dimecres, 25 d’abril del 2012

SALT ES TENSIONA PELS DESNONAMENTS I ELS FERITS CAUSATS PER L'ACCIÓ POLICIAL

El Ple de Salt d'ahir, que Torramadé va fer un dia i hora inhabitual per no coincidir amb el Barça, va tornar a ser tens a causa de les protestes i preguntes per l'actuació policial de dilluns, qualificada de desmesurada, en que els mossos d'esquadra van provocar ferides amb porres i patades a diverses persones de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH) que dilluns van intentar evitar un denonament. A un membre de la PAH, Ramon Mateu, un agent li va trencar la tíbia d'una patada i avui serà intevingut a l'Hospital d'Olot.
         Abans que IPS-CUP i PSC preguntessin a l'alcalde per aquesta qüestió, PxC va presentar una moció demanant a les associacions islàmiques de Salt que condemnessin les declaracions de l'imam de Terrassa justificant pegar a les dones. La resta de grups, també els no adscrits o trànsfugues de PxC (que ara donen la majoria absoluta a l'alcade d'UDC, Jaume Torramadé) van dir que el tema estava en mans de la justícia i van votar en contra la moció.
          El Ple, es va fer tancant les portes un cop es van omplir les 50 cadires de la sala i força gent va quedar fora. Hi havia molta premsa i van aconseguir entrar 12 membres de la PAH, alguns amb vendatges per les contusions de dilluns. Ferran Burch d'Independents per Salt-CUP, i Iolanda Pineda del PSC van fer preguntes a l'alcalde que en aquest i els altres temes l'alcalde donava pas amb cara de tenir ganes d'acabar aviat  o potser, de desinterès i avorriment. Mentre Burch preguntava i l'alcade responia els 12 membres de la PAH es van posar drets fent el número sis amb les mans que són mesos que fa que es va aprovar una moció per crear una Taula d'Habitatge que no s'ha constituït.
Burch preguntà no només per l'actuació municipal en aquest desnonament, per  la creació de la Taula i per l'actuació del mossos. L'alcalde respongué que a la família desnonada se'ls havia ofert un pis de lloguer social de 350 euros que van rebutjar i va donar llargues al tema de la taula i va qüestionar l'utilitat de taules on hi és tothom: "Tenim masses taules amb partits, Tercer Sector, immigrants, etc... que no serveixen per res", si bé va dir que si es constituiria. També va defensar l'actuació de la regidora d'atenció a les persones i immigració Fany Carabellido, de qui demanava la dimissió la PAH (Recordo, ja que parlo de la regidora d'immigració, que com l'ara alcalde encara té penjat al se facebook les mentides i notícies falses que fa un any  va crear PxC sobre la macromesquita salafista més gran d'Europa)


En acabar el torn de Burch els membres de la PAH van abandonar el Ple i van mostrar-se indignats per les respostes i les evasives de l'alcalde sobre els denonaments, l'actuació policial i la no creació de la Taula d'Habitage. La portaveu de la PAH, Marta Afuera, denuncià l'actuació policial injustificada front unes persones que feien resitència pasiva, explicà com un agent va trencar la cama de Mateu i demanà la dimisió de la regidora Fany Carabellido. Llavors, amb els membre de la PAH fora, va tornar a preguntar sobre el tema l'exalcaldessa, Iolanda Pineda, i, ja sense gaire públic, l'alcalde va ser més contundent i va acusar a la PAH "de voler crear un circ mediàtic". El fet que l'alcalde tingués un to més dur en les repostes a Pineda, quan els membres de la PAH ja no hi eren, ha molestat força i sembla que no ajudarà a calmar els ànims.
L'equip de Govern també va haver de respondre a diverses preguntes sobre la denúncia i supressió del conveni signat per l'anterior consitori amb la Fundació SERGI de gestió de la la Fàbrica Espai Jove. Sembla que darrera aquesta cancel·lació unilateral del conveni hi havia el desig que no hi participés com a monitor formador un conegut activista saltenc.
En acabar el Ple la policia municipal escortà la regidora d'atenció a les persones i immigració camí de casa seva.


Els 12 membres de la Plataforma que van aconseguir entrar al Ple, drets recont amb el dits que fas sis meos que l'ajuntament va aprovar una moció per constituir la Taula d'Habitatge que encara no s'ha creat.
 El Ple es va fer a porta tancada, deixant entrar només 50 persones. Hi havia molta premsa. Va haver-hi gent que es quedà a fora.
        
  Marta Afuera, amb ferides a la mà per l'actuació policial de dilluns, es queixa a la premsa de l'actuació policial de dilluns i lamenta les respostes de l'alcalde a les preguntes de Ferran Bruch (IPS-CUP), sense saber que minuts més tard, estant ells fora, a preguntes de l'ex alcaldessa Iolanda Pineda, Torramadé dequalificaria la PAH a la que acusaria de voler un circ mediàtic.

Article de Iolanda Pineda al seu blog, clica

dilluns, 23 d’abril del 2012

ANGLADA AGREDEIX DOS JOVES A PLAÇA DE VIC, però ara ell diu que va ser l'agredit.

Ahir a les 20h, un cop ja havia acabat la Diada del Partit, en la que no es van produir incidents (clica aquí), Josep Anglada, que anava begut, segons el 9 Nou, creuava la Plaça Major i després de dir "Fills de puta, moros de merda1" a tres joves amb qui es va creuar, els va agredir, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre.
Llavors, segons el 9 Nou, diverses persones increparen a Anglada pels seus actes. Els qui l'acompanyaven se l'endugueren abans que s'emboliqués més i arribessin els mossos i l'ambul'ància, que tralladà els ferits a l'Hospital de Vic.
En el comunicat fet aquest vespre per PxC sobre la diada d'ahir no fa cap esment a aquests fets, si bé més tard, quan el 9 Nou en va parlar,  va piulat al twitter: "Ahir vaig haver de denunciar a tres persones presumptament immigrants que van intentar agredir-me". Aquesta matinada, un cop El 9 Nou anunciava l'agressió ha presentat una denúncia als mossos d'esquadra contra tres joves d'origen magribí.
Més informació El 9 Nou
Ahir a la tarda es va fer una concentració de repulsa a aquesta agressió.

VÍDEO CONCENTRACIÓ D'AHIR DILLUNS EN PROTESTA PER L'AGRESSIÓ
 

Concentració de dimarts, 24 (El 9 Nou)
Josep Anglada denuncia que la concentració en contra seva acaba amb els vidres del seu cotxe trencats
 Foto: Quim Soler


: 25-04-2012 (8:11) (El 9 Nou)
El cap de l'oposició de l'Ajuntament de Vic va trucar a EL 9 NOU en plena concentració lamentant que no pogués ni entrar a casa seva. La número 2 de PxC, Marta Riera, ha demanat la dimissió del regidor de Convivència i Seguretat, Joan Ballana.
Més de 200 persones es van concentrar ahir contra Josep Anglada per condemnar la seva última acció violenta. La concentració, que va començar a la plaça Major, va acabar amb corredisses. Els manifestants es van desplaçar al davant del domicili d’Anglada, al carrer Verdaguer, i mentre eren allà, cridant consignes contra el president de Plataforma per Catalunya, el van veure anant a peu per la rambla de l'Hospital.

Alguns dels concentrats van córrer darrere seu però finalment Anglada va entrar en un cotxe, a la confluència amb el doctor Junyent i va marxar a tota velocitat passant per sobre del parterre que divideix el carrer. Amb tot, Anglada va explicar a EL 9 NOU que li n'havien trencat un vidre.

Abans, tant des de la comunitat islàmica com des de Maulets Osona van demanar que la justícia actui contra Anglada i que les forces polítiques de l’Ajuntament deixin de fer-li el joc. Els concentrats cridaven consignes com “Anglada racista tu ets el terrorista”, “Cap agressió sense resposta” o “Volem justícia”. Abans de dissoldre la concentració van fer una nova convocatòria per divendres a les set de la tarda.

L’acció de rebuig ve motivada perquè el president de Plataforma per Catalunya hauria agredit dos joves, diumenge a la tarda, que van haver de ser atesos a l'Hospital General de Vic. Diversos testimonis van presenciar els fets i els van denunciar als Mossos d'Esquadra. Anglada també va presentar una contradenúncia, a les 3 de la matinada, per un intent d'agressió.

Els incidents d'ahir al vespre van provocar una reacció contundent dels regidors de PxC a la xarxa. La que ho va ser més va ser la número 2, Marta Riera, que va demanar la dimissió del regidor de Convivència i Seguretat, Joan Ballana. Entre altres, va escriure el següent missatge a Twitter: "Avui Vic ha viscut una declaració de guerra per part de la comunitat musulmana a l’estat de dret a la democràcia i a la llibertat d’expressió".

diumenge, 22 d’abril del 2012

PxC CELEBRA LA DIADA DEL PARTIT A VIC I CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA

Avui al migdia PxC ha celebrat la Diada del Partit a Vic, al parc de la Bassa dels Hermanos. Abans de començar l'acte de PxC unes 120 persones han participat a l'acte antifeixista que es feia al Passeig, convocat per diferents associacions antifeixistes d'Osona i Manresa, Maulets, el Casal Independentista Manel Viusà, Solidaritat per la Independència i les JERC. A l'acte hi eren presents, entre d'altres, el regidor de SI, Iban Lapeira, i el Secretari de CCOO d'Osona, Miquel Sánchez. La CUP de Vic no hi ha donat suport.
El cantant Joan Usart ha interpretat cançons de Xesco Boix i l'Ovidi Montllor, tot seguit ha parlat un representant de la Coordinadora antifeixista del Bages que ha parlat de l'agressió d'un  grup d'encaputxats a la Sala Stroika, un d'Unitat Contra el Feixisme, que ha explicat les mobilitzacions contra el centre social Militia Tramuntana a Barcelona,  i Jamal Meziani, en nom de les entitats vigatanes. Tots dos han advertit de l'amenaça que significa PxC, a la que han qualificat de feixista.
Un cop deconvocat l'acte, s'ha anat en manifestació fins l'entrada del parc on feia l'acte de PxC, aturant-se davant el cordó policial, sense que s'hagin produit incidents.

En arribar la manifestació els 200 militants de PxC començaven a dinar. A les 15,30 h. els militants de PxC han ballat la "Sardana de l'Anglada" versió de La Puntaire que diu: "Catalunya ja no és com abans, és ple de negres i musulmans.... Au veniu a Catalunya tots el immigrants que qudareu bocabadats.... Llibres gratis al col.legi, pis de franc i un bon tiberi i embaràs rere  embaràs... Però si algú com el Anglada ho vol aturar, li diran que és un feixista i també un falangista i un mal català...!"


                                      





       
Acte seguit Josep Anglada, després de ser aclamat:  "Josep, Anglada, ho fas de puta mare!" ha fet el seu parlament. Ha anomenat "rates de cloaca" als que es manifestaven a fora, dels que s'haurien previngut  "llençant matarrates pel parc".  Anglada ha dit que celebraven la Diada el diumenge de Sant Jordi perquè: "Som la bona gent, el Sant Jordi que mata el drac com els catalans que van fer fora els moros de Catalunya fa segles. Sant Jordi és el patró de l'Espanya de parla catalana que va fer fora els moros, com Sant Jaume ho és dels espanyols de parla gallega i castellana  que van fer fora als moros" I afegí que amb l'ajuda de Sant Jordi som la gent que expulsarem els moros un cop més"
Anglada digué que eren "els únics que tenim les mans netes", carregà contra la casta política corrupta, saludà a la delegació de PxC de la Catalunya Nord que havia vingut, i anuncià que a les properes eleccions catalanes entraria al Parlament. I acabà, un cop mes dient: "Demano a Sant Jordi que m'ajudi, ens ajudi, a alliberar-nos de la islamització!"




Però a les 20 hores, agressió a la Plaça Major Clica aquí, informació de l'agressió.

dissabte, 21 d’abril del 2012

DIUMENGE, PxC CELEBRA LA SEVA DIADA A VIC I CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA DE REBUIG



Vic acollirà la Diada del partit d’enguany que se celebrarà el proper 22 d’abril


Plataforma per Catalunya celebrarà la Diada del partit coincidint amb el diumenge més proper a la Diada de Sant Jordi com ja ve sent tradició, i que aquest any serà el 22 d'abril.
Després que El Vendrell i Vilafranca del Penedès acollissin les edicions anteriors, la capital d’Osona i bressol del moviment identitari a Catalunya serà el punt de trobada d’aquesta gran festa.
Des de les 11h 00 us convidem a compartir en família amb nosaltres aquesta jornada festiva en què hi haurà parc de jocs infantils i els més petits rebran la visita de Bob Esponja.
Les Joventuts Identitàries per Catalunya organitzaran, a més, activitats lúdiques al llarg del dia.
A l’acte s’oferirà un dinar informal al que igualment podreu portar els vostres propis refrescs i refrigeris addicionals. A la sobretaula comptarem amb la presència d’un animador musical que farà d’aquest dia una gran festa per a tothom.
Per tal de garantir la millor de les nostres atencions us agrairem que confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic a info@pxcatalunya.com o trucant al 93.886.08.70.
El dinar serà gratuït per als més petits, i els afiliats i els seus familiars i acompanyants hauran de satisfer una aportació simbòlica de sis euros en el següent número de compte corrent: 2100‐0007‐87‐0201227522, tot indicant el nom complet i el nombre d’acompanyants.
El termini per efectuar la inscripció i el pagament finalitza el 19 d’abril.
Amb la vostra participació esperem repetir l’èxit d’anys anteriors.
(Extret de la pàgina de PxC)
-------------------------
I Concentració antifeixista a les 12 hores al Passeig:

El proper 22 d'abril Plataforma per Catalunya organitza a Vic la diada del partit, això comporta que tots els integrants i simpatitzants del partit es trobaran durant tot el dia "en un conegut parc de la ciutat"... No ho permetrem!
Com a acte de rebuig es realitzarà una concentració de protesta que tindrà lloc a la Rambla del Passeig"; més concretament a l'alçada del número 28.
Totes les entitats i/o organitzacions que vulguin col·laborar hi estan convidades, la unitat fa la força!
LA LLUITA CONTINUA!!

Link facebook convocatòria 
----------------------------------------------
Jo,  que conec PxC, recordo que Josep Anglada estarà content si hi ha incidents, ja que llavors enlloc de sortir només dilluns en un breu al 9 Nou informant que 160 persones van particpar a l'acte de PxC, sortirà molts mitjans i a les teles estatals que dirán: "Tensión y choques en Vic"

PRESENTACIONS DEL LLIBRE I XERRADA ALS ATENEUS DE SALLENT I VILFRANCA I AL COL. DE TREBALL SOCIAL DE MANRESA


Aquesta última setmana he tingut el plaer de fer xerrades i presentar el llibre a l'Ateneu Rocaus de Sallent, a l'Ateneu Popular de Vilafranca i al Col.legi Oficial de Treball Social de Manresa. Gràcies a tots per convidar-me. Gràcies Guillem, Lluís i Yasmina.



Imatges de la xerrada a l'Ateneu Rocaus de Sallent del 13 d'abril. Em va encantar el local -amb grans vidrieres que donaven un aire obert- i l'ambient que si respirava. Amb 25 persones, entre les que estava l'exregidora de la CUP, Anna Gabriel, seguts en rotllana, i en un format en el que permetia que qui volgués intervingués, a mida que denvolupava els temes, varem xerrar més de dues hores sobre els orígens de la xenofòbia, la situació de l'extremadreta a Catalunya i Europa i dels reptes i estratègies per enfrontar-se a aquest fenòmen.


Unes 25 persones van assistir a la xerrada a l'Ateneu Popular de Vilafranca del Penedès. TV de Vilafranca va fer una peça sobre el llibre. En acabar sopar i tertúlia amb una colla. Quina mandra després agafar el cotxe capa a Moià!
     Link TV VIlafranca


 I el dimecres 18 d'abril, presentació del llibre al Col.legi Oficial de Treball Social de Manresa. Hi havia futbol i potser va restar assistència.En acabar entrevista per la revista El pou de la gallina.
Però el 3 de maig torno a Manresa a la presentació de Tots fem Bages.
    

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui 

dimarts, 17 d’abril del 2012

DIVENDRES 20, PRESENTACIÓ LLIBRE A VILAFRANCA DEL P

Aquest divendres, 20 d'abril, a les 20 hores, presento el llibre, Xenofòbia a Catalunya, a l'Ateneu Popular X, c/ Ferran, 14, a Vilafranca del Penedès. Organitza la Coordinadora Antirepressiva del Penedès. 
I el dimecers 18, a les 19 hores, a Manresa  (Clica aquí)

Fotos i comentari de les presentacions, clica

PRESENTACIÓ DE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA"

                                            fotos: Candela López Tagliafico
 Ahir dilluns vaig tenir el plaer de participar a la presentació a Barcelona a la llibreria Alibri, del llibre coordinat per Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editat per la Fundación Largo Caballero i Edicions Bellaterra. Vaig compartir taula amb Almudena Asenjo, Directora de la Fundació, amb el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i amb Antonio Izquierdo.

El llibre parteix de la Disposició Adicional 7 de la Llei de la Memòria Històrica que permet que els descendents d'immigrants i exiliats espanyols puguin recuperar la nacionalitat espanyola i més a més, no hagin de renunciar a la que tenen ara. Fins ara molts només podien obtenir la nacionalitat dels seus pares o avis després de residir legalment a Espanya un any. I per poder residir-hi legalment havien d'aconseguir primers els papers, cosa sovint difícil.
La llei diu:
Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura.
Disposición adicional 7ª
  1Las personas cuyo padre o madre hubiese sido originariamente español podrán optar a la nacionalidad española de origen si formalizan su declaración en el plazo de dos años desde la entrada en vigor de la presente disposición adicional. Dicho plazo podrá ser prorrogado por acuerdo de Consejo de Ministros hasta el límite de un año.
2. Este derecho también se reconocerá a los nietos de quienes perdieron o tuvieron que renunciar a la nacionalidad española como consecuencia del exilio.
L'estudi fa un seguiments de les 800.000 cites fetes fins desembre a les oficines diplomàtiques espanyoles -majoritàriamenta  a Llatinoamèrica- i dels 525.000 expedients que s'estan tramitant. Fa entrevistes aleatòries a demandants, majoritàriament vinculats a centres socials d'espanyols, gallegos, asturians, etc, i descriu la situació de l'emigració espanyola als diferenets països llatinoamericans. 

A la presentació Herrera i Izquierdo van coincidir que va ser una proposta del ministre de Treball, Jesús Caldera, recolzada per la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per obrir una nova via d'entrada d'immigració legal des de Llatinoamèrica, en un moment que es volia tancar el flux d'entrada, pensant que així vindria sobretot gent hispanoparlant i qualificada. Així, davant les crítiques que generaven les regularitzacions i l'entrada amb papers pel denominat Catàleg de Feines de Díficil Cobertura, es deixava una porta oberta que no es contabilitzaria com mà d'obra estrangera sinó espanyola. De fet, cada cop que Zapatero viatjava Llatinoamèrica, aquesta era una demanda que li feien els descendents d'espanyols, i es va aprofitar la Llei de la Memòria Històrica, barrejant-ho amb els nets d'exiliats de la Guerra Civil.
El diputat Joan Herrera, que va tenir un paper important en la redacció de la llei, compartia aquesta tesi d'Izquierdo. I l'estudi conclou que donada la crisi, tret del cas dels cubans que sí volen marxar, la majoria dels qui obtinguin la nacionalitat ara no vindran a Espanya a buscar feina, però sí volen el passaport espanyol per poder viatjar amb més llibertat de circulació o per buscar feina a Europa o, fins i tot als Estats Units, on hi ha més facilitat pels ciutadans de la UE.
 
Izquierdo va anunciar que havia signat un conveni amb el Govern espanyol per continuar amb la investigació un cop es conclogui la resolució dels expedients i fer un treball de camp a Llatinoamèrica  
TRADUCCIÓN AL CASTELLANO:
Ayer lunes tuve el placer de participar en la presentación en Barcelona en la librería Alibri, del libro coordinado por Antonio Izquierdo "La migración de la memoria histórica", editado por la Fundación Largo Caballero y Edicions Bellaterra. Compartí mesa con Almudena Asenjo, Directora de la Fundación, con el diputado de Iniciativa, Joan Herrera, y con Antonio Izquierdo.El libro parte

dijous, 12 d’abril del 2012

PRESENTACIONS DE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A SALLENT (dia13) I MANRESA (18 d'abril)

El divendres 13 d'abril, a les 20 hores, a l'Ateneu Rocaus de Sallent (Carrer Santa Llúcia, 1) faig una xerrada sobre el creixement de l'ultradreta a Catalunya i Europa i presento el llibre Xenofòbia a Catalunya
Convocatòria de Facebook, clica aquí
Convocatòria a la pàgina de l'Ateneu Rocaus, aquí
El dimecres 18 d'abril, a les 19 hores, presento Xenofòbia a  Catalunya al Col·legi Oficial de Treball Social de Manresa, carrer Canonge Mulet, 2, 3r 1a.


                        Notícia al Regió 7  

Presentació a Manresa del llibre ´La xenofòbia a Catalunya´



REDACCIÓMANRESA
La delegació de Manresa-Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitza la presentació del llibre La xenofòbia a Catalunya, que serà a càrrec de Xavier Rius, periodista i autor del llibre. L'acte tindrà lloc el proper dimecres, dia 18 d'abril, a la delegació del col·legi de Manresa, al carrer de Canonge Mulet, 2, 3r-1a. Xavier Rius, nascut a Barcelona el 1959, però resident a cavall entre Moià i la capital catalana, fa amb el llibre La xenofòbia a Catalunya un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s'endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona i Salt. El

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "LA MIGRACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA", DILLUNS 16

Aquesta propera setmana, a més de presentar a Sallent, Manresa i Vilafranca el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya, intervinc en la presentació a Barcelona del llibre coordinat i editat per Antonio Izquierdo "La migración de la Memória Histórica" que tracta, no només dels descendents d'exiliats i d'emigrants de l'Estat espanyol que a l'ampara de la Llei de la Memòria Històrica han pogut recuperar la nacionalitat espanyola, sinó, també, de l'emigració econòmica i l'exili polític que van patir tants milers i milers de persones a l'Estat espanyol el segle passat.
     Intervindrà l'autor, Antonio Izquierdo, Almudena Asenjo, de la Fundació F. Largo Caballero, el diputat d'Iniciativa, Joan Herrera, i jo mateix.
      Considero molt opotuna aquesta presentació, no només perquè ara Catalunya i l'Estat espanyol es torna a forçar a milers de persones a emigrar, sinó perquè tota la recuperació de la Memòria Històrica i la llei que es va fer -penso insuficient- sembla que els nous governants d'Espanya -i potser també alguns de Catalunya- volen ignorar.  
      Dilluns, a les 19 hores, Llibreria Alibri. Balmes, 26. Barcelona


dissabte, 7 d’abril del 2012

SARAJEVO, 20 ANYS

Quan Iugoslàvia es trenca Milosevic demana a les Repúbliques que entreguin les armes de la Milicia Territorial a l'Exècit Federal per evitar una guerra civil. Bòsnia ho fa creient que l'Exèrcit Federal no actuarà contra el poble. Quan el 5 d'abril de 1992 són assessinades per franctiradors Olga Sucic i Suada Dilberovic, una de família catòlica, l'altra musulmana, a uns dels ponts del riu Miljaka a Sarajevo, el president Alia Izetbegvic declara a la televisió:"Ciutadans de Sarajevo, podeu dormir tanquils que no hi haurà guerra. Per una guerra en calen dos i noslatres no la volem" No va ser una guerra, va ser un genocidi. 

Adjunto el link d'alguns articles meus de llavors:
Article a El País el 1993 comparant Sarajevo amb el setge a Madrid i la República  

 Bosnia, los laberintos del odio (El País, 1993)

 Article publicat al País, l'any 2002, "Esa guerra que nos cambió"

                                            Aquesta foto meva per mi és molt especial. Va ser la imatge del projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona (Maragall va declarar Sarajevo, el Districte 11)  i molts altres de Catalunya




Placa en homenatge a  Olga Sucic i Suada Dilberovic al lloc on van ser abatudes


                  El símbol de les Olimpiades d'Hivern de 1984, bombardejat (Logo i Vucko ZOI '84)

  
journalist
Aquestes dues fotos malgrat el pas dels anys tenen per a mi un gran valor emocional. La foto de l'esquerra va esdevenir símbol dels projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona i Catalunya. L'any 1997 va ser el cartell de l'exposició que es va fer a l'Ajuntament de Barcelona. La de la dreta la portada i cartell de la Conferència de ciutats dividides feta a Sarajevo




dijous, 5 d’abril del 2012

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE LA VAGA GENERAL, RETALLADES I INCIDENTS


Economia, crisi i solidaritat

El “TotsxTots” d’avui té un marcat to econòmic. N’hem parlat amb el professor Alexandre Muns, amb Juan Hernández Vigueras, autor del llibre “El casino que nos gobierna” i amb Arcadi Oliveres. Ara, a la tertúlia solidària dels dilluns també hi dedicarem una bona estona. Hi participen: Manel Manonelles, director del Fòrum Ubuntu, Xavier Rius, analista de conflictes, Iolanda Fresnillo, de l’Observatori del Deute en la Globalització i Manel Vila, del departament de Cooperació, Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona.
Comentem els motius de la vaga, les retallades, la manifestació de Barcelona, els actes incívics i l'actuació dels mossos d'esquadra.
Clica aquí per escoltar el programa

dimecres, 4 d’abril del 2012

ELS PRESUPOSTOS DEIXEN A CERO ELS FONS D'INTEGRACIÓ D'IMMIGRANTS



Avui s'han publicat informacions contradictòries sobre si es mantenen o no els Fons d'integració d'Immgrants en el Presupostos de l'Estat.
De moment queden en 0 euros, front els 67 milions d'euros de l'any passat. 
Mira també aquí, pàgina 11, és la pàgina web de La Moncloa d'avui.


 
MADRID, 30 Mar. (EUROPA PRESS) -
   La portavoz del PSOE en el Congreso en materia de Inmigración, Esperanza Esteve, ha recordado que esta misma semana el PP pactó mantener el Fondo de Integración de Inmigrantes en el Congreso, al mismo tiempo que ha avisado de que la suspensión de este fondo en 2012 supone "pan para hoy y hambre para mañana" porque se está dejando a los ayuntamientos desprovistos de herramientas para trabajar en la cohesión social y la buena convivencia.
   En concreto, el Ministerio de Empleo ha informado a Europa Press de que, pese a que la dotación del Fondo pasa de los 67 millones de euros previstos en el anterior ejercicio a cero para el presente año, la decisión del Gobierno consiste en dejar sin efecto el artículo que regula el fondo en 2012.
   Precisamente, la Comisión parlamentaria de Empleo y Seguridad Social ha dado luz verde a una iniciativa pactada entre PP, PSOE y CiU que insta al Gobierno a garantizar la financiación para el Fondo de apoyo a la acogida y la integración de los inmigrantes y que las comunidades autónomas y los ayuntamientos cuenten con recursos para atender las necesidades de esta población.
   Con todo ello, Esteve insiste en que, "sólo de esta forma" el Gobierno dejar de trabajar "preventivamente" en materia de integración y cohesión social en las ciudades, donde cree que es "especialmente imprescindible" trabajar preventivamente con segundas y terceras generaciones de familias de inmigrantes.
   "Cómo se va a construir esta convivencia si se está penalizando a la gente más sencilla, a las personas con dificultades", ha advertido la portavoz socialista.
   Así, ha explicado que este fondo fue creado por el PSOE en 2005 con el objetivo de conseguir la máxima cohesión en materia de inmigración en pequeñas poblaciones y barrios, a pesar de que los flujos migratorios puedan ir disminuyendo, con pequeños proyectos como tiempo libre para chicos inmigrantes después de la escuela.
   A su juicio, este tipo de proyectos tienen un "efecto multiplicador muy grande" porque, según apunta, el gran reto está en las segundas generaciones de inmigrantes.
   Sobre la votación del martes, en la que el PP pactó con PSOE y CiU pedir al Gobierno que mantuviera dicha dotación, Esteve dice que sólo así se demuestra la poca seriedad que tiene esta formación política y cómo los 'populares' utilizan la política para sus finalidades. "Nos lleva a un empobrecimiento colectivo porque uno no sólo empobrece con dinero sino con falta de estímulos adecuados", añade.

UN FONDO PARA LA INTEGRACIÓN

   El Fondo para la Integración fue creado por el gobierno socialista en el año 2004 con una dotación que pasó de 7 millones de euros hasta los 200 que se consignaron en el año 2009, destinados principalmente a la acogida a pie de playa, las políticas de aprendizaje de la lengua y el refuerzo educativo de los inmigrantes llegados a España, mediante acuerdos con ONG, comunidades autónomas y ayuntamientos.
   Aquel mismo 2009, el entonces ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, intentó aplicar un recorte del 30 por ciento sobre el Fondo de Integración, restándole 59 millones de euros a su presupuesto. Sin embargo, distintas ofensivas parlamentarias impulsadas por el Partido Popular y CiU consiguieron que el Ejecutivo diera marcha atrás y, finalmente, la partida fue restituída.

ANGLADA VOL EXPORTAR PxC, TERCER INTENT


El passat dissabte Plataforma per Catalunya va celebrar un acte a la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi de Llobregat, amb la participació de regidors i militants propis i de simpatitzants d’altres llocs de l’Estat, en el que es va formalitzar l’extensió de Plataforma  fora de Catalunya. Malgrat que Anglada té registrada la sigla Plataforma X España, afegirien a la marca Plataforma X el nom de la comunitat autònoma o província segons el cas. 
        Propaganda d'Iniciativa Habitable i Alberto Grasa
Alberto Grasa, regidor d’Iniciativa Habitable al municipi madrileny de Galapagar és, ara per ara, l’únic càrrec públic fora de Catalunya del projecte de Plataforma. Iniciativa Habitable va obtenir el 2007 5 regidors al municipi de Talayuela, a Càceres, municipi on un terç dels habitants són immigrants magribins, si bé el projecte polític es trencà i a les eleccions de maig de 2011 Iniciativa Habitable, que va utilitzar també la sigla de Madrid Habitable, només va obtenir un regidor a Galapagar. En acabar la reunió Anglada va explicar que es presentarien a les eleccions Europees de 2014, qüestió que David Parada em va negar fa un mes. Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC serà, probablement, el cap de llista.
               Imatge de la reunió penjada al web de PxC

                    DOS INTENTS QUE NO VAN ACABAR BÉ 
                     Aquest serà, doncs, la tercera vegada que Anglada exporta el se projecte fora de Catalunya, iniciatives que no van acabar bé.

Com explico al meu llibre “Xenofòbia a Catalunya” la primera vegada va ser el 2004, quan PxC només tenia quatre regidors (Vic, Vendrell, Manlleu i Cervera) l’ex militant d’extrema dreta, César Román, crea Plataforma por Madrid i intervé en el segon Congrés de PxC a Vic de novembre de 2004. També es creen Plataforma por la Comunidad Valenciana, que presidia Damià S, i Plataforma por Castilla y León, que coordina Ignacio Moratinos. Totes faran de la immigració i la denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura orgànica de les plataformes seria confusa perquè malgrat que PxC només estava legalitzada a Catalunya, les diferents Plataformes formaven part d’una mateixa Comisión Ejecutiva Nacional, i els diners de Plataforma por Madrid es controlaven des d’un compte de Plataforma Vigatana d’una oficina de La Caixa a Vic.
Així totes les Plataformas faran de la immigració i la denúncia de la corrupció, els seu eix. Però l’estructura orgànica de les plataformes seria confusa perquè malgrat que PxC només estava legalitzada a Catalunya, les diferents Plataformes formaven part d’una mateixa Comisión Ejecutiva Nacional, i els diners de Plataforma por Madrid es controlaven des d’un compte de Plataforma Vigatana d’una oficina de La Caixa a Vic.
Segons Román, al marge de les discrepàncies que sorgiran “tret d’August Armengol  no hi havia ningú amb formació superior i el partit era monotemàtic amb la immigració. Amb l’obertura de les plataformes a Madrid, Castella i València els mitjans de comunicació entengueren el salt que fèiem. Però al mateix temps Anglada va començar a ser convidat a sopars i sortides en vaixell per empresaris de l’entorn de CiU. Eren sobretot empresaris amb interessos immobiliaris. Per una persona que no havia sortit de Vic més que com a venedor d’estètica, va representar una novetat, i va començar endiosar-se i a tornar-se molt més despòtic” (Alerta Digital, 14 de juny de 2010).
Personalment jo no sé si és pitjor que aquests contactes amb empresaris existissin o que, fins i tot amb els seus, fos un fabulador. El fet que portaria a trencar amb Plataforma por Madrid serien irregularitats econòmiques i que Plataforma a Vic, Manlleu el Vendrell votés en favor de l’Estatut que va aprovar el Parlament. El que sorprèn és que si al ple municipal en el que Plataforma va donar suport a l’Estatut va tenir lloc el 7 de novembre de 2005, perquè Roman va esperar vuit mesos per trencar. Més aviat penso que inicialment les Plataformas van preferir no donar-se per assabentades i quan van veure que no podien continuar amb Anglada, van treure el tema de l’Estatut per justificar-se.
Quan són acomiadats els treballadors de Plataforma por Madrid al qui es devia endarreriments, aquests van posar una demanda als tribunals i llavors surt a la llum que no havien estat donats d’alta a la seguritat social. Al febrer de 2007 el Jutjat Social número 21 de Madrid va condemnar Plataforma per Catalunya a pagar 52.628 euros als tres treballadors. Això farà que la quantia mensual que els ajuntaments pagaven a PxC quedi embargada.
  
  PLATAFORMA DE LAS CLASES MEDIAS, SEGON INTENT
            Al maig de 2010, després d’uns mesos que Anglada té una gran notorietat mediàtica arreu de l’Estat, gràcies a la polèmica del padró de Vic, surt a la venda el llibre d’editorial Rambla, Sin mordaza y sin velos. Llibre, signat per Anglada, ple de cites de pensadors, historiadors i referències a l’islam, que molts que coneixen Anglada negaran que en sigui l’autor. Un dels que escamparà que no ho és, serà César Roman, de l’antiga Plataforma por Madrid. Es dirà que l’autor és el periodista d’Intereconomia, Enrique de Diego, i propietari d’editorial Rambla. De Diego acaba de crear Plataforma de las Clases Medias amb un discurs similar al d’Anglada, però la persona que escriurà la major part del llibre serà un sevillà que poc després també es distanciarà d’Anglada. El llibre està prologat per Strache i comença a l’any 2025 quan el Partit Islamista s’ha convertit en la tercera força, proposa la implantació de la sharia, mentre rep la invitació del PP i PSOE de formar govern.
PxC farà el 29 de maig un acte multitudinari a l’hotel City Park de Sant Just Desvern. L’acte organitzat a l’estil americà, serà sufragat pel nou Secretari General de PxC, l’hispanoalemany, Pablo Barranco Schnitzler al que hi assistiran diferents líders antiislàmics europeus. El bon parlar de Barranco i el seu domini d’idiomes espantarà a certs dirigents de PxC que creuen que escala massa ràpid. Barranco ha portat a les files d’Anglada a Yolanda Couceiro Morín, ex militant de la Falange i del PP basc i Directora de Minuto Digital que es posarà al servei d’Anglada i De Diego.
El dissabte, 8 d’octubre, sis setmanes abans de les eleccions catalanes Anglada presenta a Madrid el llibre Sin mordazas y sin velos, en companyia d’Enrique de Diego que aprofita per fer difusió de Plataforma de las Clases Medias. Aquella presentació serà el primer error garrafal de campanya d’Anglada. Hi serà el programa El Intermedio de la Sexta amb el reporter Gonzo.
Com es veu al vídeo del programa, davant d’un públic d’extremadreta dreta, després que De Diego acusi a Montilla de voler fer de Catalunya una república islàmica per haver cedit terreny per la mesquita de Cornellà, Anglada repetirà aquella famosa frase de quan commemorava l’aixecament franquista que “Cristo no nos abandonará porque es nuestro comandante y amigo. Y Cristo puede perder una guerra, pero nunca piede una batalla”. Però en lloc d’acabar amb “Arriba España!” com feia de jove, cridarà: “El islam no pasará, no pasará....!” Anglada i De Diego, carregaran contra “la casta política parasitària”.  Y serà aquí quan Anglada caurà a la trampa de Gonzo i demostrarà que desconeix el llibre. Gonzo dirà: “La cuestión no es si Anglada ha escrito o no el libro, lo que pasa es que no se lo ha leído” 
 Imatge de la presentació a Madrid, amb Barranco a l'esquerra i De Diego a la dreta. Tots dos plegarien poc després
Pocs dies després Pablo Barranco, que diu rebre mails amenaçadors, deixa PxC en negar-li un lloc entre els cinc primers de la llista. I Barranco explicarà que Anglada té a la llista gent, com el dirigent de Vilanova i la Geltrú, Gerard Bellalta, condemnat per vendre contractes falsos a immigrants. Yolanda C. Morín i Minuto Digital també deixen de donar suport a Anglada.  
Enrique de Diego, de Plataforma de las Clases Medias, continuarà donant suport a Anglada, donat que vol exportar a Madrid a les eleccions de maig el seu projecte. Però passades les eleccions catalanes De Diego denunciarà Anglada per mentider i incoherent, i criticarà les idees pagano-esotèriques, d’extraterrestres i neonazis d’Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals.

dilluns, 2 d’abril del 2012

EN SAÏD EL KADAOUI JA TÉ BLOG!

El meu amic Saïd El Kadaoui ja té blog. De moment ha penjat articles antics i els seus llibres. Us el recomano.
Clica aquí per anar al seu blog
    Amb el Saïd a la presentació del seu llibre a Girona el passat mes de setembre

PERICAS CONTINUA DIENT MÉS QUE ANIMALADES, I ALGUN ACLARIMENT QUE VULL FER

Albert Pericas, regidor de PxC de Manresa, que va ser tristament polèmic el passat mes d'octubre quan va fa fer comentaris irònics i macabres al Facebook sobre la mort de  Mustapha El Marrakchi, que morí un mes després a l'hospital després d'intentar-se suicidar quan va ser detingut sense papers, (clica aquí per llegir Regió 7) ha tornat a donar la nota penjant comentaris burlescos. Ara són sobre la manifestació de dissabte a Manresa de rebuig a l'atac que van perpetrar un grup d'encaputxats a la sala Stoika.  Ha mostrat  de nou la seva incontinència verbal en qualificar de "tontos" els 350 manifestants que es van concentrar dissabte a la plaça Major.

A sobre d'un retall del Regió 7 que recull la notícia, Alberto Pericas escriu "Cada día que amanece, el número de tontos crece". Com explicava jo al blog, la setmana passada Pericas no va signar en primera instància el manifest de condemna a aquests fets del Consell Comarcal del Bages i va al·legar que havia estat un "error" després que des del mateix partit l'instessin a fer-ho. També es va abstenir d'assitir al ple urgent d'aquest passat divendres en què l'Ajuntament de Manresa va a provar per unanimitat un manifest de repulsa.


Com explico al meu llibre "Xenofòbia a Catalunya", Alberto Pericas havia pertanyut de jove a diverses organitzacions d'extrema dreta i grups punks i skins. Era conegut amb el sobrenom de
l'Animal, i s'havia esbatussat al carrer amb l'ara també regidor, per la CUP, Adam Major,  i fins els més grans el recorden conduint una furgoneta carregada de companys a la caça d'independentistes, antifeixistes, o antimilitarites. 

I mentre Pericas se'n burla dels joves ferits i PxC calla o no condemna clarament l'agressió indiscriminada, cosa que podria fer actuar, al Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació i, fins i tot, obrir la porta a una aplicació de la Llei de Partits -que a mi no m'agrada però és vigent-, Josep Anglada, continua fidel a la descripció psicològica que em va fer d'ell una professional de la psiquiatria que el coneix prou bé i des de diverses facetes. Així Anglada va fer quelcom que jo qualificaria de delirant. Va penjar dissabte al seu twitter que li demanen que ell signi el meu llibre i mostra un foto fent-ho.
Aquesta persona professional de la psiquiatria defineix en el meu llibre Anglada com "megalòmen, ansiós de poder, sense capacitat d'autocrítica, amb el judici crítric i el raonament alterats i sense sentiment de culpa. És fabulador i pot arribar al deliri" Penso que aquesta definició o diagnòstic es podria aplicar també a altres persones de PxC.
                            
                           SÓC AMIC DELS FATXES?
Aprofito també aquest post per lamentar comentaris que aquest dies se m'han fet aquí al blog o de paraula sobre el fet, sobretot arran de les accions contra el local de Militia Tamuntana, que jo

diumenge, 1 d’abril del 2012

ENTREVISTA A LLIBERTAT.CAT

Avui Llibertat.cat em publica aquesta entrevista.
Deixo molt clar que el fet que digui que, vist el que va passar a Manresa, que hi ha una extremadreta amb ganes de generar terror, o que l'agressió brutal de la sala Stroika pogués ser una resposta a l'atac amb pedres del concert del 12 d'octubre a Poble,  no significa que digui que els qui van resultar ferits el 12 d'octubre tinguin res a veure en l'atac de Manresa.
 -----------------------------------------------------------------------------------------------------

Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l'extrema dreta
Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és mestre i periodista. Vinculat als moviments pacifistes dels anys vuitanta, i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes, ha publicat diversos llibres sobre l’objecció de consciència i el pacifisme.

Està especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els dels Balcans i Món Àrab, i ha escrit sobre el fet migratori i l'extrema dreta. El darrer llibre que ha publicat és Xenofòbia a Catalunya, on fa un seguiment de l'ascens del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, i s’endinsa en les tensions viscudes a municipis com Vic, Badalona o Salt.

En aquesta conversa amb Llibertat.cat, Rius Sant parla dels darrers episodis protagonitzats per l'extrema dreta al nostre país, com l'atac neonazi de Manres, l'obertura del Casal Tramuntana a Barcelona o el regidor d'UDC Jordi Carreras.
En quin context se situa l'agressió neonazi de Manresa?
Aquesta agressió succeeix de manera inesperada i amb una premeditació i voluntat de fer mal –caldrà veure si es qualificarà de temptativa d’homicidi- que crec que podria ser una resposta als fets del 12 d’octubre al Poble Nou de Barcelona. Aquell dia un grup d’antifeixistes es van dirigir al bar The Other Place del Poble Nou on Democracia Nacional celebrava un concert i van llençar pedres i objectes contra el mateix, resultant ferides diverses persones.
Buscaven venjança doncs?
De cap manera estic dient que els autors de l’atac de Manresa siguin els qui van resultar ferits el 12 d’octubre, només que aquella acció, gravada per la premsa, que va emetre als telenotícies les imatges de com es llençaven pedres al local i resultaven ferits alguns militants d’extremadreta amb la policia que intervenia tard, sí que l’extremadreta ho va viure com una humiliació i tenien ganes de respondre. El que no se sap, ara per ara, és si va ser decisió espontània d’un grup de joves poques hores abans o un acte organitzat i planificat amb molta antelació, i si els atacants provenien o no majoritàriament de fora del Bages i el Vallès. De tota manera la sala és ubicada a un polígon industrial on es feia el concert, era un objectiu fàcil per actuar contra la gira Antifa Kombat Tour.
Estaríem parlant de Democracia Nacional per tant?
Va ser una resposta a l'atac amb pedres al concert de Democràcia Nacional del 12 d'octubre a Barcelona. Però no dic que els agressors siguin els organitzadors d'aquell concert, el que dic és que en emetre les imatges TV3 de com es llençaven pedres i els mossos que eren a dues cantonades trigant en arribar, el que tu i jo diem extremadreta i ells defineixen com "ârea identitària" ho van viure com una humiliació. Pot ser gent de l'àrea de Barcelona, el Vallés, amb el suport d'algú del Bages.

Però també podria ser que des de fora de Catalunya es volgué actuar violentament contra la gira d'aquest grups musicals i es triés Manresa, per un tema de cap de setmana i que la sala era en un polígon industrial que permetia la fugida ràpida.

S’ha de tenir en compte que Democracia Nacional és un grup que té gent sobretot a Madrid. A Catalunya no en tenen. El seu cap a Catalunya, Nacho Mulleras –germà del regidor del PP de Barcelona- va entrar a PxC fa temps. I l’acte del 12 d’Octubre a Montjuïc eren quatre caps rapats i un grapat d’exfalangistes i franquistes que es posen la “camisa azul”, però de gent estructurada aquí no en tenen.
Sol actuar així l'extrema dreta al nostre país?
A Manresa mateix feia 20 anys de l'última agressió d'aquest tipus. Ja s’ha comentat que a Manresa l’últim atemptat o agressió important va ser la matinada del dissabte 16 de gener de 1988, quan tres ultrafeixistes vestits amb roba paramilitar, van assaltar el militant de l'MDT David Martínez, que llavors tenia 18 anys i tornava cap a casa pel Passeig Pere III, i van començar a apallissar-lo a cops de puny i coces fins deixar-lo ferit greu amb una commoció cerebral i diverses fractures a les costelles i a l'estèrnum.

Però, sense pretendre justificar res, en aquell moment encara existia Terra Lliure, fet que alimentava un clima de confrontació violenta. La situació actual és totalment diferent.
«És molt greu que ni el conseller d'Interior ni la majoria de mitjans hagin parlat de Manresa»
Com valora l'actitud dels Mossos d'Esquadra d'atribuir els fets a una baralla?
Més greu que el fet que els Mossos les primeres 15 hores ho mostrin com una baralla entre bandes o grups, és que ni el Conseller d’Interior ni la majoria de mitjans de comunicació n’hagin parlat.
«Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant»
Els ultres d'abans són ara a dins dels ajuntaments?
Efectivament. Jo deia irònicament que, al marge que no m’agrada ni el que diu ni el que fa PxC, tenia la seva part positiva que estiguessin als ajuntaments. Adam Majó [el regidor de la CUP a l'Ajuntament de Manresa] havia viscut en primera persona els actes violents de l’ara també regidor de Manresa, Albert Pericas [regidor de PxC], conegut llavors com l’Animal, i el fet que estigués a l’ajuntament d’alguna manera semblava assegurar que ni ell ni els seus no actuessin de manera violenta.

El que passa és que el discurs de PxC, sempre ratllant el delicte d’incitació a l’odi i la discriminació per motius d’origen i creences, fa un gran mal a tot el que ciutadans –d’un o altre origen-, administracions i associacions- fan dia a dia per la cohesió social. Els regidors de PxC legitimen i normalitzen un discurs insultant que després altres, com el regidor d’ensenyament de Guardiola de Berguedà, d’UDC, va repetir i tuitejar aquest gener, sense que passi res.
«CiU creu que el discurs islamòfob l'ajuda electoralment»
Que ni Unió ni CiU hagin actuat contra aquest regidor com s'ha d'interpretar?
Doncs com el poder que Duran Lleida i el seu discurs sobre immigració té a CiU. També es deu al fet que alguns sectors de CDC com Francesc Homs i Artur Mas creuen que aquest discurs dur islamòfob els ajuda electoralment ja que és el que senten molts votants de CiU. Evidentment els tuits del regidor de Guardiola van en sentit oposat a la feina que fan l'Àngel Colom des del partit i Xavier Bosch des de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat.
Com sorgeix el Centre Militia, també anomenat Casal Tramuntana?