Jordi de la Fuente, Vicesecretario de Organización Provincial de Vox en Barcelona, que fue prologuista de libros de Alexander Dugin, cierra unos días su cuenta de twitter tras tuietar una condolencia tras el asesinato de Darya Duginia

          

Último tuit del Vicesecretario de Organización de Vox Barcelona, tras el que poco después ha cerrado la cuenta. (Actualizado) La cuenta ha sido reactivada dos días despúes cone ste tuit eleminado. 

 

Vídeo de la presentación en la Casa de Rusia de Barcelona de los libros de Alexandr Dugin (o Duguin) prologados por De la Fuente en 2016 

 

Organigrama de la Ejecutiva Provincial de Barcelona

 De la Fuente con santiago Abascal en la Asamblea Ordinaria de Vox del 7 de marzo de 2020

No es ningún secreto que en Vox hay posiciones dispares ante la invasión rusa de Ucrania y que el partido, como buena parte de la ultraderecha europea ha querido disimular sus pasadas buenas relaciones con el entorno de Vladimir Putin que ciertamente en el caso de Vox, han sido mucho más leves que las de otros grupos europeos.

Pero esta mañana el Vicesecretario de Organización del Comité Ejecutivo Provincial de Vox Barcelona, Jordi de la Fuente, tras realizar un tuit de homenaje a Darya Dugina,  asesinada esta noche en un atentado que iba destinado al padre de esta, Alexander Dugin, guru ideológico de Vladimir Puti, ha sido conminado por la dirección de Vox a borrar el mismo. (Actualizado) De la Fuente ha suprimido durante dos día sla cuenta, y al reactivarla este tuit estaba borrado

Jordi de la Fuente había sido dirigente del partido ultra, nacional revolucionario Movimiento Social Republicano, MSR,

Leer má sinformación en El País, por Miguel González 

 

La familia Royuela, jerarcas históricos de la ultraderecha catalana, convoca mañana una manifestación en Madrid en defensa del llamado Expediente Royuela que denuncia una supuesta trama de corrupción y asesinatos en España con más de mil muertos. La mayor parte de la ultraderecha catalana y española no da crédito a los hechos denunciados, a excepción de España 2000 que acudirá

 

Para mañana 7 de mayo se ha convocado en Madrid una manifestación para denunciar y difundir la supuesta trama de corrupción, asesinatos y manipulación de autopsias que lleva cuatro años denunciando desde un canal de Youtube Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández.

Denuncia una supuesta red de corrupción política, policial y judicial para esconder un millar de asesinatos perpetrados en el Estado español por motivos económicos o políticos, que con la complicidad de forenses se han hecho pasar por accidentes, muertes por enfermedad o sobredosis. Precisamente la muerte de Javier Royuela Samit, hijo de Alberto y hermano de Santiago, hallado sin vida el 29 de mayo de 1993 en el parque de la iglesia de Sant Pau del Camp en Barcelona, ​​sería uno de esos asesinatos que los Royuela dicen que se taparon. Evidentemente es legítimo y comprensible que un padre desee remover cielo y terra para aclarar la muerte de un hijo. Pero la trama que denuncian resulta a mi parecer nada creible.

En los vídeos que tienen una media de diez mil visualizaciones, después apuntar a los ex fiscales y José María Mena y Carlos Jiménez Villarejo y a la ahora ministra de Defensa Margarita Robles, tienen también como objetivo al concejal de Vic Josep Arimany Manso, que fue director del Instituto de Medicina Legal de Cataluña, a la que atribuyen haber manipulado cientos de informes de autopsias, a cambio de dinero o favores. 

Pese a la poca credibilidad de los hecho que se denuncian  en los vídeos y en los documentos que cuelgan en la el blog, el Centro Criptológico Nacional (CCN), que depende del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), ha puesto bajo su radar las teorías conspiranoicas de los Royuela. Teorías que algunos han comparado con el grupo QAnon de Estados Unidos, que hace un año lideraron el asalto al Capitolio, convencidos no sólo de un supuesto pucherazo electoral sino que éste había sido dirigido por un grupo selecto en el que estaban los Obama, los Clinton, determinados financieros de Wall Street y el magnate judío George Soros, a los que acusaban de beber sangre de niños blancos en sus orgías.

Las denuncias vertidas desde el llamado Expediente Royuela están siendo ignoradas por la mayoría de medios informativos e instituciones judiciales ganándose tan sólo el apoyo del juez  Fernado Presencia, juez que ha sido condenado por corrupción y ha sido denunciado por la Audiencia Nacional por usar documentos supuestamente falsos difundidos por el Expediente Royuela para acusar a la fiscal general del Estado, Dolores Delgado, y al expresidente José Luis Rodríguez Zapatero de formar parte de la tram criminal denunciada por los Royuela. 

 Pero ¿quiénes son los Royuela? Alberto Royuela, el padre, fue miembro del grupo Guardia de Franco y se le vinculó con algunos de los hechos más oscuros de los años de la transición ocurridos en Barcelona en los que participaron miembros de los servicios secretos del SECED que querían detener el cambio que vivía España. Desde el atentado contra la revista El Papus hasta el jamás aclarado asalto al Banco Central, que no sabemos si lo hicieron guardias civiles o un grupo de “chorizos, macarras y anarquistas” como se afirmó después. A finales de los setenta y primeros de los ochenta se atribuye a Alberto Royuela haber ayudado a refugiarse en España a miembros de dicha Internacional Negra, sobre todo fascistas italianos y latinoamericanos. Pero Alberto Royuela no fue condenado por ninguno de dichos casos.

Pero lo que llevaba entonces de cabeza a las autoridades judiciales en Catalunya era su ocupación como subastero que combinaba con la de técnico de la compañia de electicidad, FECSA. Los subasteros eran unos grupos que tenían el control de las subastas en los juzgados, sobre todo de coches, pisos, naves industriales y terrenos, que para pagar las deudas de sus propietarios habían sido embargados y se ponían a subasta. Subastas que eran públicas y a las que podía concurrir cualquier ciudadano. Pero estos grupos de subasteros impedían con métodos poco ortodoxos que alguien ajeno a ellos pudiera hacerse con la propiedad de lo que se ofrecía en la subasta en sede judicial, cuando a ellos les interesaba. 

Previamente al inicio de la subasta decidían quién de ellos se lo quedaba y a qué precio. Y si alguien ajeno a estos clanes intentaba legítimamente pujar para hacer suya la propiedad del determinado vehículo o piso, los subasteros lo impedían ofreciendo un importe mucho mayor. Y como explican las crónicas de sucesos de aquellos años, muchas veces cuando alguien conseguía en subasta algo sin el visto bueno de dichos subasteros, al poco tiempo posiblemente se arrepentía. Y mientras muchas de las implicaciones en hechos oscuros de la Transición en las que atribuyen la participación de Alberto Royuela, sobre quien hay muchas detenciones confirmadas, pero ninguna condena sentenciada, no ocurre lo mismo con sus hijos. 

Así Santiago, el autor de los vídeos del Expediente Royuela, ha sido condenado varias veces. Fue condenado a seis años de cárcel junto con quien después sería dirigente de Plataforma por Cataluña, Carlos Francisoud, por colocar con otros miembros del Moviment Patriòtic Català-El Timbaler de Bruc, un artefacto el 3 de marzo de 2001 en las Cotxeres de Sants, donde se hacía un concierto del cantante vasco Fermín Muguruza. En 2013 Santiago fue condenado junto a su hermano Mauricio a dos años y medio de cárcel por las agresiones o palizas que perpetraban miembros de los Casuals de los Boixos Nois, sentencia que sería ratificada por el Tribunal Supremo. Los Casuals hacían extorsiones a empresarios y clubs de ocio. Sorprende de este grupo, los Casuals, que se movieran en el entorno de los Boixos Nois del Barça, inicialmente independentista, cuando la mayoría de sus miembros se les conocía como miembros de las Brigadas Blanquiazules. Y Santiago también fue condenado a prisión por golpear con su teléfono móvil a otra persona en una subasta.

Tanto el padre, Alberto, como Santiago y otros de los hijos ayudaron a Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya y uno de los hijos Royuela creó la web de Plataforma per Catalunya. Y fue Mauricio Royuela Samit uno de los que creó hace cuatro años y medio la sociedad Roycoa, con sede en la calle del Camp, número 17, de Barcelona, ​​sobre General Mitre, donde se ubicó el centro ultra Club Empel, ubicado enfrente de la sede barcelonesa de Vox, donde acuden sus militantes y dirigentes y se realizan actos del ámbito españolista social patriota. 

Mañana se verá si más allá de los miles de seguidores que siguen su canal de Youtube,  si tendrá seguidores reales, sea de los grupos de la ultraderecha como España 2000 y el canal Estado de Alarma de Javier Negre que le darán su apoyo, sea de los círculos conspiranoicos, y acudirán a la manifestación.  

                     

Santiago Royuela Samit y su padre Alberto Royuela Fernández, promotores del denominado Expediente Royuela

Vídeo de la convocatoria de mañana

Presentació del llibre "Els ultres són aquí" a Moià amb Quico Sallès i Josep Font

Aquest vespre s'ha presentat el llibre "Els ultres són aquí" a Can Carner a Moià, acte al que han assistit 45 persones. 

En primer lloc ha intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras que ha lloat la tasca de divulgació que fa el llibre. Tot seguit Josep Font de l'Associació Modilianum, revista La Tosca, ha fet una presentació de la meva persona i del llibre. A continuació el periodista Quico Sallès s'ha explaiat comentant el llibre, que tal com es narra i s'entrellaça tot ha dit que enganxa i li recordava una sèrie de Netflx en la que al final tot encaixa, donat que molts ultres que apareixen de en els primers capítols parlant de Fuerza Nueva o després de Plataforma per Catalunya, després els trobem a Vox. Sallès ha aportat informacions i percepcions de com va fer Vox el salt a les instucions els anys 2018 i 2019, ja que ell va fer els seguiment d'algunes campanyes electorals del partit ultra, com la de les eleccions andaluses de desembre de 2018 quan van antrar per preimera vegada en un parlament a l'Estsat espanyol. 

A mena de conversa amb el Quico, jo he explicat el procés de creació del llibre, aturant-me en alguns moments i episodis, reflexionant com Vox ha entrat a les institucions, sent el no a l'estat autonòmic, el rebuig a la immigració, l'oficialitat del català i a lleis com la del matrimoni homosexual o l'avortament, alguns els seus eixos principals. A diferenència de Madrid i altres llocs de l'Estat que Vox s'ha nodrit d'exmilitants del PP desencantats amb Mariano Rajoy, a Catalunya el nucli dirigent de Vox i molts dels seus diputats, com Jorge Buxadé, Mónica Lora, Joan Garriga Domenech, Juan José Aizcorbe o Juan Carlos Segura Just, provenen de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente de la Juventud o Plataforma per Catalunya. Sallès ha explicat algunes anècdotes sobre el sorgiment de Vox, i del judici del Procés que ell va cobrir on coincidia amb Javier Orgea Smith. 

Molt agraït al Quico Sallès i al Josep Font per presentar-me el llibre!       

                                          

 L'alcalde de Moià Dionís Guiteras obre l'acte

                                              

Josep Font de l'associació Modilanum, revista La Tosca presenta el llibre i l'autor

                                                                

Quico Sallès

                                                       

                                                                                         

                                               

                                              

                                          

 

Crònica de l'acte a Nació Digital, Nació Manresa

 

Mor l'advocat ultra, Esteban Gómez Rovira, que va recórrer la política lingüística de la Generalitat, milità a Frente Nacional, Juntas Españolas, Agrupació Ruiz Mateos i PxC, defensor de Josep Anglada, i va tenir de deixeble en el bufet a l'ara diputat de Vox, Juan José Aizcorbe

 

Gómez Rovira i Josep Anglada

La nit del 23 al 24 de febrer de 2021, en la que es complien 40 anys de l’intent de cop d’estat del 23-F, ha mort a Barcelona a causa del Covid-19, a l’edat de 84 anys, l’advocat ultra Esteban Gómez Rovira, que es va donar a conèixer els anys vuitanta i noranta per interposar nombrosos recursos contra la immersió lingüística a l'escola i contra la política lingüística de la Generalitat. Va militar, col·laborar i ser candidat de diversos partits i grups d’ultradreta.

Nascut a Madrid el 13 de setembre de 1936 durant la Guerra Civil, s’establí a Barcelona el 1979, i va viure la normalització i l’ús del català com una agressió a la seva persona i als seus fills, iniciant una creuada judicial contra la Generalitat en un moment que el PP no qüestionava la política lingüística aprovada per unanimitat pel Parlament. Per aquest motiu patí diversos intents d’atemptats amb paquets bomba enviats per Terra Lliure, un el 24 de desembre de 1987, i un altre el 30 de setembre de 1994, en el seu domicili i despatx del carrer Rocafort de Barcelona. I no va ser el PP, sinó Ciudadanos qui va continuar a partir de 2006 des del Parlament de Catalunya la seva lluita.

 

Amic i seguidor de Blas Piñar, l’any 1989 va anar de número dos a la candidatura al Parlament Europeu del Frente Nacional, que encapçalava Blas Piñar. Llista en la que en el número 16 hi anava el llavors jove advocat que treballava al seu bufet, l’ara diputat de Vox, Juan José Aizcorbe, i en el 26, Josep Anglada.  Gómez Rovira va treballar per aconseguir unir les Juntas Españolas i el Frente Nacional, del que a la xarxa hi ha aquest vídeo en que intervenen Aizcorbe i Gómez Rovira. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 Gómez Rovira encapçalà la candidatura de l’Agrupació Ruiz Mateos, anant Josep Anglada en el número 7. El novembre de 2006 encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya de la coalició Plataforma Adelande Catalunya, que van formar Alternativa Española (AES) i Democracia Nacional. Anglada, que era regidor de PxC a Vic no s'hi va sumar, però de número 7 de la candidatura hi anava Jesús Acosta Elías que el 2021 serà diputat de Vox al Parlament.

Va col·laborar amb Josep Anglada, portant-li la defensa en nombrosos judicis i plets, entrant a militar a Plataforma per Catalunya de la que es donà de baixa l’octubre de 2010, amb motiu de la disputa amb el Secretari General, Pablo Barranco, que fou exclòs dels set primers llocs de la candidatura al Parlament de Catalunya, a qui Gómez Rovira recolzava.
Els últims casos mediàtics de Gómez Rovira va ser una una denúncia interposada fa onze mesos contra el president del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), José Félix Tezanos i una denúncia contra la consellera de Salut Alba Vergés i Quim Torra per no acceptar fer un hospital de campanya per malalts de Covid amb llits de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. La Covid-19 ha sigut la causa de la seva mort.

         El diputat de Vox, Juan José Aizcorbe, es formà i treballà en el bufet de Gómez Rovira, amb qui compartí militància als Frente Nacional, Juntas Españolas i altres grups.   

Juan José Aizcorbe, dret parlant, en imatge del vídeo de l'acte de Juntas Españolas i Frente Nacional de 1989 en el que també intervé Gómez Rovira, segon per la dreta

                           

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fallece, muere, necrológica, fallecimiento, abogado, Covid-19, Covid,19, coronavirus, Clínica Quirón, inmersión lingüística, bilingüismo,escuela catalana, discriminación, escola, español, castellanano, derecho, padres,

LA FI DE LES SET VIDES POLÍTIQUES, D'UN GAT VELL. Escric a El 9 Nou que Josep Anglada deia que tenia més vides que un gat i sempre queia dempeus. Però la condemna, que encara no és ferma, que l'obliga a tornar 180.000 als seus antics companys de PxC, dictada després de la inhabilitació de fa un any, pot ser el seu final polític

Xavier Rius Sant, periodista
El 9 Nou, dilluns 11 de maig de 2020
Llegir l'article a El 9Nou 

Josep Anglada, que va ser molts anys cap de la segona força política de Vic, sempre em deia que era gat vell i queia dempeus i que tenia més vides que un gat. I els que hem seguit la seva trajectòria hem comprovat com judicis que semblava que tenia perduts, finalment els guanyava. I fets que succeïen al voltant de la seva persona que a altres polítics haguessin significat la fi de la seva carrera, a ell no l’afectaven.

Va crear Plataforma Vigatana l’any 2001 sense un ideari clar, més enllà del no a la immigració. Però de seguida va trobar gent amb un projecte similar, com el pediatra del Vendrell, August Armengol, i va crear Plataforma per Catalunya. Les manifestacions a Premià l’any 2002 contra una mesquita, li van donar els minuts de glòria a TV3 suficients per donar-se a conèixer, no com el franquista deixeble de l’ultra Blas Piñar, sinó com el català disposat a defensar la gent de casa. I un cop entra a l’Ajuntament l’any 2003, aprofita la conjuntura numèrica de l’alcalde d’Unió, Jacint Codina que, amb deu regidors n’hi cal un més per la majoria necessària pel dia a dia, i enlloc d’apostar per la geometria variable, se serveix d’Anglada per ser onze, atorgant-li una capacitat d’influència que no tindrà cap altra grup de l’oposició. I en un context que sovint les relacions entre l’alcalde i els regidors de CDC que són al govern no sempre són fluides, molts veïns quan tenen un problema, enlloc d’anar al regidor o el tècnic de l’àrea, s’acostumen a anar a Anglada que  trucarà a l’alcalde i resoldrà la queixa. L’amenaça de fer sortir al carrer a més gent que la que es va manifestar a Premià contra la mesquita, fa que Codina aconsegueixi que una església cristiana pentecostal d’immigrants que ja ho té tot a punt per obrir i els permisos en regla, “voluntàriament” renunciï a fer-ho.

Quan plega Codina el 2007 i quedar-se Unió sense cap de llista, Duran Lleida porta a Vila d’Abadal a Vic, que en la presentació de la candidatura li fa el millor favor a Anglada. Així l’alcaldable dirà que “Vic ha sigut generosa donant els mínims vitals als immigrants, però ara hem de fer que compleixin els deures”. Afirmació que no és més que una legitimació del que diu Anglada, que als immigrants se’ls hi dóna tot i de franc. La llista de CiU baixarà i Anglada puja. Quatre anys després vindrà l’ascens a 5 regidors. I la destitució que li fan els seus, al més estil operació Valquíria, desactivant-li minuts abans els comptes de correu electrònic, Facebook i Twitter per tal que no pugui maniobrar quan es faci públic la destitució, mostra que els mètodes que tant se li critiquen a ell, també eren els propis dels seus regidors. El demés, ja és prou conegut, amb l’estocada de fa un any  de la condemna d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, que va avortar la seva possible continuïtat a l’Ajuntament, perjudicant al seu nou partit, Som Identitaris, que només va obtenir representació a Manlleu

El passat dimarts el Jutjat de Primera Instància número 5 de Vic va fer pública una sentència per la que condemna a Anglada a retornar 180.679 euros que  abans de ser destituït, va traspassar dels comptes de Plataforma per Catalunya als de Plataforma Vigatana, que només controlava ell. El text de la sentència mostra el galimaties econòmic de com funcionava el partit. L’entrellat de la qüestió és que Anglada, sense que ho sapiguessin els altres membres de PxC fa diverses transferències des dels comptes de PxC als de Plataforma Vigatana on acaben els diners de la subvenció que rep PxC pels 67 regidors aconseguits el 2011 o la part de les assignacions mensuals que reben cada mes els regidors dels seus respectius ajuntaments.  PxC acusarà a Anglada de quedar-se’ls per viure i per comprar-se un Mercedes. I Anglada ho justificarà davant el jutjat al·legant que els diners van anar per pagar un préstec personal de 75.000 euros a nom d’ell que li va fer el partit ultra flamenc, Vlaams Belang, un altre sense cap mena de contracte del FPO austríac de 100.000 euros arribat com a les pel·lícules en un maletí, un tercer préstec de 12.500 euros del British National Party, i un quart préstec a un militant de Vic. Anglada també al·legarà que va destinar prop de 30.000 euros per pagar els deutes a la Seguretat Social de Plataforma por Madrid, primer intent d’exportar la marca a l’Estat espanyol que va acabar com el Rosari de l’Aurora i el seu promotor és ara a la presó per matar i esquartera una dona. I els únic pagaments de deutes que la sentència reconeix provats que Anglada va fer amb diners traspassatS a comptes de Plataforma Vigatana, és precisament el deutes a la Seguretat Social de l’experiment madrileny perquè evidentment hi ha els comprovants. I per això la sentència estipula que Anglada ha de retornar a PxC la quantitat de 180.679 euros. Fora de l’Ajuntament i amb l’espasa de Damocles d’haver de respondre amb el seu patrimoni a aquest deute, tot fa pensar, sense que qui això signa desitgi cap mal en l’àmbit personal a ningú, que un gat encara que tingui moltes vides, algun dia també li arriba el seu final.

Xavier Rius Sant, periodista

EL JUTJAT DE VIC CONDEMNA A ANGLADA A TORNAR 180.679 EUROS QUE VA RETIRAR DE PLATAFORMA PER CATALUNYA ABANS DE SER EXPULSAT. Tot i que PxC va suspendre la seva activitat el febrer de 2019 per entrar part del seus membres a Vox, va mantenir legalitzat el partit per continuar legitimat en els plets contra el seu fundador

         

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció númeo 5 de Vic, Secció Civil, segons una sentència notificada avui, ha estimat la demanda interposada pel partit polític Plataforma per Catalunya contra el seu fundador, Josep Anglada, per apropiació de 180.679 euros del partit que ell va transferir al partit llavors congelat o inactiu, Plataforma Vigatana, que només controlava ell. Quantitat que hauran de retornar solidàriament Josep Anglada i el partit Plataforma Vigatana, a Plataforma per Catalunya. La sentència ara es pot recórrer.
Plataforma per Catalunya va suspendre la seva activitat el febrer de 2019, després de la derrota electoral de les anteriors municipals, per integrar-se part dels seus membres a Vox. Però va mantenir l'estructura legal per poder continuar personada en aquest procés. I un cop acabin aquets litigis, es dissoldrà legalment com a formació política, quedant potser com a fundació o entitat social.

Quan el febrer de 2014 Anglada fou destituït per l'Executiva de PxC del càrrec de president del partit i després expulsat, es va justificar argumentant diverses irregularitat econòmiques com que Anglada s'havia apropiat de la subvenció de 80.000 euros cobrada per haver obtingut 67 regidors el maig de 2011,  o haver-se comprat un vehicle Mercedes amb diners del partit.

La sentència detalla que Anglada abans de la seva destitució va transferir diners de PxC al partit precursor de PxC, Plataforma Vigatana, que continuava existint legalment, però inactiu des de 2002. Així es detalla una transferència de 40.000 euros del 30 de novembre de 2010, una altra del 19 de març´de 2013 de 5.454 euros i una de 84.613 euros del 21 d'octubre de 2013. A més a més hi ha la compra d'un vehicle Mercedes a nom d'Anglada d'un import de 34.638.000 euros. I més enllà del galimaties de diners que anaven d'un compte a altra i manca de justificacions de les transferències, la sentència falla que Anglada es va apropiar o transferir a Pltaforma Vigatana una quantitat de diners de PxC que podria ser superior als 180.679 euros demostrats. 

Anglada va al·legar que s'havien destinat els diners a pagar els préstecs que va rebre PxC del FPO austríac (100.000 euros), del Vlaams Belang flamenc (75.000 euros) del British National Party (no queda clar si 12.500 euros o més) i d'un militant del partit, Josep Maria Jordana. El préstec del Vlaams Belang flamenc va ser un préstec personal a la persona de Josep Anglada i el de FPO austríac va ser en metàl·lic, crec en negre. La sentència sí que reconeix que unes tranferències van ser per pagar el deutes a la Seguretat Social de Plataforma por Madrid, que liderada César Román, ara la la presó,  conegut anys més tard com "el Rey del Cachopo". El fet que els comptes de PxC fossin embargats pels deutes de Plataforma por Madrid, va embolicar encara més la gestió econòmica donat que sembla que Anglada va posar als comptes de Plataforma Vigatana diners de PxC per tal que no anessin a pagar els deutes de Román.    

Però la sentència conclou que  "de la valoració conjunta de les proves practicades, no pot sinó concloure que aquests documents no proven que el senyor Josep Anglada destinés els diners de Plataforma Vigatana per pagar préstecs de PxC (...) La actuació del senyor Josep Anglada va causar un indubtable perjudici econòmic a PxC, que va patir una pèrdua patrimonial i es va veure impossibilitat per gestionar comptes bancàries que no tenien altra raó de ser que la utilitat de l'propi partit. Per això "Plataforma Vigatana i el senyor Josep Anglada Rius hauran d'indemnitzar, de forma solidària, a Plataforma per Catalunya, en la quantitat de 180.679,06 euros"

He intentat infructuosament saber el punt de vista d'Anglada sobre aquesta condemna. Sentència és el segon cop judicial important que pateix Anglada, donat que ara fa un any, en plena campanya electoral en que ell es tornava a presentar a les eleccions municipals a Vic, en fer-se ferma una condemna d'inhabilitació a presentar-se a càrrec públic, 

va ser exclós de la llista que ell encapçalava

 Vídeo d'unes declaracions d'Anglada en acabar un Ple Municipla a Vic on respon a les preguntes sobre les irregularitats econòmiques
  

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 3 DE REUS RATIFICA OBERTURA JUDICI ORAL A L'ANTIGA CÚPULA DE PxC PER DELICTE D'ODI PER LA CÒPIA DEL FALS XEC DE 4000 EUROS QUE SUPOSADAMENT REGALAVA LA GENERALITAT A CADA INMIGRANT, QUE VA INCLOURE EN LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011. Joan Garriga (ara Juan) i Mònica Lora són ara els màxims responsables legals de Vox a Catalunya, mentre que Josep Anglada que va ser expulsat de PxC, lidera Som Identitaris

Tal com ja anunciava aquí fa uns mesos, el cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar  l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.

Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiència de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici.
El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada inmigrant". 

Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la Gestora, Mónica Lora. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit.  Després de l'expulsió d'Anglada PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. No forma part de la gestora de Vox  l'ex numero del MSR Jordi de la Fuente, que també ha agafat un important protagonisme dins de l'equip de Vox Barcelona.

   

Explico a NacióDigital que l'Executiva Nacional de Vox, dissol el Comité Executiu Provincial de Barcelona i de Lleida i nomena unes gestores de 5 membres, que a Barcelona està presidida per Juan Garriga, exmembre de PxC i cosí del diputat Ignacio Garriga, i l'exsecretària general de PxC, Mónica Lora com Secretària-Tresorera. Caldrà veure qui va de número 2 a les llistes al Congrès, en no repetir Juan José Aizcorbe, que va ser escollit regidor de Pozuelo de Alarcón. Queden fora de la gestora de Barcelona els membres de l'Executiva provincial enfrontats amb Abascal, que no van estar d'acord amb les llistes municipals amb gent de PxC que van portar al fracàs de treure cero regidors a la província. També es nomenen gestores a Valladolid, València, Navarra, Osca, Leon i Albacete

Llegir a NacióDigital, actualitzat divendres 4 d'octubre de 2019

Xavier Rius Sant

No era cap secret que després de les tensions per les llistes a les eleccions municipals a municipis com Mataró o L'Hospitalet, en les que els coordinadors de Vox van ser desplaçats de les candidatures municipals per posar exdirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), i del fracàs a tota la província de Barcelona on Vox no va obtenir cap regidor, la majoria de membres del Comitè Executiu Provincial -propers a Javier Ortega Smith- van intentar o amenaçar de dimitir. 

Aquesta tarda els militants de Vox diverses províncies, entre les que hi Barcelona i Lleida, han rebut un mail de Tomás Fernández Ríos, Vicesecretari d'Organització, comunicant la dissolució de l'Executiva Provincial i la creació d'una gestora provincial que afrontarà el nou periode electoral. Gestores que no podran fer les llistes al Congrés i Senat del 10 de novembre, ja que aquestes les fa l'Executiva Nacional.

A Barcelona s'ha dissolt el Comitè Executiu Provincial i, prescindint de tots els membres de l'antiga Executiva com Lola Martín, Luis Amador, Francisca Soler, Amanda Puiggros o José Manuel Arias, que eren propers a Ortega Smith i contraris al poder dels ex-PxC, s'ha nomenat una gestora amb ex-PxC i partidaris d'Abascal. 

L'exresponsable Jurídic de Plataforma per Catalunya, Juan Garriga, cosí del diputat Ignació Garriga, serà el president de la gestora barcelonina. L'advocat de l'equip jurídic de Vox, Juan Cremades, vicepresident. I l'exsecretària general de PxC, Mónica Lora, Secretària-Tresorera.  Andrés Bello i Gerardo Sánchez seran vocals. 

Ara caldrà veure a qui posa l'Executiva Nacional com a número dos de la llista al Congrés dels Diputats, darrera del diputat Ignacio Garriga. L'anterior número 2, l'empresari Juan José Aizcorbe, no repetirà en haver sortit escollit regidor de la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón. Sembla probable que la número dos sigui Mónica Lora. A les eleccions d'abril Vox va obtenir a la demarcació de Barcelona 111.810, un 3,6 % dels vots, resultant escollit l'hispanoguineà ultracatòlic, Ignacio Garriga. Caldrà veure si aconsegueix mantenir l'escó, donat que si hagués obtingut dotze mil vots menys, s'hagués quedat fora.

I si a la gestora de Barcelona s'hi ha posat a partidaris d'Abascal, la gestora de Lleida s'ha format amb partidaris d'Ortega Smith. Així Antonio Ramón López Gómez será president, Gregorio Gálvez vicepresident, Gloria Rico, secretària tresorera, l'ex dirigent de PxC, Eduard Pallarola, vocal, i Sandra Roig, vocal. També s'han dissolt les executives i nomenant gestores a Valladolid, València, Navarra, Càceres, Osca, Leon i Albacete.  
A València va dimitir fa uns dies el president de l'Executiva Provincial, el diputat autonòmic José María Llanos, enfrontat amb el sector de Juan García Sentandreu, advocat fundador de Coalició Valenciana,  i expresident del GAV (Grup d'Acció Valencianista) i portaveu de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia.

Actualitzat, dissabte 5 d'octubre: Juan José Aizcorbe, regidord e Pozuelo de Alarcón sí que repetirà de número 2 per Barcelona.

 Juan Garriga, ex dirigent de PxC, president de la gestora de Barcelona

Juan Cremades, Vicepresident de la gestora de Barcelona, al judici del Procés al Tribunal Suprem

Mónica Lora, exSecretària General de PxC, Secretària-Tresorera de la gestora de Vox a Barcelona

-------------
NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, articúlo, article,

DANIEL CLEMENTE, FINS FA UNS DIES COORDINADOR DE VOX DE L'HOSPITALET, DEIXA EL PARTIT I LAMENTA EN UN CARTA PÚBLICA QUE AMB L'ENTRADA FA 3 MESOS DE DIRIGENTS DE PxC AMB EL SUPORT DE JORGE BUXADÉ, AL QUE QUALIFICA DE "CÀNCER DE VOX", ALGUNS ES SERVEIXEN DE VOX PEL SEU PROPI BENEFICI. Clemente ja va dimitir de coordinador fa uns dies quan es va nomenar a Plablo Barranco, Vicepresident de PxC, cap de llista a L'Hospitalet i es va fer la llista amb moltes persones que segons ell no tenien cap vincle amb L'Hospitalet. Quelcom semblant va passar a Mataró quan es va destituir al coordinador del Maresme, J M Pérez, i va agafar el control del partit la secretària general de PxC, Mònica Lora

Daniel Clemente, fins fa uns dies coordinador de Vox de L'Hospitalet, que va dimitir del seu càrrec fa deu dies per la manca d'entesa amb les persones segons ell alienes a L'Hospitalet que van ser designades per ocupar els dos primers llocs de la llista, relegant-lo a ell de número 3, i amb altres membre de la candidatura que, segons ell, no tenen vincles amb L'Hospitalet, s'ha donat de baixa de Vox, segon explica en un carta feta pública aquesta tarda que reprodueixo a sota. 
Clemente, que anava a la llista provisional de la candidatura al Congrés del Diputats, va despareixer de la llista quan es van publicar al BOPB les candidatures definitives, i va ser relegat al tercer lloc a la candidatura de les municipals a L'Hospitalet, posant-se de número 1  al fins llavors vicepresident de PxC, Pablo Barranco, del que Clemente diu que, com la majoria de membres de la llista, no té vincles amb L'Hospitalet. 

Aquesta crisis es semblant a la que s'ha viscut a Mataró, quan va dimitir el coordinador del Maresme, José M Pérez, i la secretària general de PxC, Mónica Lora, va ser nomenada cap de llista a Mataró. 
De fet les negociacions entra la direcció de PxC i Vox per dissoldre Plataforma i entrar els seus membres a Vox,  no es van desencallar fins que Vox va garantir que determinats dirigents de PxC, podrien encapçalar lles llistes a les municipals a municipis on semblava possible obtenir regidors. Lora ho va fer a Mataró on és regidora de PxC, desplaçant al coordinador de Vox, José María Pérez, i Pablo Barranco a L'Hospitalet de Llobregat, desplaçant a Clemente. A altres municipis s'han produït dimissions de coordinadors locals pels mateixos motius.

"Yo Daniel Clemente Ávila, hasta el 7 de mayo coordinador de VOX en Hospitalet, día que presenté la dimisión, me doy hoy de baja del partido renunciando también a otros cargos provinciales.
Doy las gracias a todos los que me habéis acompañado y a todos los que hemos hecho grande este partido en la ciudad. Son muchos los grandes momentos, así como grandes las personas encontradas por el camino.
Cuando entré en esta aventura, a finales de 2017, éramos tan solo dos afiliados en el municipio; a finales de abril éramos ya más de 60, y un buen equipo de trabajo detrás. Hospitalet siempre ha sido un referente en Barcelona en el buen hacer de las cosas, la buena organización y en el hecho de que llenamos cada acto que hemos celebrado. Hemos hecho desde los cimientos hasta la azotea.
Ahora y a pesar de este esfuerzo, algunos me quieren echar a patadas, otros me quieren ver muerto, y soy continuamente menospreciado, ninguneado, traicionado e insultado.
Para muchos VOX es una herramienta para España, para otros, recién llegados, es solo una herramienta para su propio beneficio. Y si resulta que a estos últimos el partido los coloca a dedo para que manden, VOX deja de ser VOX, ya que VOX es 'la voz del pueblo'.
Desde la disolución del partido Plataforma per Catalunya (PxC) en febrero y traspase de sus militantes a VOX, VOX no ha vuelto a ser lo mismo en Barcelona. Los integrantes de PxC, de la mano de Jorge Buxadé (del Comité Ejecutivo Nacional, pero a la vez el cáncer de VOX), tuvieron carta blanca de hacer y deshacer según sus intereses. Desde entonces los equipos locales y provinciales nos vimos apartados de todo, no éramos escuchados y pasamos a ser un cero a la izquierda.
Mi baja no será la última, pero tampoco ha sido la primera. De hecho la lista de afiliados en Hospitalet ya baja mucho más que sube. Y habrán más bajas antes del verano. Me pidieron que aguantara hasta después de las elecciones pero no puedo más con este calvario personal que estoy sufriendo y que nadie sabe. Creo que no me lo merezco, como también creo que el tiempo pone a cada uno en su lugar.
Sin más dilación, me despido de vosotros como afiliado y como vuestro coordinador, pero no me despido como persona, pudiendo contar conmigo para lo que necesitéis.
Un afectuoso saludo,
Daniel Clemente.


      

 Jorge Buxadé

14 MEMBRES DE L'EXECUTIVA DE PxC DE 2011 SERÀN JUTJATS A REUS PER LA PROPAGANDA DE DE LES MUNICIPALS D'AQUELL ANY. Ara PxC està inactiva o dissolta, i part dels seus membres han entat a Vox, altres a SOM Identitaris amb Anglada, i altres ja no militen enlloc. Els membres de l'Executiva de 2014 estan també imputats per la sustracció dels comptes de mail, twitter i Facebook d'Anglada i Marta Riera i reenviar a terceres persones mails privats. Aquestes imputacions, sobretot la segona, podria condicionar que certs exdirigents de PxC siguin caps de llista de Vox en aplicació del codi ètic del partit. L'advocat de Reus, Hilal Tarkou, ha denunciat al persident de Vox, Ortega Smith, per declaracions seves que incitarien a l'odi cap els musulmans.

El cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 9 d'abril el Jutjat número 3 de Reus va decretar l'obertura del judici oral per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.

Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiencia de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici

 

Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha els ara membres de Vox Mónica Lora, David Parada, Juan Garriga, Nacho Mulleras, Eduard Pallerola i Miguel Ángel Chiquillo. També l'ara retirat de la política, Daniel Ordóñez, i l'encara regidor del Vendrell, August Armengol, que no ha entrat a Vox i sembla que tampoc serà a la candidatura de SOM Identitaris.  

Alguns d'aquests, per ser membres de  l'Executiva de PxC l'any 2014, estan també procesats en una altra causa relativa a la difusió i reenviament a terceres persones de mails privats de la regidora Marta Riera i Josep Anglada. En concret, els ara membres de Vox, Juan Garriga, Mónica Lora, Eduard Pallerola, David Parada i Nacho Mulleras eren membres de l'Executiva de PxC el febrer de 2014 i van participar en la reunió en la que van destituir Josep Anglada al que, moments abans de destituir-lo, li van canviar les contrasenyes del seus comptes de mail, twitter i facebook   i dies més tard van reenviar a diverses persones correus personals o íntims d'Anglada i de la regidora de Vic i Secretaria de Presidència de PxC, Marta Riera. El fet d'estar imputats, segons com s'interpreti el codi ètic de Vox podria impedir que fossin candidats de Vox, segons el codi ètic del partit. 
D'altra banda l'advocat Hilal Tarkou Lahimi, president de "Watani-Asociación de Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo", ha denunciat en el Jutjat de Guàrdia de Reus al Secretari General de Vox, Javier Ortega Smith per un suposat delicte d'incitació a l'odi tificat en l'article 519 del Codi Penal, per diverses manifestacions fetes per ell contra els musulmans.
Hilal Tarkou ha patit els últims mesos tres atacs, pintades o llençament d'excrements de porc a la porta de casa seva i del seu despatx.

Hilal Tarkou a les portes dels Jutjat de Reus

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell

Vídeo de la xerrada sobre l'ascens de la ultradreta del 14 de febrer de 2019 a Sabadell, organitzada per l'Entesa-Crida per Sabadell, sense les preguntes i intervencions del col·loqui posterior

 Imatge de l'acte

Altres vídeos mus de xerrades, presentacions o entrevistes, clica

VOX XUCLA EL QUE QUEDA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució per permetre una entrada en bloc dels seus membres al partit d'ultradreta, satisfent així les exigències d'Abascal i Ortega Smith

Xavier Rius Sant, Nació Digital 15 defebrer de 2019

 Plataforma per Catalunya formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució. El partit creat l’any 2002 per Josep Anglada a Vic, que el 2010 va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i que el 2011 va obtenir 67 regidors arreu del país, celebrarà a porta tancada a Mataró un congrés extraordinari que certificarà la seva desaparició. L'objectiu, facilitar l’entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.
Tot i que la Secretària General  de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la  voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.

 Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament. 
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià  i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.
El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany. 

I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.

La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes de si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.

Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.

El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.

Llegeix el comunicat de PxC 

 

ACTUALITZAT! : PxC No es va dissoldre el març de 2019, sinó el gener de 2021, quedant José María Lora Pastor, pare de Mónica Lora com president i María Elena Gestoso Sábada, parell d'August Armengol, com secretària general

PxC FARÀ EL DISSABTE 16 EL CONGRÉS PER DISSOLDRE'S COM A PARTIT, TAL COM DEMANA VOX PER FACILITAR L'ENTRADA DE LA MAJORIA DELS SEUS MEMBRES. Es mantindrà la sigla PxC com a associació per mantenir vives qüestions legals, com plets pendents amb Anglada o defensar-se en algunes causes pendents, i evitar que Anglada, fundador de Plataforma recuperi la sigla. Tot i que PxC va proposar a Vox fer coalició a les municipals, el partit d'Ortega Smith i Abascal va rebutjar-ho, obrint la porta a que entressin individulament si es donaven de baixa de PxC, o col·lectivament si dissolien el partit. Alguns exdirigents de PxC ja han entrat a Vox individualment con Dani Clemente o Joan Garriga que són coordinadors de Vox a L'Hospitalet i Barcelona-ciutat

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa dos mesos. Vox va rebutjar fer coalició (Foto: Quico Sallés)

Tal com jo ja venia anunciant aquí al blog des de primers de desembre, PxC desapareix com a partit per integrar-se la majoria dels seus membres a Vox.  Plataforma per Catalunya ha anunciat avui que el dissabte de la setmana vinent (16 de febrer) fara a Mataró el congrés per dissoldre's com a partit polític i facilitar l'entrada de la majoria dels seus membres a Vox. Si bé mantindrà viva la sigla, sigui com a fundació, sigui com associació, per conservar el seu llegat i evitar que el seu fundador, Josep Anglada, expulsat fa cinc anys de PxC, intenti recuperar la sigla i, a la vegada, mantenir l'estructura legal i el nom pels plets i judicis pendents que tenen alguns dels seus membres, sigui acusacions diverses per delictes d'odi, sigui el plet encara viu amb Josep Anglada per qüestions econòmiques. 

Si bé inicialment PxC deia que volia fer una coalició amb Vox a nivell municipal en aquells municipis que PxC té implantació, Vox ho va rebutjar i va respondre que, o bé entressin individualment aquells que es donessin de baixa de PxC, com ja han fet bastants aquests últims mesos, o que dissolguessin el partit i entressin en bloc a Vox com finalment ha passat.  L'escull, però, ha estat que PxC exigia que els regidors o dirigents de PxC dels municipis on tenen implantació se'ls garantís que anirien de número 1 a les llistes, cosa que Vox no ha fet, entre d'altres motius perquè el procediment de primàries per fer llistes l'aprovarà Vox en el congrés que farà el 23 de febrer. 

No es cap secret que el que el fet que Vox no garantís els primers lloc de les llistes a persones com Mònica Lora (regidora de Mataró) o Jordi de la Fuente al Vendrell (on semblava que plegava August Armengol que crec que ara sí que vol continuar), han demorat que PxC es decidís a dissoldre's. El dissabte passat Vox va nomenar a l'exdirigent de PxC, Joan Garriga (ara Juan) coordinador de Vox a Barcelona-ciutat. I el fa un any dirigent de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, és des de fa mesos  delegat o coordinador de Vox a L'Hospitalet.

Plataforma per Catalunya que el 2011 va obtenir 67 regidors, amb presència a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona i a la Catalunya interior, ara només té dos regidors al Vendrell (August Armengol i Joan Carrasco) amb una junta gestora que presideix l'ex-MSR Jordi de la Fuente; dos a Salt (Sergi Fabri i Sergio Concepción); un a Mataró, (la Secretària General, Mónica Lora), un al petit municipi tarragoní de Roquetes (Ramón Martí) i un (Marcos Sánchez) al gironí de Sant Miquel de Fluvià. Sense tenir regidors PxC té grups a municipis com Olot, Reus, Sant Boi de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat.

El teóricament encara Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, i l'ex-Secretari Jurídic i dirigent de PxC Joan Garriga (ara Juan), a la taula informativa de Vox a Barcelona dissabte passat. Juan Garriga (esquerra imatge) va ser nomenat diumenge coordinador de la gestora de Vox de Barcelona-ciutat.

Reprodeixo a sota el comunicat de PxC:

   

"Futuro de la actividad política de Plataforma per Catalunya (PxC)
Este sábado 16 de febrero tendrá lugar el último congreso de Plataforma per Catalunya (PxC) donde se aprobará transformar la formación en una Fundación para preservar su patrimonio, ideas y legado político.
En el actual escenario político, consideramos que PxC ya ha prestado su servicio y existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas.

 

Este año 2019 se cumplirán 17 años desde nuestra fundación en el año 2002 cuando nos dimos a conocer después de encabezar diversas  manifestaciones con más de 3.000 vecinos en las calles de Premià de Mar en contra de la construcción unilateral por parte de este consistorio de una mezquita en el centro de la población sin consenso vecinal. Después vendrían las primeras elecciones que nos llevaron de forma ininterrumpida a tener representación en diversos ayuntamientos catalanes desde 2003 hasta la actualidad, siendo la primera formación política en defender un mayor control de la inmigración,  nuevas políticas de seguridad ciudadana, y convivencia, con un programa de clara defensa de valores, tradiciones e identidad frente a los postulados globalistas. Todos juntos estuvimos a punto de entrar al Parlament de Catalunya, así como al Congreso de los Diputados en los comicios de los años 2010, 2011 y 2012, obteniendo nuestros mejores resultados en las elecciones municipales del año 2011 con 67 concejales en 39 ayuntamientos y 8 consejeros comarcales en 7 consells comarcals.

Muchas experiencias nos han curtido, muchos desafíos y ataques por defender nuestros principios. El camino no ha sido fácil pero podemos estar orgullosos de haber dejado una marca imborrable. Fuimos los primeros en hablar de la inmigración descontrolada sin tapujos, de alertar en el año 2010 del despilfarro y sectarismo de TV3. También le presentamos batalla al separatismo denunciando en los tribunales la consulta ilegal de Artur Mas en el 2014, así como a la familia Pujol donde pedimos actuar como acusación particular, así como más tarde en la denuncia contra el referéndum secesionista. No querríamos olvidarnos tampoco que fuimos los primeros en acuñar el término “casta política”, antes que otros lo utilizaran en vano, sin olvidar que hemos denunciado con energía el fundamentalismo yihadista que se estaba instalando en nuestra casa y frenamos innumerables construcciones de mezquitas en municipios donde obtuvimos representación. Hasta el multimillonario especulador globalista George Soros se acordó de nosotros, subvencionando una campaña totalmente difamatoria y torticera a través de sus fundaciones en contra de nuestras candidaturas en las elecciones municipales de 2015, tal como saldría reflejado en diversos documentos filtrados a la prensa de sus acciones en contra de las soberanías nacionales a nivel global.

Sin embargo, en el actual escenario político, consideramos que Plataforma per Catalunya (PxC) ya ha prestado su servicio, pero ahora existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas de defensa de la unidad de España, la libertad, así como la identidad de nuestro pueblo frente a cuestiones como la inmigración ilegal. Es por ello que hemos decidido proponer a nuestros afiliados la suspensión de la actividad política de PxC, concediendo a nuestros afiliados y simpatizantes libertad para tomar, individualmente, la decisión personal que consideren más oportuna.

A nivel personal, la mayoría de los miembros del Consell Executiu de PxC, así como cargos intermedios y muchos afiliados han tomado la decisión de afiliarse a VOX y contribuir con su esfuerzo a su crecimiento en Catalunya; si bien, reiteramos, dejamos plena libertad de actuación y decisión a nuestros afiliados y simpatizantes.

Dicho esto, el congreso que tendrá lugar este próximo sábado 16 de febrero planteará la propuesta de la creación de una comisión gestora para dar cobertura a nuestros concejales hasta el fin de este mandato, así como para cerrar todos los temas jurídicos o administrativos pendientes, y crear paralelamente una Fundación, o asociación civil, con el mismo nombre de nuestra formación, con el objetivo de preservar nuestro patrimonio, marcas, historia y legado político y cultural;  y formalizar la extinción de la militancia.

Consejo Ejecutivo de PxC