divendres, 9 d’octubre del 2015

CONVOCADES DIVERSES CONCENTRACIONS I MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES PEL 12 D'OCTUBRE.

Ignoro si des d'allà voldran anar cap a Plaça Catalunya i trobar-se amb la de Movimiento Cívico d'Espanya i Catalans, Somatemps, Falange de las Jons, Plataforma X Catalunya, SyL, MSR, etc, o cap a la Plaça Espanya d'on sortirà la de Democracia Nacional i La Falange FE (la que els anys anteriors es va fer sota la sigla de La España en Marcha, però sense  Alianza Nacional de Pedro Pablo Peña, ni el Nudo Patriota Español que aquesta any no hi seran ).



 PROGRAMA D'ACTIVITATS DE LA PLATAFORMA ANTIFEIXISTA
 
Estrena Documental de MetroMuster
Suport Encausades 12OCT-2013
TOTES SOM ANTIFEIXISTES
Després del documental, col·loqui, pintxos i música.
Espai Jove La Fontana
Carrer Gran de Gràcia 190
L3 Fontana
————————————
DISSABTE 10 OCTUBRE – 20H
————————————
CONCERT ANTIREPRESIU
▷ Stage Bottles (Oi! Frankfurt)
▷ Suspenders (StreetPunk Bilbo)
▷ Revenja (Punk Oi! BCN)
DÈSPRES DELS CONCERTS: DJ’s PARADES DE MATERIAL, ENTREPANS, CERVESA ARTESANA.
5€ Bo d’ajut
20h Obertura portes
Casal Autogestionat De Joves LA MOLA
C/ Canal de la Infanta (Molins de Rei)
RENFE R1-R4 – NITBUS: N50
STREET MUSIC CULTURE
PLATAFORMA ANTIFEIXISTA
——————————-
DIUMENGE 11 OCTUBRE
——————————-
11H – JORNADES ESPORTIVES
al Parc del Clot
TORNEIG ANTIFEIXISTA
de Futbol, Basquet i Ping-Pong
Inscripcions a: http://antifa.cat/inscripcions
DINAR POPULAR, TALLER de serigrafia, paradetes de material, BARRA i musica.
18H – XERRADES
▷ Salamanca Antifacista
▷ Encausats antifeixistes (12o-2013 i sergi)
▷ Del feixisme historic al feixisme actual (Manel Lopez, historiador)
▷Xerrades per confirmar
CASAL DE JOVES DEL CLOT
Gran Via de les Corts Catalanes 837 (amb Badajoz) L1 Glòries
————————————–
DILLUNS 12 OCTUBRE – 11:30H
————————————–
MANIFESTACIÓ
12 OCTUBRE  RES A CELEBRAR
★TOTES SOM★ ANTIFEIXISTES
11:30H ROCAFORT (amb Gran Via)

ALTRES ACONVOCATÒRIES ANTIFEIXISTES



PINTEM EL 12 D’OCTUBRE D’ANTICOLONIALISME.
El 12 d’Octubre es celebra el dia de la hispanitat, tot recordant el mal anomenat “descobriment” d’Amèrica l’any 1492.
A partir d’aquesta data i amb el finançament de les corones europees i sobretot de la Península Ibèrica, comença el saqueig al “nou món”. El robatori dels recursos naturals i la destrucció de les seves cultures imposant una cultura i una religió totalment alienes a les habitants d’aquelles terres. També els colons violaren i assassinaren a les dones natives, doncs, com a homes blancs europeus les veien inferiors no només pel fet de pertànyer a una civilització diferent (i per tant inferior) sinó pel fet de ser dones, cosa que els feia creure que podien fer amb elles el que volguessin.
És a partir d’aquesta invasió i de tota la visió que es desenvolupa des de les elits (homes europeus) de les natives i del nou món com s’arriba, amb anys d’història d’opressió, destrucció, marginació, robatoris i explotació, a l’actual situació econòmica d’Amèrica del sud (doncs EEUU i Canadà, a l’Amèrica del nord es donen pressa a independitzar-se i crear nous estats igual de colonialistes): els estats occidentals segueixen robant i explotant imposant-se primer per la violència armada i més tard per la violència econòmica i estatal.
A més d’aquesta connotació profundament imperialista, el 12 d’Octubre també, en tant que suposa el “dia de la hispanitat” té una part profundament tradicionalista que ràpidament ha desembocat en l’exaltament de les idees feixistes i franquistes. És l’habitual en aquesta jornada veure “la rojigualda” anomenada “preconstitucional”, com a eufemisme, per no dir franquista i no fer evident que no s’ha trencat amb el règim feixista que va imposar Franco.
Cada 12 d’Octubre la policia actua en defensa del feixisme, cada any hi ha alguna detinguda per algun dels fets que succeeixen durant aquest dia, doncs la policia defensa concentracions i manifestacions obertament feixistes, deixant ben clar que mai es va trencar amb el règim feixista, doncs l’Estat s’està guardant aquesta carta per a quan li faci falta fer-la servir per tal d’esclafar qualsevol moviment anticapitalista en quant comenci a ser perillós per a l’estructura estatal.
Ser antifeixista no és cap delicte: SERGI LLIBERTAT!!
 Assemblea Llibertària del Raval


ACTE A TARRAGONA
El Bloc Anticapitalista de Tarragona ha convocat un acte polític aquest proper 12 d'octubre. «El 12 d'octubre, que en una altra època va ser el dia de la raça, la ideologia espanyolista té un de les seus pilars fundacionals: convertir en orgull nacional el que ja en la seva època Fray Bartolomé de las Casas va qualificar de barbàrie, la invasió, expoli i genocidi del centre i sud d'Amèrica, amb la participació d'una fracció de la classe dominant catalana», asseguren.
Lluny de separar-se d'aquests «símbols imperials», l'Estat espanyol i la seva ideologia continuen rememorant el 12 d'octubre. És per això, afirmen, que «les classe oprimides, les dones i sexualitats criminalitzades i els pobles treballadors hem de denunciar aquests símbols per a poder construir un front de lluita ampli que ens apropi a un futur digne».
L'acte polític començarà a les dotze del migdia a la Rambla Nova, a l'alçada del Teatre Metropol, i comptarà amb la participació de Quim Boix, membre de la presidència de la Federació Sindical Mundial, i amb Nines Maestro, militant de Red Roja. El lema de l'acte és «Contra el feixisme! Contra l'OTAN! Organitzem-nos per construir poder popular!».
 
Foto de la manifestació ultra de l'any passat a Montjuïc

dimecres, 7 d’octubre del 2015

ES DONEN PER ACABADES LES CONCENTRACIONS DELS DIMECRES EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DELS REFUGIATS. Ara cal que les administracions facilitin la seva arribada i acollida a Catalunya




 A Barcelona s'ha hagut de fer dins l'edifici de l'Ajuntament a causa de la tempesta que feia en aquells moments


 Foto d'avui a Sant Boi de Llobregat
Amb el minut de silenci i concentració que s'ha fet aquest vespre a una treintena de municipis catalans en favor de l'acollida als refugiats, s'ha posat final a aquesta fase de la campanya de solidaritat començada fa sis setmanes impulsada per Pallassos Sense Fronteres (ves al blog de la campanya)
Fa uns dies es va considerar que era el moment d edonar per acabades aquestes concentracions i treballar i pressionar des de l'àmbit polític i social per tal que els ajuntaments, la Generalitat i el Govern espanyols (que té les competències en asil) facin de molst pobles i ciutats de Catalunya ciutats refufi pels que avui creuen arriben a la Unió Europea fugint de la guerra i la persecució.
A Barcelona cap a les 19 hores ha començat acaure una pluja aclapradora i els pocs que hem anat a la Plaça Sant Jaume hem fet el minut de silenci i la lectura del manifest dins la porta de l'ajuntament.

Els llocs on s'han fet les concentracions aquests dies són: Barcelona (Pl. Sant Jaume), Barcelona (Sarrià), Barcelona (Gràcia), Barcelona (Sant Andreu), Premià de Mar, Manresa, Pont de Vilomara, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Moià, Montseny, Castellterçol, Sant Celoni, Granollers, Terrasa, Tarragona, Arenys de Mar, Premià de Mar, Pineda de Mar, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Montmeló i Caldes d'Estrac. A Vic es va fer només un dia.


 Imatge de fa unes setmanes a St Esteve de Palautordera amb Tortell Plotrona
Minut de silenci de fa un mes a Moià

Imatge de l'acció a Vic


 MANIFEST DE LA CAMPANYA:
Després de setmanes d'iniciar la campanya #1minutdevergonya #1minutdedignitat ja son les següents poblacions les que ho secunden: Barcelona, Sarrià, Gràcia, Manresa, Pont de Vilomara, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Moià, Montseny, Castellterçol, Sant Celoni, Granollers, Terrasa, Tarragona, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat...



Seguim assitint horroritzats a les notícies que ens parlen d'infants ofegats i fronterestancades is eguim veient la inoperància dels nostres governs i institucions europees, per lo que seguim reclamant a les nostres institucions que:



Volem que es respectin les Convencions de Ginebra a les que els nostres estats estan adherits, en concret la del 28 de juliol de 1951, ratificada en el protocol sobre l'estatut de refugiats de 1967, i que en aquest cas garanteix la vida, integritat física i la llibertat a les poblacions que fugen de la guerra. Els països Europeus han signat i ratificat aquest compromís, en el qual en l'article 31 diu que no es pot penalitzar cap refugiat per haver entrat de forma irregular si procedeix d'un lloc on la seva vida estava en perill i s'ha presentat a les autoritats.

Pallassos Sense Fronteres té com a prioritat millorar la situació en què es troba la infància refugiada per causa bèl·lica o com a conseqüència de desastres naturals. Els pallassos i pallasses de l'associació sempre hem pensat que l'organització és una eina propietat dels nens i nenes que malauradament pateixen aquesta dolorosa situació.

Desde Pallassos Sense Fronteres convoquem el proper dimecres 16 de setembre a les 20:00h davant dels Ajuntaments per demanar-lis que reclamin a les institucions superiors que es compleixin els acords de Ginebra.
Us animem a tots i totes a manifestar la vostra vergonya.

Agraïm màxima difusió!!

Pallassos sense Fronteres: www.clowns.org

UN SECTOR DE LA ULTRADRETA ES MANIFESTARÀ EL 12-O A MONTJUÏC, I L'ALTRA A PÇ CATALUNYA, SENSE LA COBERTURA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. SCC ESTÀ FORÇA DEBILITADA PER LA SEVA INCAPACITAT PER FER GRANS MOBILITZACIONS, ELS LLIGAMS ULTRES (J.R. BOSCH), I AFECTADA PEL MALESTAR DEL PP I C'S QUE NO VOLEN ANAR AMB FALANGISTES I PXC


El proper dilluns, 12 d'octubre, se celebraran a Barcelona les dues convocatòries ultres del Dia de la Hispanitat. La dita teòricament constitucionalista, es a dir que agrupava també a dirigents i militants del PP i Ciutadans (i algun del PSC), que altres anys havia estat convocada per Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, en la que també s'hi manifestaven amb les seves pròpies pancartes i símbols, Plataforma X Catalunya, Falange Española de las JONS i el Casal Tramuntana. I la de La España en Marcha (abans La Falange FE, Alianza Nacional, Nudo Patriota,  Democracia Nacional, etc...) a Montjuïc, si bé aquesta tindrà bastantes absències i hi haurà menys participació.
Societat Civil Catalana (SCC), formada amb el suport de mig centenar d'entitats, pretenia ser com una mena d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l'espanyolisme, i estava presidida per Josep Ramon Bosch, que un any abans havia creat amb dirigents de diferents grups ultres el col·lectiu Somatemps. Bosch, vinculat a la ultradreta, va anar a l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 2013 al Coll del Moro i Gandesa. Però en veure que Somatemps s'identificava a la ultradreta va impulsar SCC de la que n'era fins fa uns dies president.
Ara fa un any SCC va convocar amb un gran desplegament publicitari i mediàtic, un acte a la plaça de Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre que volia ser la rèplica de la Via Catalana i que pretenia atreure a les bases de PP i Ciutadans. Però només va mobilitzar a un es 35.000 persones, i l'aparició de banderes franquistes, falangistes, de PxC i del Casal Tramuntana va incomodar als partits dits constitucionalistes. Més a més en molts dels actes de SCC el servei d'ordre estava format precisament per militants de Falange de las JONS i altres grups ultres. 
En aquest context la concentració de Plaça Catalunya, ja no la convoca SCC, sinó cinc entitats que forman part  de la mateixa o li havien donat en un moment o altre suport com Somateps, Convivència Cívica Catalana o Movimiento Cívico d'Espanya i catalans. I mentre el PP i Ciutadans han dit que no hi donen suport, tot i que sí hi poden anar militants a nivell individual, Plataforma X Catalunya, Falange Eespañola de las JONS, MSR i Soberanía y Libertad han fet cartells propis convocant l'acte i la manifestació prèvia de Passeig de Gràcia.
Societat Civil Catalana ha convocat un acte propi pel diumenge 18 de octubre a las 12:00 hores al Teatre Poliorama, per celebrar la Festa Nacional de Espanya amb el títol: “La España que nos une”.

   
Cartells de convoicatòria dels actes de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya

EL QUE QUEDA DE LA ESPAÑA EN MARCHA A MONTJUÏC

Ple que fa a la concentració de Montjuïc, que els últims dos anys ha estat convocada per La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, integrada per Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español aquest any només rep el suport de Falange FE i Democracia Nacional, sota la sigla de Coalición Nacional que és amb la que van anar junts a alguns municipis a les passades eleccions municipals. Alianza Nacional amb el seu polèmic líder, Pedro Pablo Peña, de moment no tenen previst participar-hi.  
L'any passat també convocaven l'acte el desaparegut  Frente X España de David Castillo,el grup de Democracia Nacional (DN) de Cardedeu, dissolt després de l'esperpent personal i familiar de la seva líder Ana Castillo, que era la nova cara de DN a Catalunya, i la inexistent División Europa que no era res més que un grup de militants o simpatitzants de DN empleats en l'àmbit de la seguretat a locals d'oci. 
Caldrà veure finalment si s'hi afegeixen més grups i sembla que de Madid no vindran més de 50 persones, a diferència dels anys anterior que van venir quatre autocars.Tampoc hi serà el Nudo Patriota i, s'ha de dir que Falange-FE ha patit la baixa de destacats militants. A les onze es concentraran a Plaça Espanya i a les 11,30 sortiran en manifestació fins la Plaça de Sant Jordi on faran l'acte.
El fet que hi hagi una convocatòria antifeixista a les 11,30 a Gran Via Rocafort pot motivar que els Mossos d'Esquadra no esl deixin concentrae-se a les Torres Venecianes de Pç Espanya i els facin sortir de més amunt.  





dimarts, 6 d’octubre del 2015

LA CONTINUIDAD DEL HOGAR SOCIAL MADRID, LIDERADO POR MELISA DOMÍNGUEZ, Y EL LIDERAZGO DE R RIPOLL DE LA ULTRADERECHA POLÍTICA, HACE DE LA COMUNIDAD DE MADRID EL EPICENTRO DE LOS ULTRAS O IDENTITARIOS ESPAÑOLES




Melisa Domínguez, líder del Hogar Social Madrid, en un actro del MSR en 2010 en Barcelona


Imagen del interior y exterior del edificio de RTVE ocupado el pasado domingo por el Hogar Social Madrid

Históricamente siempre se ha dicho que la ultraderecha española ha tenido en Valencia, Catalunya y Madrid sus tres focos más activos. En Madrid la ultraderecha franquista resistente pero incapaz de modernizarse: la saga Blas Piñar, excombatientes, católicos ultras, las Falanges, etc, con excepciones como la neonazi o nacional-revolucionaria, Alianza Nacional, el intento fallido de Partido X La Libertad, y la cantera de los Ultras Sur. En Valencia la ultraderecha anticatalana y sucesora, en parte, de los grupos violentos de los años setenta y ochenta con España 2000 de José Luis Roberto, Democracia Nacional del valenciano Manuel Canduela (si bien DN tiene grupo activo en Madrid). Y Catalunya, con unos grupos más abiertos, siguiendo las distintas sendas de los movimientos identitarios, ultras, xenofóbos o neonazis europeos. 
Durante años estuvo en Barcelona la neonazi CEDADE, ya desaparecida, y su anejo de la librería Europa de Pedro Varela, todavía existente. En Vic surgió la Plataforma X Catalunya del franquista reciclado de Josep Anglada, que consiguió 67 concejales en 2011 y estuvo a punto de entrar en el Parlament. Y también estaba en Catalunya parte del liderazgo del Movimiento Social Republicano (MSR) que se rompió hace poco más de un año, con la marcha a Soberanía y Libertad de parte de sus líderes y militantes.
Pero este equilibrio entre los tres polos, no sólo se ha roto, con el hundimiento electoral de PxC, que pasó de 67 concejales obtenidos en 2011 a 8 -uno sólo en la provincia de Barcelona donde obtuvo 47 en 2011- y los malos resultados de España 2000 en Valencia, sino que parece que Madrid es ahora el único lugar donde la ultraderecha crece, mientras la capacidad de los ultras, socialpatriotas, nacional revolucionarios, o xenófobos identitarios catalanes y valencianos se desvanece. 
El congreso que realizará el próximo sábado España 2000, en el que el ultra histórico valenciano cederá el liderazgo al concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll,  tras lo que se iniciará el proceso de unificación o asociación con lo que queda de Plataforma per Catalunya (PxC) y Partido X La Libertad, situa ahora el epicentro político de la ultraderecha en Madrid. La retirada o el paso a segunda fila del valenciano Roberto, y la asunción de liderazgo por parte de Ripoll, que en las municiaples de mayo multiplicó por seis el número de concejales de España 2000 en el llamado Corredor de Henares, es una confirmación más de esta localización del epicentro en la Comunidad de Madrid y la pérdida de peso de los núcleos de Catalunya y Valencia.
 El cierre del Casal Tramuntana, hecho público el día ante de las elecciones municipales de mayo, en las que PxC se hundió, fue una confirmación más del debilitamiento de las distintas familias de la ultraderecha o área identitaria-socialpatriota catalana.
Pero mientras Tramuntana cerró,  el Hogar Social Madrid (HSM), que ha padecido ya diversos desalojos, continua adelante con la ocupación la madrugada del pasado domingo del edificio de RTVE, ahora en desuso de la calle Joaquín Costa, 43.  Y, además, tras su desalojo el pasado 21 de septiembre del edificio de la calle Bretón de los Herreros, ha conseguido mobilizar no sólo a sus seguidores, sinó que ha conseguido el apoyo de otros grupos de la ultraderecha madrileña.
El Hogar Social Madrid, liderado por la ex militante del MSR, Melisa (o Melissa) Domínguez, que ocupó inicialmente un edificio en el barrio de Tetuán, es mucho más de lo que pretendía el barcelonés Casal Tramuntanan, dado que no es sólo un centro de activismo y encuentro de la ultraderecha, sino que ofrece comida y alojamiento a familias y personas "autóctonas", aplicando aquello de "los españoles primero". Tras su desalojo de su primera sede en el barrio de Tetuán, tras intentar ocupar otro edificio del que desistieron al ser un ciudadno español su propietario y no una coorporación, ni una entidad bancaria, ocuparon el edificio de la calle Juan de Olías, del que fueron desalojados hace dos semanas. 
Tras ello iniciaron una sentada o protesta ante la sede del ayuntamiento de Madrid, de donde fueron también desalojados, obteniendo un evidente eco en los medios, denunciando la supuesta prevalencia de los extranjeros a la hora de acceder a ayudas públicas y reivindicaban el caracter social del HSM dado que en él se alojaban ciudadanos autóctonos sin recursos.
  
Imágenes de la manifestaciónd del día 26, de protesta por el desalojo. Como se ve no llevaban banderas de partidos ni símbolos nazis, y la bandera española era sin escudo alguno.

El sábado 26 de septiembre hicieron una manifestación en Madrid, en Tetuán, con un relativo éxito de participación, a la que asistieron entre 500 y 800 personas algunas venidas de otros lugares de España, realizandose ese mismo día unas charlas o conferencias en el Ateneo de Madrid con participación de Fabrizio Montanini de la neofascita Casa Pound italiana y de un representante del partido griego Amanecer Dorado o Alba Dorada.

Imagen de los actos realizados en el Ateneo de Madrid el pasado día 26, con la partricipación de Amancer Dorado y la Casa Pound

Ahora han ocupado la sede del antiguo NODO de RTVE en Madrid, alojando allí a las personas que dormían en su anterior sede de Juan de Olías.
El Hogar Social Madrid, con un evidente liderazgo femenino, tiene el apoyo de algunos militantes del antiguo MSR madrileño y Liga Joven, de Acción Nacional Revolucionaria (ANR) y de sectores de los Ultras Sur. Además ha conseguido imponer normas como que no se lleven a los actos y manifestaciones camisetas o pancartas con símbolos nazis -que alguna dirigente del HSM tiene tatuada y cubre oportunamente con ropa- y, sobretodo, no se consuma alcohol en la manifestaciones. Frente a la imagen habitual de los skins o cabezas rapadas predomina la de los llamados Hipster, con barba, pelo corto y dejando a la vista tatuajes coloridos.
Así pues con el epicentro político de la ultraderecha española en el Corredor de Henares y el liderazgo de la confluencia de España 2000, PxC y lo que queda del fracasado Partido X La Libertad de José María Ruiz Puerta, en manos del concejal de Alcalá, Rafa Ripoll, y la consolidación -hasta el próximo desalojo- del Hogar Social Madrid, el triángulo ultra Barcelona-Madrid-Valencia se ha roto. 
Dejando de lado el partido ultranacionalista VOX, si consigue despegar y si se ubica o no también en el ámbito idetitario contrario a la inmigración y a las directrices de Bruselas, está por ver que papel queda ahora a la debilitada España en Marcha (sólo, de hecho, con La Falange de Andrino) y a Democracia Nacional, que se manifestarán el próximo 12 de octubre en Barcelona en Montjuïc, por la unidad de España, y el 20N en Madrid añorando el franquismo, y a la neonazi o nacional revolucionaria Alianza Nacional, que rompió hace dos meses con La España en Marcha.  
 
Rafa Ripoll, concejal de Alcalá de Henares, con un lenguaje distinto a su antecesor José Luis Roberto, liderará España 2000 y la confluencia con PxC y PxL

dimecres, 30 de setembre del 2015

SI AL ASSAD MARXA, QUI CONTROLARÀ DAMASC? Anàlisis al Punt Avui sobre les converses Obama-Putin a l'ONU sobre Síria i les discrepàncies Al Assad



Més enllà de les discrepàncies expressades per Barack Obama a la proposta de Vladimir Putin, de comptar amb el president Baixar al-Assad a l'hora de trobar una sortida a la guerra de Síria i coordinar el combat contra Estat Islàmic o Daesh, és una evidència que la desaparició d'Al-Assad i la caiguda del règim, faria encara més fort al Daesh que guanyarien més terreny. EI s'ha expandit a Síria, l'Iraq, Líbia o Somàlia gràcies a l'existència d'amplis territoris no controlats pels governs. És un fet que el govern d'Al Assad és el principal responsable de la guerra de Síria, no va negociar quan estava a temps, i ha comès nombrosos crims contra la població, des de l'ús d'armes químiques, al bombardeig amb barrils-bomba de barris rebels a Damasc o Alep. Però si Al-Assad fugís amb els caps de l'exèrcit, per exemple a l'Iran, els territoris que controla se sumirien en una lluita entre milícies que només tindria un guanyador: Estat Islàmic. I el caos que es va donar a Bagdad amb la dissolució de l'estat iraquià seria una anècdota comparat amb el que passaria a Damasc. L'Estat sirià gira al voltant del clan alauita d'Al-Assad, i sense ell no hi ha estat. I si una cosa s'ha constatat aquests 4 anys i mig de guerra civil, ha estat la incapacitat de l'oposició per posar-se mínimament d'acord. A Síria, al marge d'EI, només hi ha dues forces que controlen territoris i tenen una estructura política i militar estable. Les milícies kurdes del YPG, que volen consolidar un territori autònom, i les tropes d'Al-Assad que, a l'igual que el règim, tenen suport popular a la franja costanera de Tartus i Latakia i de part de la població de Damasc, on hi ha zones que continuen vivint amb una relativa normalitat. Però el problema és que Estat Islàmic no vol negociar ni pactar amb ningú. El que vol és expandir el seu califat. La responsabilitat de l'Aràbia Saudita i les altres monarquies petrolieres que es neguen a acceptar refugiats, però ofereixen milions de dòlars per fer noves mesquites a Europa des de les que adoctrinar als refugiats, és tant o més gran que la del propi Al-Assad, donat que van ajudar a crear el monstre del que avui és el Daesh.
La sortida menys dolenta a curt termini a Síria, seria aconseguir una treva com les que va viure diverses vegades el Líban, on les milícies que controlaven cada zona, pactaven un acord de no hostilitat vers la resta. Però al Líban, fins i tot en els moments més durs de la guerra tot els bàndols acceptaven l'autoritat simbòlica del president i del parlament que de tant en tant es reunia i en el que tots hi estaven representats.
Putin ha ajudat a resistir a Al-Assad donant-li ara més armes i avions, i exigeix que se'l consideri com a part de la solució, sense que aquest fet el perjudiqui a ell cara l'opinió russa, justificant-ho, més a més com una garantia per evitar que Estat Islàmic arribi al Caucas. En canvi, per Obama i Europa resulta molt més incòmode seure's a parlar amb Al-Assad. Però la pregunta de veritat és una altra: hi hauria algú amb qui negociar a Damasc si Al-Assad cau o fuig? Potser Obama en privat li haurà donat la raó a Putin.
 Baixar Al Assad

بشار الأسد, سوريا، دمشق,لدولة الإسلامية,داعش

dimarts, 29 de setembre del 2015

JOSEP RAMON BOSCH, EL FRANQUISTA QUE VOLIA ALLIBERAR CATALUNYA D'ELLA MATEIXA



Imatge d'una de les trobades de Josep Ramon Bosch, Mariano Ganduxer i Javier Barraycoa amb la Delegada del Govern, Llanos de Luna. Ella va suggerir a crear una sigla més àmplia que Somatemps per deixar entrar gent no vinculada a la ultradreta franquista. Poc després Bosch i Barraycoa fundarien Societat Civil Catalana

(Actualitzat: Bosch tot i deixar la direcció de SCC, continua anant a actes de l'entitat, i seu a primera fila com hem vist el 23 d'abril de 2018, al costat d'Enric Millo i Manuel Valls) 
(Actualitzat febrer 2019: Bosch es nomenat de nou president de Societat Civil Catalana)
 
Dies després que el Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa acceptés la querella del col·lectiu de juristes Drets contra Josep Ramón Bosch, president de Societat Civil Catalana SCC, per insultar i amenaçar a polítics i periodistes des d'un perfil anònim de Facebook, aquest ha fet públic que abandona el càrrec de l'organització unionista, lligada des del seu origen a l'extrema dreta franquista. El nou president de SCC serà el catedràtic de Dret Internacional Rafael Arenas.
Va ser el fotoperiodista Jordi Borràs, qui va denunciar des del digital El Món (abans El Singular), que Bosch, president de Societat Civil Catalana, era l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Borràs va denunciar també, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Em aquest compte de vídeos que es presentava com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  
En els vídeos d'homenatge als catalans que es van passar al bàndol franquista i a capellans assassinats en que Bosch hi posa la veu, qualificant a Lluís Companys d'assassí, tenen com a fons musical cançons de Lluís Llach i la versió dels Segadors de Rafel Subirachs, cosa que mostra l'empanada mental de Bosch que per uns es creia un "creuat" il·luminat disposat a reconduir Catalunya pel bon camí i alliberar-la (en català) d'ella mateixa. 
Hi ha qui pensa, però, que més enllà del seu sentiment de tenir una missió històrica i de les seves empanades mentals (utilitzar Lluís Llach i Subirachs per qualificar Companys d'assassí!), era un oportunista que desitjava entrar en política, cosa que no va aconseguir donat que tant el PP com Ciutadans, com algun amic seu socialista, van acabar adonant-se de les seves derives ideològiques i eren conscients que les idees i el passat franquista perjudicaven a la causa unionista. 

Bosch, que va crear Societat Civil Catalana, ha estat des del primer dia motiu de polèmica per la seva vinculació amb la ultradreta. Així ell va assistir el 20 de juliol del 2013 a l'acte franquista del 18 de juliol al Coll del Moro, l'indret des d'on Francisco Franco va dirigir personalment la batalla de l'Ebre. En aquell acte, els participants se'n van anar a dinar al restaurant La Rambla de Gandesa, i van acabar cantant-hi el "Cara al Sol". A les fotos de l'acte es veu clarament a Bosch, si bé en alguna, com la foto de grup amb la bandera franquista es mig amagat al darrera. Ell va justificar la seva assistència pel fet que hi havia anat per acompanyar al seu pare. 

Bosch abans de fundar i presidir de Societat Civil Catalana, ho va ser de Somatemps, grup que es va ubicar en l'espai de l'ultradreta que ocupava fa dos anys PxC, MSR,Soberanía y Libertad Falange, el Casal Tramuntana i la Comunión Tradicionalista Carlista. Somatemps jugava amb el noms de les milícies catalanes i la idea de "som a temps" d'aturar el procés independentista català, i Bosch en va ser portaveu fins el mes de febrer o març de 2014, com es veu a l'entrevista de El Mundo que linko.

La Delegada de Govern, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Bosch i Soamtemps, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front el procés independentista clica. I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia sense tanta presència de la ultradreta, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I crec que d'aquí va sorgir la necessitat d'impulsar Societat Civil Catalana (SCC). La realitat és que poc després sorgiria Societat Civil Catalana, i Bosch que deixaria de ser portaveu de Somatemps, per ser president de SCC. Barraycoa també participà en la fundació de SCC, si bé amb el temps s'acabaria centrant en Somatemps, portant la seva web i en la Comunión Tradicionalista Carlista d'ideologia ultradretana.  
 Bosch, amagant-se al darrera, a la part central de la foto, a l'acte franqusita del 18 de juliol de 2013, amb la bandera franquista
Imatge del vídeo d'homeantge a les SS amb la cançó Erika del compte que gestiona Bosch





Vídeo amb la veu de Bosch editat per ell sobre el catalans que van lluitar amb Franco

Video del compte de Bosch d'homenatge a les SS








dissabte, 26 de setembre del 2015

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 
Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.
Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 
La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 
 
Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ
Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.
Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.
Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.


   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià


dijous, 24 de setembre del 2015

"MAR DE PLÁSTICO", LA OTRA CARA DEL MILAGRO DE LOS INVERNADEROS



Cuando algunas de las series españolas más vistas de la pasada temporada, como El Príncipe o Vis a Vis, no han retomado todavía su emisión, Antena3 estrenó el pasado martes el primer capítulo de "Mar de plástico", ambientada en la población ficticia de Campoamargo que bien podría ser El Ejido u otro municipio crecido a finales de los noventa gracias a los invernaderos en el Poniente almeriense, en los que trabajan miles de inmigrantes, muchos sin papeles, los cuales no disponen una vez acabada su jornada laboral de equipamientos ni alojamientos dignos, y no son bien recibidos en algunos de los bares de la localidad. Ya lo dijo Juan Enciso, el que fue durante veinte años su alcalde: "A las 8 de la mañana todos los inmigrantes son bienvenidos en El Ejido para trabajar en los invernaderos, pero a las siete de la tarde todos sobran y que cojan el autobús y marchen a dormir a otro sitio".
La serie arranca con el asesinato de una joven. Y, como ocurrió en El Ejido en 1997 y en febrero de 2000, grupos de vecinos deciden aplicar la justicia por su mano, apaleando indiscriminadamente a inmigrantes que trabajan y duermen en los invernaderos, y con el intento de quemar vivo a un subsahariano que es salvado por Héctor, que interpreta  Rodolfo Sancho, el mando de la Guardia Civil que acaba de llegar ese mismo día al pueblo, repitiendo así el patrón del agente Javier Morey -Álex González- en El Príncipe. Y así nos encontramos con una trama en la que se mezcla la explotación a los inmigrantes y el dinero negro, celos y pasión amorosa, racismo en múltiples direcciones, policías buenos y no tan buenos y políticos, y funcionarios honestos o corruptos. 
Toda la economía de Campoamargo gira entorno al cacique, Juan Rueda, que interpreta Pedro Casablanc, el cual siguiendo la tradición de muchos propietarios del Poniente almeriense y de los campos de la fresa de Huelva, está casado con una rusa despampanante y caprichosa mucho más joven que él. 
Un papel especial realiza Jesús Castro, descubrimiento estrella de la película El Niño, y que interpreta también un personaje sobrevenido en El Príncipe. Castro en Mar de plástico da vida a Lucas, el novio o ex novio de la joven asesinada, y aparece como uno de los sospechosos del crimen dado que la fallecida se veía ahora con Kaled, un inmigrante subsahariano interpretado por Will Shephard, que no sabemos realmente de qué lado está.
Y si la serie en las primeras escenas muestra ya la realidad del racismo que sienten muchos autóctonos hacia los inmigrantes en general, y muchos magrbíes hacia los subsaharianos, tenemos la joven Guardia Civil, Lola, que encarna la prometedora Nya de La Rubia, que al final del capítulo nos descubre que es gitana. Y así vemos otro racismo y endogamia que algunas corrientes del antirracismo prefieren equivocadamente no criticar, como es el de las comunidades gitanas hacia el resto del mundo y, sobretodo, hacia las mujeres gitanas que deshonrando al clan, se salen del redil. Así persiguiendo Lola a un  sospechoso junto al guapo del agente Héctor en el día de su llegada a Campoamargo, Lola se cruza con sus padres gitanos, y mientras su madre se dirige a ella para criticarla, el padre le dice a la madre: "¡Cállate, que no es bueno hablar con los muertos!"  
La serie, más allá de la corrupción municipal, el papel del cacique que todo lo compra, el racismo y la trama sobre el asesinato, anuncia una tensión amorosa, tal vez triangular, dado que el agente Héctor parece que ha pedido dicha plaza para reencontrase con Marta, ingeniera agrícola, que interpreta Belén López, con malas relaciones con el cacique y la alcaldesa. Marta es viuda de un Guardia Civil fallecido dos años atrás en Afganistán donde servia junto a Héctor.
Así pués tenemos otras serie de gran contenido social que promete abordar realidades hasta ahora incómodas como el racismo, la precariedad de los inmigrantes agrícolas, la dificultad de regularizarse y esa evidencia sociológica de los propietarios agrícolas que pasaron en pocos años de malvivir de exploraciones medianas de secano en Almería, Málaga o Huelva y gracias a la aparición del plástico, los invernaderos y la mano de obra inmigrante, son hoy hombres ricos y poderosos.   

 Leer en castellano en El Periódico
 Llegir en català a El Periódico

  
“MAR DE PLÀSTICO”, L’ALTRA CARA DEL MIRACLE DELS HIVERNACLES

Quan algunes de les sèries espanyoles més vistes de la temporada passada, com El Príncipe o Vis a Vis, no han reprès encara la seva emissió, Antena3 va estrenar dimarts el primer capítol de "Mar de plástico", ambientada a la població fictícia de Campoamargo que bé podria ser El Ejido o un altre municipi crescut a la fi dels noranta gràcies als hivernacles en el Poniente almeriense, en què treballen milers d'immigrants, molts sense papers, els quals no disposen un cop acabada la seva jornada laboral d'equipaments ni allotjaments dignes, i no són ben rebuts en alguns dels bars de la localitat. Ja ho va dir Juan Enciso, el que va ser durant vint anys el seu alcalde: "A les 8 del matí tots els immigrants són benvinguts a El Ejido per treballar en els hivernacles, però a les set de la tarda tots ells sobren i que agafin l'autobús i marxin a dormir a un altre lloc ".
La sèrie arrenca amb l'assassinat d'una jove. I, com va passar a El Ejido el 1997 i al febrer de 2000, grups de veïns decideixen aplicar la justícia pel seu compte, apallissant indiscriminadament immigrants que treballen i dormen en els hivernacles, i amb l'intent de cremar viu a un subsaharià que és salvat per Héctor, que interpreta Rodolfo Sancho, el cap

dimecres, 23 de setembre del 2015

CONVOCADES PER AVUI NOVES CONCENTRACIONS DAVANT AJUNTAMENTS PER L'ACOLLIDA DELS REFUGIATS


A Barcelona hi ha la convocatòria a la Plaça Sant Jaume, i una altra a Sarrià.   
La de Sarrià s'iniciarà amb  el minut de silenci a la Plaça de la Vila i després tindrà lloc la Gala Solidària al Teatre de Sarrià, organitzada per l'associació Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià. La Gala comptarà amb la participació dels artistes d'Amics de l’Òpera de Sarrià, els ballarins de Barcelona City Ballet i Xesco Reverter, cap de la Secció d’Internacional dels Serveis Informatius de TV3, que explicarà la seva experiència sobre el terreny a partir de la cobertura que va fer dels primers dies d’aquest drama. Igualment comptarem amb la presència de la cantant Marina Rossell de qui el grup de ballet ha coreografiat una de les seves cançons.
 A Manresa es farà el minut de silenci a la Plaça Sant Domenec, i a Moià davant l'Ajuntament.

ACORDS DE LA TAULA D'ENTITATS DE MOIÀ
Us presentem les conclusions de la reunió de la Taula d'entitats del 3r sector de la setmana passada sobre la situació d'emergència dels refugiats sirians:
1. Els municipis del Moianès manifestaran la seva voluntat de ser poble acollidor de forma individualitzada.
2. Els municipis del Moianès treballaran coordinadament.
3.Cada municipi treballarà coordinadament amb les entitats del seu municipi.
4. El proper dia 1 d'Octubre es durà a terme un acte informatiu a Moià. Aquest acte és un acte conjunt del Moianès.
5. Comencem a treballar coodinadament amb Creu Roja per fer les primeres acollides al Moianès.
Tambe cal recordar que Moia continuarà mantenint el minut de silenci, els dimecres a les 8 del vespre davant l'Ajuntament!



COMUNICAT I CONVOCATÒRIA DE PALLASSOS SENSE FRONTERES


Un minut de vergonya, un minut de dignitat amb les persones refugiades
Barcelona, 14 de setembre de 2015
Després de 3 setmanes d'iniciar la campanya #1minutdevergonya #1minutdedignitat ja son les següents poblacions les que ho secunden: Barcelona, Sarrià, Gràcia, Manresa, Pont de Vilomara, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Moià, Montseny, Castellterçol, Sant Celoni, Granollers, Terrasa, Tarragona, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat...També a Madrid  (Plaza Cibeles) i altres llocs de l'estat
Seguim assitint horroritzats a les notícies que ens parlen d'infants ofegats i fronterestancades is eguim veient la inoperància dels nostres governs i institucions europees, per lo que seguim reclamant a les nostres institucions que:
Volem que es respectin les Convencions de Ginebra a les que els nostres estats estan adherits, en concret la del 28 de juliol de 1951, ratificada en el protocol sobre l'estatut de refugiats de 1967, i que en aquest cas garanteix la vida, integritat física i la llibertat a les poblacions que fugen de la guerra. Els països Europeus han signat i ratificat aquest compromís, en el qual en l'article 31 diu que no es pot penalitzar cap refugiat per haver entrat de forma irregular si procedeix d'un lloc on la seva vida estava en perill i s'ha presentat a les autoritats.
Pallassos Sense Fronteres té com a prioritat millorar la situació en què es troba la infància refugiada per causa bèl·lica o com a conseqüència de desastres naturals. Els pallassos i pallasses de l'associació sempre hem pensat que l'organització és una eina propietat dels nens i nenes que malauradament pateixen aquesta dolorosa situació.
Ves al facebook de Pallassos sense Fronteres

dilluns, 21 de setembre del 2015

ACCEM PIDE AL MINISTRO DEL INTERIOR MÁS AGILIDAD CON LOS SOLICITANTES DE ASILO QUE ESPERAN QUE SE TRAMITE SU EXPEDIENTE EN ESPAÑA Y QUE NO HAYA REFUGIADOS DE PRIMERA Y DE SEGUNDA

Con motivo de la probable decisión que se adoptará esta semana para acoger en España a cerca de 15.000 refugiados, mayoritariamente sirios, que han llegado al espacio europeo por Grecia, Italia o se encuentran retenidos en Hungría, la asociación de defensa y ayuda a refugiados ACCEM ha remitido este escrito al Ministerio del Interior solicitando atención para los solicitantes de asilo o refugio que ya están en España y deben esperar meses para obtener una cita para tramitar su solicitud, cosa que les coloca en situación de extrema vulnerabilidad legal, social y asistencial. ACCEM pide que no haya solicitantes de asilo de primera y de segunda.


Estimado Sr Ministro del Interior,

Escribimos para trasmitir nuestra desolación.
Estamos desolados porque hace semanas que venimos advirtiendo que el tratamiento diferenciado que se está haciendo provocaría que hubiera refugiados de primera y de segunda. Y es lo que ha pasado.
Las personas refugiadas que están aquí en nuestro país esperando a solicitar asilo son tratadas como de segunda. No hay foto ni video de su tragedia que despierte la atención mediática y social y fuercen a atenderlos. Pero merecen y tienen derecho al mismo tratamiento que los que son objeto de dicha atención.
Incluso aquellos que tienen ese tratamiento mediático, como son los que están en la fronteras de Serbia, no son atendidos con la premura que la dramática situación que están viviendo requiere.

Estamos muy preocupados por la tardanza en acoger a los mencionados reubicados, pero hemos de decir que también nos preocupa en extremo que la necesidad de acogida de estas personas haga que la que se ha de proporcionar a las que están en España esperando, en unas condiciones de extrema vulnerabilidad, se posponga “sine die”.
La necesidad de ampliar y agilizar el sistema de asilo para las personas que ya están en España es inaplazable. Y que todas las personas tengan las mismas oportunidades para acceder a él también.

Reclamamos una mayor sensibilidad a la hora de dar respuesta a las personas que no pueden acceder al sistema de acogida de asilo por no poder presentar una solicitud (en lugares como Madrid se tarda un mínimo de 4 meses en obtener una cita).
Consideramos que nuestro país tiene la obligación y la responsabilidad de dar un tratamiento igualitario a todas las personas ante los mismos derechos. Y esto incluye atender de manera rápida y adecuada a las personas que ya están en nuestro país, pendientes de ser atendidas por el sistema de asilo.

Es muy desalentador para los que trabajamos en este ámbito, pero sobre todo para las personas que están esperando obtener protección, el hecho de constatar que la lentitud en los trámites que permiten acceder a la protección no es una cuestión de “poder” sino de “querer”.
Que se agilicen los trámites de asilo para todas las personas por igual es lo justo, lo demás es injusticia sobre injusticia.
Atentamente, en Madrid a 18 de septiembre de 2015.

dijous, 17 de setembre del 2015

JORDI BORRÀS ATRIBUEIX A JOSEP RAMON BOSCH, LÍDER DE SOCIETAT CIVIL CATALANA I FUNDADOR DE L'ÚLTRA SOMATEMPS, UN COMPTE DE YOUTUBE AMB VÍDEOS FRANQUISTES I NAZIS

 
El fotoperiodista Jordi Borràs, que ahir ja va denunciar des el digital El Món, que Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC), és l'autor de nombroses amenaces i injúries a personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles",  ha denunciat avui, aportant els vídeos, que Bosch posseïa i gestionava un compte de Youtube d'ideologia franquista i neonazi. 
Aquest compte que es presenta com propietat de Josep Codina (ell es diu Josep Ramon Bosch Codina), el mateix Bosch hi posa la veu. En un dels vídeos es defensa a les SS alemanyes, i en altres al bàndol franquista de la guerra civil, al marge d'honorar, també -cosa que no seria en si mateix condemnable- als voluntaris catalans del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat. En el mateix compte hi ha una entrevista televisiva a Bosch, cosa que confirma que ell seria el propietari del compte.  

Bosch que presideix Societat Civil Catalana ha estat motiu de polèmica per la seva vinculació amb la ultradreta franquista. Així ell va assistir el 20 de juliol del 2013 a l'acte franquista del Coll del Moro, l'indret des d'on Francisco Franco va dirigir personalment la batalla de l'Ebre. En aquell acte, els participants se'n van anar a dinar al restaurant La Rambla de Gandesa, i van acabar cantant-hi el "Cara al Sol". A les fotos de l'acte es veu clarament a Bosch, si bé en alguna, com la foto de grup amb la bandera franqusita es mig amaga al darrera. Ell va justificar la seva assistència pel fet que hi havia anat per acompanyar al seu pare.

Bosch, mig amagat al darrera al centre de la imatge
Bosch abans de fundar i presidir de Societat Civil Catalana, ho va ser de Somatemps, grup que es va ubicar en l'espai de l'ultradreta que ocupava fa dos anys PxC, MSR, Falange o el Casal Tramuntana i el mateix Javier Barracoya de la Comunión Tradicionalista Carlista. Somatemps jugava amb el noms de les milícies catalanes i la idea de "som a temps" d'aturar el procés independentista català, i Bosch en va ser portaveu fins el mes de febrer o març de 2014, com es veu a l'entrevista de El Mundo que linko.

La Delegada de Govern, Maria Llanos de Luna, va mantenir algunes reunions amb Somateps, en les que hi va ser Bosch, en les que es va tractar de l'estratègia a seguir front la voluntat d'Artur Mas de fer la consulta el 9 de novembre (clica). I sembla que la mateixa Llanos de Luna va comentar la necessitat de que hi hagués una plataforma antiindependentista més àmplia sense tanta presència de la ultradreta, opinió que ja compartien alguns dels dirigents de Somatemps. I potser d'aquí va sorgir la necessitat d'impulsar Societat Civil Catalana (SCC). El fet es que poc després sorgiria Societat Civil Catalana, i Bosch que deixaria de ser portaveu de Somatemps, passaria a ser president de SCC. 
  
 Josep Ramon Bosch i havier Barraycoa  reunint-se en nom de Somateps amb Llanos de Luna

Personalment tinc molt clar que l'unionisme espanyolista no federalista ni catalanista, és tan legítim com l'independentisme i el federalisme, però el fet que sigui una persona amb vinculacions a la ultradreta franquista el president de la principal entitat antisobiranista, fa un flac favor a aquesta opció política.
Vídeo del compte de Josep Codina, atribuit a Bosch, on Bosch hi posa la veu.

Vídeo del Compte de Youtube d'apologia del nazisme i les SS