Aliança Catalana, des de Ripoll
esperant el Parlament
El 30 de gener el Ple de Ripoll va rebutjar els pressupostos del govern de
Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Així la capital del Ripollès haurà de gestionar-se
aquest any prorrogant els pressupostos de 2023. Orriols va ser investida alcaldessa
amb el vot de només sis regidors, ja que la llei, per garantir la
governabilitat dels municipis estableix que si cap llista obté el dia de les
eleccions la majoria absoluta del regidors, i tampoc no es dóna cap pacte
perquè diversos grups optin per un mateix candidat que obtingui la majoria
absoluta dels regidors, s’investeixi alcalde a qui el dia de les eleccions va
obtenir més vots ciutadans encara que estigui en minoria. I també, per garantir
la governabilitat i l’aprovació dels nous pressupostos, fixa un mecanisme que
va facilitar la governabilitat de Barcelona quan Xavier Trias i Ada Colau
governaven en minoria i no aconseguien pactar-los amb altres grups. Es tracta
de la qüestió de confiança vinculada als pressupostos que presenta l’alcalde a
qui li han tombat els comptes. Es a dir el batlle pregunta al Ple si vol que continuï
com alcalde. I si l’alcalde a qui li han tombat els pressupostos no obté la
majoria a la seva continuïtat, en aquest cas no queda cessat. S’obre un termini
d’un mes per tal que l’oposició plantegi una moció de censura amb un candidat
alternatiu. Però si en aquest termini no prospera cap moció de censura, l’alcalde
queda revalidat per continuar i els pressupostos aprovats. Tornant a Barcelona,
Colau i Trias estant en minoria, sabien que els hi sortiria bé la jugada perquè
les mocions de censura només podien triomfar si s’unien grups antagònics com PP
i Ciutadans amb ERC i la CUP. Però a Ripoll no hi ha antagonisme entre els
grups de l’oposició i Orriols no s’arriscarà a jugar aquesta carta de
temptar-los, més enllà de que una cosa és prorrogar aquest primer any els
pressupostos i l’altra prorrogar-los també el gener del 2025. A Orriols i el seu partit, però el que els
interessa de finals de 2024 i gener o febrer de 2025 seran les eleccions al
Parlament. I tant si els propers mesos s’uneixen els grups de l’oposició de
Ripoll per fer-la fora de l’alcaldia, com si no, Orriols continuarà sent motiu
de polèmica i mantindrà la presència als mitjans i les xarxes. I les agressions
verbals o físiques vers ella i el seu equip, com va passar el divendres dia 9, més enllà que sempre són
condemnables, lluny d’afeblir-la, només aconsegueixen reforçar el seu
discurs.
Sovint se’m pregunta si Aliança Catalana és d’ultradreta. Que un partit que
accepta la llibertat ideològica i la separació de poders, proposi frenar de la immigració
irregular i recuperar el control de les fronteres no tindria que significar ser
ultra. Però generalment els qui demanen aquest enduriment no ho fan proposant a
la vegada agilitzar la contractació en origen perquè en puguin venir més amb
papers, ni tampoc la simplificació dels tràmits pel reagrupament familiar, ni
per tal que els demandants d’asil puguin treballar. Perquè mirant les dades de
natalitat, de nous treballadors estrangers en fan falta i molts. I o venen amb
papers amb mecanismes eficaços de contractació en origen i a la vegada donem permís
de treball en tres o sis mesos als qui arriben fugint de la fam o la guerra, o
continuem fen-t’ho difícil, fet que només beneficia l’economia summergida i
provoca precarietat. Sílvia Orriols, com feia i fa Josep Anglada, criminalitza
les persones sense papers qualificant-les d’il·legals com si aquests migrants
haguessin triat aquest estatus. Orriols com Anglada, llença discursos que
criminalitzen a molts dels qui venen d’altres països quan certs sectors
econòmics els necessiten per funcionar. Aquest estiu Orriols va fer un tuit des
d’Andorra, preguntant-se si era a Andorra o a Colòmbia ja als restaurants i
botigues gairbé tothom li parlava en español llatí. Evidentment hem de fer que
els immigrants apreguin català, però si molts autòctons no volen treballar en
certs sectors, sense els immigrants molts serveis no podrien funcionar.
Certament hi ha dos elements que van ajudar a Orriols a ser la llista més
votada. Un és l’impacte pel fet que uns nois que molta gent coneixia, els anomenats
“nois de Ripoll”, van actuar com van actuar l’agost de 2017. Però l’anterior
alcalde, Jordi Munell, va gestionar el millor que va poder aquest impacte per
evitar que a Ripoll es trenqués i passés com a l’Ejido l’any 2000, quan després
d’uns homicidis pepetrats per uns magribins, es van produir uns actes massius
de venjança amb incendis i atacs a la integritat física, les cases i propietats
de centenars de persones innocents de la mateixa nacionalitat dels homicides.
L’altre va ser que Junts fes una llista sense Munell i sense Joaquim Colomer
que va presentar-se amb una candidatura independent. Evidentment hi ha altres
factors que ajuden al creixement dels partits xenòfobs a Catalunya, Espanya i
Europa. Un és com controlar discursos d’imams que sembren l’odi i fomenten la
segregació dels seus, que evidentment no es pot fer prohibint cap religió. Un
altre és la desídia del sistema judicial a l’hora de castigar la
multireincidència. No estic demanant presó permanent pels multireincidents,
només dic que el mal funcionament i la lentitud de la Justícia genera una situació
que dona una impunitat als qui fan certs delictes, siguin d’on siguin. I mentre
la actuació de multireincidents autòctons no trenca la cohesió, la de joves
d’origen estranger sí, perquè legitima el discurs de “vosaltres robeu!”. Però
no oblidem que si els primers perjudicats de les actuacions del multireincidents
són les seves víctimes, els segons són els milers de fills d’immigrants que
només volen estudiar, treballar i tenir una vida normal, i se senten criminalitzats.
Hi ha un altre element que beneficiarà Orriols de cara al Parlament. Que ni
Junts ni ERC no reconeguin que sabien el 2017 que el Procés no podia culminar
amb la independència exprés que van prometre. Però aixó és motiu d’un altre
article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada