Ha acabat la segona temporada de Nit i Dia, un thriller de forenses,
policies i personatges malvats, en el que es creuen les tres trames principals. D'una banda la
corrupció dels qui tenen el poder que són capaços de tot per aconseguir el que
volen i treure´s de sobre, inclús físicament, a qui els fa nosa, que
investiguen els policies Sònia Silvia (Anna Alarcón), l’Starsky i el Toni Guillén sota les ordres de la jutge Comas. Trama que es creua amb la
investigació per lliure de la forense Sara Grau (Clara Segura), el guàrdia civil
jubilat, Fidel Martín, (Pep Cruz) i el Víctor (Andrés Herrera), pare del Kevin,
que va ser assassinat fa 25 anys després de patir abusos sexuals. I no només es troben les històries amb la
coincidència en les dues trames d’alguns dels dolents, el molt poderós i
corrupte Martí Miró (Ramon Fontseré), que fa feina bruta pel partit i ex directiu de la Conselleria de
Sanitat, i la seva dóna, Joan Porta (Lluïsa Mallol). Hi ha la tercera trama que també hi convergeix, els conflictes amorosos d'un i altres. Els de la forense Sara Grau haurà
patit abusos per part dels mateixos que van matar el Kevin, i els de la forense
companya de feina de la Sara, la Fàtima (Alba Pujol), que és parella de l’agent Sònia
Sílvia. I la parella del forense Pol Ambrós, l’advocada Carmen García (Mar
Ulldemolins), que acaba fent de testaferro de Martí Miró i la Joan
Porta, que s’acabarà embolicant amb el pintor Damià Camps (Peter Vives, l’agent
britànic del Tiempo entre Costuras), que és l’amant de Joana Porta, la qual
utilitza els seus quadres per blanquejar diners i cobrar comissions d’obra
pública, part de les quals van al partit que governa Catalunya.
Mostrar a un responsable de la
Conselleria de Sanitat i responsable de les finances opaques del partit, com
una persona capaç de fer matar a qui calgui, siguin aquells que volen
testificar en el sumari de l’operació Gangrena, investigació judicial sobre corrupció
a la sanitat, i que a la vegada sigui un pederasta, no va agradar a la conselleria
de Toni Comín, ni als cercles convergents i pujolistes. I és que una cosa és
cobrar 3% d’algunes obres públiques o fer negocis il·legals amb la sanitat pública i una altra és anar matant a qui ho
investiga. Una cosa es que la dona del directiu del partit i de la conselleria es
folli al pintor que pinta els quadres amb els que blanquegen diners, i una
altra ser un pederasta i assassí de criatures. Per cert això dels quadres m'ha recordat el que es deia a Girona a
l’època forta del pujolisme, que es venien i compraven quadros d’alguna dona
propera al poder o a certes fundacions per uns preus totalment desorbitats.
En aquest encreuament de trames destaca el llibreter i mestre d’escacs,
Benet Muntada (Josep M Pou), que amb una personalitat tendre, sensible i psicòtica,
fa a la vegada de professor d’escacs de la nena Lia (Diana Ollé), d’amant que
sap estimar de la prostituta Wendy (Mima Riera) a la que salvarà, i assassí eficaç,
sense remordiments i recitant una cita literària acord amb la situació, de tots
aquells que fan nosa al matrimoni Miró Porta.
A la segona temporada la trama ha estat més ben treballada que la primera,
amb sorpreses com un capítol en que la història gairebé es va aturar per anar
al cor i al passat de sis dels personatges gairebé transportats a un episodi de la
sèrie Cites, i mentre a la vegada que a la vida real catalana es coneixen més
coses o hi ha judicis de casos de corrupció que va imperar en els anys del
pujolisme, es coneix des de dins la trama del matrimoni Miro-Porta per cobrar
comissions i blanquejar per un partit que en el temps que venen potser se’l voldrà
treure de sobre.
I d’altra banda, el polític Martí Miró resulta ser un dels responsables de
la xarxa d’abusos sexuals que va matar fa 25 anys al Kevin. Xarxa en la que hi
tindrà un paper determinat el Dr. Joan Grau (Jordi Bosch) que resulta ser,
també, el responsable de les ferides psicològiques que pateix la Sara, en haver
abusat o haver-la utilitzat quan era una nena o adolescent. Gràcies a aquest
passat de la Sara s’entén el seu personatge i les dificultats per deixar-se
estimar o per triar, com es veu en el somni que té quan està emmanillada al
soterrani quiròfan de mutilacions i
pràctiques masoquistes, per homes que només li volen fer mal. Magistral aquesta
escena d’ahir on oníricament apareix l’exmarit i el bomber (Marc Martínez) de
la temporada passada al costat del Dr que va abusar d’ella i ara la vol matar.
Tot i que ahir amb la Sara emmanillada i les xeringues i bisturís a punt,
semblava que la Sara moriria amb la segona temporada, no podia morir donat que ella és el fil narratiu que ens ve de la primera temporada
i, fugit l’Aitor a Euskadi, és el centre de l’Institut de Medicina Legal de la
Ciutat de la Justícia on es desenvolupa part de la sèrie. Unes instal•lacions
medico-judicials que han servit de plató tot i treballar-s’hi les 24 hores de
dia, i on al llarg del rodatge es van donar situacions com haver de repetir
alguna escena donat que el telèfon de la guàrdia forense –que ha d’estar sempre
operatiu- va sonar en haver-hi una incidència a la que atendre.
De pífies de la sèrie n’hi ha algunes, com el fet que resulta totalment inversemblant
que el personatge que encarnava Josep M Pou, pogués cometre l’assassinat, esquarterament
en bocins del guàrdia civil a la banyera i netejar la casa, en el temps que triga
en fer-se el sopar al foc sense que es cremi. O el fet que algunes de les
seves víctimes estabornides per la pistola taser algun narcòtic col·laboressin
en el seu propi assassinat com si estiguessin zombis, o que el Josep Maria Pou,
vull dir el Benet, es treies els guants en alguns dels seus crims deixant l’escenari
ple d’empremtes. L'escena de com la Sara es talla el dit, resulta totalment versemblant, més sent ella una metge forense, i té la moraleja que de vegades cal amputar per sobreviure, moralina que evoca després a l'escena final o epíleg quan la veu en off parla de cicatritzar i curar ferides. "Les ferides del cos cicatritzen, però n'hi ha d'altres que no, continuen sempre obertes i cal fer alguna cosa per tancarles"
El que no resulta creible del capítol d'ahir és que qui porta cinc dies sense beure aigua ni menjar i, més a més s'ha amputat un dit, enlloc d'anar a veure aigua a la cuina i trucar al 112, agafi com si res el cotxe camí de l'hospital. El final però és magistral, no mor ningú més del bons, la Sara viva, i el pare del Kevin, un boxejador i supervivent, ha aconseguit, com li diu a l'última escena de l'epíleg a la Sara, el seu objectiu.
Ara de cara la tercera temporada, amb la Sara viva, continuaran obertes les
trames amoroses. Tornarà amb l’Aitor amb ella o continuarà rebutjant a aquells homes
que la volen estimar de veritat? L’agent Sònia, continuarà amb la forense
Fàtima que va demostrar que encara que sigui com metadona, li agrada la carn i el
peix? No sabem si l’advocada Carmen García (Mar Ulldemolins), mantinguis o no l’evolució judicial
del cas de corrupció, continuarà a la sèrie i es quedarà amb el Damià, el pintor, o tornarà amb el Pol,
el forense? (De moment la Mar Ulldemolins continua creixent i representa "Un tret al cap" a la sala Bekett). Tindrà el forense a la propera temporada la dona que estima a la presó, tot i que aquesta va
col·laborar amb la justícia? I la malvada Joana Porta (per cert, el marit ha
mort, o només ferit o estabornit com els porcs abans de ser escorxats?) es venjarà des de la presó de la jutge Comas amb
el tema de l’adopció? El paper de la Victòria Pagés va pujar en els últims capítols i el tema del nen donaria per molt. Llàstima que la propera temporada no hi sigui el magistral Benet, Josep Maria Pou que trobarem a faltar. Tot i que, potser, quan s'obri la caixa de cartró on s'han guardat els exemplars de la Divina Comèdia de la biblioteca del difunt Benet, algún lector àvid de llegir les pàgines de l'Infern i els seus torments, trobi la targeta de memòria que hi va amagar amb imatges de distingits i honorables depravats abusant de criatures, recuperant així la sèrie aquesta història.
I evidentment, com a Nit i Dia els personatges, els amors i les trames es
barregen, com de moment la Miren Otxoa (Mireia Vilapuig) que ja major d’edat es
queda sola Barcelona en haver marxat a Euskadi el seu pare, potser llogarà una
habitació de la casa que se li fa gran o s’hi portarà a viure a un nòvio o una
nòvia, que resultarà ser un dels dolents de la tercera temporada? Ara, més enllà del thriller que crein els guionistes, el veritablement significatiu de la tercera temporada serà veure com la Sara porta les seves ferides i sí, per primera vegada, es deixarà estimar per algú que sempre l'ha volgut estimar de veritat.
Articles sobre als sèries:
Sèrie El Príncipe:
