Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
L'alcaldessa Anna Erra, davant l'Audiència Nacional,amb dirigents d'ERC, CUP, Omnium i l'ANC
L'esperpèntic procés judicial al regidor de la Cup de Vic, Joan Coma Roure, per un presumpte delicte de sedició, per haver dit en el debat d'un Ple municipal que "per fer la truita primer cal trencar els ous", referint-se a la necessitat de practicar desobediència civil, neix d'una denúncia contra Coma del regidor ultra, Josep Anglada, a la Guàrdia Civil. I l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha estat avui a Madrid donant suport a Joan Coma, detingut i traslladat a l'Audiència Nacional, pel presumpte delicte de sedició, mostra de nou, amb aquest gest, un talant molt diferent als dels seus dos predecessors al front de l'ajuntament, els democratacristians Jacint Codina i Josep Maria Vila d'Abadal, que no només es van servir quan els calgué d'Anglada per aconseguir la majoria al ple, sinó que amb el seus errors el van fer més gran. De fent, se'm fa difícil imaginar Vila d'Abadal donant suport a un regidor de la CUP.
Així, per pròpia iniciativa, va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil
de Vic la documentació del debat sobre l'aprovació per part del Ple de la moció de
suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9
de desembre de 2015 quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la
declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la
Secretària Municipal.
Anglada va lliurar a la Guàrdia Civil l'acta del ple, on es recollien textualment les paraules del regidor de la CUP. I la Guardia Civil ho va traslladar al jutge
Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual va
demanar imputar-lo, com així va ser per haver dit en el ple que "per fer
la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el jutge i el fiscal van interpretar com una crida a la sedició, penalment castigada.
Personalment vull
donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo
estigui o no d'acord amb la CUP.
Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot
ser delicte. Crec que la jugada li acabarà sortint malament a Anglada a nivell electoral a Vic, però sí que li ha donat certa visibilitat mediàtica a la premsa catalana i espanyola front la irrellevància actual als mitjans de Plataforma per Catalunya que el va expulsar. Així mateix penso que Joan Coma, per la seva fermesa i la coherència de les seves idees, ha sortit política i mediàticament reforçat i té un llarg camí per fer.
Coma, en sortir en llibertat provisional de l'Audiència Nacional
Moment en que Coma, acompanyat de l'alcaldessa, es detingut pel mossos per tralladar-lo a la Comandància de la Guàrdia Civil
Twitt d'ahir de Josep Anglada, responsable de la imputació de Joan Coma
Si alguna conclusió podem treure de l'atemptat al mercat de Berlín és
que l'any 2017 no serà millor que els anteriors, donat que Estat
Islàmic anima els seus seguidors a actuar a Europa, que la ultradreta
pujarà i que els partits defensors dels valors pels quals va sorgir el
projecte europeu retrocediran. El que caldrà veure és si la sensació
d'inseguretat derivada d'atemptats com el de Niça o el de Berlín
aconseguirà canviar la nostra manera de viure. Caldrà veure si
continuarem passejant despreocupadament entre la gentada, sortirem a
comprar o a gaudir d'uns focs artificials o si ens tancarem més a casa. A
Catalunya i a l'Estat espanyol tenim la trista experiència del
terrorisme d'ETA. I, malgrat atemptats com el d'Hipercor, tothom va
continuar fent la mateixa vida. Tots vam seguir anant a centres
comercials assumint el perill de ser víctima d'un atemptat, amb la
mateixa actitud amb què sortim a la carretera els divendres sense que
ens afecti la certesa que aquell cap de setmana hi haurà a les
carreteres una dotzena de morts.
Però, encara que els europeus no deixem de sortir i ens acostumem a
viure amb el risc de ser víctimes d'un atemptat, on sí que es plasmarà
la por serà en els resultats d'eleccions pròximes, com ara les
presidencials franceses o les alemanyes del 2017, on la ultradreta té
molt a guanyar. I davant aquesta certesa, com hem vist a França amb els
candidats de les presidencials, alguns actuen equivocadament assumint
part del discurs dels xenòfobs. L'any 2002, socialistes, comunistes i
ecologistes es van mobilitzar en la segona volta votant Chirac per
barrar el pas a Le Pen, però no està clar que aquesta mobilització es
repeteixi.
Tant Marine Le Pen, com l'holandès Gert Wilders, com la líder de
l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), Frauke Petry, han carregat
després de l'atemptat de Berlín contra Angela Merkel per la seva
política d'admissió de refugiats. Però les propostes que fan els ultres,
tot i ser electoralment rendibles, són impossibles d'aplicar. No es pot
prohibir una religió i no es poden fer deportacions de centenars de
milers de persones.
Donat que encara no s'han detingut els autors de l'atemptat de Berlín
i ignorem si l'acció tindrà, com en altres atemptats, un epíleg
sagnant, no saben com afectarà les eleccions, si Merkel serà derrotada, i
amb quina força AfD entrarà al Parlament. Però, tant o més perillós que
l'entrada dels xenòfobs al Parlament, serà que la resta de partits
endureixin el seu discurs amb propostes que només aconseguiran legitimar
els ultres. Ha passat a França quan François Hollande va fer seva la
proposta del Front National de retirar la nacionalitat francesa als que
se sumin a Estat Islàmic. Algú creu que, a algú que està disposat a
immolar-se, el farà desistir l'amenaça de perdre la nacionalitat?
L'any també pinta malament des del punt de vista de principis que
crèiem consolidats, com ara la persecució de criminals de guerra. Amb
Obama, John Kerry i l'ONU fora de joc, els presidents de Turquia i
Rússia, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, pacten una solució al
conflicte sirià que implica la continuïtat de Baixar al-Assad, que
Europa i l'ONU acabaran acceptant com un fet consumat.
El colectivo ultra o socialpatriota-identitario, Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma, que recoge alimentos y ayuda exclusivamente para ciudadanos españoles necesitados, que fue desalojado de la antigua sede del NODO de Televisión Española, el pasado 23 de noviembre, ha ocupado este mediodía un palacete abandonado de la antigua Asociación Española de Caballeros Inválidos y Mutilados Militares, y antigua sede de la Dirección General de Caballeros Mutilados de Guerra
por la Patria, en el número 107 de la calle Velázquez, cuyo propietario es el Ministerio de Defensa. Dicho palacete perteneció al fundador de la Legión, José Millán-Astray, que falleció allí en 1954
Mientras se realizaba la ocupación, retransmitida por Periscope, su lideresa, Melisa Domínguez, ha realizado un alegato en relación al local abandonado de la antigua Asociación Española de Militares Mutilados, recordando que el gobierno de Rajoy está despidiendo a militares profesionaes de 40 o 45 años de edad, sin ofrecerles las salidas o alternativas de reinserción laboral a las que se había comprometido. Pese a que agentes del Grupo 30 de la Brigada Provincial de Información de la Policia Nacional hacían seguimiento intermitente del grupo desde su último desalojo, y que la misma se ha realizado anúnciándose en directo por la redes sociales, en ningún momento se ha personado la policía.
Este el el quinto -o sexto según se mire- local que ocupan desde que se creó el grupo en junio de 2014 y suele ocupar edificios con algun valor símbólico: la sede del antiguo NODO de TVE, la sede del Fórum Filatélico en el que perdieron sus ahorros miles de españoles, o un edifició de un ciudadano chino presunto blanqueador de dinero.
Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro
Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las
JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y
reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el
nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini,
que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y
radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y
Mussolini.
El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u
ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está
liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan,
con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a
las del movimiento okupa, grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando
expresiones como "emergencia habitacional" propia de las Plataformas de Afectados por la Hipoteca y una fuerte crítica a las
entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva
ultraderecha.
Y este último año, además de centrarse en la ayuda social sólo a ciudadanos de sangre española -no a extranjeros ni estranjeros nacionalizados españoles- han realizado diversas acciones como manifestarse con bengalas ante la sede del PP la noche de su últiam victoria electoral o la polémica protesta -o ataque- también con bengalas y botes de humo, ante la mezquita de la M-30.
Tot i que Anglada diu que la sentència absolutòria cap a ell és ferma i no s'ha de repetir el judici, llegint l'auto, el cas no queda tancat, donat que no ha entrat en les altres consideracions, sinó que per un defecte formal sobre la tutela judicial efectiva que vulneraria la sentència de la mateixa Secció 8ª'Audiència, es deixa sense efecte la sentència d'aquesta Secció, que ara n'haurà de redactar una nova sobre els recursos d'apel·lació presentats per l'advocat Toni Iborra en nom dels tres joves presumptament agredits.
La sentència que l'Advocat Toni Iborra va recorre a l'Audiència era la d'absolució de Josep Anglada, dictada per la jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i es va absoldre a Anglada en entendre la jutgessa que hi havia contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa va donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada que al que van dir els joves denunciants i testimonis imparcials que eren a la plaça. Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que en agredir-los Anglada els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i obligaven a absoldre Anglada. Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril de 2012 en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar. Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat, diguem, accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda!", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o "begut", i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.
Però la magistrada en la seva sentència absolutòria donà més credibilitat a la versió de l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.
Ara l'Audiència haurà de fer una nova sentència en relació al recurs d'apel·lació contra l'absolució.
Josep Anglada, considera que el cas ja ha quedat tancat, creu “un cop més han quedat en evidència les declaracions de l’advocat Iborra, que va manifestar que aquesta sentència no es podia recorre perquè era ferma”. Per Anglada “tot plegat havia estat una conxorxa i un muntatge promogut conjuntament per la CUP i diferents associacions magrebines per iniciar una caça de bruixes per tal de desacreditar-lo i destruir-lo políticament davant la societat”.
Iborra, en canvi, recorda, que ara cal esperar a la nova sentència de l'Audiència i el cas continua obert.
En las elecciones presidenciales francesas del 2002, Jean-Marie Le Pen obtuvo en la primera vuelta 4.804.713 votos, frente a los 5.665.855 del conservador Jacques Chirac.
En esa primera vuelta, con un amplio abanico de candidatos, votaron
28.498.471 franceses, un 71,6% del censo. El hecho de que el candidato
de Frente Nacional superase al socialista, Lionel Jospen,
conmocionó a centristas e izquierdistas, que en la segunda vuelta, en
la que participaron 31.062.988 franceses --el 79’71% del
electorado--, votaron masivamente por Chirac, que venció con 25.537.956 votos frente a Le Pen,
que obtuvo 5.525.032. Dichas cifras, con más participación en la
segunda vuelta, confirmaron que socialistas, ecologistas y
trotskistas se movilizaron, dando su voto al candidato conservador para
evitar la victoria de Le Pen.
EL PROGRAMA DE FILLON
Dado que parece casi seguro que Marine Le Pen,
cuyo partido fue el más votado en las europeas del 2014, llegará a la
segunda vuelta de las presidenciales, y que el otro candidato será el
conservador François Fillon, que el domingo ganó las
primarias, asaltan dudas de si, como ocurrió en el 2002, los votantes de
izquierda se movilizarán en la segunda vuelta por el candidato
conservador.
El programa social y económico de Fillon,
con sus propuestas de alargar la edad de jubilación, recortar el Estado
del bienestar, despedir a medio millón de funcionarios
--mayoritariamente profesores y médicos, dado que no debilitará a la
Policía ni al Eejército--, es rechazado por toda la izquierda. Fillon, además de acercarse a las políticas de Trump, May y Putin,
hace propuestas que contentan a los sectores más conservadores, como
prohibir las adopciones a las parejas gais, restringir la llegada de
refugiados y una serie de medidas para controlar no sabemos si al islam
como religión o a los musulmanes como colectivo. Propuestas que son
atractivas para posibles votantes del Frente Nacional, pero que son
rechazadas por los votantes de izquierda que deberían darle su apoyo en
una segunda vuelta.
LA IZQUIERDA DESENCANTADA
Y
sus propuestas relativas al recorte del Estado del bienestar,
subsidios, jubilación y drásticos recortes en sanidad y educación no son
compartidas por Le Pen, que, como toda ultraderecha
que niega serlo, defiende unas ideas sociales de mantenimiento del
Estado benefactor que debe proteger a la clase media y trabajadora
castigada por las políticas de Bruselas y las grandes corporaciones y la
globalización. Una globalización que según la encuesta de la fundación
Bertelsmann, millones de ciudadanos ven como un problema. El Frente
Nacional, como otras ultraderechas y populismos que crecen, se nutre no
solo de votantes conservadores o rurales, sino sobre todo de votantes de
izquierda desencantados. Por ello, quedando ya en segundo plano las
ideas de Le Pen y Fillon sobre el
islam o los refugiados, que se asemejan, es posible que muchos votantes
de izquierdas desencantados opten en la segunda vuelta por el programa
económico y social de Le Pen frente al de Fillon. Y que el votante ecologista y comunista que en el 2002 se movilizó sin dudarlo por Chirac no acuda a las urnas. Ello puede tener como consecuencia que Le Pen sea la próxima presidenta de la República.
La Policía desalojó ayer miércoles el edificio del antiguo NODO de RTVE, ocupado desde hacía más de un año por el colectivo ultra Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma (HSM), en el que alojaban también y repartían comida a personas necesitadas exclusivamente españolas.
Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini, que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y Musolini.
El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan, con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a las de grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando expresiones como "emergencia habitacional" y una fuerte crítica a las entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva ultraderecha. Si bien dicho programa no pudo abordar el polémico tema de sus supuestos orígenes latinoamericanos de los que hablan antiguos compañeros suyos de la ultraderecha, algo que podria ser contradictorio con su discurso de ayuda sólo a gente de "sangre española", sí se le preguntó por el tatuaje con una esvástica que tiene -o tenía- en el tobillo y que hace unos años mostraba en las redes sociales.
Pero el hecho es que, con unos partidos de ultradrerecha enfrentados, divididos y electoralnemte hundidos, Domínguez ha sabido ejercer un liderazgo social y mediático, que hace que muchos vean en ella la persona que puede hacer resurgir con un nuevo lenguaje, el espacio político ultra, distanciándose de la herencia franquista.
Melisa Domínguez, en el programa Equipo de Investigación emitido hace un mes
Foto de perfil en redes sociales de Domínguez, con una esvástica
Melisa, con la cruz celta, en su época de militancia en el MSR
El colectivo Hogar Social Ramiro Ledesma, desalojado ayer, mantenían 'okupado' el edificio del NODO en la madrileña calle Velázquez desde hacía más de una año. Y además de recoger comida en la puerta de supermercados y hacer repartos para "españoles" que superabanm una entrevista de selección, acogían en el edifico a personas españoas sin techo o que vivían en situación precari, también seleccionadas.
Éste es ya su cuarto desalojo en los dos años y cuatro meses de existencia. El primer edifico que ocupatron y del que fueron desalojados fue en Tetuán, y pertenecía al entorno del magnate chino Gao Ping, acusado de tener vínculos mafiosos. La presencia en dicho barrio del HSM, fue motivo de importantes protestas antifascistas e incluso sufrieron alguna agresión, algo que evidentemente condeno. Su segundo local fue la antigua sede del Ministerio de Trabajo, en el
distrito de Chamberí; el tercero era la antigua sede de Fórum
Filatélico, también en Chamberí; y tras tantear algún otos edificio, ocuparon la antigua sede del NODO, el noticiario franquista de RTVE.
Pese a que está por ver qué harán ahora, han sabido rentabilizar mediáticamebnte los anteriores desalojos. Han presionado al Ayuntamiento con diferetes acciones, han congregado más de mil personas en alguna de sus manifestaciones y han intentado ocupar el espacio político del descontento con la corrupción, con acciones como la manifestación con bengalas la última noche electoral junto a la sede del PP en la calle Génova. Tambén han sido notícia por acciones islamófobas como la protesta con bengalas junto a la mezquita de la M-30.
La duda ahora es saber si tenían local o edificio en reserva a ocupar para el caso que el desalojo se produjera, como así ha sido, y qué capacidad de movilización y durante cuánto tiempo van a poder ejercer. De hecho tanto la Policía, cuyo Grupo XXX de la Brigada de Información hace los seguimientos, como la Delegación del Gobierno en Madrid y el Ayuntamiento esperan con preocupación los próximos movimientos del HSM. También preocupa a la policía, la posible reacción violenta contra ellos o de los actos que hagan, de algún grupo del ámbito antifascista, okupa o libertario.
Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.
En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre
anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte
d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys
de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de
futbol UE Sant Andreu".
La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre
social gracienc amb el títol de ‘Comitè de
Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les
repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.
A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30
ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia
d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores
d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els
van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves
idees unionistes.
Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels
assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van
decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.
Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els
tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van
amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar
simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva
força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i
Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure
a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en
espera de l’arribada de la policia.
Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a
Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les
víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de
presó.
La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la
unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li
haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.
Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves
famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici.
Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.
Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.
Un centenar de persones han participat avui dissabte a la manifestació a la Nacional II, contra la nova mesquita que s'obrirà al barri de Can Bel de Pineda de Mar, per substituir l'actual. A la mobilitació contra el trasllat de la mesquita, que ja té els permisos de l'Ajuntament, hi ha participat el regidor vigatà fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, acompanyat d'altes militants del seu nou partit. A la protesta, que no ha tingut impacte mediàtic, s'ha demanat la dimissió de l'alalcade socialista, Xavier Amor.
Anglada, que ja va ser a la protesta que es va fer en el ple del 27 d'octubre, s'ha implicat en aquest mobilització, crec xenòfoba, després que el convocants de les protestes, entre ells el president de l’Associació de Veïns de Can Bel, David Rojas, es distanciessin de Plataforma per Catalunya, que té l´únic regidor/a a la província de Barcelona a Mataró, Mònica Lora. Tot i això, PxC, ha fet tuïts i, posteriorment, un comunicat dient que eren presents a la manifestació, si bé no hi havia cap dirigent del partit.
Els arguments dels convocants pels que s'oposen a la mesquita, veïns van des de la defensa de la laïcitat de la societat, fins a una
hipotètica devaluació del preu dels habitatges d'aquesta zona del
municipi, tot i que la nova es construirà mol a prop d'on hi ha l'actual.
Tot i les protestes, l'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC)
en el ple del 29 de setembre, que ja ha atorgat els permisos per l'enderroc
de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de
construcció d'un nou
oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per
la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).
Si bé inicialment aquest pas d'un local a un altre va topar
amb l'oposició d'una part del veïns, que
van fer a la primera i començament d'estiu algunes mobilitzacions quan es va tenir notícies, les associacions de veïns del
Carme i Bellamar es van desvincular de la protesta islamòfoba.
Més enllà que no sigui casual que hagin estat presidents amb actituds
autoritàries com el rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan o
el filipí Rodrigo Duterte els que van felicitar Trump més aviat, el que
tothom es pregunta és si el magnat immobiliari complirà o no el que ha
dit en campanya amb relació a la contribució dels Estats Units a l'OTAN,
a posar fi al rol de policia mundial, a deixar de considerar Al-Assad
com a enemic, i quin serà el seu pla, gairebé secret, amb què ha promès
liquidar Estat Islàmic (EI) i del qual només va dir que s'havia de fer
amb més bombardejos i tallant les fonts de finançament. El magnat, fins i
tot, va culpar Obama de ser un dels fundadors i responsables de la
creació del grup gihadista. També és una incògnita quina política tindrà
amb Israel, per més que la majoria dels 300.000 israelians que tenen
nacionalitat nord-americana han votat per Trump. Sectors importants del lobby
jueu nord-americà donaven suport a Clinton perquè coneixien la seva
trajectòria i la seva ferma lleialtat amb Israel, més enllà de la
política d'Obama en favor de la solució dels dos estats i, per contra,
desconfiaven dels canvis de posició de Trump i es preguntaven si la
voluntat de deixar de fer de policia mundial podria significar
desentendre's d'Israel. De moment, mentre Netanyahu felicitava Trump, el
ministre d'Educació israelià, Naftali Bennett, afirmava que, amb Trump,
es dóna per acabada la proposta dels dos estats, mentre el de Justícia,
Ayelet Shaket, li demanava que complís el seu compromís de traslladar
l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem.
Una de les qüestions que haurà de resoldre, i que afectarà les seves
relacions amb Turquia, serà la demanda d'extradició del clergue
Fethullah Gülen, a qui Erdogan responsabilitza de l'intent colpista del
15 de juliol. Demanda que ja li va fer ahir el primer ministre turc,
Binali Yildirim, juntament amb el missatge de felicitació. També és una
incògnita si pretendrà revocar o incomplir l'acord nuclear amb l'Iran
que tant ha denunciat, i que significaria un pas en direcció contrària
al que ha proposat de deixar de considerar enemic Baixar al-Assad i
d'establir bones relacions amb Moscou. I tornant al desconegut pla de
Trump per derrotar EI, ningú es creu que sigui compatible dur a terme
una retirada o disminució de tropes, assessors i ajuda militar a
l'Afganistan, l'Iraq o a les forces kurdo-àrabs sirianes en l'actual
moment d'ofensives per recuperar Raqqa i Mossul. I al marge de l'èxit o
rapidesa de l'actual ofensiva, sembla evident que una retirada o
disminució del suport militar i financer a governs com el de l'Iraq o
l'Afganistan seria aprofitada per EI, i també per Al-Qaida, per
desestabilitzar tots dos països.
El Fiscal demana per Pedro Chaparro i Jorge del Valle 3 anys de presó per
coaccions, inhabilitació per ser elegit en unes
eleccions, cinc anys d'allunyament respecte Borràs i la prohibició
d'assistir a manifestacions d'ultradreta a Barcelona.
També demana per Chaparro dos anys de presó, 4.860 euros de multa i la
prohibició de treballar en el sector educatiu, esportiu o del lleure,
per un delicte d'incitació a l'odi i la violència. Alternativament a
aquest delicte, demana dos anys de presó, prohibició d'aproximació i
d'assistir a manifestacions per un delicte d'amenaces.
El fiscal també demana que els dos acusats indemnitzin Borràs amb 10.000
euros per danys morals. Chaparro va ser condemnat a sis mesos de presó per l'assalt a Blanquerna l'11 de setembre del 2013, mentre
que Jorge d V, el cap de seguretat, va ser condemnat el 2004 per lesions. Els fets que Chaparro responsabilitzava a Borràs són l'agressió brutal que van patir uns militants ultres que havien anat el 2013 a l'acte de Montjuïc.
Borràs va fer un tuit recomanant que s'anés en compte donat que hi
havia uns ultres a un bar, i unes persones, ara imputades, van decidir
anar a agredir-los.
Jordi Borràs
Pedro Chaparro i Jorge del Valle, al centre i esquerra de la foto
L'ex-president i fundador de Plataforma per Catalunya, ara impulsor del nou partit SOM Identitaris, Josep Anglada, acompanyat d'altres membres del seu partit ha participat aquest vespre a la protesta contra la nova mesquita o oratori que està prevista construir a Pineda de Mar (Maresme), al barri de Can Bel, en un solar proper al local que utilitzen des de fa quinze anys. Així, una trentena de persones han assistit com a públic al ple municipal d'avui, portant pancartes i samarretes amb texts contraris a la mateixa. Si bé en una anterior mobilització hi va participar la regidora de Plataforma X Catalunya a Mataró i Secretària General del partit, Mònica Lora, finalment van contactar amb el fundador de PxC i regidor de Vic, Josep Anglada, per tal que s'hi sumi i doni visibilitat a protesta.
Precisament Anglada va participar activament l'any 2002 a les protestes contra la construcció d'un oratori a Premià de Mar, i la difusió mediàtica d'aquella protesta li va ser molt útil de cara a la creació aquell any de PxC.
L'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou
oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).
Aquest pas d'un local a un altre va topar
amb l'oposició d'una part del veïns del barri de Can Bel, que
van convocar diferents mobilitzacions quan es va tenir notícies de la sol·licitud de la Comunitat Islàmica del municipi, com una tallada de la Nacional II d e la que es van desvincular les associacions de Veïns del Carme i Bellamar. Els opositors volen que aquesta sigui construïda en una altra zona del municipi. Donat que si ja s'han donat els permisos, l'Ajuntament no pot fer-se enrere, és important que el consitori, govern i oposició -també el PP- no cedeixin ni se sumin a pressions, com ha passat en altres mobilitzacions xenòfobes a altres municipis, per fer desistir a la comunitat islàmica d'executar aquest canvi d'ubicació.
Així, PxC ha enviat a la premsa i penjat a la seva web aquest comunicat: "El fiscal demana el sobreseïment sobre la querella que va interposar
José Anglada contra diversos membres de PxC, J.C Fuentes, Ignasi
Mulleras i Robert Hernándo per un presumpte, rocambolesc i pel·licular
pla per conspirar contra la seva persona.
Un cop el jutge va rebaixar tots els presumptes delictes de
pel·lícula de terror que anunciava l'expulsat del partit José Anglada al
d'una possible "conspiració per causar lesions" i res
més, cosa que en el supòsit dels casos que s'arribarà finalment a judici
i hagués per una improbable casualitat una condemna seria una simple
pena falta, el fiscal ha sol·licitat el sobreseïment total de la causa en no observar indicis de cap delicte.
Així mateix PxC quan acabi tota aquesta farsa emprendrà accions
legals contra totes aquelles persones o entitats que hagin propagat
notícies falses o manipulades sobre aquest particular."
Els dirigents de PxC, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, també acusats
Poc després Josep Anglada ha enviat a la premsa l'interlocutòria de la titular del Jutjat Penal número 2 de Manresa, Míriam Sala, de 19 d'octubre de 2016, resolentt obrir judici oral contra el fins ahir Secretari General de PxC, Robert Hernando, contra l’exregidor de Vic i també ex-Secretari General, Joan Carles Fuentes, i contra l’exregidor d’Olot, Ignacio Mulleras.
La jutge decreta que els tres quedin en llibertat provisional i els acusa d'uns presumptes delictes d’homicidi amb dolo eventual en grau de temptativa, danys en grau de temptativa, lesions en grau de temptativa i atemptat contra autoritat o càrrec públic en grau de temptativa en concepte d’autors, a Joan Carles Fuentes Linares i Robert Hernando Ortiz, mentre acusa dels delictes de lesions en grau de conspiració i atemptat contra funcionari i càrrec públic en grau de conspiració, en concepte d’autor, a l'exregidor d'Olot, Ignacio Mulleras Vinzia.
Segons consta en el sumari, el pla consistia en que l'advocat Francesc Bueno -que és qui ho va denunciar- havia de convidar a dinar a Anglada al restaurant El Roquet de Tavèrnoles (Osona) i emborratxar-lo. Llavors de tornada cap a Vic el cotxe d'Anglada havia de ser envestit pel camió d'un ciutadà romanès contractat per Robert Hernando i Joan Carles Fuentes en un revolt i tret de la carretera. L'objectiu del suposat pla era, acabés Anglada mort o només ferit, evitar que es presentés a les municipals de maig de 2015 i avortar el nou partit que Anglada estava creant després de la seva expulsió de PxC.
Actualitzat dimarts 25 d'octubre: PxC torna a negar la veracitat d'aquesta interlocutòria judicial i nega que en cap moment Fuentes, Mulleras i Hernando se'ls hi hagi decretat llibertat provisional.
Jordi de La Fuente, nou Secretari d'Organització, es dirigeix als 25 militants assistents al Consell d'ahir
El Consell Polític de Plataforma per Catalunya, celebrat ahir a Mataró, ha ratificat el nomenament de la regidora mataronina, Mònica Lora, com a nova Secretaria General del partit, substituint a Robert Hernando que, de fet, portava un any absent de la majoria d'actes, i ara continuarà com a Vicepresident, si bé hi ha dubtes de que exerceixi realment com a tal. El consell també ha nomenat a l'ex dirigent del neonazi o nacional-revolucionari, Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de La Fuente, com a Secretari d'Organització, càrrec ocupat durant molts anys per David Parada que passa a un segon terme i actualment exercia de Secretari d'Acció Política. També ha abandonat el Consell Executiu, l'advocat Joan Garriga.
Així, amb aquesta reestructuració Plataforma per Catalunya atorga càrrecs o consolida el poder de tres persones de la demarcació de Barcelona: Jordi de La Fuente, Pablo Barranco i Mònica Lora, que és l'única regidora que té PxC a la demarcació, on el passat mandat municipal n'havia obtingut 47. I és que de fet, després de les eleccions de maig de 2015, en la que PxC es va enfonsar passant de 67 a 8 regidors a tot Catalunya, amb tres regidors a la demarcació de Girona i quatre a la de Tarragona, i amb el regidor del Vendrell, August Armengol, com a nou president del partit, PxC estava totalment desballestada a la demarcació Barcelona on Lora era l´única regidora, mentre molts dels dirigents històrics i la majoria d emilitants abandonaven el partit.
Ara, doncs, mantenint la presidència August Armengol, dos nouvinguts: Pablo Barranco -que fou expulsat e PxC l'any 2010 i va mlilitar després Via Democrática i VOX- i l'ex número 2 del MSR, Jordi de la Fuente, juntament amb Lora intentetaran, no només dirigir el partit, sinó reconstruir-lo a Barcelona on aviat l'anterior direcció de PxC haurà d'enfrontar-se a fets complexos com la celebració del judici per la temptativa o conspiració per provocar un atemptat a Josep Anglada. L'actual coordinador de PxC a L'Hospitalet de Llobregat -que va nar de número dos a la llista de les municipals de Viladecans- s'ha integrat al Consell Executiu, i va presidir el Consell Política al costat d'Armengol, Lora i Barranco.
Per aquest suposat pla per atemptar contra Anglada estan imputats l'ex Secretari General, Robert Hernando, el també ex Secretari General, Joan Carles Fuentes, i l'ex-regidor d'Olot, Nacho Mulleras. I precisament la Secció 21 del Penal de l'Audiència de Barcelona, va desestimar per un auto del passat 5 d’octubre, el recurs d’apel·lació dels tres membres de PxC acusats de tramar un pla per atemptar contra el regidor de Vic i fundador de PxC, Josep Anglada, ara president del partit Som Identitarais (SOMI). Segons l'auto judicial, de les gravacions i missatges recopilats es pot sostenir que va ser Fuentes el qui va exposar com a idea pròpia el tema de l'accident que provocaria un camió conduït per una persona romanesa a la que hauria contractat Robert Hernando per tal que xoqués amb Anglada en un revolt de la carrertera de Tavèrnoles, trobant-se segons l'auto de l'Audiència l'admissió o conformitat expressa d'Ignacio Mulleras.
Daniel Clemente, Mònica Lora i Pablo Barranco, presidint la reunió
ANGLADA ES REUNEIX AMB VEÏNS DE PINEDA QUE S'OPOSEN A UNA MESQUITA I PARTICIPARÀ A DUES NOVES REUNIONS A SARAGOSSA I MADRID DE CARA A LA RECONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI ULTRA A NIVELL ESPANYOL
En el marc del moviments que hi ha a nivell espanyol de reconstruir l'espai polític ultra, Josep Anglada, que ja va ser a Madrid fa dos mesos, visitant també l'Hogar Social Madrid i entrevistant-se amb Melisa Domínguez, tornarà a Madrid el proper 11 de gener per participar en una sèrie de trobades amb militants i dirigents o ex dirigents de grups ultres, identitaris o xenòfobs que creuen necessari la seva participació en la refundació d'aquest espai polític a nivell espanyol. Prèviament, a mitjans de novembre Anglada participarà a una altra reunió a Saragossa.
D'altra banda Anglada va participar ahir a una reunió amb veïns de Pineda de Mar (Maresme) que s'oposen a l'obertura d'una mesquita al barri de Can Bel a la que hi van assistir també persones d'altres municipis del Maresme. Recorem que Anglada va iniciar l'any 2001 el projecte de Plataforma X Catalunya després de la mobilització en la que ell va participar contra una mesquita a Premià de Mar.
Ahir va començar l'ofensiva per expulsar Estat Islàmic de Mossul, la
segona ciutat de l'Iraq. Mossul és la Nínive de la Bíblia i l'Alcorà, de
la qual Jonàs va fugir, però a la qual va tornar, després de ser
engolit per la balena, per anunciar-ne la destrucció total si no es
penedien dels pecats en quaranta dies. Des del juny del 2014, està en
mans dels gihadistes d'Abu Bakr al-Baghdadi, que el primer que va fer en
conquerir-la va ser proclamar el califat que posava fi a les fronteres
imposades per britànics i francesos, cridava els musulmans a afegir-s'hi
per expandir-lo, imposava la xaria més estricta i destruïa les restes
arqueològiques.
En l'ofensiva, hi actuen de manera coordinada més d'una dotzena de
forces, que caldrà veure si, quan es recuperi la ciutat, més o menys
devastada segons si el Daesh intenta o no resistir, seran capaces
d'imposar-hi una administració fidel al fràgil govern de Bagdad. Hi
lluiten des del nord els peixmergues del Kurdistan iraquià, que sembla
que s'han compromès a no entrar-hi ni pretendre incorporar-lo al seu
territori. Pel sud ataquen les tropes iraquianes, acompanyades de
soldats nord-americans, milícies sunnites i les temudes milícies xiïtes,
potser amb soldats o voluntaris iranians. Milícies que segons moltes notícies haurien assassinat població civil als llocs que arrabassaven al
Daesh. També hi lluiten des del nord forces de l'exèrcit turc amb
milícies iraquianes turcòfones que desitgen evitar que el nord-oest de
Mossul s'incorpori al Kurdistan iraquià. I des del cel actua l'aviació
de la coalició internacional, liderada pels Estats Units.
Aquesta ofensiva comença l'endemà que tropes turques i milícies de
l'Exèrcit Lliure Sirià expulsessin el Daesh de la localitat siriana de
Dabiq, ciutat de gran valor simbòlic, atès que Estat Islàmic va posar
aquest nom a la seva revista digital en anglès, amb la qual recluta
seguidors arreu, recordant la profecia que creuen molts musulmans
d'acord amb un dels hadits o frases atribuïdes a Mahoma, que diu que
l'islam i el califat tindran la seva victòria final en la batalla de
Dabiq, on tropes musulmanes derrotaran definitivament els infidels.
No és clar si la derrota d'Estat Islàmic a l'Iraq tindrà com a
conseqüència fer-lo més vulnerable a Síria. Tot dependrà de si decideix
sacrificar els seus soldats o si es retira per fer-se fort en una Síria
on l'anomenada “guerra mundial” que s'hi viu el beneficia. I és que a
Síria la prioritat de Turquia no és combatre el Daesh, sinó impedir que
es consolidi un territori kurd. I, per a Rússia, Síria és l'escenari on
fer valer la seva hegemonia ressuscitant Al-Assad, mentre els Estats
Units bombardegen Estat Islàmic, ja sense pretendre la desaparició del
règim, perquè no tenen ningú per ocupar el poder. Però sí que l'Iraq,
més enllà dels eterns problemes territorials i de corrupció, necessita
recuperar Mossul per intentar tirar endavant com a projecte.
El que no sabem a hores d'ara, més enllà del triomfalisme amb què
s'ha anunciat l'ofensiva, és, sobretot si el Daesh decideix resistir,
quines conseqüències tindrà per a la població civil i si, fent realitat
l'amenaça bíblica de destruir-la, la ciutat acabarà devastada com Alep.
A l'acte ultra d'avui han assistit només unes setanta persones a la manifestació que ha sortit del Paral·lel fins la Plaça Sant Jordi, i poc més de 170 l'acte fet després a la plaça. Moltes menys que les que hi van assistir fa dos i tres anys, donat que en el marc de la crisis cíclica de l'extremadreta espanyola, La España En Marcha, autora de l'atac de Blanquerna, ja no existeix després de trencament entre Alianza Nacional i Democracia Nacional, la sortida d'Alianza Nacional de La España en Marcha, i la pèrdua de militants de grups com La Falange FE i Democracia Nacional.
Militants ultres amenacen a Enric Borràs que es veu obligat a marxar amb altres periodistes (Vídeo de La Directa)
L'acte d'avui ha començat passades les 11 al Paral·lel amb la sortida de la manifestació, d'unes cinquanta persones de Democracia Nacional -vingudes la majoria en autobús des de Madrid-, seguides d'un grup de poc més d'una vintena de La Falange-FE.
La manifestació, fortament escortada pels mossos, ha pujat fins la Plaça Sant Jordi, mentre es feien crits en favor de la unitat d'Espanya i altres com ¡No son refugiados, son invasores!". I en arribar a la plaça Sant Jordi s'ha fet l'habitual enceses de bengales i s'ha cremat una estelada.
Inici de la manifestació
A l'acte de la plaça Sant Jordi, davant només d'unes 170 persones, conduït per Enrique Lemus, han intervingut José Luis Corral, de Movimiento Católico Español-Acció Juvenil Española, que ha cridat als espanyols a "allistar-se a la lluita per tal que Espanya, amb l'ajuda de la Verge María no es trenqui. I Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, que ha negat l'Holocaust nazi, ha criticat el Codi Penal que castiga els delictes d'odi i tanca llibreries, referint-se a la Llibreria Europa. I després de qualificar de "retardada i burra" a l'alcaldessa Ada Colau per volir obrir la porta a "il·legals i terroristes que diuen ser refugiats", i ha demanat modificar el Codi Penal per castigar les idees separatistes.
Manuel Andrino de La Falange FE
Però les amenaces a la premsa han començat durant la intervenció del president de Democracia Nacional Manuel Canduela ha intervingut sense la presència de Pedro Chaparro, imputat per les amenaces de l'any passat a Jordi Borràs. Qui sí que hi era és el també dirigent de DN, Jorge del Valle, imputat també per amenaces a Borràs.
Canduela ha comparat als allà assistents als qui "van lluitar per Espanya a la batalla de Lepanto, i als 300 homes valents d'Esparta que a les Termopiles van aturar la marabunta, les hordes africanes i orientals que van salvar Occident. Aquí estem els 300 espartans!". I en referir-se a la imputació judicial de Pedro Chaparro i Del Valle, ha qualificat a Jordi Borràs de filoetarra separatista. Llavors diverses persones han cridat que Borràs era allà, confonent-lo amb Guillem Sánchez de El Periódico, que ha estat insultat. I en aquell context algú ha dit "Aquest no és Jordi Borràs, però aquell és el seu germà", refirent-se a Enric Borràs.
Llavors s'han generalitzat els insults, hi ha hagut alguna empenta, llençament d'una llauna i crits de "te voy a reventar la cabeza" i uns vuit periodistes han hagut de marxar de la plaça fins on eren els Mossos d'Esquadra que no han intervingut mentre es produïen les empentes i insults. (Mira vídeo de sota gravat per La Directa)
Evidentment considero totalment condemnables aquestes amenaces, i més en l'actual context de noves amenaces de mort cap a Jordi Borràs ocorregudes aquesta setmana. Penso que en l'actual context d'amenaces de mort, i quan fa un any es va cridar des de la tribuna a agredir a Borràs, el protocol de seguretat del Mossos d'Esquadra ha fallat, donat que la cosa s'hagués pogut descontrolar amb agressions directes.La noia que veiem al vídeo que atura o conté als ultres que amencen i insulten als periodistes, no és una mossa o mosso d'esquadra de paisà -que n'hi havien-, sinó una militant de Democracia Nacional.
Vídeo de La Directa dels fets
PxC, EN PROCÉS DE CANVI D'ALGUNS DIRIGENTS PER LA RENÚNCIA DE R.HERNANDO I J.GARRIGA, PARTICIPA A L'ACTE DE Plç CATALUNYA. L'EX PRESIDENT DE PxC, JOSEP ANGLADA TAMBÉ HI PARTICIPA AMB LA SIGLA SOM-I
A l'igual que en anys anteriors, Plataforma X Catalunya ha assistit a l'acte espanyolista de de la manifestació del Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya convocada per grups espanyolistes, alguns d'ells ubicats en l'àmbit ultra com Somatemps, a la que hi han assitit cinc mil persones. La comitiva de PxC, formada per una vintena de persones, estava encapçalada pel President August Armengol i el Vicepresident, Pablo Barranco. Qui no hi ha assistit és l'encara Secretari General, Robert Hernando, absent des de fa un any a la majoria d'actes, si bé la direcció de PxC negava la seva retirada que sí reconeixien molts militants.
Ara s'ha confirmat que Robert Hernando deixarà oficialment la Secretaria General -que de fet feia un any que no exercia- , i el càrrec serà ocupat per la regidora de Mataró, Mònica Lora, que també era al capdavant de la comitiva, i és l´únic regidor de tota la demarcació de Barcelona en la que l'anterior mandat municipal en tenien 47. En aquest procés de canvis en la direcció, que serà aprovat a la reunió del Comitè Polític del 22 d'octubre a Mataró, també es nomenarà a l'ex dirigent del MSR, Jordi de La Fuente, com a nou Secretari d'Organització. Robert Hernando serà nomenat Vicepresident, si bé ocuparà el càrrec de manera totalment simbòlica. També bandona el Consell Executiu de PxC, l'advocat Joan Garriga.
El President de PxC, August Armengol, i la futura Secretaria General, Mònica Lora, a l'acte unionista de Plaça Catalunya
Per la seva banda, el fundador de Plataforma X Catalunya i regidor de Vic, que ara impulsa el nou partit, SOM Identitaris, també ha assitit a l'acte de Plaça Catalunya, acomapanyat d'altres membres d'aquest partit.
LA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA NO CONCIDEIX AMB LA UNIONISTA A PASSEIG DE GRÀCIA La manifestació antifeixista convocada a les 10 a Passeig de Gràcia amb Gran Via, a la que hi han assitit unes 500 persones, no ha coincidit amb la unionista que començava també al Passeig de Gràcia, donat que han anat cap a la Plaça Universitat, baixant fins al monument de Colom, seguits tota l'estona per unitats de la BRIMO dels mossos
