per tal que les famílies es pugin abraçar i no ho han fet; van dir que es facilitaria informació als interns que que poden demanar asil i no es fa. No ens creurem més les seves mentides!"
Per la seva banda Marc Serra de Tanquem els CIE ha definit aquestes instal·lacions com "una anomalia sense sentit d'una Europa de la vergonya que té 300 centres com aquest, i deixa passar els capitals, però força a que vinguin de manera irregular creuant la Mediterrània on en el que portem d'any ja han mort 1.800 persones". Serra ha conclòs afirmant que "tancarem els CIE, obrirem fronteres i reconeixerem el dret a migrar"
Tot seguit la gent s'ha repartit en dues direccions per cobrir els 2.300 metres de perímetre de l'illa de la Zona Franca dels carrers E, D, Quatre i Sis on s'ubica, mancant només 300 metres per tancar-se totalment el cercle.
Marc Serra
Cesc Freixa ha interpretat diverses cançons pròpies i ha versionat en català "A desalambrar" de Víctor Jara
S'han mostrat les fotos de les quatre persones mortes per manca d'atenció mèdica o suïcidi al CIE de Zona Franca
