ORTEGA SMITH, EL PURGADOR PURGADO. La Vanguardia

Xavier Rius Sant, La Vanguardia, viernes 6 de marzo de 2026 

Ahora es Javier Ortega Smith quien, como Espinosa de los Monteros o Macarena Olona, tras estar en primera línea en Vox, ha sido apartado. Mientras Espinosa, Olona y tantos otros se fueron —digamos voluntariamente— tras ser ninguneados, Ortega está dando batalla y formalmente ya ha sido expulsado del partido al negarse a acatar su cese como portavoz en el ayuntamiento de Madrid. Por el mismo camino va José Ángel Antelo, líder de Vox en Murcia.

Pero, a diferencia de tantos otros que dieron la batalla por perdida, Ortega, desde la autoridad moral de ser el fundador del partido y quien, gracias a ejercer la acusación ante el independentismo que culminó en su papel en el juicio del Supremo, dio al partido la cuota de telediario que lo sacó de la irrelevancia, se ha negado a acatar su destitución y continúa con su escaño en el Congreso y en el Ayuntamiento de Madrid, donde otros dos concejales le apoyan.

Ortega hizo el servicio militar en la COE 13, los boinas verdes, donde forjó amistad con diversos compañeros que le acompañarán después, tanto en la Fundación Denaes como en Vox. Entre estos boinas verdes destacan Ignacio Ansaldo, entonces propietario de una empresa de jardinería, Julio Utrilla, directivo de una empresa de seguridad, y Gonzalo Padrón, directivo de una inmobiliaria. Había quienes se referían a ellos como “los jardineros”. Y se decía que de su trabajo, por ejemplo de servicios de vigilancia en urbanizaciones, aportaron fondos para Denaes y para la creación de Vox.

Incluso los partidos ubicados en la extrema derecha necesitan un funcionamiento democrático para evitar convertirse en una secta

Cuando en noviembre de 2013 Abascal, Ortega Smith y Vidal Quadras acuerdan crear Vox con vistas a presentarse a las elecciones europeas de 2014, para evitar que el gobierno de Mariano Rajoy intentase retardar su inscripción demorando los trámites para que no llegara a tiempo a dichos comicios si descubrían que Vox era la marca de disidentes del PP, Ortega encomendó a Ansaldo, Utrilla y Padrón ser quienes formalizaran el acta notarial de fundación del partido que se remitió al Registro de Partido del Ministerio del Interior, que dio por legalizada la formación el 17 de diciembre de 2013, constando Ansaldo como presidente de Vox. Y Ansaldo, ahora concejal de Vox en Madrid, se mantiene fiel a Ortega junto con la también concejal Carla Toscano. 

Hace dos meses Ortega acudió a un acto de la Fundación Atenea presidida por Espinosa de los Monteros, y algo que fue considerado por Abascal como un agravio. Puede ser una paradoja, pero incluso los partidos ubicados en el populismo y la extrema derecha necesitan para funcionar y que sus cargos públicos puedan ejercer sus responsabilidades un funcionamiento democrático y unos órganos transparentes de toma de decisiones para evitar que el partido se convierta en algo parecido a una secta. 

Vox afirmaba en su manifiesto fundacional que sus cargos orgánicos y las personas que debían encabezar las candidaturas electorales debían ser “elegidas por sufragio universal secreto, acabando así con las listas cerradas elaboradas por la cúpula a espaldas de los afiliados”. Pero después cambió sus estatutos eliminando las primarias para elegir candidatos a las elecciones y también suprimió las votaciones para designar a los presidentes provinciales, siendo ahora todos designados por el Comité de Acción Política formado por cuatro o cinco personas en nombre de la Ejecutiva Nacional. 

Ignorándose los estatutos, Vox ha pasado de tener un secretario general y tres vicepresidentes a designar a Ignacio Garriga, que vive en Barcelona y tiene el escaño en el Parlament, como secretario gsecretario general y vicepresidente único. En las últimas asambleas del partido en que se ha renovado el cargo de presidente a Abascal, nadie le ha votado, ya que se modificaron los estatutos exigiendo que quien se postule debe conseguir un número de avales telemáticos imposibles de conseguir para alguien ajeno a la dirección. Y si solo hay un candidato, que siempre es Abascal, queda proclamado automáticamente. 

Ahora muchos de los que se marcharon de Vox recuerdan que era el mismo Ortega Smith u otro ex boina verde compañero suyo, el Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos, quien remitía los mails comunicando que habían sido cesados. Por ello, la cosa no va de pugna entre ultraliberales y ex falangistas; va de si Vox es un partido con democracia interna o una organización piramidal y de culto al líder. Ortega Smith de su época de boina verde solía recordar algo que les decía su instructor: que en combate hay que prepararse para resistir, ya que todo es susceptible de empeorar Veremos hasta dónde y cómo está dispuesto a resistir quien fundó el partido.

Leer en La Vanguardia, clica

Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna

 

Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna.  Ver el programa completo, aquí

Escucha aquí algún fragmento

                  

"De Anglada a Orriols: así se forjó la nueva extrema derecha catalana". Publico esta Tribuna de Opinión en El País

 

Xavier Rius Sant, El País, 23 de enero de 2026

Junts ha entrado en pánico. Alcaldes y dirigentes de la formación que dirige desde Waterloo Carles Puigdemont saben que muchos de sus electores darán su voto en las próximas elecciones municipales a Aliança Catalana. Una preocupación que comparten los demás partidos catalanes, ya que las encuestas señalan que, de celebrarse ahora autonómicas, la formación de Silvia Orriols pasaría de 2 a más de 20 diputados. Pero para eso faltan todavía dos años y medio y antes hay elecciones municipales, en las que no sólo Junts sino también ERC y la CUP ven peligrar sus alcaldías por la irrupción de la nueva ultraderecha independentista. ¿Cómo es posible que un partido que en 2023 sólo se presentó en tres municipios ahora se vea como una amenaza que ha provocado que Junts endurezca su discurso sobre la inmigración?

Hasta 2018, España era uno de los pocos países de la Unión Europea en los que la extrema derecha no tenía una presencia significativa en las instituciones. Con una excepción, precisamente en Cataluña, donde Plataforma per Catalunya, el partido de Josep Anglada, obtuvo 67 concejales en 2011, pero fracasó en su intento de dar el salto al Parlament. Una de las causas de su declive fue que el procés desplazó el debate identitario del que se nutre la ultraderecha —si los de fuera son una amenaza para los de aquí— por otro debate también identitario: si los ciudadanos se sentían más españoles o más catalanes, si querían seguir siendo parte de España o vivir en una república independiente.

Aunque fundado en 2013, Vox fracasó electoralmente hasta que Javier Ortega Smith, ahora caído en desgracia dentro de su partido, interpuso diversas querellas contra políticos independentistas, para acabar ejerciendo la acusación en el Supremo, lo que le dio una cuota mediática sin la cual no habría salido de la marginalidad. Vox no dio el salto agitando el miedo a la inmigración ni manifestándose contra el aborto, sino gracias a la visibilidad que obtuvo ejerciendo de acusación contra el independentismo. Una independencia que Puigdemont y Oriol Junqueras mostraban como alcanzable, afirmando que tenían sólidos aliados internacionales y unas estructuras de Estado preparadas para activar la desconexión, incluso si España se negaba a negociar.

Pero el 17 de agosto de 2017, seis semanas antes del referéndum independentista, se produjeron los atentados de la Rambla y Cambrils, ejecutados por un grupo de hijos de inmigrantes marroquíes nacidos o crecidos en Ripoll y captados por un imán del que se publicarán informaciones sobre su condición de confidente de la Guardia Civil y del CNI. Y la evidencia de que unos chicos a los que todo el mundo conocía en Ripoll, hablaban catalán y se consideraban integrados habían cometido esos crímenes monstruosos afectó emocionalmente a la sociedad ripollesa. En dicho contexto se produjo el error de dar voz en la tribuna de la concentración de repulsa por los atentados que se celebró en Ripoll a Hafida Oukabir, hermana de dos miembros de la célula: Moussa, que murió en Cambrils, y Dris, que fue quien alquiló las furgonetas que iban a utilizarse como coches bomba. El 26 de agosto de 2017, ante unas 3.000 personas, la hermana de los dos terroristas hizo un parlamento en el que mostró la radicalización de estos jóvenes como un fracaso de la sociedad ripollesa, más allá de afirmar que el islam condenaba dichas acciones. Acabado el acto, muchas vecinas se abrazaron a ella, llorando y casi pidiéndole perdón, como si la culpa de la radicalización de sus hermanos fuera de los ripolleses. Pero meses después, se filtraron los audios de Hafida en los que hablaba con sus padres, a los que decía que Moussa, como buen musulmán, había seguido la llamada de Alá. Y durante el juicio se difundieron los vídeos de los jóvenes mientras fabricaban explosivos y decían en catalán “os mataremos a todos”. Y Orriols recogió el sentimiento de rabia de muchos ripolleses, quienes pensaban que los partidos y entidades de la localidad habían mostrado más solidaridad con las familias de los terroristas que con las víctimas.

Orriols, mileurista con cuatro hijas y un hijo, había creado el grupo Els Intransigents, que tenía como referente a Daniel Cardona, líder de Estat Catalá, quien afirmaba en los años veinte que “un cráneo de Ávila no será nunca como uno de Plana de Vic” y se enfrentó a Francesc Macià en 1931 porque, tras proclamar la República Catalana, dio marcha atrás y encajó la Generalitat dentro de la República Española.

Orriols sólo obtuvo un escaño de concejal en Ripoll en 2019 pero, cuatro años después, Junts, que gobernaba el municipio, se desplomó. Junts bajó a tres concejales mientras Aliança se convertía en la fuerza más votada, con seis. Aunque Junts rechazó sumarse a un Gobierno de coalición, dijo inicialmente que apoyaría la investidura de un Ejecutivo municipal liderado por ERC, con el PSC y la CUP. Pero finalmente se desdijo y, al no alcanzar la candidata de ERC la mayoría absoluta en el pleno, Orriols obtuvo la alcaldía al ser la fuerza más votada. Ya como alcaldesa, demorando el empadronamiento de inmigrantes o anunciando el castigo a conductas incívicas protagonizadas por foráneos, consiguió una notoriedad amplificada en las redes que se haría viral y de la que no habría gozado si fuese la líder de la oposición municipal.

En la campaña de las elecciones al Parlament de 2024, Orriols desempolvó su segundo argumento: que el procés fue un engaño, ya que Puigdemont, como Macià en 1931, se echó atrás. Y empezó a presentarse como la salvadora de Cataluña, tuiteando que, desde Ripoll, cuna de Cataluña, ella, que nació un 9 de octubre, día en el que el rey Jaume I expulsó a los musulmanes de Valencia liderará la liberación la nación. Y ya desde el Parlament, con intervenciones contundentes que, como cantos de sirena, son virales en las redes, intercala la frustración por la traición de Puigdemont y el rechazo a la inmigración con las críticas al wokismo y al Pacto Verde.

Xavier Rius Sant es periodista y autor de libros como Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal) y Aliança Catalana. Els nostres ultres (Icaria Editorial).

Leer en El País

LES GUERRES DE TRUMP. El Triangle, últim article de l'any

 

Xavier Rius, El Triangle, dimarts 30 de desembre de 2025

Encara no fa un any que Donald Trump torna a ser a la Casa Blanca, tot i no haver posat fi a la guerra d’Ucraïna com havia promès, ni tampoc a les d’Israel amb el veïns, afirma que ell ha acabat vuit guerres mentre ataca militarment el seu nou enemic, Veneçuela. Diu que ha posat fi a les guerres d’Índia amb Pakistan, la d’Armènia i l’Azerbaitjan, la de la República Democràtica del Congo i Ruanda, la de Cambodja amb Tailàndia, la de Sèrbia i Kosovo, el conflicte d’Egipte i Etiòpia, el d’Isarel amb l’Iran, i els d’Israel amb Gaza i el Líban. I fa uns dies tornava a dir que estava a punt de tancar la d’Ucraïna.

Més enllà que en alguns d’aquests conflictes només ha aconseguit signar un nou alto al foc, la majoria continuen oberts. I està clar que el d’Ucraïna no acabarà fins que Putin, que té tot el temps del món i més capacitat militar i humana que Zelenski, aconsegueixi els territoris que aspira reintegrar a la Gran Rússia. A diferència del seu primer mandat en que anaven dimitint o sent cessats els col·laboradors de Trump, ara el president enviant aquí i allà al seu amic, l’empresari Steve Witfkoff, el seu gendre Jared Kushner i el Secretari d’Estat, Marco Rubio, està dissenyant una caòtica diplomàcia mundial en la que es barregen negocis privats, humiliació dels adversaris, i promeses milionàries de reconstrucció i càstigs amb aranzels i fer que es comprin més armes als Estats Units

Trump governa retolador en mà signant ordres executives, algunes de les quals, com les dels aranzels després modifica o li son qüestionades pels tribunals com les relatives a deportacions o al desplegament de la Guàrdia Nacional. La seva egolatria és tal, no només per exigir el Premi Nobel de la Pau o fer-se guanyar la medalla de la pau de la FIFA, sinó que malgrat que la situació a Palestina no millora, amb bombardejos diaris a Gaza i el Líban i atacs indiscriminats a Cisjordània, és capaç d’atribuir-se haver aconseguit per primera vegada en tres mil anys la pau al Pròxim Orient. Uns conflictes que lamentablement continuen oberts en tots el seus fronts. Rep a Volodomir Zelenski a Mar-a-Lago diumenge passat, que ha cedit en alguns dels punts exigits per Putin, i veu com l’acord de pau continua lluny ja que es vol la seva capitulació. I l’endemà Trump va rebre a Benjamin Netanyahu a qui tàcitament va donar permís per tornar a bombardejar l’Iran. Un Netanyahu que ocupa amb els seves tropes part de Síria, continua bombardejant cada dia el Líban, s’apropia de més i més terres palestines i cases a Cisjordània i Jerusalem, mentre continua ocupant militarment la meitat de Gaza amb els seus soldats que han matat des de l’inici de l’alto al foc a més de 400 palestins.

El segon estadi del pla de pau per Gaza, que hauria d’haver començat amb la creació d’una administració internacional amb participació palestina per administrar la franja, està totalment postposat amb excuses que Hamás incompleix l’alto el foc en no haver aconseguit recuperar el cadàver que manca d’un ostatge i no haver-se desarmat. I Netanyahu, que necessita victòries i el suport de Washington per afrontar les eleccions que hi haurà d’aquí a un any, aquesta setmana ha rebut de nou totes les lloances de Trump. No només en no ser censurat pel que fa a Cisjordània, sino que encén encara més la regió i es posa en contra també als seus aliats de les monarquies àrabs en contra en ser el primer país del món que reconeix diplomàticament el territori de Somalilàndia independitzat unilateralment de Somàlia. El somni de molts independentistes catalans que creien ingènuament que Israel reconeixeria unilateralment la independència de Catalunya, Netanyahu sí que ho ha fet amb aquest territori de la banya d’Àfrica.

Tan trist com que Trump s’atribueixi haver acabat amb les guerres del Pròxim Orient és la submissió que mostren cap a ell molts líders europeus començant per Mark Rutte, secretari general d’una OTAN, que veu com el seu membre més potent s’ha aliat amb Putin per desballestar els sistema de seguretat compartida creat després de la Segona Guerra Mundial. Així la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, aprovada per Trump, situa a Rússia ja no com una amenaça, sinó com un aliat, a la vegada que mostra una absoluta desconfiança vers els fins ara aliats europeus. I com a mostra d’aquesta prepotència nega visat a Thierry Breton, ex comissari europeu de Mercat Interior, en represàlia per haver impulsat la regulació digital a Europa front la deriva gens innocent dels algoritmes de xarxes socials com X d’Elon Musk.

I mentre Trump humilia Europa i lloa a Putin, potser provocarà que el veritable guanyador d’aquestes guerres i aquests canvis sigui la Xina, que no pateix l’ofec que significa la guerra i les sancions per Rússia, ni tampoc de l’increment armamentístic i les amenaces de Rússia per la Unió Europea. Xina es modernitza mentre expandeix mercats arreu i la seva influència sobretot a l’Àfrica.

Leer en castellano en El Triangle.

Nadal a Barcelona, El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, dimarts 23 de desembre de 2025

Un servidor és ateu, i crec que me n’he fet més aquest últims anys després de fer-se públic que molts dels capellans que vaig tenir com a professors als Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, eren uns pederastes. Però malgrat això m’agrada celebrar la tradició nadalenca, no només perquè em recorda la infància, sinó perquè crec en el missatge que ens ha arribat de Jesús, que predica fer el bé i estimar totes les persones indistintament de les seves creences. I com recull l’Evangeli de Sant Joan, predica el perdó. “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”. Un canvi substancial front l’Antic Testament, la Torà i el Sanedrí del Talmud, anteriors a Jesús, i front l’Alcorà, que és posterior, que prediquen el càstig vers els infidels i els que cometen pecats de la carn.

M’agrada la història de Josep, Maria i el nen Jesús al Portal de Betlem que acaben refugiant-se en un estable, que és una metàfora del que passa també a l’anomenat primer món. Ho hem vist aquests dies amb el desallotjament sense donar alternatives en ple episodi de pluges i fred dels immigrants del Badalona-9.

Betlem és una ciutat de la Palestina històrica, propera a Jerusalem del que des de fa més vint anys està separada per un mur de ciment. Actualment forma part del territori que teòricament administra l’Autoritat Palestina, però lamentablement cada està cop més encerclada d’assentaments jueus. I aquest Nadal, un cop més, ni hi haurà turistes, ni pelegrins, ni es podrà celebrar amb normalitat el naixement de Jesús a causa de la política bel·licista i atacs de l’exèrcit israelià i els colons jueus supremacistes. Jo guardo amb gran estima un rosari que vaig comprar a Betlem fa divuit anys, tot i no ser creient. Fet de fusta d’unes oliveres que probablement ja hauran estat arrencades pels colons racistes jueus que cada cop s’assemblen més als nazis.

La celebració del naixement de Jesús, coincideix amb el solstici d’hivern, si bé els cristians ortodoxes ho celebren dues setmanes més tard. A Barcelona des de fa molts anys tots els Nadals es posava un gran pessebre a la Plaça Sant Jaume. Pessebre que va començar a ser qüestionat en els primers mandats d’Ada Colau, amb l’argument de si en una societat laica les institucions han d’instal·lar pessebres a l’espai públic i acabava sent substituït a Barcelona per una instal·lacions conceptuals no religioses o per suposats pessebres que semblaven qualsevol cosa menys un pessebre.

A mi que els Comuns o ERC hagin qüestionat en nom del laïcisme l’oportunitat de fer un pessebre tradicional o de si s’ha de felicitar les Festes de Nadal, em sembla una total incoherència, més quan aquests partits i molts dels seus càrrecs públics sí que feliciten habitualment el Ramadà del musulmans i participen en algun Iftar o sopar de trencament del dejú que es celebra en algun equipament municipal. Ara amb Jaume Collboni a l’Ajuntament el que s’està fent és posar un pessebre petit als baixos de la Casa Gran que es pot visitar gratuïtament en un horari determinat. I fora a la plaça hi fa un mapping o il·luminació amb dibuixos de les façanes de l’Ajuntament i la Generalitat, pensant que així posaven fi a les polèmiques. Però hi ha qui lamenta que aquests mappings, alguns anys no hagin tingut referències prou explícites al Nadal. Aquest any Vox ha protestat de nou, i el 12 de desembre el partit ultra va instal·lar durant unes hores un pessebre al mig de la plaça.

L’any passat em va encantar l’espectacle Llums de Sant Pau al recinte modernista de l’antic hospital que es fa des de 2021 i s’ha convertit sense dubte en el millor espectacle nadalenc de Barcelona. Tot i anar-hi en un dia del Pont de la Puríssima, ser mig festiu i amb festa a les escoles, no hi havia aglomeració de gent, tots els espais estaven inclosos en l’entrada general, i era fàcil poder fer-se una foto en les diferents instal·lacions. Recordo que a qui no havia comprat per internet l’entrada, li deien que per aquella franja horària ja no en quedaven. I l’hora en punt i a la mitja, s’obria l’accés pels que feien cua, que entraven tots en cinc o deu minuts. L’any passat a part d’arbres de Nadal, i l’espai del Carter Reial, els trineus i altres instal·lacions de la part inferior sota sostre, cada instal·lació lluminosa representava com es celebra el Nadal i en algun cas també el solstici d’hivern a diferent llocs del món, fossin o no de tradició cristiana. Sincerament em va meravellar. I t’hi podies fer fotos sense aglomeracions.

Aquest any en canvi, fidel a la nova tradició barcelonina de morir d’èxit al recinte de l’Hospital de Sant Pau que hi he anat en dia festiu, i hi havia una gentada dins, que era difícil fer fotos sense grups i famílies interferint uns vers el altres. Quan vaig entrar en el torn de dos quarts de set, encara estava entrant per l’altra escala la cua de la gent que havia comprat l’entrada entrada per les sis. O sigui que el flux d’entrada era constant. Evidentment no hi havia restricció de temps per estar dins, però si el flux d’entrada gent de tres fileres per cada escala era constant, a dins hi havia un excés de gent que t’impedia gaudir de les llums i les diferents instal·lacions que comparades amb les realment nadalenques de l’any passat deixaven molt que desitjar. Una cosa és que hi hagi excés de gent al Moll de la Fusta i al Port Vell on hi ha també una magnífica instal·lació nadalenca, però allà no es paga er entrar-hi. I la novetat d’aquest aquest any a Sant Pau, que és la cinquena edició, més enllà de la sobreocupació, és que espais interiors com el Carter Reial que l’any passat eren lliures, aquest any tenia l’entrada restringida a i s’havia de pagar un suplement.

Ah! I encara que la retolació estigués en català, lamentablement si preguntaves on era això o allò als informadors o personal de seguretat que portaven l’armilla de Llums de Sant Pau, escrit en català, no tenien problema per respondre en anglès si un turista s’adreçava a ells en aquell idioma, però si ho preguntaves en català, et deien que els hi diguessis en espanyol que no t’entenien. Decepcionant.

Leer en castellano en El Triangle

Aliança Catalana i el seu desig de conquerir l'Eix Transversal. Nació Digital, NacióManresa

                                      

Xavier Rius Sant, NacióDigital, Nació Manresa, divendres 12 de desembre de 2025

Catalunya té 947 municipis i a les properes eleccions municipals Aliança Catalana valora presentar-se a un màxim de 150 o 200 i evitar que les llistes se li descontrolin o s'omplin de descartats per Junts o Esquerra, de frikis i d'arribistes d'última hora. Hi ha també la dificultat per un partit amb poca estructura i on tot ho vol controlar la presidenta i que no té ni Secretari General, ni Vicepresident, de gestionar la tria de candidats. Vox a les municipals de 2019 només va presentar-se a 729 municipis del total de 8.132 de l'Estat espanyol. I el partit va encarregar a uns anomenats "homes de negre" vinculats a Ortega Smith, que a l'estil d'una empresa de selecció de personals, miraven xarxes socials i teclejaven els noms, un a un a Google, per comprovar els noms proposats de tots i cadascun dels membres de les llistes, més enllà que des del Comitè Executiu es donés el vistiplau als caps de llista de les capitals de província i municipis importants. Un altre problema dels partits novells i sense gaire estructura és el finançament de la campanya a cada municipi que es presenten. Sent Aliança un partit parlamentari, ja està auditat pel Tribunal de Comptes i no es pot finançar la campanya de cada localitat com ho havia pogut fer Plataforma per Catalunya fa catorze o vint anys en plan, el cap de llista posa dos mil euros, el segon en posa mil, el partit mil més, i el que falta es paga amb donacions de militants, simpatitzants i d'altres membres de la llista i del que es recapti a la paradeta dels dissabtes.

El partit vol presentar-se no només on tingui un o una cap de llista potent, acceptant militants o regidors i ex regidors d'altres partits, sobretot de Junts, ERC o d'alguna candidatura independent com el BeGI de Berga, sinó que també vol focalitzar allà on va obtenir bons resultats en les eleccions catalanes de maig de 2024. I confia que en molts municipis potser passarà com a Ripoll el maig de 2023, i ser la llista més votada. Per això aposten per viles, ciutats i capitals de comarca del que seria amb mirada ample l'Eix Transversal. Des de Figueres, Olot i Girona, passant per Berga, Vic i Manresa, fins Tàrrega, Cervera i Lleida. I evidentment també a algunes ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els Vallesos, Reus, Tarragona i certs municipis de les Terres de l'Ebre.

Però en el cor de l'Eix Transversal Aliança té dos municipis significatius on l'espai electoral d'Aliança potser ja està ocupat. No em refereixo a Vox, que certament tem que a ciutats com Terrassa se li vagin votants cap a la formació d'Orriols, ja que a les passades municipals va rebre el vots de ciutadans que van triar el partit espanyol perquè demanava mà dura amb la immigració, l'incivisme i la multireincidència, tot i que no combregaven amb l'espanyolisme centralista, ni amb l'ultra catolicisme d'Ignacio Garriga que acabava els míting dient en castellà "¡Que Dios os bendiga!". Em refereixo a les candidatures que impulsen els regidors Sergi Perramon a Manresa i Josep Anglada a Vic.

A les eleccions al Parlament de maig de 2024 Aliança Catalana va quedar en quart lloc a Manresa amb 2.812 vots, un 9,42%. Però té el problema que a les municipals de 2023 s'hi va presentar l'antic partit de Sílvia Orriols, el Front Nacional de Catalunya, amb Sergi Perramon de cap de llista que va aconseguir 1.618 vots i dos regidors. Ell i Maria dels Àngels Cutrich. Perramon ben aviat es distancià del Front, però va rebutjar integrar-se a Aliança Catalana, fins i tot quan va ser sondejat per encapçalar la llista d'Aliança a la demarcació de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. I des dels plens municipals de Manresa i les xarxes Perramon ha moderat una mica el seu discurs relatiu a la immigració. En canvi, el cap de Junts a Manresa, Ramon Bacardit, ha anat incrementant un discurs centrat en la delinqüència, la immigració i la problemàtica de joves multireincidents.

La setmana passada Perramon va presentar a la sala El Voilà la marca Avenç Nacionalista com una plataforma que vol aglutinar una candidatura o coalició de centre dreta que ell s'ofereix a encapçalar, a la que vol que s'hi sumin Junts i Aliança. Deixant de banda que és impensable que la direcció de Junts autoritzi coaligar-se amb la formació de Sílvia Orriols, Avenç Nacionalista legalment no és el nom d'una plataforma o futura coalició, ja que Perramon va registrar el juny passat la seva legalització com a partit polític, tal com consta en la web del Registre de Partits del Ministeri de l'Interior en el que va quedar inscrit i legalitzat amb data del 8 d'agost de 2025, constant com a Secretari General d'aquest nou partit, Avenç Nacionalista (AVN), qui va ser número tres a la llista del FNC a Manresa les passades municipals, Jordi Puig Ros.

Veig viable que Junts pogués oferir a Perramon que anés de número dos en una llista o coalició que encapçalaria evidentment Bacardit, però en cap cas veig a Junts acceptant coaligar-se amb Aliança, i en el cas que ho fes només amb Perramon, cedir-li a ell ser cap de cartell. I més enllà que Vox es torni a presentar a Manresa, si finalment Perramon ho fa en solitari o fins i tot acompanyat de Junts, la candidatura d'Aliança quedarà lluny de ser la força més votada a la capital del Bages.

L'altra capital de comarca de l'Eix Tranversal on Orriols ho pot tenir difícil per treure bons resultats és Vic, ja que Josep Anglada, que amb el seu partit Som Identitaris té dos regidors, ell i Marta Riera, pensa tornar a presentar-se. I d'altra banda l'alcalde Junts, Albert Castells, ha assumit alguna de les propostes d'Anglada com endurir l'empadronament. I en un municipi altament conservador com Vic, Aliança no té de moment un candidat o candidata amb carisma i popularitat per competir amb Castells i Anglada.

Llegir a NacióDigital                                             

Extremadura, la encrucijada para alejarse de Vox. La Vanguardia

 

Xavier Rius Sant, La Vanguardia, jueves 11 de diciembre de 2025

Titula Javier Gallego su artículo en La Vanguardia del 9 de diciembre que “los barones del PP aconsejan a Guardiola hacer una campaña regional”. Los líderes territoriales del PP creen que centrar la campaña extremeña en elementos que tensionan la política española o trayendo a los mítines a Feijóo o Díaz Ayuso, ensombrece la gestión de María Guardiola, que salió reforzada tras la salida de Vox de los gobiernos regionales. Trayendo a Ayuso y Feijóo, se hablará mucho de una España que ven abocada al precipicio, y Santiago Abascal tendrá mucho que decir. Pero si se habla de la necesidad que el PP tenga la mayoría para aprobar los presupuestos que Vox bloqueó, y poder afrontar los retos que tiene la comunidad, Guardiola tiene mucho que ganar.

Las elecciones extremeñas, convocadas tras el bloqueo de Vox a la aprobación de los presupuestos, se producen siete años después de que Vox saliera de la marginalidad, consiguiendo doce escaños en las elecciones andaluzas de diciembre de 2018, meses antes de que los de Abascal irrumpieran en el Congreso. En diciembre de 2018 todavía no había comenzado el juicio en el Supremo a los líderes independentistas en el que Javier Ortega Smith, ejerciendo de acusación popular, ganó una cuota de telediario que tuvo mucho que ver con los buenos resultados que Vox obtendría en las elecciones de abril y noviembre de 2019. Aquellas elecciones andaluzas de diciembre de 2018 se convocaron tras romper Ciudadanos con la presidenta socialista Susana Díaz, a la que los de Rivera reprochaban que el PSOE hubiera conseguido la mayoría necesaria para desalojar a Mariano Rajoy de la Moncloa, pactando y consiguiendo los votos de los supuestos amigos de ETA, Bildu, y de los partidos catalanes, Junts y Esquerra, que querían romper España. Y durante la campaña electoral andaluza de 2018 poco se habló de problemas reales de Andalucía como la corrupción, infraestructuras, la agricultura y la mano de obra necesaria inmigrante o autóctona para la misma, la pesca o la industria. Se habló y mucho de la supuesta traición del PSOE por haber pactado con los amigos de ETA y los que querían romper España. Incluso se creó el bulo que en las escuelas catalanas se prohibía ir al baño a los nietos de los andaluces que emigraron a Catalunya el siglo pasado, si lo pedían hablando español.

Y, por cierto, en relación con los acuerdos con Bildu y el PNV, y del largo proceso liderado por Rodríguez Zapatero para que ETA se autodisolviera, vale la pena ver series como “La Frontera” emitida estos días por Televisión Española, y otras películas recientes como “La infiltrada”, para enorgullecernos de que ese terrorismo terminara hace catorce años. Vergüenza tendría que darles a aquellos dirigentes o ex dirigentes del PP que, refiriéndose a pactos o acuerdos del PSOE con Bildu o a la situación de Catalunya, afirman que ETA está más viva que nunca, más allá que con ello el PP refuerce los argumentos de Abascal y de grupos extraparlamentarios como Núcleo Nacional.

Leer en La Vanguardia

                    

El regidor del Front Nacional a Manresa, Sergi Perramon, que de moment ha rebutjat integrar-se a Aliança Catalana, va legalitzar a l'estiu el partit Avenç Nacionalista (AVN), que ha presentat avui com la plataforma àmplia amb la que vol concòrrer a les eleccions municipals de 2027, en un acte en que hi havia militants de Junts i Aliança. Si Perramon no es presenta a les municplas amb Aliança, i Josep Anglada ho torna a fer a Vic, trontollarà el pla d'Orriols de ser força més votada a capitals de comarca de l'Eix Transversal i la C-17.

 

Manresa és una de les capitals de comarca en les que Aliança Catalana creu que pot obtenir bons resultats a les properes eleccions municipals de maig de 2027. A les eleccions al Parlament del 12 de maig de 2024 Aliança va quedar en quart lloc amb 2.812 vots, un 9,42%. Però tè el problema que a les muncipals s'hi va presentar l'antic partit d'Orriols, el Front Nacional de Catalunya, amb Sergi Perramon de cap de llista que va aconseguir 1.618 vots i dos regidors. Ell i la regidora Maria dels Àngels Cutrich. Perramon de seguida es distancià del Front, però va rebutjar integrar-se a Aliança Catalana, fins i tot quan va ser sondejat per encapçalar la candidatura per la demarcació de Barcelona d'Aliança al Parlament. I des dels plens municipals i les xarxes socials ha moderat una mica el seu discurs que podia ser considerat com xenòfob. En canvi, el cap de Junts a Manresa, Ramon Barcardit, ha incrementat el seu discurs centrat en la delinquència, la immigració irregular i la problemàtica de joves magribins amb o sense permís de residència, multireincidents. L'alcalde de Manresa és Marc Aloy d'ERC, que governa amb el PSC i Impulsem Manresa. Aloy confia que la situació millori amb el nou Pla de Barris, la pressió policial i judicial  i la gestio social i d'acompanyament vers aquests grups concrets de joves. 

Sergi Perramon aquesta tarda al Voilà

Sergi Perramon ha presentat aquesta tarda a la sala El Voilà de Manresa la plataforma "Avenç Nacionalista" per potenciar-se com agluitinador d'una hipotètica candidatura o coalició de centre dreta que ell voldria encapaçalar,  i que pretén que s'hi sumin tant Junts com Aliança. Més enllà que és impensable que la direcció de Junts autoritzi coaligar-se amb la formació d'Orriols, Avenç Nacionalista legalment no és només el nom d'una plataforma, sino que Perramon ja va tramitar el juny passat la seva legalització com a partit polític, tal com consta en la web del Registre de Partits del Ministeri de l'Interior en el que va quedar inscrit el 8 d'agost, constant com a Secretari General d'aquest nou partit, Avenç Nacionalista (AVN), qui va anar de número tres a la llista del Front per Manresa a les passades municipals, Jordi Puig Ros. I de telèfon de  contacte amb el partit hi consta el propi de Perramon. 

Així doncs Avenç Nacionalista més que el nom d'una plataforma, projecte de coalició o d'una candidatura nacionalista àmplia que proposa entre d'altres qüestions una política més restrictiva de gestió de la immigració, és legalment el nom del partit polític amb el que Perramon vol negociar per una hipotètica coalició amb Junts i Aliança de la que ell voldria ser cap de llista. Sílvia Orriols, més enllà que ara obri la porta a regidors d'altres grups, com els del Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor o el cas més recent de Judit Vinyes, del Grup Independent de Berga (BeGI), no vol d'aquí un any i mig a les municipals fer coalicions amb altres formacions. De fet BeGI ha escenificat avui al ple de Berga el seu trencament, en votar diferent el regidor Lluís Minoves, contrari a lliurar el grup municipals a Aliança Catalana, i l'altra regidora, Judit Vinyes, partidaria d'integrar-se en la formació d'Orriols. De fet Xavi López, marit de Vinyes, és vocal de l'Executiva d'Aliança Catalana al Bages, Berguedà i Solsonès.  

Però Orriols sap que si Perramon es presenta, sigui en solitari amb el nou partit, sigui coaligat amb Junts, Aliança podria fracasar a Manresa, més quan una part del vot xenòfob ja el recull Vox que té de regidora l'antiga militant de Plataforma per Catalunya, Inmaculada Cervilla.  De moment avui al Voilà, escoltant Perramon i prenent-se una canya hi havia militats de Junts i Aliança, entre ells Bernat Bernabeu, cara visible d'Aliança al Bages.

S'ha dit moltes vegades que l'objectiu d'Aliança a les properes municipals és ser primera força política des de Figueres i Girona fins a Lleida, o sigui l'Eix Transversal, també a muncipis importants de la C17, o sigui de Ripoll a Vic i més avall, i obtenir bons resultats a determinats ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Tarragona. I si Perramon, sol o en coalició amb Junts es presenta, serà difícil que Aliança pugui guanyar o quedar com segona força a Manresa. També resta pendent la candidatura d'Aliança a Vic, encara sense cap de llista, on ja ha dit que es vol tornar a presentar Josep Anglada que amb el seu partit, Som Identitaris, té dos regidors, ell i Marta Riera a la capital d'Osona. O sigui que si Orriols ha de competir amb Vox i Perramon a Manresa, i amb Anglada a Vic, difícilment aconseguirà el desig de ser primera força a les viles importants i capitals de comarca de l'Eix Transversal.

LA PUJADA D'ALIANÇA CATALANA i ELS PACTES QUE POTSER VINDRAN, El Triangle

   

LA PUJADA D'ALIANÇA i ELS PACTES QUE VINDRAN

Xavier Rius Sant, periodista. El Triangle, 24 de novembre de 2025

A cap partit ha estranyat l’espectacular pujada d’Aliança Catalana que anuncia l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, perquè les enquestes que fan els propis partits ja apuntaven des de setembre que, de celebrar-se eleccions catalanes, la formació de Sílvia Orriols viuria una espectacular pujada, atrapant o superant Junts. Una pujada que no perjudicaria a Vox, tot i que alguns votants de Vox optarien per Orriols, ja que la formació d’Ignacio Garriga també incrementaria els seus escons amb nous votants, sobretot d’homes joves.

Moltes dones són refractàries a votar Vox en no compartir l’ultra catolicisme d’Ignacio Garriga i el seu rebuig a l’avortament, també en el cas de violació. Alguna d’aquestes enquestes que tenen els partits des de finals d’estiu, no pronostica només que Aliança igualaria o superaria Junts, sinó que Esquerra, contràriament al que ha dit el CEO, no pujaria i la segona plaça podria estar ocupada per Aliança amb 21 i o 22 escons. Les ziga-zagues que ha fet Junts els últims mesos, tant a nivell d’alguns alcaldes, com trencant amb Pedro Sánchez, es deuen al pànic que han provocat aquestes enquestes, unit a la percepció de molts alcaldes que molts ciutadans d’aquí un any i mig a les municipals poden donar el vot a Aliança. Segons el sondeig del CEO, un de cada cinc votants de Junts donaria ara la confiança a Aliança, si bé Aliança més a més de nodrir-se com Vox d’abstencionistes i joves nous votants, rebria vots de persones que havien votat a tots els altres partits. El CEO també diu que Aliança seria primera força a les demarcacions de Lleida i Girona.

No desenvoluparé per enèsima vegada el que penso de que si els partits de centre dreta, com estan fent Junts i el PP, copien les propostes o s’acosten a Aliança i Vox, l’únic que aconsegueixen és que els partits que barregen la xenofòbia amb el populisme anti-política creixin encara més, perquè el votant entre la còpia i l’original sempre tria l’original. Però de la mateixa manera que si Pedro Sánchez cau i Feijóo és el nou president, Abascal, sigui segona o tercera força al Congrés, confia esdevenir el veritable cap de l’oposició per retreure a Feijóo que “fa les mateixes polítiques que Pedro Sánchez ja que vostè és un titella de Brussel·les i Von der Leyen”, Orriols confia que. quedi segona, tercera o quarta força, sigui la veritable oposició al nou govern de la Generalitat.

Amb les dades del sondeig del CEO va d’un o dos escons que es pugui repetir el pacte entre el PSC, Esquerra i els Comuns. Pel que sembla que l´únic govern estable que es podria formar seria l’investit amb els vots dels socialistes, Junts i ERC. Però no veig ara per ara als de Puigdemont preparats per fer aquest pacte d’investidura o potser un tripartit, i menys decidint-ho amb Puigdemont ja a Catalunya, passant a la història com que va tornar per beneir la sociovergència, oblidant l’1 d’octubre. L’opció d’un govern de majoria independentista de Junts, ERC, Aliança i la CUP és totalment inversemblant.

De moment, però, confiant que Salvador Illa acabi la legislatura, tenim les municipals a un any i mig vista. I si Pedro Sánchez aguanta, podria convocar les generals simultàniament a les municipals. I aquí Aliança tindria un problema.

Aliança només es presentarà a les municipals allà on tingui un grup consolidat, o sigui com a molt entre cent o dos-cents municipis. Orriols ha dit diverses vegades que Aliança no es presentarà a les eleccions de la metròpoli, o sigui d’Espanya, ja que “a Madrid no hi tenim res a fer”. Però també va dir que no faria com anteriors alcaldes de Ripoll com Jordi Munell i Eudald Casadesús, que eren alcaldes i diputats, en considerar-ho incompatible, i arribada l’hora s’hi va presentar.

En el cas que les municipals coincideixin amb les generals, la campanya dels ajuntaments quedarà mediàticament bastant solapada per la de les generals, més enllà que serà difícil d’explicar que es demana el vot per Aliança a l’urna de les municipals i es proposi abstenció o vot nul per la de les generals. Quin argument tenen els dirigents d’Aliança que contradiuen la lideressa per sí anar a Madrid? Doncs que es deixaria clar que no s’investiria ningú, però si dels diputats d’Aliança al Congrés depenia que hi hagués una majoria per juntament amb Vox collar al PP per fer una llei d’estrangeria que acabés les regularitzacions i permetés les expulsions massives, o lleis que trenquessin amb imposicions de Brussel·les als pagesos, Aliança no tindria cap problema per donar el vot, de la mateixa manera que Orriols ha reintegrat la Policia Nacional a la Junta de Seguretat de Ripoll per facilitar que, els qui tenen la competència per expulsar, ho puguin fer més fàcilment.

                                        

• 
  
  

La subida de Aliança y los pactos que vendrán

Xavier Rius, periodista, El Triangle 25 de noviembre de 2025

A ningún partido ha extrañado la espectacular subida de Aliança Catalana que anuncia el último barómetro del Centro de Estudios de Opinión, porque las encuestas que hacen los propios partidos ya apuntaban desde septiembre que, de celebrarse elecciones catalanas, la formación de Sílvia Orriols viviría una espectacular subida, atrapando o superando a Junts. Una subida que no perjudicaría a Vox, aunque algunos votantes de Vox optarían por Orriols, ya que la formación de Ignacio Garriga también incrementaría sus escaños con nuevos votantes, sobre todo de hombres jóvenes.

Muchas mujeres son reacias a votar a Vox al no compartir el ultra catolicismo de Ignacio Garriga y su rechazo al aborto, también en el caso de violación. Alguna de esas encuestas que tienen los partidos desde finales de verano, no pronostica sólo que Aliança igualaría o superaría a Junts, sino que Esquerra, contrariamente a lo que ha dicho el CEO, no subiría y la segunda plaza podría estar ocupada por Aliança con 21 o 22 escaños. Las decisiones que ha tomado Junts en los últimos meses, tanto a nivel de algunos alcaldes, como rompiendo con Pedro Sánchez, se deben al pánico que han provocado estas encuestas, unido a la percepción de muchos alcaldes de que muchos ciudadanos de aquí a un año y medio en las municipales pueden dar el voto a Aliança. Según el sondeo del CEO, uno de cada cinco votantes de Junts daría ahora la confianza a Aliança, si bien Aliança además de nutrirse como Vox de abstencionistas y jóvenes nuevos votantes, recibiría votos de personas que habían votado a todos los demás partidos. El CEO también dice que sería primera fuerza en las demarcaciones de Lleida y Girona.

No desarrollaré por enésima vez lo que pienso de que si los partidos de centro derecha, como están haciendo Junts y el PP, copian las propuestas o se acercan a Aliança y Vox, lo único que consiguen es que los partidos que mezclan la xenofobia con el populismo anti-política crezcan aún más, porque el votante entre la copia y el original siempre elige el original. Pero del mismo modo que si Pedro Sánchez cae y Feijóo es el nuevo presidente, Abascal, sea segunda o tercera fuerza en el Congreso, confía en convertirse en el verdadero jefe de la oposición para reprochar a Feijóo que «hace las mismas políticas que Pedro Sánchez ya que usted es un títere de Bruselas y Von der Leyen«. Orriols confía en que, quede segunda, tercera o cuarta fuerza, ser la verdadera oposición al nuevo gobierno de la Generalitat.

Con los datos del sondeo del CEO va de uno o dos escaños que se pueda repetir el pacto entre el PSC, Esquerra y los Comunes. Por lo que parece que el único gobierno estable que se podría formar sería el investido con los votos de los socialistas, Junts y ERC. Pero no veo hoy por hoy a los de Puigdemont preparados para hacer este pacto de investidura o quizás un tripartito, y menos decidiéndolo con Puigdemont ya en Cataluña, pasando a la historia como que volvió para bendecir la sociovergencia, olvidando el 1 de octubre. La opción de un gobierno de mayoría independentista de Junts, ERC, Aliança y la CUP es totalmente inverosímil.

De momento, sin embargo, confiando en que Salvador Illa acabe la legislatura, tenemos las municipales a un año y medio vista. Y si Pedro Sánchez aguanta, podría convocar las generales simultáneamente a las municipales. Y aquí Aliança tendría un problema.

Aliança sólo se presentará a las municipales allí donde tenga un grupo consolidado, o sea como mucho entre cien o doscientos municipios. Orriols ha dicho varias veces que Aliança no se presentará a las elecciones de la metrópoli, o sea de España, ya que «en Madrid no tenemos nada que hacer». Pero también dijo que no haría como anteriores alcaldes de Ripoll como Jordi Munell y Eudald Casadesús, que eran alcaldes y diputados, al considerarlo incompatible, y llegada la hora se presentó.

En el caso de que las municipales coincidan con las generales, la campaña de los ayuntamientos quedará mediáticamente bastante solapada por la de las generales, más allá de que será difícil de explicar que se pide el voto para Aliança en la urna de las municipales y se proponga abstención o voto nulo en la de las generales. ¿Qué argumento tienen los dirigentes de Aliança que contradicen a la lideresa por si ir a Madrid? Pues que se dejaría claro que no se investiría a nadie, pero si de los diputados de Aliança en el Congreso dependiese que hubiera una mayoría para junto con Vox apretar al PP para hacer una ley de extranjería que acabara con las regularizaciones y permitiera las expulsiones masivas, o leyes que rompieran con imposiciones de Bruselas a los campesinos, Aliança no tendría ningún problema para dar su voto, al igual que Orriols ha reintegrado la Policía Nacional a la Junta de Seguridad de Ripoll para facilitar que, quienes tienen la competencia para expulsar, lo puedan hacer más fácilmente.

Llegir al Triangle en català

Clica aquí para leer en castellano en El Triangle 

                                                

Publicat a l'edició de paper el 10 de desembre 2025

Dijous 20-N, parlo a Terrassa de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels qui enyoren o rehabiliten el franquisme

 

Dijous 20 de novembre parlaré a la Factòria Cultural de Terrassa (Carrer de Torres García, 35) de la ultradreta de Vox, Aliança Catalana i també dels ultres que reivindiquen o justifiquen el franquisme 50 anys després.

Actualitzat. 70 persones van assistir a l'acte. Gràcies a tots i a Ómnium, Unitat contra el Feixisme i el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.

   

                    
                   

Junts, sin hacer autocrítica, teme a Aliança Catalana. La Vanguardia

 

La Vanguardia, miércoles 5 de noviembre de 2025

Xavier Rius Sant, periodista

Junts a un año y medio de las elecciones municipales siente la fuga de muchos de sus votantes hacia Aliança Catalana, y comprueba encuesta tras encuentra que, de realizarse elecciones catalanas, la formación de Sílvia Orriols podría alcanzarle o superarle. Y ha decidido retirar el apoyo al Gobierno de Pedro Sánchez, para marcar perfil. Y las encuestas coinciden que el notable incremento de Aliança en el Parlament no perjudicará a Vox que también crecerá.

Hasta 2018 España era una de los pocos estados de la Unión Europea en el que la ultraderecha no tenía representación. Y se afirmaba que aquí la sociedad no tenía arraigado el sentimiento xenófobo, ni el miedo a perder la propia identidad, como ocurría en otros países. Así después de los atentados de marzo del 2004 afortunadamente no se asedió ninguna mezquita. Vox no hizo el salto clamando contra el aborto, ni colocando banderas españolas en Gibraltar. Lo dio interponiendo querellas contra los líderes del procés y ejerciendo de acusación en el Tribunal Supremo, ganándose una cuota de Telediario que le abrió la puerta primero en Andalucía en diciembre del 2018 y en el Congreso en abril del 2019. No fue el miedo a la pérdida de indentidad producida por la inmigración lo que le facilitó entrar en el Congreso, sino el dolor identitario que provocaba el temor a la ruptura de España.

No sabemos cuál sería el presente si Mariano Rajoy en lugar de aplicar el artículo 155 y mandar a los antidisturbios a Catalunya el 1 de octubre, no se hubiera dado por enterado como hizo el gobierno de Italia en 1997, cuando cinco millones de personas votaron la independencia de la Padania sin que nadie fuera apaleado ni encarcelado. No sé si los líderes de la Liga Norte presentaron entonces la independencia como algo irrevocable, pero sí que Junqueras y Puigdemont daban por segura la desconexión unilateral de España, argumentando falsedades como que el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos la amparaba, cuando el mismo se redactó refiriéndose a los territorios coloniales. O que el dictamen de 2010 de la Corte Internacional de Justicia sobre la declaración de independencia de Kosovo, avalaba que Catalunya hiciera lo propio. Algo falso ya que dicho dictamen dejó claro que a petición de la Asamblea General de la ONU analizaba si la votación de la declaración de independencia de Kosovo vulneraba o no el derecho internacional, pero no se pronunciaba sobre su ejecución ni si tenía derecho a la independencia, ya nadie se lo había requerido.

Junts con Esquerra afrontan las consecuencias de no haber conseguido algo que decían que estaba al alcance de la mano, sin hacer autocrítica. Y si Vox se dio el salto sacudiendo el miedo que España se rompía, Aliança Catalana surgió agitando en Ripoll el impacto emocional por unos jóvenes de la localidad perpetraran los atentados, pero sumó un segundo elemento, la falta de determinación de Puigdemont y Junqueras en cumplir lo prometido. Junts ahora no puede mantener el argumentario de una independencia a tocar, pero sí puede romper con el PSOE. Y lo hace para intentar acallar un desencanto que capitaliza Orriols. Y a la vez asume a medias algunos de las propuestas de Orriols, por ejemplo la de negar pisos de protección oficial y ciertas ayudas a quienes lleven menos de diez años empadronados en un municipio. Algo que perjudicaría también a los jóvenes autóctonos que intentan establecerse en un municipio distinto del que crecieron. 

Propuesta que rechazó el pleno de la Diputación de Barcelona el pasado jueves y no es más que una mala copia de la que proponen Vox y Aliança de excluir de las ayudas y pisos de protección oficial a los extranjeros. Y evidentemente los votantes que compartan dicha idea, entre el original y la copia, siempre elegirán al primero.

Clica para leer en La Vanguardia 

Cordó sanitari al debat de política general al Parlament i la ultradreta extraparlamentària no es manifestarà el 12 d'octubre a Montjuïc. Els Matins de TV3

 

Analitzo el codró sanitari a Vox i Aliança Catalana el debat de política general i explico les manifestacions ultres convocades a Barcelona pel 12 d'octubre. Vox es menja l'espai i la ulotrdreta clàssica no es manifestarà a Montjuïc 

Aquest 12 d'octubre tampoc hi ha convocatòria ultra a Montjuïc. A Barcelona Somatemps i Denaes, amb el suport de Vox, convoquen primer a Colom, i després hi ha la manifestació més àmplia de P de Gràcia cap a Pç Catalalunya. Fa dos anys DN convocà en solitari a Montjuïc, però després de la condemna dels seus dirigents i militants per la campanya de la mesquita del carrer Japó, el grup gairebé no té activitat a Barcelona i ha deixat d'organitzar l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc. Les dues Falange convoquen concentració a Vitoria.

Manifestació del 12 d'octubre fa dos anys, que va ser convocada només per DN

L'any 2013, en plena efervescència del procés, va ser l'any més multitudinària

Aquest 12 d'octubre, com ja va passar l'any passat, no hi haurà manifestació ultra a Plaça Espanya i Montjuïc. Una manifestació que es feia des de l'any 2000 cada 12 d'octubre a la Plaça Sant Jordi (fins el 1999 es feia a Sants)i que va viure el 2013 la més multitudinària a la que hi van assistir molts dels autors del'atac de Blanquerna i els màxims dirigents d'Alianza Nacional, Nudo Patriota, La Falange-FE, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional, organitzats en que s'anomenva La España en Marcha. Amb els anys la convoctatòria de Montjuïc la van mantenir només Democracia Nacional i La Falange-FE. Falange Española de la JONS, participava a la manifestació de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya. Molts anys van haver-hi manifestacions antifeixistes que no arribaven a Montjuïc, si bé van haver-hi a Sants o altres llocs de Barcelona agressions iniciades per uns o altres i amenaces a la premsa, que motivaren diversos judicis i condemnes.

Amb motiu de la Covid el 2020 no es va fer l'acte que es va recuperar el 2021. Però poc després la Falange-FE, liderada per Manuel Andrino, va distanciar-se de Democracia Nacional i va convergir i recuperà la unitat d'acció amb Falange Española de las JONS, liderada per Norberto Pico, deixant de participar a l'acte de Montjuïc. Aquest any les dues Falanges convoquen a manifestar-se diumenge a Vitoria. 

El 2023 convocat només per Democracia Nacional, es va fer per última vegada l'acte i manifestació a la Plaça Espanya i Montjuïc amb una assistència de poc més d'un centenar de persones. Alguns dels militants habituals van preferir anar a l'acte de Somatemps i l'entorn de Vox a Colom que també es repetirà els anys següents.

Tres setmanes després d'aquell últim 12 d'octubre a Montjuïc de 2023, catorze militants de Democracia Nacional, entre ells els seus màxims dirigents a Catalunya, van acceptar la comdemna de conformitat d'entre un i dos anys i mig de presó, declarant-se culpables, però evitant així entra a presó, per les accions contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona. A partir d'aquí Democracia Nacional passarà a està gairebé inactiva a Barcelona, més enllà que a Madrid se li hagi endut part de la militància i de simpatitzants Núcleo Nacional, que registrat com associació té com a responsable legal a l'ex dirigent de DN, Enrique Lemus. Aquest grup fara un acte a la seva seu a Madrid. El grup Hacer Nación, sorgit dels regidors d'España 2000 al Corredor de Henares i militants d'Andalusia, està ara inactiu i hauria decidit, dissoldre's. Sembla que el fins ara Secretari General d'Hacer Nación, Mario Martos, s'ha afiliat a Vox i al sindicat Solidaridad.  

Així doncs aquest 12 d'octubre a Barcelona hi ha la convocatòria de Somatemps i DENAES, fundació vinculada a Vox a l'ofrena al monument de Colom, i després aniran a la manifestació de Passeig de Gràcia i acte de Plaça Catalunya  convocat per entitats unionistes com "Cataluña Suma" y "Espanya i Catalans". Ignoro si el PP hi participarà o no.

A Barcelona també s'han convocat manifestacions antifeixistes o contra el dia de la Hispanitat, una pel matí que no s'ha comunicat a Mossos, i una altra per la tarda.  

Per la seva banda Somatemps, DENAES i Valentia Forum organitzen dissabte un acte en un hotel. I com he dit abans, les dues Falanges convoquen diumenge a la Plaça d'Espàña de Vitoria 

 

l

                                    

Imatge de l'acte al monument de Colón de 2023 que s'ha consolidat

           

Les dues Falanges que abans es manifestaven a Barcelona, FE JONS a Psg de Gràcia i La Falange FE a Montjuïc, convoquen a manifestar-se a Vitoria. S'han convocat manifestacions en contra. 

Núcleo Nacional farà un acte a la seva seu de Madrid

Convocatòria de la manifestació anticolonial de la tarda.