Gómez Rovira i Josep Anglada
La nit del 23 al 24 de febrer de 2021, en la que es complien 40 anys de l’intent de cop d’estat del 23-F, ha mort a Barcelona a causa del Covid-19, a l’edat de 84 anys, l’advocat ultra Esteban Gómez Rovira, que es va donar a conèixer els anys vuitanta i noranta per interposar nombrosos recursos contra la immersió lingüística a l'escola i contra la política lingüística de la Generalitat. Va militar, col·laborar i ser candidat de diversos partits i grups d’ultradreta.
Nascut a Madrid el 13 de setembre de 1936 durant la Guerra Civil, s’establí a Barcelona el 1979, i va
viure la normalització i l’ús del català com una agressió a la seva persona i
als seus fills, iniciant una creuada judicial contra la Generalitat en un
moment que el PP no qüestionava la política lingüística aprovada per unanimitat
pel Parlament. Per aquest motiu patí diversos intents d’atemptats amb paquets bomba
enviats per Terra Lliure, un el 24 de desembre de 1987, i un altre el 30 de
setembre de 1994, en el seu domicili i despatx del carrer Rocafort de Barcelona. I no va ser el PP, sinó Ciudadanos qui va continuar a partir de 2006 des del Parlament de Catalunya la seva lluita.
Amic i seguidor de Blas Piñar, l’any
1989 va anar de número dos a la candidatura al Parlament Europeu del Frente
Nacional, que encapçalava Blas Piñar. Llista en la que en el número 16 hi anava
el llavors jove advocat que treballava al seu bufet, l’ara diputat de Vox, Juan
José Aizcorbe, i en el 26, Josep Anglada.
Gómez Rovira va treballar per aconseguir unir les Juntas Españolas i el
Frente Nacional, del que a la xarxa hi ha aquest vídeo en que intervenen Aizcorbe i Gómez Rovira. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 Gómez
Rovira encapçalà la candidatura de l’Agrupació Ruiz Mateos, anant Josep Anglada
en el número 7. El novembre de 2006 encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya de la coalició Plataforma Adelande Catalunya, que van formar Alternativa Española (AES) i Democracia Nacional. Anglada, que era regidor de PxC a Vic no s'hi va sumar, però de número 7 de la candidatura hi anava Jesús Acosta Elías que el 2021 serà diputat de Vox al Parlament.
Els últims casos mediàtics de Gómez Rovira va ser una una denúncia interposada fa onze mesos contra el president del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), José Félix Tezanos i una denúncia contra la consellera de Salut Alba Vergés i Quim Torra per no acceptar fer un hospital de campanya per malalts de Covid amb llits de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. La Covid-19 ha sigut la causa de la seva mort.
Juan José Aizcorbe, dret parlant, en imatge del vídeo de l'acte de Juntas Españolas i Frente Nacional de 1989 en el que també intervé Gómez Rovira, segon per la dreta
Aaprecié y mucho a Gómez Rovira, defendió no sólo legalmente nuestra causa como marginados por ser castellanohablantes, sino que, como siempre, detestaba las injusticias y se entregaba en cuerpo y alma para denunciarlas. Su ideología, como cualquier otra es de respetar, porque el único discurso válido de un ser son sus obras... Y ahí fue grande. Siento y mucho tu muerte.
ResponElimina