dimecres, 29 de novembre del 2023

La disolución de Alternativa Española (AES) de López Diéguez, la crisis interna en Hacer Nación y las dificultades de Democracia Nacional que sí desea presentarse para conseguir los avales, posiblemente hará de la coalición de las dos Falanges, la única candidatura ultra al margen de Vox. Probablemente también concurrirá el Frente Obrero que procediendo del marxismo ha virado hacia el españolismo ultra y la xenofobia. El televisivo exmilitar Pedro Baños también podría intentar concurrir con una lista populista euroesceptica y contraria a la inmigración

 

 



A cinco meses y medio de las elecciones y a poco más de tres del inicio de los plazos legales para presentarse a las mismas, parece que la única lista del ámbito ultra, xenófobo o socialpatriota que es seguro que se presentará al margen de Vox, será la candidatura conjunta de La Falange-FE de Manuel Adrino con Falange Española de las JONS de Norberto Pico, que ya han concurrido unidas en pasadas elecciones municipales, generales y autonómicas en algunas circunscripciones.  Democracia Nacional, liderada por Pedro Chaparro, sí que desea presentarse, pero al concurrir en solitario puede tener dificultades para conseguir el aval de 50 concejales que exige la ley a los grupos extraparlamentarios. En las pasadas elecciones europeas las dos Falanges, Democracia Nacional y Alternativa Europea (AES) de Rafael López Dieguez se presentaron conjuntamente con la coalición ADÑ que consiguió 11.798 votos, cifra muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2014.   

 

Quien es seguro que no se presentará es Hacer Nación, partido creado por ex-miembros de España 2000, la mayoría del Corredor de Henares y Andalucía, ya que dicha formación padece una crisis interna que la está llevando al borde de la ruptura. La disolución de Alternativa Española, realizada sin comunicacdo de despedida es su cuenta de Twitter que nadie ha cerrado, y la crisis de Hacer Nación que ahora sólo tiene dos cargos públicos, sus concejales en Velilla de San Antonio en Madrid, constata que tras la irrupción de Vox, no hay espacio en España para grupos similares que pretendan acceder a las instituciones. Una cosa es tener capaciad para estar presentes en protestas como las de Noviembre Nacional ante las sedes del PSOE, y otra capacidad para acceder a las institituciones, es decir tener concejales o diputados, cuando Vox ocupa el espacio.  

Los únicos tres grupos xenófobos que han sobrevivido a Vox y además de Hacer Nación tienen representación municipal son Aliança Catalana que gobierna en Ripoll (Girona), el Front Nacional de Catalunya con dos concejales en Manresa (Barcelona) y Josep Anglada que, con su leal Marta Riera han conseguido dos asientos en el ayuntamiento de Vic. Quien sorprendentemente sí está ocupando de momento en la calle este espacio contrario a la inmigración es el ex marxista Frente Obrero de Roberto Vaquero. Pero eso ya es otra historia. Otros como el televisivo ex militar Pedro Baños, desea ocupar este espacio conspiranoico, anti Bruselas y reacio a la inmigración en las próximas elecciones europeas.


ACTUALIZADO: El nuevo grupo Núcleo Nacional surgido de las protestas de Noviembre Nacional está ocupando el espacio nacional revolucionario, neonazi y socialpatriota.

diumenge, 26 de novembre del 2023

PROP DE DEU MIL ES MANIFESTEN A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB GAZA i PALESTINA

Unes  persones s'han manifestat aquest migdia a Barcelona en solidaritat amb Gaza i Palestina برشلونة  غزة  فلسطين

 

 







 


















dissabte, 25 de novembre del 2023

I després de l'alto el foc, què? Analitzo al Punt Avui el conflicte de Gaza. Netanyahu voldria fer una nova Nakba i deportar els palestins de Gaza a Egipte.


          



El Punt Avui, dissabte 25 de novembre de 2023

Xavier Rius Sant, periodista

La bona notícia del breu alto al foc a Gaza després de 48 dies, no canvia la gravetat de la situació humanitària ni de la manca d’un escenari per acabar amb el conflicte. No hi ha ni un full de ruta ni cap proposta sobre qui i com gestionarà la governabilitat i els serveis públics quan callin les armes en aquest territori del que, segons el dret internacional, Israel n’és la potencia administradora. I si una cosa sembla clara és que la nova Nakba o desplaçament de més de dos milions de persones cap Egipte que Benyamin Netanyahu pensava aconseguir amb la resposta militar a l’assassinat de 1.200 israelians i el segrest de 240 el 7 d’octubre, no es produirà per la negativa d’Egipte a obrir la frontera i la manca de voluntat de palestins de deixar la seva terra. Netanyahu acorralat per les protestes multitudinàries contra la reforma judicial amb la que es pretén garantir la impunitat, va tenir clar que el brutal atac d’aquell dissabte podia ser l’excusa per desempallegar-se de Gaza i passar a la història com el líder que va fer més gran Israel.    

Amb l’alto el foc de quatre dies es permetrà l’entrada d’ajuda humanitària, combustible i agua potable. Però és que si aquesta ajuda no entrava immediatament, la fam i les epidèmies produirien més morts que les bombes i s’entraria en una situació molt pitjor que el que va significar el setge de tres anys a Sarajevo o les morts per fam i malalties als guetos en què els nazis tancaven els jueus a partir de 1941 a ciutats com ara Varsòvia abans d’executar la deportació final.

I és que aquesta guerra, pel grau de morts i destrucció, no s’assembla a les anteriors. En la guerra de Gaza del 2008, un any després que Hamàs, que havia guanyat les eleccions, aconseguís el control de la Franja, van haver-hi 1.400 morts palestins i 13 d’israelians. En la del 2014 moriren 1.300 palestins i 58 israelians. Hi havia una desproporció de víctimes entre un bàndol i l’altre, però Israel no arrasava les ciutats. En l’actual ja han mort prop de 15.000 palestins, dels qual un 5.700 són nens, però també 400 soldats israelians, sense comptar les 1.200 persones assassinades aquell dissabte. Israel, malgrat la superioritat militar, està tenint moltes més baixes que en anteriors guerres, de la mateixa manera que la superioritat tecnològica no va evitar els 1.200 morts del 7 d’octubre. I és que si alguna cosa va canviar l’atac sorpresa de Hamàs és que mentre el govern de Netanyahu estava decidit a continuar amb l’ofec dels palestins de Cisjordània amb l’extensió dels assentaments per fer impossible que algun dia arribés a ser un estat, l’atac donava l’oportunitat de desempallegar-se de la Franja. En aquest context que la solució dels dos estats sembla improbable, intentarà Netanyahu continuar convertint tot Gaza en un camp de runes? I quin pla té per als palestins si no marxen de Gaza? El més probable és que la comunitat internacional, sota la direcció de l’ONU, se’n faci càrrec. També, que quan acabi la guerra la societat israeliana passi comptes i faci caure Netanyahu. Llàstima que Israel no assumeixi que fins que els palestins no tinguin un futur, Israel no tindrà pau.

                                                       


Llegir al Punt Avui

----------

bvnvnvda 85431147 hhjjjk 7890 juiooio sil 69607493 u00908767 ma 35786895nnnnn 9876545430

 

Amb l’alto el foc de quatre dies es permetrà l’entrada d’ajuda humanitària, combustible i agua potable. Però és que si aquesta ajuda no entrava immediatament, la fam i les epidèmies produirien més morts que les bombes i s’entraria en una situació molt pitjor que el que va significar el setge de tres anys a Sarajevo o les morts per fam i malalties als guetos en què els nazis tancaven els jueus a partir de 1941 a ciutats com ara Varsòvia abans d’executar la deportació final.

I és que aquesta guerra, pel grau de morts i destrucció, no s’assembla a les anteriors. En la guerra de Gaza del 2008, un any després que Hamàs, que havia guanyat les eleccions, aconseguís el control de la Franja, van haver-hi 1.400 morts palestins i 13 d’israelians. En la del 2014 moriren 1.300 palestins i 58 israelians. Hi havia una desproporció de víctimes entre un bàndol i l’altre, però Israel no arrasava les ciutats. En l’actual ja han mort prop de 15.000 palestins, dels qual un 5.700 són nens, però també 400 soldats israelians, sense comptar les 1.200 persones assassinades aquell dissabte. Israel, malgrat la superioritat militar, està tenint moltes més baixes que en anteriors guerres, de la mateixa manera que la superioritat tecnològica no va evitar els 1.200 morts del 7 d’octubre. I és que si alguna cosa va canviar l’atac sorpresa de Hamàs és que mentre el govern de Netanyahu estava decidit a continuar amb l’ofec dels palestins de Cisjordània amb l’extensió dels assentaments per fer impossible que algun dia arribés a ser un estat, l’atac donava l’oportunitat de desempallegar-se de la Franja. En aquest context que la solució dels dos estats sembla improbable, intentarà Netanyahu continuar convertint tot Gaza en un camp de runes? I quin pla té per als palestins si no marxen de Gaza? El més probable és que la comunitat internacional, sota la direcció de l’ONU, se’n faci càrrec. També, que quan acabi la guerra la societat israeliana passi comptes i faci caure Netanyahu. Llàstima que Israel no assumeixi que fins que els palestins no tinguin un futur, Israel no tindrà pau

diumenge, 19 de novembre del 2023

Noviembre Nacional y la resurrección de Ortega Smith. Artículo en El Triangle sobre protestas por la amnistia

 

                       


Xavier Rius Sant, El Triangle, 19 de noviembre de 2023

Con el permiso del PP van ya 17 días y otras tantas noches, de protestas de la derecha, la ultraderecha parlamentaria de Vox, y toda la macedonia extraparlamentaria de ultras, franquistas, falangistas, hooligans del fútbol, ultracatólicos y cayetanos varios, que salen a la calle contra la amnistía y el nuevo gobierno de Pedro Sánchez del PSOE y Sumar, investido gracias a los votos del PNV, Bildu, Junts y Esquerra. Protestas que se iniciaron ante la sede del PSOE en la calle Ferraz de Madrid y de otras ciudades de España, convocadas por una sigla de nuevo cuño, Revuelta, cercana a Vox, detrás de la cual estaba la asociación Herqles, nacida en Valladolid que agrupa a jóvenes ultraconservadores inconformistas. Por ello no fue de extrañar que en las primeras noches de protestas en Ferraz estuviera el vicepresidente de la Junta de Castilla León, Juan García Gallardo, miembro de Vox. Y fue García Gallardo quien hace unos días comenzó a difundir la nueva marca y lema que ha ganado peso en las protestas, “Noviembre Nacional”, asumido inmediatamente también por la ultraderecha extraparlamentaria o claramente fascista, cuyo símbolo es la bandera española con un escudo formado por dos NN sobrepuestas y una pequeña cruz, que recuerda mucho el símbolo Wolfsangel o gancho del lobo usado por grupos neonazis, también en España, que fue el símbolo de la Segunda Divisón de Panzers alemana o más recientemente del  batallón Azov ucraniano. 

 


Arriba "Noviembre Nacional". Debajo Gancho del Lobo o Wolfsangel

                                           

Neonazis el 12 de octubre de hace dos años en Barcelona

Unas protestas a las que se sumaron en Madrid los grupos ultracatólicos y toda la ultraderecha presente como La Falange, Democracia Nacional, Hacer Nación, España 2000, ultras del fútbol, etc, llevando bien la bandera  española con el escudo franquista, bien lo que denominan “banderas lisas”; es decir, sin el escudo constitucional. E hizo resucitar a grupos desaparecidos y a sus lideresas como Melisa Domínguez Ruiz, del ya inactivo Hogar Social Madrid, o a Isabel Medina Peralta, la de “el judío es el culpable” que hace dos años lideraba el desaparecido Bastión Frontal, grupo que reactivó su cuenta de Telegram, además de quienes lideraron hace unos años supuestos grupos vecinales bajo el nombre de “Madrid Seguro”. En otras ciudades como es el caso de Barcelona, el liderazgo ante la sede del PSC ha correspondido casi en exclusiva a Vox, con el concejal de Cubelles, Jorge Mena, llevando a diario el megáfono con el que se lanzan las consignas y cánticos, y el concejal de Sentmenat, Santi Acosta, hijo del diputado Manuel Acosta, el bombo que las acompaña.

Debe incluirse la participación y responsabilidad del PP en estas protestas, que en ocasiones acaban muchas noches con violencia o cortando autopistas sin autorización, como la del pasado sábado en Madrid, ya que fue José María Aznar quien exhortó a que quien pudiera “hacer algo” contra la amnistía, lo hiciera. Y fue la expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, quien el 4 de noviembre, segundo día de protestas en Ferraz, tomó la iniciativa de cortar la calle pese a que no se había formalizado la petición ante la Delegación del Gobierno a tal efecto. Y grupos como Neos, la plataforma impulsada por ex dirigentes del PP como Jaime Mayor Oreja o María San Gil, han tenido un papel relevante apoyando tanto las concentraciones ante las sedes socialistas como las manifestaciones más multitudinarias. Núñez Feijóo y Mariano Rajoy han animado a continuar con esta movilización permanente y a participar tanto en las manifestaciones multitudinarias como la del pasado sábado en Madrid, como en las concentraciones de tarde y noche ante las sedes socialistas.

El sindicato vinculado a Vox, Solidaridad, ha convocado una huelga general para el próximo día 24, ante la que el PP no se ha posicionado que, sin lugar a dudas, quedará muy lejos de ser general más allá que en algunos barrios de Madrid algunos comercios bajen la persiana una rato y se boicoteen o suspendan las clases en algunas facultades. Para que una huelga tenga afectación se precisan piquetes con cara de pocos amigos a las cinco de la mañana en las cocheras del metro y autobuses de Madrid y Barcelona y en los accesos a Mercamadrid y Mercabarna. Y no parece probable que ni Vox ni la Falange ni los cayetanos de rosario sean capaces de ello. Pero parece seguro que, pese a que no puedan mantenerse las protestas diarias ante las sedes del PSOE, los próximos meses, sobretodo coincidiendo con los trámites parlamentarios la ley de amnistía, las protestas ante las sedes socialistas continuarán. Y que Vox y el PP, juntos o separados, impulsarán con asociaciones como las convocantes de la manifestación de pasado sábado en Madrid, nuevas movilizaciones los fines de semana. Pero ambos partidos, superados los reparos de manifestarse junto a la macedonia ultra, deben afinar la manera de gestionar dichas protestas. El PP a sabiendas que no habrá repetición electoral a corto plazo, debe afrontar los embates, desplantes y abrazos envenados de Isabel Díaz Ayuso a Feijóo, sabiendo que en las próximas generales Feijóo sólo podrá alcanzar la mayoría si es con Vox, si bien hay quienes piensan que si la candidata del PP a la Moncloa es Ayuso, la lideresa sí que podría alcanzarla por si sola.

Y por lo que respecta a Vox, afrontan una legislatura que en el Congreso serán irrelevantes ya que junto al PP no suman. Y al haber bajado de 52 a 33 diputados ni puede presentar mociones de censura como las dos que presentó la pasada legislatura, ni puede interponer recursos al Tribunal Constitucional. Por ello Vox necesita agitar la calle y liderar protestas. Unas protestas que han permitido resucitar a Ortega Smith encarándose a los antidisturbios a los que pretendía dar lecciones sobre la Ley Mordaza. Una ley con la que los antidisturbios a su juicio deben ser implacables con los independentistas, pero pasivos si quienes lanzan botellas defienden la unidad de España.

Ortega Smith fue cesado de Secretario General hace un año tras las críticas por la gestión de su mano derecha, el Vicesecretario de Organización Tomás Fernández Ríos quien, manu militari decapitaba grupos locales o provinciales y exigía la entrega de los fondos de los grupos parlamentarios autonómicos y grupos municipales a cuentas corrientes centralizadas en la sede nacional de Vox. Ignacio Garriga ascendió a la Secretaría General y Ortega fue nombrado Vicepresidente pero quedó excluido del Comité de Acción Política, órgano real de gobierno de Vox. Y pese a ser vicepresidente, la noche electoral del 23 de julio no estuvo presente con la dirección en la comparecencia ante la prensa y la militancia. El pasado viernes en cambio, acudió a la calle Ferraz con el también diputado Tomás Fernández Ríos y el concejal de Madrid, Ignacio Ansaldo, ambos ex compañeros suyos de los boinas verdes de la mili, y pretendió aleccionar a los mandos de las Unidades de Intervención Policial que encapsulaban a los manifestantes que habían actuado con violencia, advirtiéndoles que si cargaban cometerían un delito de abuso de autoridad. Actuación de Ortega Smith que no ha sido censurada por Abascal y motivó comunicados de repulsa de los sindicatos policiales, también de los hasta anteayer cercanos a Vox.

                                    

Ortega Smith el jueves por la noche advirtiendo a los antidisturbios de la UIP en la calel Ferraz de  Madrid

        Leer en El Triangle en castellano     



Xavier Rius Sant, El Triangle, 19 de novembre de 2023

Amb el permís del PP ja van 17 dies i nits de protestes de la dreta, la ultradreta parlamentària de Vox, i tota la macedònia extraparlamentària d’ultres, franquistes, falangistes, hooligans del futbol, ultracatòlics i caietans diversos, que surten a el carrer contra l’amnistia i el nou govern de Pedro Sánchez del PSOE i Sumar, investit gràcies als vots del PNB, Bildu, Junts i Esquerra. Protestes que es van iniciar davant la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid i d’altres ciutats d’Espanya, convocades per una sigla de nova creació, Revuelta, propera a Vox, darrere de la qual hi ha l’associació Herqles, nascuda a Valladolid que agrupa joves ultraconservadors inconformistes. Per això no va ser estrany que a les primeres nits de protestes a Ferraz hi estigués el vicepresident de la Junta de Castella Lleó, Juan García Gallardo, membre de Vox. I va ser García Gallardo qui fa uns dies va començar a difondre la nova marca i lema que ha guanyat pes en les protestes, “Noviembre Nacional”, assumit immediatament també per la ultradreta extraparlamentària o clarament feixista, el símbol de la qual és la bandera espanyola amb un escut format per dues NN sobreposades i una petita creu, que recorda molt el símbol Wolfsangel o ganxo del llop usat per grups neonazis, també a Espanya, que va ser el símbol de la Segona Divisó de Panzers alemanya o més recentment del batalló Azov ucraïnès. Unes protestes a les quals es van sumar a Madrid els grups ultracatòlics i tota la ultradreta actual com La Falange, Democracia Nacional, Hacer Nación, España 2000, ultres del futbol, etc, portant bé la bandera espanyola amb l’escut franquista, bé el que anomenen “banderes llises”; és a dir, sense l’escut constitucional . I va fer ressuscitar grups desapareguts i les seves líders com Melisa Domínguez Ruiz, del ja inactiu Hogar Social Madrid, o Isabel Medina Peralta, la d’“el jueu és el culpable” que fa dos anys liderava el desaparegut Bastión Frontal, grup que va reactivar el seu compte de Telegram, a més dels que van liderar fa uns anys suposats grups veïnals sota el nom de “Madrid Seguro”. En altres ciutats com és el cas de Barcelona, el lideratge davant la seu del PSC ha correspost gairebé en exclusiva a Vox, amb el regidor de Cubelles, Jorge Mena, portant diàriament el megàfon amb què es llancen les consignes i càntics, i el regidor de Sentmenat, Santi Acosta, fill del diputat Manuel Acosta, el bombo que les acompanya.

S’ha d’incloure la participació i responsabilitat del PP en aquestes protestes, que de vegades acaben moltes nits amb violència o tallant autopistes sense autorització, com la de dissabte passat a Madrid, ja que va ser José María Aznar qui va exhortar que qui pogués “fer alguna cosa” contra l’amnistia, la fes. I va ser l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, que el 4 de novembre, segon dia de protestes a Ferraz, va prendre la iniciativa de tallar el carrer malgrat que no s’havia formalitzat la petició davant de la Delegació del Govern a aquest efecte. I grups com Neos, la plataforma impulsada per exdirigents del PP com Jaime Mayor Oreja o María San Gil, han tingut un paper rellevant donant suport tant a les concentracions davant les seus socialistes com a les manifestacions més multitudinàries. Núñez Feijóo i Mariano Rajoy han animat a continuar amb aquesta mobilització permanent i a participar tant a les manifestacions multitudinàries com la de dissabte passat a Madrid, com a les concentracions de tarda i nit davant les seus socialistes.

El sindicat vinculat a Vox, Solidaridad, ha convocat una vaga general per al proper dia 24, front a la qual el PP no s’ha posicionat, que, sens dubte, quedarà molt lluny de ser general més enllà que en alguns barris de Madrid alguns comerçeos abaixin la persiana una estona i es suspenguin les classes en algunes facultats. Perquè una vaga tingui afectació calen piquets amb cara de pocs amics a les cinc del matí a les cotxeres del metro i autobusos de Madrid i Barcelona i als accessos a Mercamadrid i Mercabarna. I no sembla probable que ni Vox ni la Falange ni els cayetanos de rosari en siguin capaços. Però sembla segur que malgrat que no es puguin mantenir les protestes diàries davant les seus del PSOE, els propers mesos, sobretot coincidint amb els tràmits parlamentaris la llei d’amnistia, les protestes davant de les seus socialistes continuaran. I que Vox i el PP, junts o separats, impulsaran amb associacions com les convocants de la manifestació de dissabte passat a Madrid, noves mobilitzacions els caps de setmana. Però tots dos partits, superades les objeccions a manifestar-se al costat de la macedònia ultra, han d’afinar la manera de gestionar aquestes protestes. El PP sabent que no hi haurà repetició electoral a curt termini, ha d’afrontar els embats i abraçades enverinats d’Isabel Díaz Ayuso a Feijóo, sabent que en les properes generals Feijóo només podrà assolir la majoria si és amb Vox, si bé hi ha qui pensa que si la candidata del PP a la Moncloa és Ayuso, la lideresa sí que podria assolir-la per si sola.

I pel que fa a Vox, afronta una legislatura que al Congrés serà irrellevant ja que amb el PP no sumen. I en haver baixat de 52 a 33 diputats, Vox ni pot presentar mocions de censura com les dues que va presentar la legislatura passada, ni pot interposar recursos al Tribunal Constitucional. Per això, Vox necessita agitar el carrer i liderar protestes. Unes protestes que han permès ressuscitar Ortega Smith encarant-se als antiavalots als quals pretenia donar lliçons sobre la Llei Mordassa. Una llei amb què els antiavalots al seu parer han de ser implacables amb els independentistes, però passius si els qui llancen ampolles són defensors de la unitat d’Espanya.

Ortega Smith va ser cessat de Secretari General fa un any després de les crítiques per la gestió de la seva mà dreta, el Vicesecretari d’Organització, Tomás Fernández Ríos, qui manu militari decapitava grups locals o provincials i exigia el lliurament dels fons dels grups parlamentaris autonòmics i grups municipals a comptes corrents centralitzats a la seu nacional de Vox. Ignacio Garriga va ascendir a la Secretaria General i Ortega va ser nomenat Vicepresident però va quedar exclòs del Comitè d’Acció Política, òrgan real de govern de Vox. I malgrat ser vicepresident, la nit electoral del 23 de juliol no va ser present amb la direcció a la compareixença davant la premsa i la militància. Divendres passat en canvi, va anar al carrer Ferraz amb el també diputat Tomás Fernández Ríos i el regidor de Madrid, Ignacio Ansaldo, tots dos excompanys seus dels boines verdes de la mili, i va pretendre alliçonar els comandaments de les Unitats d’Intervenció Policial que encapsulaven els manifestants que havien actuat amb violència, i els advertia que si carregaven cometrien un delicte d’abús d’autoritat. Actuació d’Ortega Smith que no ha estat censurada per Abascal i va motivar comunicats de repulsa dels sindicats policials, també dels fins ahir propers a Vox.


 

diumenge, 12 de novembre del 2023

Entrevista que em fa Vilaweb sobre l'atemptat a Vidal-Quadras. “Dono validesa a la tesi iraniana sobre l’atac a Vidal-Quadras”

 

Xavier Rius Sant (1959) és periodista especialitzat en la ultradreta i autor de dos llibres recents sobre Vox. En aquests dos llibres parla de la vinculació del partit i d’Aleix Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana: Els ultres són aquí (Pòrtic Edicions) i Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (AKAL). Ara Rius considera que la tesi més creïble de l’atac amb un tret a Vidal-Quadras és que hagi estat un atemptat del règim iranià perquè l’Iran no perdona les vinculacions de Vidal-Quadras amb l’oposició al règim. En aquesta entrevista telefònica feta ahir amb VilaWeb, Rius en parla, però també ajuda a interpretar les manifestacions d’aquests dies a Madrid de la ultradreta espanyola, que ell coneix a fons.

Andreu Barnils, Vilaweb, 11 de novembrede 2023

Per què creieu que pren cos la tesi iraniana, és a dir, que és l’Iran que vol matar Vidal-Quadras?
—Perquè ell ho va reconèixer moments després d’haver rebut el tret. I també perquè Vidal-Quadras estava amenaçat per l’Iran, juntament amb unes altres persones.

Amenaçat pel règim de l’Iran? I per què?
—Perquè Vidal-Quadras donava suport a l’oposició iraniana, el Consell Nacional de Resistència de l’Iran. Aquest és el braç polític dels mujahidins al poble, els comunistes anti-Khomeini. Vidal-Quadras els va ajudar quan era vice-president del Parlament Europeu. Ell va fer que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes. Vidal-Quadras era a la llista negra de l’Iran, com altres eurodiputats del grup d’Amics de l’Iran Lliure del Parlament Europeu. Javier Zarzalejos (PP) i Hermann Tertsch (Vox) també són del grup.

I quina relació tenia Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana?
—El Consell Nacional de Resistència de l’Iran fa convencions amb molts diners, i sempre hi conviden Vidal-Quadras. Però a vegades també hi ha anat Zapatero, o Richard Bolton, diplomàtic dels EUA. Vidal-Quadras hi té tanta relació, que quan va aconseguir que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes, li van dir, et devem un favor. I quan Vidal-Quadras va muntar Vox, va rebre 971.870 euros en 141 transferències que li van fer a ell. Amb això, Vidal-Quadras va crear Vox. És el milió d’euros amb què es va fer la campanya de Vox de les europees del 2014, i d’on Abascal va cobrar el seu sou de 5.000 euros el primer mig any.

Vox ho ha acceptat mai, que va rebre aquests diners?
—Això ho destapa l’equip d’investigació d’El País el desembre del 2018. I Vox no ho desmenteix [vídeo]. Juan Jara, aleshores vice-president de Vox, plega perquè diu que no li donen els comptes de Vox. I encara essent vice-president fa una denúncia al Tribunal de Comptes dient que el partit rep finançament il·legal i els sous són i—Al vostre llibre del 2022 expliqueu que, de fet, el color verd de Vox pot venir dels mujahidins.

—M’ho havia dit gent, sí. Però això, ara, jo ho matisaria. Es veu que trien el verd pel color de l’esperança.

Els mujahidins donen un milió d’euros a Vox. Tampoc són tants diners.
—Home, són molts diners quan no els tens. Amb això van llogar el primer local, van comprar els mobles i van agafar dues secretàries, a més de pagar el sou d’Abascal i d’Espinosa de los Monteros. I amb això poden fer la propaganda electoral. Se’ls van polir en sis mesos.

Qui són aquests mujahidins?
—Mujahidins del Poble Comunista. Ajuden a derrocar el Xa. El president que puja és Banisadr, un home que anava amb corbata. Dura un any, a tot estirar. Però aleshores l’Iran passa a ser una república islàmica. I els mujahidins comunistes foten el camp a l’Irac. Després van a França i Albània. I entren a la llista de grups terroristes.

Qui és el seu dirigent?
—El seu dirigent era Massoud Rajavi. Ell, com els xiïtes, creu en l’imam ocult, que és com el Messies, que ha de tornar el dia del judici final. Rajavi va desaparèixer el 2003 i no se sap si el van pelar o si va decidir amagar-se. La seva dona, Mariam Rajavi, que va agafar el cognom del marit, es va convertir en la cap del braç polític. El Consell Nacional de la Resistència de l’Iran. Aquest braç polític, amb molts diners, s’ha convertit en un think tank, amb el qual es relaciona Vidal-Quadras. I lluiten perquè hi hagi democràcia a l’Iran. El 2019 van fer un acte pel retorn de la democràcia a l’Iran, i Vidal-Quadras hi va anar. I per això Vidal-Quadras estava amenaçat pel règim de l’Iran.

Dieu que estaven amenaçats per l’Iran: aquesta llista negra existeix? L’heu vista?
—Això diuen ells, el grup d’Amics de l’Iran Lliure, que liderava Vidal-Quadras. I per això Vidal-Quadras va dir al servei d’emergències que el va atendre i a la policia que va arribar a Madrid: “Ha estat l’Iran”.

Segons fonts policials.

—Sí, però també tenim la cap opositora iraniana, Mariam Rajavi, fent un piulet de solidaritat amb Vidal-Quadras, i culpant l’Iran de l’atac.l·legals. I el fan fora.

Per què descarteu que l’atac tingui vinculació amb l’amnistia i el procés? Per què no es repeteix el cas de Calvo Sotelo de 1936?
—Doncs, mira, primer vaig fer un piulet i volia veure si anàvem cap aquí. Però de seguida el vaig esborrar, perquè llavors ja va començar a córrer la pista iraniana. I a veure: matar Vidal-Quadras, per què? Perquè és tocar el cor del PP i de Vox? No ho sé…

I descarteu la qüestió personal? M’ho invento: Vidal-Quadras deu diners a un constructor i li trenquen la cara. I ell, per tapar-ho, parla dels iranians. Pot ser?
—Bé, podria ser. O una amant despatxada. Però no sóc gens de teories de la conspiració. Dono validesa a la tesi iraniana sobre l’atac a Vidal-Quadras. És l’única hipòtesi que quadra.

Antecedents. Hi ha hagut altres casos en què el règim iranià hagi matat gent?
—Sí. Dissidents. I empresonats, també.

Si això és així, el cas s’enfila molt, perquè vol dir que el règim iranià haurà intentat matar d’un tret un vice-president del Parlament Europeu durant catorze anys.
—Aquesta és la qüestió. L’ambaixada de l’Iran ha fet un comunicat dient que condemnen qualsevol atac de terrorisme…

Quines poden ser les conseqüències d’aquest atac?
—Si ha estat l’Iran, el problema és que difícilment es podrà demostrar. Si no trobes el sicari i t’ho confessa…

Per tant, creieu que Vox no seguirà la pista de vincular l’intent d’assassinat amb el 1936, comparant-lo amb el de Calvo Sotelo?
—No ho crec. Perquè la pista iraniana sembla que és força clara. Dijous, a la manifestació, hi havia una pancarta que deia “Vidal-Quadras amigo, España está contigo”, i gent que portava un logo amb un puny i la pistola. Com el puny i la rosa socialista, però amb pistola. Com insinuant la teoria de 1936. Però la cosa ha quedat desactivada. Crec.

—Valoreu-me les manifestacions ultres d’aquests dies.
—Vox fa el que fa sempre, crea el caos, en culpa els altres i després diu “nosaltres arreglarem el caos”. Si Vox no vol incidents, l’entitat convocant agafa un micro i diu “dissolem la manifestació”. “Cap a casa.” “No som com ells.” “No volem violència.” No ho van fer. Perquè creen el caos per poder dir “portarem l’ordre”. Com les joventuts de Mussolini. Crees el caos, i en culpes els altres. I tampoc no s’ha volgut evitar que vingués tota la ultradreta.

Per exemple?
—Bastión Frontal, que estava dissolt. El grup d’Isabel Medina Peralta. La que va dir “el jueu és el culpable”. Aquest grup es va dissoldre fa un any i mig i abans-d’ahir van reactivar el Telegram. Després ve Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, amb el megàfon. Vénen els Ultrasur. Vénen els Skin Retiro. Ve Acción Frontal, que és una escissió d’España 2000. És a dir, tota la ultradreta. I només faltava Dani Esteve, de Desokupa. Tots van voler el seu orgasme de popularitat. Un dels dies vaig veure que Manuel Andrino, de la Falange, el de Blanquerna, i uns altres que ja tenen uns cinquanta anys, deien als manifestants que no cantessin el “Cara al sol”. Però després, en canvi, dijous a la nit, que aquests ja no hi eren, veia jovenets de vint anys cantant el “Cara al sol”. S’ha permès de ressuscitar tota la ultradreta, no diré necessàriament violenta, perquè a Hacer Nación, per exemple, no són violents. Al revés, són molt intel·lectuals, elitistes, fan jornades, van a la muntanya i escolten Wagner. I han aconseguit que els crits de “Els borbons als taurons” o “Felipe maçó, defensa la nació” els cridés moltíssima gent, molt més enllà d’ells. Han fet que les seves consignes siguin corejades per la massa.

Passa que cauen a la trampa del PSOE. El bloc del PSOE va guanyar les eleccions perquè la gent es va espantar de l’aliança PP-Vox. Amb aquestes manifestacions, s’espantaran encara més.
—Exacte. El PSOE, i també Junts, ara pot dir: ja no poden tornar enrere, perquè si no hi ha pacte, mira qui ve…

I això li va molt malament al PP, que no lidera ni la manifestació i veu com votants seus s’espanten.
—Qui està essent intel·ligent és Ayuso, que sempre té més reflex. La primera que va dir, no a la violència i que detinguin als vàndals. Primera a moure’s.

Ara que hi ha pacte, aquestes manifestacions continuaran? Com ho veieu?
—Continuaran. Fins a la investidura, perquè s’ha convocat a encerclar el congrés. Hi ha un grup, Movimiento por España, que ahir repartia octavetes per a encercar el congrés el dia de la investidura.

Darrere les manifestacions hi ha Revuelta?
—Darrere la manifestació hi ha Herqles. Revuelta no existeix com a associació. No estan registrats. Herqles són joves cayetanos, molts de Castella i Lleó. El compte de Twitter d’Herqles és del 2020. Tenen 76.000 seguidors. En canvi, Revuelta es va crear fa dos mesos.

Per acabar. Herqles és Vox?
—Podem dir que sí. Joves conservadors, inconformistes, però de dretes. Es veu que es volien assemblar al grup Generación Identitària.