Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripoll. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripoll. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’abril del 2026

NUDO CORREDIZO EN RIPOLL. La Vanguardia, El PSC se ahoga con su cordón sanitario

 


Xavier Rius Sant, La Vanguardia 15 de abril de 2026

No entiendo la que se ha liado en Ripoll por la abstención de los dos concejales del PSC a los que el partido obliga a dimitir por haber permitido con su abstención que Sílvia Orriols apruebe los presupuestos, cuando la conclusión a la que llegaron el PSC y ERC hace poco más de un año, cuando Junts se descolgó en el último momento a sumarse a una moción de censura que iba a dar a los de Puigdemont la alcaldía, fue que más hubiera valido permitir con alguna abstención que se aprobaran las cuentas en Ripoll y evitarse dos meses de culebrón y exposición mediática de Orriols, tras los que las cuentas quedaron aprobadas.

No es lo mismo investir a un presidente o un alcalde ultra o votar leyes que castigan a los inmigrantes o recortan libertades que desencallar con una abstención unos presupuestos municipales, más cuando lo relativo a las ayudas sociales se decide en el consejo comarcal. Y es que si hay una diferencia en España entre la administración local y la de los gobiernos autonómicos o del gobierno central es que los ayuntamientos, si quedan bloqueados al no conseguir aprobar los presupuestos, no pueden disolverse y convocar elecciones. 

El alcalde, cuando ve rechazada la aprobación de los presupuestos, tiene un mecanismo para evitar el bloqueo: la moción de confianza vinculada a la aprobación de los presupuestos. Es decir, el alcalde o alcaldesa al que el pleno le rechaza los presupuestos puede plantear una moción de confianza para que el pleno se posicione sobre su continuidad. Y, si la gana, los presupuestos quedan aprobados. Pero si la pierde no queda cesado. Se abre un plazo de un mes para que la oposición plantee una moción de censura con un candidato que tenga el apoyo de la mayoría absoluta. Y, si pasado ese mes no se ha presentado la moción, el alcalde o alcaldesa queda revalidado y los presupuestos aprobados. Así los aprobaron en Barcelona en diversas ocasiones estando en minoría Xavier Trías, Ada Colau y Jaume Collboni, ya que para ser desbancados hubiera sido necesario que partidos antagónicos pactaran candidatos de consenso.

Varios ediles reconocían el año pasado que más les hubiera valido una abstención para que se aprobaran los presupuestos

Orriols fue investida alcaldesa en 2023 con solo seis de los diecisiete concejales, al negarse Junts a apoyar un gobierno de coalición que tuviera la mayoría absoluta. Gobernando en minoría en 2024 prorrogó los presupuestos del anterior gobierno de Junts. Y en 2025, al serle rechazados, se arriesgó y presentó la moción de confianza a su continuidad que perdió. Pero tras semanas en que Ripoll y ella misma estuvieron en primera plana de los informativos, cuando Junts, ERC, PSC y la CUP habían pactado ya la moción de censura proponiendo a la concejal de Junts, Maria Soldevila, como alcaldesa, en el último momento Junts se echó atrás. Y, al no formalizarse la moción de censura, Orriols salió victoriosa revalidándose como alcaldesa frente a una oposición dividida, y los presupuestos aprobados. 

En aquel momento, en público y privado, concejales de los diversos grupos, también del PSC y ERC, reconocieron que más les hubiera valido ahorrase el culebrón permitiendo con la abstención de algún concejal que se aprobaran los presupuestos.

Eso es lo que decidieron hacer la pasada semana los dos concejales del PSC para no regalarle a Orriols cinco o seis semanas de protagonismo, con el que posiblemente se victimizaría, para acabar alzándose de nuevo como vencedora ante una oposición que es incapaz de unirse para desbancarla. 

Ciertamente la presencia de grupos como Vox o Aliança y sus propuestas disruptivas hace difícil la gobernabilidad y el alcance de mayorías. Por activa o por pasiva, la mayoría de partidos han cometido errores. 

La CUP, por no desmarcarse de los escraches a carpas y mesas de Vox y Aliança que en ocasiones acaban con violencia y solo refuerzan a dichos partidos. 

Junts, asumiendo algunas propuestas de Aliança, pactando en Manresa con el Front Nacional, partido con el que Orriols saltó a la política, o ganándose en Vic a Josep Anglada, que esta legislatura ha sido el comodín fácil para conseguir la mayoría en muchas votaciones, u oponiéndose en 2023 en Ripoll a un gobierno de coalición, con lo que hizo grande a Orriols. 

Pero el PSC, desde que la ultraderecha irrumpió en Catalunya a nivel municipal con Josep Anglada, también ha cometido notables errores. Y ahora se ha enredado en su propio cuello con el cordón sanitario.

                          

dimarts, 13 de maig del 2025

Crítica de Sílvia Hinojosa al llibre a La Vanguardia. "La porta d'Aliança"

 

                                 

Sílvia Hinojosa 12 i 13 de maig de 2025, La Vanguardia

El fenómeno de Aliança Catalana sigue alimentando la producción editorial. El tiempo dirá si la formación de Sílvia Orriols confirma el crecimiento que le auguran las encuestas o se desvanece. No sería el primer caso. La política, como el mundo del espectáculo, crea ese tipo de estrellas fugaces. Pero Aliança parece tener los astros alineados. Por eso pone de los nervios a algunos de los partidos adversarios y despierta interés mediático. A la vez, son muchos los interrogantes.

De ese protagonismo en la escena política catalana ha llegado a las librerías Aliança Catalana: els nostres ultres , del periodista Xavier Rius Sant, un retrato detallado de cómo surge y crece esta ultraderecha independentista e islamófoba, a partir de una doble circunstancia: la frustración en una parte de la sociedad catalana que creyó en la promesa de la independencia, y la indignación por el hecho de que los autores de los atentados del 17 de agosto del 2017 en Barcelona y Cambrils fueron unos chicos de Ripoll, hijos de inmigrantes marroquíes, que hablaban catalán y se consideraban integrados.

El libro describe a Orriols como alguien “con escasa capacidad de empatizar”

Ripoll es el kilómetro cero de Aliança Catalana. Allí, Orriols, una administrativa, madre de cinco hijos, obtuvo en el 2019 un escaño de concejal con el Front Nacional de Catalunya –otra formación ultra–, y cuatro años después, la alcaldía, ya con Aliança, formación creada en el 2020 y en cuya expansión Rius Sant detalla el papel clave, entre bastidores, de figuras como Jordi Aragonès, Oriol Gès, Eduard Llaguno o Maiol Sanaüja

El autor, experto en inmigración y extrema derecha, describe a Orriols como una persona “hecha a sí misma y con escasa capacidad de empatizar”, que coge su primer avión en un viaje institucional a Italia en el 2019 y en el tiempo libre se queda en el hotel, sin socializar con los anfitriones y los demás concejales. Para ilustrar su “ideario etnicista”, el libro reproduce unos fragmentos del blog del colectivo Els Intransigents, que lideró una joven Orriols, en el que se ataca a la inmigración castellana, de la misma manera que años después señalará a los musulmanes.

En el ascenso de los ultras, el autor recuerda que están ocupando el vacío que dejan otros partidos y apunta, entre los responsables de ese ascenso, a una izquierda “que mira hacia otro lado” ante unos imanes que expanden una religión y una cultura que controla todas las esferas de la vida, y que tiene puerta de entrada pero no de salida. Esa puerta es la que está aprovechando también Aliança.



divendres, 11 d’abril del 2025

"AVUI A RIPOLL", Article de Joan Esculies a La Vanguardia

 



Joan Esculies, La Vanguardia, viernes 11 de abril de 2025

Veremos como acaba el día en Ripoll. Esta tarde, Xavier Rius Sant presenta Aliança Catalana: els nostres ultres en la biblioteca local. Hace unos días, mientras los redactores de Vilaweb entrevistaban al periodista en un bar de esa población coincidieron con la alcaldesa y colaboradores. Alguno increpó a Rius, acusándole de mentiroso y dedicándole una peineta. A la extrema derecha independentista no le ha caído nada bien que les tilde de “secta” ni que Sílvia Orriols se considere una “ungida”.

Ripoll se ha convertido en el epicentro para explicar el fenómeno sociopolítico del votante ultraderechista igual que Detroit lo es para enmarcar el fin del sueño americano y dibujar la desesperanza del votante trumpista. Es lógico y legítimo que los simpatizantes de Orriols se sientan asqueados de ser observados como especies de laboratorio. Y también lo es que aquellos que no lo son lamenten que su población se mente de forma recurrente para hablar de este tema, en vez de hacerlo sobre su espectacular monasterio.

Rius ha tratado de exponer la aparición del fenómeno ultra en el seno del catalanismo

Con crudeza, Rius ha tratado de exponer la aparición del fenómeno ultra en el seno del catalanismo. Se ha topado, según nos cuenta, con la negativa de algunas editoriales a publicar su trabajo. Unas, que pretendían que dibujara a los autores de los atentados de la Rambla como víctimas del racismo y del sistema. Otras, que no querían que se dijera que Aliança y Vox son “hijos bastardos del procés”. Los reparos editoriales evidencian la gran dificultad que tenemos para escrutarnos a nosotros mismos. Una cosa es analizar las banlieues francesas, la campiña inglesa o el cinturón de acero norteamericano, pero otra muy distinta los fenómenos que se dan en nuestros barrios.

En su libro, Rius se centra en recorrer la formación ideológica de Aliança Catalana y de su líder desde el planteamiento inicial anticastellano hasta el antimagrebí a través de discursos e intervenciones en el pleno municipal, así como en buscar referentes en el separatismo extremo de los años treinta, como Daniel Cardona y su concepción de la traición de Francesc Macià al aceptar la Generalitat en vez de mantener la República Catalana en abril de 1931. Un paralelo con Carles Puigdemont y su renuncia a mantener la declaración de independencia.

La novedad editorial de Rius se añade a la que hace unos meses presentó Xavier Torrens. En Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català se analizan los rasgos de la formación para buscar puntos en común con otros partidos del mundo populista. En sus pasajes más interesantes, el profesor presenta el perfil social de diferentes miembros de Aliança Catalana que ayudan a comprender el aluvión de experiencias personales que acaba desembocando en la organización. Y esta es la cuestión, porque lo fácil y reconfortante es estigmatizar, pero para comprender es esencial ahondar en el mecanismo de actuación diario del nacionalismo, la etnicidad, los agravios reales e imaginados y el terreno de las percepciones. Veremos cómo acaba el día en Ripoll.

Llegeix en català a La Vanguardia


                                     


                  

dijous, 10 d’abril del 2025

El dòberman de Sílvia Orriols. Article de Xavi Tedó al diari Ara


 


Ara fa dos divendres, el segon tinent d'alcalde de Ripoll, Guillem Barranqueras, aixecava el dit del mig al periodista Xavier Rius durant la concentració dels exalcaldes ripollesos contra "la repressió i la censura" del govern municipal. Li feia aquest gest despectiu per la publicació del llibre Els nostres ultres, que ha causat un gran malestar entre els regidors d'Aliança. Just abans, el també regidor d'Hisenda ja es va encarar amb Rius en un bar mentre era entrevistat. "Beneit" o "mentider" van ser algunes de les floretes que li va llençar en uns atacs que ja havien començat prèviament per les xarxes qualificant-lo de "porc" o "mentider" després que l'ARA publiqués una entrevista a Rius en què va dir que Aliança era una "secta".


   




No es tracta d'un fet puntual. El segon tinent d'alcalde, que no havia estat en cap candidatura abans, es caracteritza pels seus exabruptes tant als plens com sobretot a les xarxes. "No filtra ni tampoc té cap ganes de fer-ho", critiquen fonts de l'oposició, que lamenten que l'alcaldessa Sílvia Orriols no el cridi a l'ordre. De fet, quan va fer la figa a Rius, la líder d'Aliança, lluny de reprovar-lo, va justificar la seva acció. Tampoc el va fer fora quan va qualificar els drag-queens de "sense cervell inútils per a la societat" només tres mesos després que Orriols, en canvi, sí que es desvinculés de l'alcalde de Ribera d'Ondara per titllar de "càncer" el moviment LGTBI.
Barranqueras dispara a tort i dret. "Si algú gosa criticar-los ja tenen llicència per dir-li de tot", denuncien aquestes mateixes fonts, que lamenten que "es passin pel forro les formes". I el segon tinent d'alcalde, juntament amb el regidor de Cultura, Albert Santandreu, és el gran ariet en aquesta croada contra la dissidència. "És el dòberman d'Orriols, té aquesta actitud de protector i escuder de la líder d'Aliança", assenyala una altra font de l'oposició. No és una comparació gratuïta. La imatge que té Barranqueras al seu perfil de X és la del dòberman que té.

Un gos pel qual el van multar abans d'aterrar a l'alcaldia, el 2021, per mutilar-li les orelles i la cua sense control veterinari saltant-se la llei de protecció dels animals i per no disposar de la llicència per la tinença i conducció d'animals de races potencialment perilloses. "Abans passejava el dòberman que té i ara passeja Orriols", ironitzen unes altres fonts també pel fet que sovint faci de xofer perquè l'alcaldessa no té carnet de conduir. "La figura del dòberman li escau perquè és la persona que la defensa a mort amb un to intimidatori", denuncia el regidor de Som-hi Ripoll, Joaquim Colomer. "Abans aquest paper el feia el seu marit, David Subirana, que va estar a punt d'agredir en un ple l'aleshores regidor de la CUP, Dani Vilaseca, però ara el fa ell", destaca.
Insult a un regidor de l'oposició en un ple

Colomer ha estat l'últim damnificat de les faltes de respecte de Barranqueras. Ara fa tres plens li va dir gilipolles després que l'exregidor de Junts li retragués que no deixés de fer comentaris i gestos mentre intervenia. "Orriols no deixa parlar els regidors del seu govern i mentre jo parlava, ell no deixava de gesticular i li vaig dir que si era tan valent prengués la paraula i em va insultar", exposa Colomer. Ell no ho va sentir, però la portaveu d'ERC, Chantal Pérez, sí i va demanar a Orriols que l'instés a rectificar, però no ho va fer adduint que ell l'havia insultat abans.


En aquest clima, ERC ha estat l'ase dels cops tant en l'àmbit local com nacional. Al regidor republicà Roger Bosch, que va marxar un any després de l'arribada d'Orriols, Barranqueras li va dir que tenia "el cervell atrofiat" després que aquest recriminés a Orriols el seu discurs d'odi contra els musulmans.

El regidor tampoc s'ha mossegat la llengua a l'hora de carregar contra els republicans pels seus pactes amb el PSOE. La clatellada més grossa se la va endur l'exconsellera Dolors Bassa. "A més de puta, poses el llit", li va etzibar recorrent a una frase feta.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, o la diputada al Parlament, Najat Driouech, amb qui Orriols ja s'ha encarat diverses vegades per portar el vel, són altres dirigents republicans a qui Barranqueras ha atacat sense embuts. A la segona l'ha qualificat de "malalta" i li ha arribat a preguntar quan es presentarà a les eleccions del Marroc.La CUP, molt bel·ligerant amb Aliança, també ha rebut els atacs de Barranqueras, encara que en aquest cas només fos per denunciar que un militant de Sant Cugat fes la salutació nazi.






diumenge, 6 d’abril del 2025

Entrevista de Europa Press con motivo de mi libro "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

 La agencia Europa Press ha difundido hoy la entrevista que em realiza con motivo de mi nuevo libro "Aliança Catalana. Els nostres ultres", publicado por Icaria.



Xavier Rius Sant pide al Estado abordar la multirreincidencia para no

dar "alas a la ultraderecha"

Leer entrevista completa aquí

El periodista y escritor especializado en extrema derecha y derechos humanos Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha instado al Estado a abordar la multirreincidencia y que, si es necesario, se expulse a los multirreincidentes porque "la impunidad es lo que da alas a la ultraderecha".


Lo ha dicho en una entrevista de Europa Press con motivo de la publicación de su libro 'Aliança Catalana: els nostres ultres' (Icaria), en el que analiza el nacimiento y el auge del partido de Sílvia Orriols desde los atentados del 17-A y hasta su irrupción en el Parlament con 2 diputados en las pasadas elecciones catalanas.

Ha afirmado textualmente que la ultraderecha basa su discurso en cuestiones que la izquierda no trata y que, según él, sí debería abordar, como la multirreincidencia y "el retroceso que hay en las sociedades islámicas".

"La izquierda se está perdiendo en cosas surrealistas, que solo benefician a la derecha o a la ultraderecha", y ha afirmado que es legítimo debatir y cuestionar desde la izquierda temas como la Ley trans.

CREE QUE AC CRECERÁ

Ha apuntado que un proyecto como Aliança Catalana "no habría arraigado" sin los atentados del 17-A y sin el vínculo de Ripoll --cuna del partido-- con los terroristas, lo que cree que provocó que los vecinos se sintieran engañados y traicionados, en sus palabras.

"Ella bebe de los atentados y de la frustración del 'procés", ha añadido, y cree que el partido de Orriols crecerá en las próximas elecciones catalanas como consecuencia, también, de las disputas entre ERC y Junts.

"EL DISCURSO AUTORITARIO SE ESTÁ IMPONIENDO"

El periodista ha lamentado que "el discurso autoritario se está imponiendo en todo el mundo" y que la historia se dirige hacia una línea ultraliberal 'trumpista'.

Ha augurado que "si gobierna de aquí a un tiempo Marine Le Pen o alguien del Frente Nacional, o en España PP con Vox, habrá un retroceso brutal" en las libertades y, especialmente, en el derecho de asilo.

CORDONES SANITARIOS

Preguntado por si cree que los cordones sanitarios son útiles o, en cambio, son contraproducentes, ha valorado que son efectivos "si se hacen bien", y a su juicio, en España no se han hecho bien, sobretodo a nivel municipal.

"En muchos lugares de Europa la gente tiene claro que Alternativa por Alemania o el de Le Pen son partidos nostálgicos, están fuera. En cambio, aquí la gente no ve que Vox esté fuera, primero, porque no se rompió con el franquismo", ha sostenido.

En este sentido, ha afirmado que "mientras en Alemania o Francia la gente repudia el nazismo, en España mucha gente piensa que Franco hizo cosas buenas".




divendres, 21 de febrer del 2025

Explico a la Tertúlia proscrita de Vilaweb, que va passar dilluns i dimarts quan Junts va fer-se enrere a la moció de censura a Sílvia Orriols

              


La tertúlia proscrita', amb Josep Costa, Albano-Dante Fachin, Txell Partal, Xavier Rius i Laura Ruiz del 20 de febrer de 2025


Mira aquí la tertúlia sencera sobre Aliança Catalana, Sílvia Orriols, Ripoll i l'ascens de l'extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa

dimarts, 18 de febrer del 2025

Rahola i Puigdemont forcen canvi de guió a Ripoll i Orriols guanya. El Triangle

 


Xavier Rius Sant, El Triangle 18 de febrer de 2025


Jordi Turull ha dit a la roda de premsa que Junts ha celebrat aquesta tarda a Ripoll per justificar el seu gir de guió, rebutjant sumar-se a la moció de censura vers Sílvia Orriols que, com diu la dita “hi ha mil moments per debatre, però només n’hi ha un per decidir”. Jo no crec que aquest argument serveixi per explicar el que ha fet de nou Junts a Ripoll després de marejar la perdiu durant tres setmanes fent pensar que se sumaria a un govern de coalició fort amb el suport d’onze regidors per desbancar Sílvia Orriols de l’alcaldia, que governava en minoria amb només sis dels disset regidors del consistori. Dic que ha marejat la perdiu de nou per acabar fent el contrari del que anunciava ja que això mateix va passar fa vint mesos des de la nit de les eleccions municipals fins el dia que es va constituir l’ajuntament.

Tinc clar que ahir dilluns al migdia els regidors de Junts de Ripoll es decantaven, al menys de portes en fora, per sumar-se a la moció de censura que els 11 regidors de l’oposició anaven a registrar aquesta mateixa setmana per fer fora de l’alcaldia a Sílvia Orriols i formar un govern de Junts, ERC, PSC i potser amb l’independent ex convergent, Joaquim Colomer. Govern que tindria des de fora el suport dels dos regidors de la CUP que votarien en favor de la moció però que no exigien entrar en el govern per no tornar a ser ells l’excusa amb la que sectors empresarials del Ripollès van pressionar Junts el juny de 2023 per tal que no se sumés ni donés suport a un govern quadripartit alternatiu al de Sílvia Orriols.

Si una capacitat té Orriols és que com altres líders de la ultradreta saben marcar els temps de l’agenda i el debat polític, aconseguint estar sempre en el centre de la polèmica, cosa que electoralment els beneficia. Si Junts no hagués marejat la perdiu entre la nit del diumenge 27 de maig de 2023 i el dissabte 17 de juny, quan es van constituir els nous consistoris que escollien els alcaldes, deixant clara dies abans la seva postura, l’accés d’Orriols a l’alcaldia de la capital del Ripollès no hagués generat tanta expectació ni tensió mediàtica similar al d’aquell thriller que fins l’última escena l’espectador no coneixerà el desenllaç. I si Junts, a qui la resta de partits li donaven ara l’alcaldia, hagués deixat clar a què jugava des de feia un mes, Orriols no hagués acabat sentint-se tant victoriosa com se sent ara després d’acaparar durant setmanes titulars i opinions de tota mena.

La possibilitat de presentar fins dilluns vinent un moció de censura per desbancar Sílvia Orriols, havia estat provocada legalment per l’alcaldessa d’Aliança Catalana que va exercir un mecanisme que la llei dona als ajuntaments per gaudir d’estabilitat quan, estant en minoria, els hi tomben els pressupostos. Orriols hagués pogut prorrogar de nou els pressupostos de 2023 però va decidir sotmetre’s a un qüestió de confiança vinculada als mateixos que si la guanyava significava que com diu la llei, s’aprovaven els comptes. Però si la perdia, com va passar, aquests quedarien aprovats en trenta dies si l’oposició no aconseguia posar-se d’acord amb un candidat alternatiu que amb el suport de la majoria absoluta encapçalés una moció de censura. I senzillament no entenc com si Junts no volia fer més forta Orriols i tampoc no volia fer-la fora de l’alcaldia en creure que podia ser contraproduent, no li va aprovar els pressupostos el passat 20 de gener. Em consta que el gener, precisament per evitar que Orriols quedés reforçada amb tota la polèmica que hem viscut d’una possible moció de censura que podia fracassar com així ha estat, o que en sortís victimitzada i beneficiada si prosperava, Junts va valorar que a canvi d’alguna petita modificació dels pressupostos, votaria a favor i que Esquerra s’hi abstindria. Vot positiu i abstenció que es justificarien amb l’argument que Ripoll no podia continuar eternament sense pressupostos, prorrogant any rere any els de 2023.

Si Junts les tres setmanes i mitja que portem no hagués donat gairebé com segur que lideraria la moció de censura si es donava a la número tres de la llista, Maria Soldevila, l’alcaldia -els números u i dos van renunciar fa mesos- formant un govern en el que hi serien ERC, PSC, potser l’independent Joaquim Colomer, amb la CUP donant suport però quedant-se a l’oposició per no espantar l’empresariat convergent, ara Orriols no se sentiria tant forta. Però fent aquesta marxa enrere quan tot semblava encarrilat amb el PSC que havia confirmat que també entraria el govern per corresponsabilitzar-se del possible desgast, que Junts anunciï que es fa enrere, el que ha provocat és reforçar Sílvia Orriols.

Tot i que potser trigarem dies en saber com van anar exactament les coses ahir a la nit per fer el canvi de guió anunciat aquest migdia, el que es cert és que després de setmanes amb Pilar Rahola clamant des de les xarxes contra la pretensió de fer plegar Orriols i de fer una enquesta entre veïns de Ripoll, ahir al vespre va haver-hi una reunió a Ripoll a la que hi va assistir Jordi Turull, els regidors actuals i l’ex alacalde Jordi Munell, i on probablement hi va intervenir telemàticament Carles Puigdemont, en la que Turull va notificar als tres regidors de Junts de Ripoll que no s’havien de sumar a la moció. Avui el jove regidor Ferran Raigon i Jordi Turull han explicat la decisió en roda de premsa i ja s’ha insinuat que probablement alguna de les dues regidores, potser Montsina Llimós, sisena de la llista, potser la tres, Maria Soldevila plegaran, com també plegarà d’aquí uns dies el cap de llista de la CUP, Dani Vilaseca, mentre Orriols potser taral·leja de nou la cançó “Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient”.





Jordi Turull ha dicho en la rueda de prensa que Junts ha celebrado esta tarde en Ripoll para justificar su giro de guión, rechazando sumarse a la moción de censura a Sílvia Orriols que, como dice la dicha «hay mil momentos para debatir, pero solo hay uno para decidir». Yo no creo que este argumento sirva para explicar lo que ha hecho de nuevo Junts en Ripoll tras marear la perdiz durante tres semanas haciendo pensar que se sumaría a un gobierno de coalición fuerte con el apoyo de once concejales para desbancar a Sílvia Orriols de la alcaldía, que gobernaba en minoría con solo seis de los diecisiete concejales del consistorio. Digo que ha mareado la perdiz de nuevo para acabar haciendo lo contrario de lo que anunciaba ya que eso mismo pasó hace veinte meses desde la noche de las elecciones municipales hasta el día que se constituyó el ayuntamiento.

Tengo claro que ayer lunes al mediodía los concejales de Junts de Ripoll se decantaban, al menos de puertas a fuera, por sumarse a la moción de censura que los 11 concejales de la oposición iban a registrar esta misma semana para echar de la alcaldía a Sílvia Orriols y formar un gobierno de Junts, ERC, PSC y quizá con el independiente ex convergente, Joaquim Colomer. Gobierno que tendría desde fuera el apoyo de los dos concejales de la CUP que votarían en favor de la moción pero que no exigían entrar en el gobierno para no volver a ser ellos la excusa con la que sectores empresariales de El Ripollès presionaron a Junts en junio de 2023 para que no se sumara ni apoyara un gobierno cuatripartito alternativo al de Sílvia Orriols.

Si una capacidad tiene Orriols es que como otros líderes de la ultraderecha saben marcar los tiempos de la agenda y el debate político, consiguiendo estar siempre en el centro de la polémica, lo que electoralmente les beneficia. Si Junts no hubiera mareado la perdiz entre la noche del domingo 27 de mayo de 2023 y el sábado 17 de junio, cuando se constituyeron los nuevos consistorios que escogían los alcaldes, dejando clara días antes su postura, el acceso de Orriols a la alcaldía de la capital del Ripollès no hubiera generado tanta expectación ni tensión mediática similar al de aquel thriller que hasta la última escena el espectador no conocerá el desenlace. Y si Junts, a quien el resto de partidos le daban ahora la alcaldía, hubiera dejado claro a qué jugaba desde hacía un mes, Orriols no hubiera acabado sintiéndose tan victoriosa como se siente ahora después de acaparar durante semanas titulares y opiniones de todo tipo.

La posibilidad de presentar hasta el próximo lunes una moción de censura para desbancar a Sílvia Orriols había sido provocada legalmente por la alcaldesa de Aliança Catalana que ejerció un mecanismo que la ley da a los ayuntamientos para gozar de estabilidad cuando, estando en minoría, les tumban los presupuestos. Orriols hubiera podido prorrogar de nuevo los presupuestos de 2023 pero decidió someterse a una cuestión de confianza vinculada a los mismos que si ganaba significaba que, como dice la ley, se aprobaban las cuentas. Pero si la perdía, como pasó, estos quedarían aprobados en treinta días si la oposición no conseguía ponerse de acuerdo con un candidato alternativo que con el apoyo de la mayoría absoluta encabezara una moción de censura. Y sencillamente no entiendo como si Junts no quería hacer más fuerte y tampoco quería echarla de la alcaldía al creer que podía ser contraproducente, no le aprobó los presupuestos el pasado 20 de enero. Me consta que en enero, precisamente para evitar que Orriols quedara reforzada con toda la polémica que hemos vivido de una posible moción de censura que podía fracasar como así ha sido, o que saliera victimizada y beneficiada si prosperaba, Junts valoró que a cambio de alguna pequeña modificación de los presupuestos, votaría a favor y que Esquerra se abstendría. Voto positivo y abstención que se justificarían con el argumento de que Ripoll no podía continuar eternamente sin presupuestos, prorrogando año tras año los de 2023.

Si Junts las tres semanas y media que llevamos no hubiera dado casi como seguro que lideraría la moción de censura si se daba a la número tres de la lista, Maria Bofarull, la alcaldía -los números uno y dos renunciaron hace meses- formando un gobierno en el que estarían ERC, PSC, quizá el independiente Joaquim Colomer, con la CUP apoyando pero quedándose en la oposición para no espantar al empresariado convergente, ahora Orriols no se sentiría tan fuerte. Pero haciendo esta marcha atrás cuando todo parecía encarrilado con el PSC que había confirmado que también entraría el gobierno para corresponsabilizarse del posible desgaste, que Junts anuncie que se echa atrás, lo que ha provocado es reforzar Sílvia Orriols.

Aunque quizás tardaremos días en saber cómo fueron exactamente las cosas ayer por la noche para hacer el cambio de guión anunciado este mediodía, lo que es cierto es que después de semanas con Pilar Rahola clamando desde las redes contra la pretensión de hacer caer a Orriols y de hacer una encuesta entre vecinos de Ripoll, ayer por la noche hubo una reunión en Ripoll a la que asistió Jordi Turull, los concejales actuales y el ex alacalde Jordi Munell, y donde probablemente intervino telemáticamente Carles Puigdemont, en la que Turull notificó a los tres concejales de Junts de Ripoll que no debían sumarse a la moción.

Hoy el joven concejal Ferran Raigon y Jordi Turull han explicado la decisión en rueda de prensa y ya se ha insinuado que probablemente alguna de las dos concejalas, quizá Montsina Llimós, sexta de la lista, quizá la tres, Maria Bofarull dimitirán, como también dimitirá dentro de unos días el cabeza de lista de la CUP, Dani Vilaseca, mientras Orriols quizá tararea de nuevo la canción «Deu pometes té el pomer, de deu una de deu una van caient«.




dilluns, 17 de febrer del 2025

Debat al Matí de Catalunya Ràdio sobre la probable moció de censura a Sílvia Orriols a Ripoll amb Ricard Ustrell, Laia Claret, Arnau Urgell, Carme Bruguerola i Xavier Rius Sant

 





Programa especial d'"El Matí de Catalunya Ràdio" des de Ripoll, una setmana abans que s'acabi el termini perquè l'oposició pacti una moció de censura. Ho analitzem amb la Laia Claret, l'Arnau Urgell, la Carme Brugarola i el Xavier Rius Sant. Comentem l'entrevista a Sílvia Orriols, què pot passar els pròxims dies i com s'ha arribat fins aquí.


Clica per escoltar el programa.

dissabte, 8 de febrer del 2025

Entrevista al Més 324 amb Marina Romero sobre la cimera ultra del grup Patriotas, organitzada per Vox a Madrid i de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a Ripoll

 


Entrevista al Més 324 sobre la cimera ultra a Madrid i de la possible moció de censura a Ripoll a Sílvia Orriols. Último vídeo, últim video de Xavier Rius Sant parlant amb Marina Romero de la cimera ultra (cumbre Patriotas) a Madrid organitzada per Vox amb Santiago Abascal, Matteo Salvivini, Viktor Orban, Marine Le Pen. També parlo de la probable moció de censura a Sílvia Orriols a l'ajuntament de Ripoll.

TV, TV3, Més_324, 324, Rius, Xavier

dilluns, 27 de gener del 2025

MOCIÓ DE CENSURA AMB MIRADA LLARGA. Analitzo a El 9 Nou la possible moció de censura a Sílvia Orriols. Si els partits, no actuen pensant a llarg termini, evitant personalismes estratègics i donant la imatge de ser un govern de coalició dividit, Orriols sortirà guanyant

 


Moció de censura amb mirada llarga

Xavier Rius Sant, El 9 Nou dilluns 27 de gener de 2025

Després de perdre Sílvia Orriols la qüestió de confiança l’oposició té 30 dies per presentar una moció de censura proposant un alcalde o alcaldessa alternatiu. Des de l'endemà del seu nomenament com alcaldessa el 17 de juny de 2023 l’oposició podia presentar-la i, de fet, en diversos moments hi han hagut converses en les que no es va arribar a l’acord sobre com o si era el moment oportú. Però la situació ara és una altra ja que la Llei Orgànica de Règim Electoral estableix un mecanismediferent al dels parlaments autonòmics i  al del Congrés per tal de garantir la governabilitat dels ajuntaments i la seva continuïtat. 

Si a un alcalde li tomben els pressupostos no pot convocar eleccions i fer que la gent torni a parlar. Pot prorrogar els anterior com va fer fa un any Orriols o pot sotmetre’s a una qüestió de confiança lligada a una moció de censura que si no prospera, fa que els pressupostos quedin aprovats i l’alcalde convalidat. Un mecanisme quevan fer Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni, els quals perdien la qüestió de confiança però en no ser capaços l’oposició de pactar després un candidat de consens, l’alcalde continuava i amb els pressupostos aprovats. A Barcelona era improbable que la CUP i Ciudadanos, i després amb Vox, juntament  amb Esquerra i un altre partit es posessin d’acord. Però a Ripoll ja van estar a punt de posar-se d’acord el juny de 2023 els grups que formen la majoria absoluta: Junts, ERC, PSC i la CUP. I com els regidors només poden presentar una moció de censura en els quatre anys delegislatura, ara si aquesta s’acorda serà per anar fins al final.

En el llibre “Aliança Catalana, els nostres ultres” que publicaré al mes de març, faig un seguiment detallat de les negociacions, acords i desacords que es va donar entre Junts, ERC, PSC i la CUP entre el 28 de maig i 17 dejuny de 2023. Parlant amb tots els implicats recullo trobades, trucades, whatsapps, reunions, vingudes a Ripoll de dirigents dels diferents partits, inclòs Jordi Turull, negociacions on es posa sobre la taula també el govern del Consell Comarcal, trobades a la Cooperativa, dinars al restaurant Canaules, brindis interruptus,cafès fins les cinc de la tarda als que s’incorporaran alguns que no eren al dinar, i més trucades i whastapps d’última hora. I redactant el que va passar aquelles intenses tres setmanes he tingut la sensació de fer el guió d’una d’aquelles pel·lícules en que una seqüencia temporal d’uns pocs dies es mostra a l’espectador quatre vegades en les que els llocs i les hores són les mateixes, però els fets o els perquès difereixen substancialment en les versions dels quatre protagonistes. I una de les poques certeses a les que arribo és que per al menys dos dels grups implicats, es va fer servir la CUP com excusa per no posar-se d’acord. Junts no volia que la CUP fos al govern, però tampoc que hi donés suport quedant-se a l’oposició ja que creia que acabaria imposant condicions programàtiques que podien espantar a alguns empresaris o al sector immobiliari i de l’Hosteleria. I al menys un altre partit, es va negar a arribar a l’acord si la CUP no entrava al govern. Tinc clar que qui va posarmés obstaclesi canvis de postura per arribar a l’acord va ser Junts que el 29 demaig,després de la patacada debaixar de vuit a tres regidors, va anunciar que no demanaria l’alcaldia però donaria suport a un govern format pels altres grups per evitar que Orriols fos l’alcaldessa. I després va canviar de parer, postulant-se Manoli Vega en el ple del 17 de juny com a alcaldable. També tinc clar que la CUP en no voler ser un obstacle, acceptava si no la volien al govern, donar suport a un tripartit de Junts, ERC i el PSC, quedant-se a l’oposició. I va passar que, com ningú va aconseguir la majoria absoluta de regidors del plenari, es va nomenar alcalde en minoria a Orriols, com a cap de llista més votada en dia de les eleccions.

Dies després d’arribar a la batllia, Sílvia Orriols va dir en una entrevista publicada al 9 Nou que no faria com altres alcaldes com Eudald Casadesúso Jordi Munell, de ser a la vegada batlle i diputat, ja que no era compatible dirigir l’ajuntament i marxar molts matins cap a Barcelona. I tot i això Orriols va presentar-se a les eleccions i va obtenir l’escó. Però a diferencia de Munell i Casadesús que eren un diputat més del primer o segon grup dela cambra i no passava res si no s’adscrivien a gaires comissions o faltaven a alguns plens, Orriols i l’altra diputada no tenen el do dela ubiqüitat i sovint la seva cadira queda buida.

Penso que ara tant si es presenta la moció de censura i perd l’alcaldia, com si no es presenta, Orriols podria sortir reforçada. Si es presenta ella podrà victimitzar-se i en el cas que el govern que es formi mostri discrepàncies entre els seus membres, aconseguir l’efecte Albiol que,després de ser desallotjat del’alcaldia tornava a guanyar les eleccions amb més vots. I de moment podriadedicar més temps al Parlament i l’expansió del partit.Per això és primordial que l’acord es faci amb mirada llarga deixant de banda personalismes i diferències.I si els partits d’oposició no es posen d’acord i ella queda legitimada com alcadessa, podrà erigir-se com a victoriosa front la casta, i amb el pressupostos aprovats, aplicar el seu programa. Però sobretot mostrar-se com una persona que potser per creures predestinada a salvar Catalunya, ningú no la pot abatre.

Xavier Rius Sant, periodista.

Llegir al 9 Nou



dimarts, 21 de gener del 2025

JUNTS TORNA A TENIR LA CLAU DEL FUTUR DE RIPOLL. Dijous Orriols perdrà la qüestió de confiança, i hi ha un mes per fer-li moció de censura. Penso que Orriols desitja perdre la batllia per victimitzar-se, poder centrar-se en el Parlament i l’expansió del partit

  


Ahir al vespre el Ple Municipal de Ripoll va tornar a tombar per deu vots negatius front als sis de l’equip de govern, els pressupostos per 2025 presentats per l’alcaldessa d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. I si bé fa un any Orriols va decidir prorrogar els de 2023 aprovats per l’anterior govern de Junts, ara ha decidit presentar una Qüestió de Confiança, mecanisme que estableix la llei per intentar aprovar els pressupostos que ja van fer servir a Barcelona els alcaldes Trias, Colau i Collboni governant en minoria i els hi va sortir bé, si bé estic convençut que Orriols el que vol és exactament el contrari per treure’s de sobre la feina de l’alcaldia, presentar-se com a víctima de la casta política que li fa cordó sanitari i poder-se centrar com a diputada en el Parlament de Catalunya i l’expansió del partit.  

El procediment és el següent. L’alcalde o alcaldessa sotmet la seva continuïtat a la votació del Plenari municipal. Si els partidaris de que plegui guanyen, l’oposició té 30 dies per presentar una Moció de Censura amb un candidat alternatiu. I si la moció en aquest mes no es presenta o es presenta i el candidat alternatiu proposat la perd, l’alcalde continua en el càrrec i el pressupostos es donen per aprovats.

Els dies previs al Plenari dels pressupostos d’ahir es van donar moviments i negociacions per tal que Junts votés a favor del pressupost a canvi d’algunes concessions i que ERC s’abstingués al·legant que la vila no pot estar eternament sense pressupost. Però Orriols no ho va aconseguir o potser realment no ho va buscar, i enlloc de tornar a prorrogar els de 2023, ha convocat  per aquest dijous dia 23 de gener un Ple per votar la qüestió de confiança, sabent que la perdrà amb el que l’oposició tindrà ara 30 dies per presentar un candidat o candidata alternatiu que podria arravatar-li la batllia. I com he dit, estic convençut que Sílvia Orriols i Aliança Catalana desitgen perdre l’alcaldia per tal que la lideressa pugui centrar-se en la tasca de diputada.

                                

Sílvia Orriols signant ahir al vespre la convocatòria del Ple de dijous de Qüestió de Confiança

Les eleccions de maig de 2023 Aliança Catalana va guanyar-les amb 1.410 vots i sis regidors, quedant en segon lloc Junts, liderat per Manoli Vega, amb 760 vots i tres regidors. Junts, que era qui governava els mandats anteriors amb Jordi Munell d’alcalde, ho va viure com una gran derrota en baixar de 8 a només 3 regidors, i Manoli Vega va dir que renunciava a encapçalar el nou govern si bé donaria suport a un govern dels altres partits per tal que Aliança no governés. En tercer lloc va quedar ERC encapçalada per Chantal Pérez amb 734 vots i tres regidors. En quart lloc quedava el PSC amb 619 vots i dos regidors, seguit de la CUP amb 563 vots i dos regidors i de l’independent Joaquim Colomer, ex regidor de CiU i Junts, que obtingué 380 vots entrant ell coma regidor. Si bé inicialment va haver-hi un acord entre Junts, ERC, PSC i la CUP per votar com alacadessa a Chantal Pérez d’ERC, en el que uns dies Junts deia que potser hi entraria i altres que no, finalment Junts no hi donà suport i en no tenir Pérez el vot de la  meitat més un dels regidors, es va investir alcaldessa a la cap de la llista més votada el dia de les eleccions, Sílvia Orriols, que va formar un govern en absoluta minoria de sis regidors front onze de l’oposició.

                                         

Chantal Pérez, que probablement serà la candidata de la moció de censura  

Dies després de prendre possessió de l’alcaldia, Orriols va declarar que ella no faria com anteriors alcaldes com Jordi Munell de Junts, de ser diputada i alcaldessa donada la incompatibilitat tècnica de governar l’Ajuntament si havia d’anar molts dies al Parlament. Però tot i això, es va presentar a les eleccions com a candidata a la Generalitat i aconseguí l’escó. Les polèmiques sobre si empadronava o no a immigrants i la seva polèmica gestió a l’Ajuntament li va anar bé per obtenir un ressò mediàtic que va facilitar que Aliança entrés al Parlament. I el 26 de juny de 2024 en la seva primer intervenció a la cambra catalana afirmà que havia aconseguit el seu objectiu: “Malgrat els cordons sanitaris i les sancions de deu mil un euros ja som aquí. No ens vam presentar per investir espanyolistes i processistes. Allò que anhelàvem per damunt de tot era aquest micròfon”. Ara bé, absovida per la feina de l’Ajuntament a Orriols li resultava molt dificil assistir molts dies a les comissions del Paralment quedant la seva cadira buida.

Per això ara, entre l’agonia de governar sense pressupostos i no tenir prou temps per exercir de diputada, Orriols accepta que li treguin l’alcaldia, presentar-se com a víctima, i continuant com a regidora de l’oposició, centrar-se en el Parlament  i a la vegada treballar en l’expansió del partit de cara a les eleccions municipals d’aquí dos anys. I donat que els números 1 i 2 de la llista de Junts han renunciat aquests mesos a l’acta de diputada sembla segur que la única candidata possible per la moció de censura a Orriols serà Chantal Pérez d’ERC, que proposarà formar un govern potser de tres o quatre grups, però que en la moció de censura a Orriols necessitarà els vots no només d’ERC, PSC i la CUP, que els té segur, sinó també els de Junts. Confiem que Junts ara deixi clara la seva posició i no es repeteixi el culebrot d’ara sí ara no del juny de 2023.

Xavier Rius Sant, periodista

diumenge, 20 d’octubre del 2024

Un miler d'antifeixistes es manifesten a Ripoll en favor del Casal La Metxa, per denunciar les sancions que imposa l'Ajuntament, i contra Aliança Catalana i el feixisme

                                         

 Un miler d'antifeixistes s'han manifestat aquest migdia a Ripoll per protestar contra les sancions imposades per l'Ajutament a militants antifeixistes per enganxar cartells i pel tancament del Casal la Metxa, entitat que ha tornat a reobrir si bé té les seves activitats reduïdes. La majoria dels manifestant pertanyien a l'antifeixista independentista i als casals populars, alguns d'ells vinculats o propers a la CUP. El diputat al Parlament per Girona, Dani Cornellà, hi ha participat. 

La manifestació ha començat cap a les dotze a la plaça de l'Ajuntament i el Monestir, acabant al Parc de la Devesa. L'alcaldessa d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols i la majoria de regidors del partit han estat observant la concentració inicial des de la plaça a l'altra banda del dispositiu de Mossos, els quals han seguit la manifestació amb quatre furgones sense que s'hagin produït incidents.

Entre els crits que s'han fet destaquen els de "Contra el feixime, acció directa!","Fora feixistes dels nostres pobles", "No, no no nazis no!", "Pim, pam pum, no en quedarà ni un!", "No trauran la Metxa dels carrers!", "Ripoll serà la toba del feixisme!", "La Metxa,la volen apagar!" , "Poder Popular!", "Nativa o estrangera la mateixa classe obrera!",, alguna en favor de Palestina i alguns relatius a la persona de Sílvia Orriols.   




.


Sílvia Orriols observant la concentració














no




                                   

dilluns, 30 de setembre del 2024

Desitja Sílvia Orriols que li facin moció de censura, per poder centrar-se en el Parlament? Publico a El 9 Nou

 


Xavier Rius Sant, El 9 Nou dilluns 30 de setembre de 2024



Aquest setembre, un cop el Parlament ha començat a funcionar amb normalitat i s’han posat en marxa les diferents comissions, s’ha publicat que a la majoria de comissions ha quedat buida la cadira del diputat del Grup Mixt que hi havia d’assistir. Recordem que molta de la feina dels parlaments no es fa en les sessions plenàries sinó en les comissions. En començar la legislatura la CUP, que va baixar a només quatre diputats, i els dos d’Aliança van quedar integrats en el Grup Mixt, cosa que els obligava a repartir-se les comissions a les quals assistirien i els temps de paraula en els plens, més enllà de repartir-se també diners i assessors i compartir espais. Però donat l’antagonisme entre els dos grups, el Parlament va modificar el reglament per tal que la CUP formés el seu propi. Canvi que va tenir la irònica resposta en el ple de Sílvia Orriols dient: “Senyores de la CUP, no fugin esperitades del Grup Mixt, que juntes ens ho passarem d’allò més bé!”.


Però ironies a part, això ha significat que els dos diputats d’Aliança, Ramón Abad, de Lleida, i Orriols, de Ripoll, han d’assistir a totes les comissions. En legislatures passades quan la CUP o el PP només tenien tres diputats, que per cert es dedicaven exclusivament a la cambra catalana, era habitual que un mateix diputat hagués d’estar alhora a dues o tres comissions i anés entrant i sortint d’una i l’altra per exercir el seu torn de paraula i ser a les diverses votacions. I la realitat és que Sílvia Orriols, que sí que intenta assistir a tots els plens del Parlament i aprofitar els seus minuts per abocar un discurs xenòfob, encara que el que es parli no tingui res a veure ni amb immigració ni amb seguretat –recordem la rèplica relativa a les sancions de l’Agència Catalana de l’Aigua que ho va barrejar amb el fet que s’omplien les piscines a les presons catalanes–, donat que és alcaldessa i presideix l’equip de govern més minoritari de totes les capitals de comarca catalanes i més a més no té possibilitat de amb el seu propi cotxe plantar-se de Ripoll a la Ciutadella en 90 minuts, se li està fent molt difícil complir amb la seves responsabilitats parlamentàries. Per més que certament és llevi a les 5 de la matinada cada dia, no té el do de la ubiqüitat.

A Orriols, de qui discrepo en gairebé tot, li reconec una virtut: que habitualment no enganya. I en el ple de constitució de la cambra catalana del 26 de juny, afirmà que havia aconseguit allò que anhelava, el micròfon, l’altaveu del Parlament. Rectifico, sí que va enganyar o mentir una vegada, declarant després de prendre possessió de l’alcaldia que no repetiria el que ella creia que era un error que van fer anteriors alcaldes de Ripoll com Jordi Munell i Eudald Casadesús de ser a la vegada alcaldes i diputats, per la dedicació que exigia la batllia. I mentre aquests dos eren alcaldes amb un equip de govern format per més regidors, cosa que els permetia fàcilment delegar i, sobretot, eren diputats del primer o segon grup més nombrós de la cambra, pel que no havien d’anar a totes les comissions. Aquesta no és la situació ni del grup municipal d’Aliança a Ripoll, amb només sis regidors, ni del Grup Mixt al Parlament, amb només dos diputats.

Com sabem, el ple municipal de gener va tombar els pressupostos de l’Ajuntament de Ripoll per al 2024, i dimarts passat per 11 vots contra 6 Orriols va veure com li tombaven el pla de sanejament econòmic. Com li van dir regidors d’altres grups, el que ha de fer el govern municipal és presentar i pactar un pressupostos per al proper any, i resulta evident que en l’actual context de manca de voluntat d’entesa els hi tornaran a tombar.

L’actual legislació municipal ja preveu un mecanisme per tal que equips de govern que estan en minoria aprovin en segona volta els pressupostos. Un mecanisme al qual han acudit a Barcelona Trias, Colau i també Collboni quan estaven en minoria. Un cop t’han rebutjat els pressupostos demanes la confiança del ple municipal, i si no te la donen els grups de l’oposició tenen un mes per presentar una moció de censura vers l’alcalde amb una proposta de candidat alternatiu. I la llei fixa que si aquesta moció no es presenta o en cas de presentar-se fracassa, els pressupostos queden aprovats automàticament. Colau, Trias i Collboni ho van fer, ja que sabien que era improbable un pacte entre Ciutadans i Vox amb Esquerra i CUP per proposar un candidat i un programa comú. Però Orriols al gener no ho va fer perquè era com demanar a la resta de grups que acabessin amb les diferències que van impedir un govern majoritari el juny de 2023 encapçalat per Chantal Pérez o Manoli Vega.

Ara que plega Vega de regidora, s’està especulant si Junts, ERC, el PSC i la CUP es posaran d’acord per fer una moció de censura a Sílvia Orriols. I penso que en el fons la mateixa Orriols ho desitja. Ja que si la moció de censura hagués vingut incitada per ella mateixa quan li van tombar el pressupostos, ella hagués reconegut el seu fracàs, ara serien la resta de grups, “els del processisme i el 155”, que la farien fora. Podria victimitzar-se i sobretot dedicar més temps al Parlament que, com diu, és l’altaveu que desitjava per fer créixer el seu projecte amb el qual creu que salvarà Catalunya. De fet, crec que el seu subconscient la va trair al ple del dimarts 24, i en un moment de rifi-rafe va exclamar: “Jo encara soc l’alcaldessa de Ripoll!”, com si ja tingui assumit que aviat, per sort també per ella mateixa, deixarà de ser-ho. Personalment penso que tot i aquesta victimització que ella sacsejaria ja ha arribat l’hora de fer-ho, perquè ni Ripoll ni cap municipi pot passar-se quatre anys sense pressupostos. Però si Orriols acaba sent apartada de l’alcaldia, si us plau que no passi com a Badalona amb Xavier García Albiol. Que la incapacitat d’entendre’s dels altres grups va provocar que Albiol tornés per la porta gran amb majoria absoluta.

Llegir a El 9 Nou






dijous, 5 de setembre del 2024

CAP ON ANIRÀ ALIANÇA? DE MOMENT CRISPARÀ ELS PLENS AL PARLAMENT, PERÒ FARÀ UN NOU CANVI D’OPINIÓ i ES PRESENTARÀ A LES ELECCIONS ESPANYOLES SI S’AVANCEN PER RETENIR ELS VOTANTS VINGUTS DE JUNTS I OFERIR-SE PER ENDURIR LA LLEI D’ESTRANGERIA AMB VOX I EL PP?


    


 “Gràcies a l'escapisme de la CUP, ALIANÇA CATALANA tindrà representant (com a grup mixt) a totes les comissions parlamentàries. Volent-nos arraconar, ens han donat ales...” tuitejava crescuda fa uns dies Sílvia Orriols, reconeixent que la modificació del Reglament per permetre que la CUP tingués grup propi fora del Grup Mixt sense haver de repartir-se ni compartir temps, presència a comissions i assessors amb Aliança, l’havia beneficiat. I avui en el ple en el que Salvador Illa donava compte de l’estructura i composició del seu Govern, quan ha intervingut Orriols, el president de la cambra, Josep Rull ha hagut d’interrompre de nou –crec que és la quinta vegada- la intervenció de la diputada d’Aliança i cridar-la a l’ordre, en aquest cas per l’al·lusió que ha fet al vel islàmic de la diputada d’ERC Najat Driouech. Paraules d’Orriols i advertiment de Rull que després Aliança, com en els casos anteriors, ha difós obtenint força audiència a les xarxes. I en el seu torn de rèplica Salvador Illa ha deixat clar el seu suport a la diputada musulmana afirmant que "ella li dona mil voltes a vosté". Tot i aixó, més enllà del soroll, Aliança és númericament irrellevant al Parlament en una legislatura que sembla que, a diferència de les anteriors, serà llarga.  

Ha començat doncs el curs polític a Catalunya amb Salvador Illa investit President, esvaint-se la repetició electoral que Aliança Catalana desitjava. Sense cap mena de dubte la repetició l’hagués beneficiat, ja que com a partit parlamentari que ara és, seria present als debats electorals. I amb subvencions pel dos escons aconseguits tindria ja diners per la campanya i capacitat per demanar un crèdit per poder enviar per correu les butlletes i programa electoral, cosa que no va fer al maig. Tot i que pugui sembla un tòpic, el llindar del 3% de la llei electoral i la Llei d’Hont va perjudicar a Aliança ja que dels 119.149 vots que va aconseguir a Catalunya no va rendibilitzar els 67.896 de Barcelona en quedar-se en un 2’87%. N’hi van faltar a la província de Barcelona uns tres mil per arribar al 3%. I amb aquest percentatge hagués aconseguit dos o tres diputats més. Fa cinc setmanes hi havia enquestes i sondejos que pronosticaven que si es repetien eleccions Aliança superaria els vots i escons de la CUP i els Comuns i es produiria una fuga de vots de Junts i també d’ERC, que s’enfonsaria, cap a la formació d’Orriols. Sense cap mena de dubte el pànic a la repetició electoral va ser un dels arguments que va animar a part de la militància d’ERC en la consulta interna a donar suport a la investidura de Salvador Illa. 

Comença una legislatura catalana en un moment que la immigració i el repartiment dels menors no acompanyats que arriben a Canàries i també a les Illes Balears, són tema de portada als informatius, amb un PP que juntament amb Vox i Junts van votar fa dos mesos contra de la reforma de la Llei d’Estrangeria per fer obligatori el seu repartiment. A Catalunya qui mira més pel retrovisor Aliança no és ERC, ni tampoc Vox amb qui comparteix argumentari. És Junts que fa catorze mesos no es va sumar al cordó sanitari a Ripoll per evitar que Orriols fos alcaldessa i fa dos mesos com he dit va votar al Congrés dels Diputats contra la reforma de la Llei d’Estrangeria per fer obligatori el repartiment dels menors. Els set diputats de Junts a Madrid tenen la clau perquè Pedro Sánchez pugui continuar la legislatura tres anys més o per forçar que després de noves derrotes al Congrés i sense poder aprovar pressupostos hagi d’avançar les eleccions generals. I aquí Aliança està valorant si canviant un cop més de posicionament, decideix presentar-se a les eleccions espanyoles o com diu Orriols, a la Metròpoli.

Fa tretze mesos Orriols va dir que mentre fos alcaldessa no repetiria l’error d’altres alcaldes com Jordi Munell i ser a la vegada diputada per la incompatibilitat pràctica d’exercir els dos càrrecs i haver de marxar cada matí a Barcelona. Però fa cinc mesos, com era previsible va canviar d’opinió i va considerar compatible fer d’alcaldessa i presentar-se com candidata a La Generalitat i ocupar l’escó a la Ciutadella amb la dificultat afegida que, a diferència de Jordi Munell i altres alcaldes ripollesos que han sigut diputats, ella no té carnet de conduir. I o bé depèn de la Renfe amb una R3 que va com va, o necessita que algun militant la baixi a Barcelona i la torni després a Ripoll. Caldrà veure quin paper tindrà al Ple i les comissions el segon diputat, el lleidatà Ramon Abad, per mi totalment desconegut i si se’n ressentirà el dia a dia de l’ajuntament amb un govern de només sis regidors liderat per un alcaldessa que és molts dies a Barcelona. I a diferència de l’ex alcalde Munell, la presència del qual no era imprescindible a cada ple i cada comissió, la d’Orriols si que ho serà, a no ser que decideixi absentar-se sovint prioritzant Ripoll. Sembla que la cap de llista per Tarragona, Aurora Fornos, i el número dos per Girona, l’Olotí ex regidor d’ERC, Jordi Coma, tots dos advocats, seran els assessors que a sou del Parlament o del partit estaran al Parlament al darrera d’Orriols i del diputat lleidatà, Ramon Abad.   

 


                                           

Orriols i els regidors d'Aliança aplaudint a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el dia 18 a Ripoll 




El 18 d’agost Orriols va sorprendre a gairebé tothom convidant a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, cossos als que juntament amb el CNI els hi atribueix responsabilitat o al menys ombres pel que fa als atemptats del 17 d’agost. Convidar-los va ser un gir de guió que penso que políticament la beneficar donat que l’acte que van boicotejar els altres partits i institucions va quedar legitimat amb la presència de la víctima d’Hipercor, Robert Manrique. I sembla que la resta de dirigents i la major part de militats no han qüestionat la imatge d’Orriols aplaudint als representants de la Benemèrita i la Policia Nacional, donat perquè com em deia a fa un dies un  periodista coneixedor del Ripollès, Aliança de vegades sembla que funcioni un mica com una secta en que els seguidors no qüestionen el que diu la seva líder. Per això no m’estranyaria que Aliança es plantegi la possibilitat de presentar-se a les eleccions espanyoles –la Metròpoli- si s’avancen.

Quin són els motius pels que part del nucli dirigent d’Aliança es planteja aquesta hipòtesis si s’avancen d’aquí un any? Doncs el primer no facilitar que el vots aconseguits al maig precedents de votants de Junts o ERC tornin a aquests partits, cosa que, al menys amb els de Junts, passaria. I la segona plantejar i justificar anar a Madrid amb l’objectiu únic de ser decisius per modificar la Llei d’Estrangeria tal com demana Vox i de vegades el PP per facilitar les expulsions massives. I també es plantegen la possibilitat de presentar-se si es culmina la legislatura ja que potser coincidirien amb les municipals, i pel mateix motiu en cas de no concòrrer, és arriscat impulsar als votants a optar per dues opccions diferents un mateix dia. Repeteixo que aquesta és només una opció que ronda pel cap de part del nucli dirigents d’Aliança si bé, com sempre, serà Orriols qui prendrà la decisió. Una Orriols que va ser ratificada en el el 6 de juliol con a líder d’Aliança en el congrés que va fer a Ripoll, on es modificaren els estatuts per fer compatible ser diputada i alcaldessa, quelcom que no permetien els anteriors estatuts.

En el congrés del partit també s’acordà que el membres del Comitè de Govern serien els presidents de les territorials de cada vegueria que encara no s’ha triat tots, i els següents dirigents: Orriols, Presidenta; Oriol Gès, Secretari d’Organització i Finances; Aurora Fornos, Secretaria de Política Institucional; Jordi Aragonès, Secretari d’Estudis i Progrés; Franc Massaneda, Secretari d’Acció Política, i Lluís Areny, Secretari de  Comunicació.



En aquesta nova etapa sembla que Sílvia Orriols no comptarà amb el pare dels seus fill i filles, David Subirana, que s’apartaria del projecte transitòria o definitivament després dels canvis diguem sentimentals o familiars sobrevinguts durant la campanya per la irrupció d'una persona que vetllava per la seguretat de la líder. Subirana mà dreta de l’itinerari polític d’Orriols des dels temps d’Estat Català i dels Intransigents, va jugar un paper cabdal per que Orriols fes el pas fa cinc anys i es presentés a les eleccions muncipals de Ripoll pel Front Nacional i després en molts dels passos que ha fet Orriols, trencant amb el Front primer,  creant Aliança després, i en el dia a dia com a regidora de l’oposició primer i després com alcaldessa.