DESALOJADO EL ULTRA "HOGAR SOCIAL MADRID" DE LA SEDE DEL NODO. Preocupación en la Policía y Ayuntamiento por los siguientes pasos que dará este colectivo, su posible nueva ocupación y su capacidad de movilización

La Policía desalojó ayer miércoles el edificio del antiguo NODO de RTVE, ocupado desde hacía más de un año por el colectivo ultra Hogar Social Madrid Ramiro Ledesma (HSM), en el que alojaban también y repartían comida a personas necesitadas exclusivamente españolas. 

Colectivo que surgió en junio de 2014, cuándo militantes y exmilitantes de grupos ultras, socialpatriotas, neonazis o cercanos a hooligans de Ultras Sur o Suburbios Firm ocuparon un edificio en Tetuán, con el ánimo de aplicar en Madrid una experiencia similar a la Casa Pound de Roma, y que ya intentó, sin consolidarse, el desaparecido en mayo de 2015 Centro Militia o Casal Tramuntana en Barcelona. 

Pese a que niegan ser nazis y fascistas, toman el nombre de Ramiro Ledesma, fundador de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, que poco después de su creación se fusionaron con la Falange. Y reconocen que su referente es la Casa Pound de Roma, la cual toma el nombre del escritor estadounidense, Ezra Pound, seguidor de Mussolini, que durante la Segunda Guerra Mundial, hacía propaganda escrita y radiófonica en inglés desde Roma contra los aliados y a favor de Hitler y Musolini.

El colectivo HSM, pese a tener detrás un núcleo dirigente de siete u ocho personas y la asesoría de diversos abogados del ámbito ultra, está liderado por Melisa Domínguez Ruiz, ex militante del Movimento Social Republicano, que fue ampliamente extrevistada hace unas semanas por Equipo de Investigación de La Sexta. Programa en el que intervine y expliqué como intentan, con un lenguaje y acciones algunas de las cuales pueden ser parecidas a las de grupos solidarios, ONGs, de izquierda y antisitsema, usando expresiones como "emergencia habitacional" y una fuerte crítica a las entidades bancarias, encontrar un espacio en el que crezca esta nueva ultraderecha. Si bien dicho programa no pudo abordar el polémico tema de sus supuestos orígenes latinoamericanos de los que hablan antiguos compañeros suyos de la ultraderecha, algo que podria ser contradictorio con su discurso de ayuda sólo a gente de "sangre española", sí se le preguntó por el tatuaje con una esvástica que tiene -o tenía- en el tobillo y que hace unos años mostraba en las redes sociales. 

Pero el hecho es que, con unos partidos de ultradrerecha enfrentados, divididos y electoralnemte hundidos, Domínguez ha sabido ejercer un liderazgo social y mediático, que hace que muchos vean en ella la persona que puede hacer resurgir con un nuevo lenguaje, el espacio político ultra, distanciándose de la herencia franquista.  

 Melisa Domínguez, en el programa Equipo de Investigación emitido hace un mes

Foto de perfil en redes sociales de Domínguez, con una esvástica

 Melisa, con la cruz celta, en su época de militancia en el MSR

El colectivo Hogar Social Ramiro Ledesma, desalojado ayer,  mantenían 'okupado' el edificio del NODO en la madrileña calle Velázquez desde hacía más de una año. Y además de recoger comida en la puerta de supermercados y hacer repartos para "españoles" que superabanm una entrevista de selección, acogían en el edifico a personas españoas sin techo o que vivían en situación precari, también seleccionadas. 

Éste es ya su cuarto desalojo en los dos años y cuatro meses de existencia. El primer edifico que ocupatron y del que fueron desalojados fue en Tetuán, y pertenecía al entorno del magnate chino Gao Ping, acusado de tener vínculos mafiosos. La presencia en dicho barrio del HSM, fue motivo de importantes protestas antifascistas e incluso sufrieron alguna agresión, algo que evidentemente condeno.  Su segundo local fue la antigua sede del Ministerio de Trabajo, en el distrito de Chamberí; el tercero era la antigua sede de Fórum Filatélico, también en Chamberí; y tras tantear algún otos edificio, ocuparon la antigua sede del NODO, el noticiario franquista de RTVE.

Pese a que está por ver qué harán ahora, han sabido rentabilizar mediáticamebnte los anteriores desalojos. Han  presionado al Ayuntamiento con diferetes acciones, han congregado más de mil personas en alguna de sus manifestaciones y han  intentado ocupar el espacio político del descontento con la corrupción, con acciones como la manifestación con bengalas la última noche electoral junto a la sede del PP en la calle Génova. Tambén han sido notícia por acciones islamófobas como la protesta con bengalas junto a la mezquita de la M-30.

La duda ahora es saber si tenían local o edificio en reserva a ocupar para el caso que el desalojo se produjera, como así ha sido, y qué capacidad de movilización y durante cuánto tiempo van a poder ejercer. De hecho tanto la Policía, cuyo Grupo XXX de la Brigada de Información hace los seguimientos, como la Delegación del Gobierno en Madrid y el Ayuntamiento esperan con preocupación los próximos movimientos del HSM. También preocupa a la policía, la posible reacción violenta contra ellos o de los actos que hagan, de algún grupo del ámbito antifascista, okupa o libertario.

Primera protesta contra el desalojo

ELS DITS "ANTIFEIXISTES" AUTORS DE L'AGRESSIÓ A UNS UCRAÏNESOS, PACTEN CONDEMNA DE CONFORMITAT AMB LA FISCALIA I ELS ADVOCATS DE LES VÍCTIMES. MÉS ENLLÀ QUE S'EQUIVOQUESSIN DE VÍCTIMES I QUE ÉS SORPRENENT EL SUPORT DE SECTORS D'EXTREMA ESQUERRA A LA POLÍTICA RUSSA A UCRAÏNA -COINCIDINT AMB LA ULTRADRETA-, CREC EQUIVOCADA I INJUSTIFICADA L'OBSESSIÓ PER ENFRONTAR-SE VIOLENTAMENT AMB ULTRES

Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.

En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de futbol UE Sant Andreu".

La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre social gracienc amb el títol de ‘Comitè de Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.

A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30 ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves idees unionistes.

Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.

Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en espera de l’arribada de la policia.

Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de presó.

La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.

Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici. 

S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.

Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona  on Democracia Nacional feia un acte.  La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.

I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011. 

Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.  

Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.

I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol. 

   
         

UN CENTENAR DE PERSONES ES MANIFESTEN A PINEDA DE MAR CONTRA CONSTRUCCIÓ DE LA MESQUITA. HI PARTICIPA JOSEP ANGLADA AMB ALTRES MEMBRES DE "SOM IDENTITARIS". També diu que hi ha participat algun militant de PxC.

Un centenar de persones han participat avui dissabte a la manifestació a la Nacional II, contra la nova mesquita que s'obrirà al barri de Can Bel de Pineda de Mar, per substituir l'actual.  A la mobilitació contra el trasllat de la mesquita, que ja té els permisos de l'Ajuntament, hi ha participat el regidor vigatà fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, acompanyat d'altes militants del seu nou partit. A la protesta, que no ha tingut impacte mediàtic, s'ha demanat la dimissió de l'alalcade socialista, Xavier Amor. 

Anglada, que ja va ser a la protesta que es va fer en el ple del 27 d'octubre, s'ha implicat en aquest mobilització, crec xenòfoba, després que el convocants de les protestes, entre ells el president de l’Associació de Veïns de Can Bel, David Rojas, es distanciessin de  Plataforma per Catalunya, que té l´únic regidor/a a la província de Barcelona a Mataró, Mònica Lora. Tot i això, PxC, ha fet tuïts i, posteriorment, un comunicat dient que eren presents a la manifestació, si bé no hi havia cap dirigent del partit.    

Els arguments dels convocants pels que s'oposen a la mesquita, veïns van des de la defensa de la laïcitat de la societat, fins a una hipotètica devaluació del preu dels habitatges d'aquesta zona del municipi, tot i que la nova es construirà mol a prop d'on hi ha l'actual. 

Tot i les protestes, l'Ajuntament de Pineda, tal com va confirmar el regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou (PSC) en el ple del 29 de setembre, que ja ha atorgat els permisos per l'enderroc de l'actual oratori al carrer Eivissa, al barri del Carme, i el de construcció d'un nou oratori prop del que s'enderroca en el mateix carrer, impulsat per la Comunitat Islàmica de Pineda de Mar (CIMP).

Si bé inicialment aquest pas d'un local a un altre va topar amb l'oposició d'una part del veïns, que van fer a la primera i començament d'estiu algunes mobilitzacions quan es va tenir notícies, les associacions de veïns del Carme i Bellamar es van desvincular de la protesta islamòfoba.

Veure vídeo d ela manifestació.

"RETIRAR-SE i VÈNCER L'ESTAT ISLÀMIC", Analitzo al Punt Avui les promeses de Trump de retirar les tropes i ajuda militar i a la vegada derrotar el Daesh, i la futura relació de Washington amb Iran, Turquia i Israel

El Punt Avui, 10 de novembre de 2106 

Xavier Rius

Més enllà que no sigui casual que hagin estat presidents amb actituds autoritàries com el rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan o el filipí Rodrigo Duterte els que van felicitar Trump més aviat, el que tothom es pregunta és si el magnat immobiliari complirà o no el que ha dit en campanya amb relació a la contribució dels Estats Units a l'OTAN, a posar fi al rol de policia mundial, a deixar de considerar Al-Assad com a enemic, i quin serà el seu pla, gairebé secret, amb què ha promès liquidar Estat Islàmic (EI) i del qual només va dir que s'havia de fer amb més bombardejos i tallant les fonts de finançament. El magnat, fins i tot, va culpar Obama de ser un dels fundadors i responsables de la creació del grup gihadista. També és una incògnita quina política tindrà amb Israel, per més que la majoria dels 300.000 israelians que tenen nacionalitat nord-americana han votat per Trump. Sectors importants del lobby jueu nord-americà donaven suport a Clinton perquè coneixien la seva trajectòria i la seva ferma lleialtat amb Israel, més enllà de la política d'Obama en favor de la solució dels dos estats i, per contra, desconfiaven dels canvis de posició de Trump i es preguntaven si la voluntat de deixar de fer de policia mundial podria significar desentendre's d'Israel. De moment, mentre Netanyahu felicitava Trump, el ministre d'Educació israelià, Naftali Bennett, afirmava que, amb Trump, es dóna per acabada la proposta dels dos estats, mentre el de Justícia, Ayelet Shaket, li demanava que complís el seu compromís de traslladar l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem.

Una de les qüestions que haurà de resoldre, i que afectarà les seves relacions amb Turquia, serà la demanda d'extradició del clergue Fethullah Gülen, a qui Erdogan responsabilitza de l'intent colpista del 15 de juliol. Demanda que ja li va fer ahir el primer ministre turc, Binali Yildirim, juntament amb el missatge de felicitació. També és una incògnita si pretendrà revocar o incomplir l'acord nuclear amb l'Iran que tant ha denunciat, i que significaria un pas en direcció contrària al que ha proposat de deixar de considerar enemic Baixar al-Assad i d'establir bones relacions amb Moscou. I tornant al desconegut pla de Trump per derrotar EI, ningú es creu que sigui compatible dur a terme una retirada o disminució de tropes, assessors i ajuda militar a l'Afganistan, l'Iraq o a les forces kurdo-àrabs sirianes en l'actual moment d'ofensives per recuperar Raqqa i Mossul. I al marge de l'èxit o rapidesa de l'actual ofensiva, sembla evident que una retirada o disminució del suport militar i financer a governs com el de l'Iraq o l'Afganistan seria aprofitada per EI, i també per Al-Qaida, per desestabilitzar tots dos països.

 Llegir al Punt Avui

EL VICEPRESIDENT DE DN, PEDRO CHAPARRO, SERÀ JUTJAT EL 19 DE MAIG PER LES AMENACES A JORDI BORRÀS

(Actualitzat: El judici s'aplaça sis mesos!)

Ja hi ha data pel judici al vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, per  declaracions que va fer el 12 d'octubre de l'any passat a Montjuïc, demanant des de la tribuna que si algú veia al fotògraf, Jordi Borràs, li donés "un capón" (un cop) per que marxés. Serà el proper 19 de maig al Jutjat Penal número 26 de Barcelona. També serà jutjat Jorge del Valle, cap de seguretat de Democracia Nacional. 
Els fets es van produir durant la manifestació ultra de Montjuïc amb motiu del 12 d'octubre, dia que es van fer diversos twits contra ell i altres periodistes i en començar la marxa, a la Plaça Espanya- Passeig de Maria Cristina, Pedro Chaparro i Jorge del Valle,  megàfon en mà van fer crits contra Borràs, que van ser repetits per molts dels manifestants senayalant-lo, cosa que va motivar que no es quedés a l'acte posterior que es va fer a la Plaça Sant Jordi. Una estona més tard, a l'acte de la Plaça Sant Jordi, Chaparro, des de la tribuna, va dir que si algú es trobava o veia a la "rata" de Jordi Borràs, li donés un cop o "capón" per tal que marxés.
Aquests últims anys Jordi Borràs ha patit amenaces de tota mena, fins i tot de mort, les últimes les pintades que aparegueren el passat 10 d'octubre a la llibreria mataronina on presentava un llibre. I aquest 12 d'octubre qui va ser amenaçat a Montjuïc, juntament amb altres periodistes, va ser el seu germà Enric Borràs, que va haver d'abandonar l'acte.

El Fiscal demana per Pedro Chaparro i Jorge del Valle 3 anys de presó per coaccions, inhabilitació per ser elegit en unes eleccions, cinc anys d'allunyament respecte Borràs i la prohibició d'assistir a manifestacions d'ultradreta a Barcelona. També demana per Chaparro dos anys de presó, 4.860 euros de multa i la prohibició de treballar en el sector educatiu, esportiu o del lleure, per un delicte d'incitació a l'odi i la violència. Alternativament a aquest delicte, demana dos anys de presó, prohibició d'aproximació i d'assistir a manifestacions per un delicte d'amenaces.
El fiscal també demana que els dos acusats indemnitzin Borràs amb 10.000 euros per danys morals. Chaparro va ser condemnat a sis mesos de presó per l'assalt a Blanquerna l'11 de setembre del 2013, mentre que Jorge d V, el cap de seguretat, va ser condemnat el 2004 per lesions.
Els fets que Chaparro responsabilitzava a Borràs són l'agressió brutal que van patir uns militants ultres que havien anat el 2013 a l'acte de Montjuïc. Borràs va fer un tuit recomanant que s'anés en  compte donat que hi havia uns ultres a un bar, i unes persones, ara imputades, van decidir anar a agredir-los.  

 Jordi Borràs

 Pedro Chaparro i Jorge del Valle, al centre i esquerra de la foto