COMIAT DEL PROGRAMA TOTS X TOTS DE COMRADIO, després de 17 anys

AVUI EL PROGRAMA TOTS X TOTS DE COM RÀDIO S'HA ACOMIADAT DE L'AUDIÈNCIA DESPRÉS DE 17 ANYS. LA MAJORIA DE PROGRAMES DE LA COM ACABEN PER SEMPRE I MOLTS DELS SEUS PROFESSIONALS ANIRAN A L'ATUR. COM A PERSONA QUE HE TINGUT EL PLAER DE COL·LABORAR-HI, AVUI HE INTERVINGUT COM ALTRES COL·LABORADORS AMB UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ I EVOCANT MOMENTS DE LA HISTÒRIA RECENT DE CATALUNYA I DEL MÓN QUE HE ANALITZAT EN EL PROGRAMA.

Clica aquí per escoltar el meu comiat, minuts 12 a 15

Clica aquí per escoltar el comiat dels treballadors de la COM en plantilla que feien el programa
Avui desapareix el Tots x Tots un programa de debat i reflexió sobre pau, conflictes, Tercer Sector, solidaritat i cooperació internacional que ha estat en antena 17 anys.
Vaig començar a participar-hi quan la COM estava en a un cinquè pis de Gran Via, Bailén, a la tertúlia i entrevistes dels diumenges al vespre dirigides pel Francec Triola i Siscu Baiges. Tres anys després s'estrenaven els estudis a l'antiga Maternitat a Les Corts.
Però la meva participació va ser més intensa els últims cinc anys quan el programa va passar a ser diari, primer amb l'Oriol Puig a la locució i Siscu Baiges a producció, i després amb en Ramon Company de director i locutor.
A més de ser entrevistat per algun tema concret, participava com a col·laborador a les tertúlies de política internacional, primer els divendres, després els dilluns. Recordo com molt especial aquella tertúlia amb el Josep Cabayol i el Manel Vila el setembre de 2009, quan el president d'Honduras, Manuel Zelaya, estava refugiat a l'ambaixada del Brasil a Tegicigalpa, que en Siscu ens diu tres minuts abans de començar que estava trucant a l'ambaixada on estava refugiat per si el portaveu del president, o el secretari del president volien explicar quina era la situació o fer unes declaracions.  I només començar el programa ens diu: "El president d'Hondures al telèfon..." i apa, "Buenas noches, Señor Presidente..." i a fer-li preguntes.
Recordo com polemitzava amb l'Elisabeth Anglarill en directe a l'estudi i després a fora. Quan em creuava amb la sempre somrient i un xic tímida, Elisabet Cortiles.

Recordo amb intensitat a la secció de Conflictes del Món que tenia els dijous a les 20,40, quan acabava la secció policial de Xavier Vinader, analitzant conflictes d'arreu del món i les revoltes àrabs. Recordo les converses amb la Sara Barrera, amb l'Eva Corbacho, amb l'Oriol Puig, amb el Marius,el Josep Giralt i l'Oriol Pastor que entraven poc després que jo acabés.
Recordo com de vegades analitzavem o narravem el present i les revoltes àrabs, fins i tot, de vegades, en directe, com el dia que dimitia Mubarak que vaig entrar a les 19,30 i vaig plegar a les 23 hores.
Una secció que sabia  que s'acabava quan entraven la Jéssica del Moral i el Manel Carvajal amb les notícies de les 9 a la mà.

 

D'aquell dia que dimitia o no Mubarack deixo aquí dos enllaços:
Comento en directe el que està anunciant Mubarack, diu que no marxa
Primer anàlisis i entrevistes del que acaba de dir Mubarack

Com molts dies parlàvem d'immigració i del creixement del discurs xenòfob, linko aquí la valoració de les eleccions municipals de maig de 2011 i com entrevistem a l'encara alcaldessa de Salt, en funcions, Iolanda Pineda.
Clica aquí per escoltar valoració eleccions municipals i entrevista a I Pineda 

Vull recordar també les tertúlies d'aquest últim any dels dilluns intentant analitzar tot el què està passant, la fi de l'estat del benestar i l'inici d'un nou cicle que ningú sap on ens porta amb l'Esther Vivas,el Manel Vila, en Francesc Freixa, en Rafel Vilasanjuan i tants d'altres.
I com he dit a la valoració i comiat que he fet avui, i es pot escoltar en el link de dalt, el program del Tots x Tots començava sovint amb la frase de Paul Valery de "El futur ja no és el que era" i com veiem aquests mesos, amb el que està passant, el futur no és el que imaginavem ni esperàvem. Llavor em consolo acabant amb la frase de J L Borges: "Con el tiempo te das cuenta de que en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento mismo que estabas viviendo en ese justo instante"
Gràcies, Sicu, Francesc, Ramon, Sara, Eva, Oriol, Idoia, Susanna...

Penjo aquí una tertúlia de fa quatre anys