L'ARMADURA DEL REI, Un llibre necessari per conèixer l'abast del buidatge d'arques públiques fet per la familia reial durant dècades, amb la complicitat o silenci de la classe política i l'autocensura dels mitjans. Ho explico al Triangle

 

El Triangle, 21 d'abril de 2021  

 Xavier Rius Sant, periodista

Leer el artículo en castellano en el Triangle

Aquest no és un llibre contra la monarquia. Aquest és un treball periodístic exhaustiu que revela com i qui va forjar la cuirassa que va blindar Joan Carles de Borbó durant dècades”. Així comença el llibre L’armadura del rei, d’Albert Calatrava, corresponsal de TV3 a Madrid, Eider Hurtado, d’Euskal Telebista, i , de Público, editat en català per Ara Llibres, i en castellà per Roca Editorial. Un extens i profund treball d’investigació sobre la desacomplexada manera d’enriquir-se del rei Joan Carles, que comença a costa de comissions milionàries en la compra del petroli que arribava a Espanya, continua amb el buidatge de les arques públiques, de comissions cap a la seva persona d’obres i infraestructures que empreses espanyoles feien a Espanya o a l’altra punta del món, o de donatius de les monarquies de l’Orient Mitjà. Un rei que es creia intocable, i que en la seva caiguda accelerada pels culebrons amorosos amb Corina, la cacera a Botswana i la investigació judicial a Suïssa, sembla que no té cap mena de sentiment de culpabilitat.

Joan Carles no entenia que el jutge Castro investigués la infanta i Iñaki Urdangarín pel cas Nóos per unes comissions sense importància. I no entén com Espanya, i fins i tot el seu fill, se li han girat d’esquena, a ell, que ho va fer tot per Espanya i perquè el seu fill algun dia rebés la corona, com així ha estat. Dades, fets i testimonis, que van ser descrits i ordenats per primera vegada com un tot en el reportatge d’Euskal Telebista El virus de la Corona, d’Eider Hurtado, emès també per TV3, dos mesos abans de la fugida del rei.

El llibre no només té la virtut d’ajuntar, explicar cronològicament i relacionar una sèrie de fets, que ja se sabien o s’intuïen sobre el caràcter de depredador de diners del rei emèrit, per més que la immensa majoria dels mortals de l’Estat espanyol no imaginéssim la magnitud del robatori i del saqueig. Que un rei campechano vagi de caceres i tingui amants d’alguna manera l’humanitzava.

 

Però el llibre mostra a base de dades, la magnitud i la impunitat depredadora del rei, si bé en molts casos les fonts d’aquesta confessió col·lectiva, queden en l’anonimat.

Significativa és la petició de deu milions de dòlars que el juny del 1977 fa Joan Carles per carta al xa de Pèrsia, Reza Pahlavi, per tal d’ajudar la dèbil UCD d’Adolfo Suárez, que havia guanyat les eleccions, perquè pogués resistir l’embat del PSOE i PCE, que rebien diners de Willi Brandt, Veneçuela i els països comunistes. Una petició de la qual no sabrà res Adolfo Suárez, perquè la inferioritat econòmica del partit de la UCD era només una excusa per recaptar en benefici propi.

El llibre deixa clar en diversos capítols que la monarquia espanyola se sustenta gràcies a l’ajut i el suport incondicional del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), primer de Felipe González, després de José Luis Rodríguez Zapatero, i ara de Pedro Sánchez. I aborda les dues confirmacions com a rei, del pare i el fill, el 23-F i el discurs del 3 d’octubre. Discurs que va decebre també els monàrquics catalans, que volien que Felip VI oferís una alternativa al conflicte català.

El llibre acaba narrant els últims moviments de Felip VI, com la renúncia als diners de fundacions de les quals és beneficiari, el pensament de Pedro Sánchez i de part del PSOE, que creuen que Felip VI es va equivocar amb el seu discurs del 3 d’octubre. Fet que ha convertit la figura del rei com la principal reivindicació del PP i Vox, amb Abascal acabant tots els actes amb un “¡Viva su majestad el Rey!”.

El llibre parla de la nova armadura que es construeix, no per salvar al rei emèrit, sinó Felip VI, ja que sense el suport del PSOE, que no vol obrir el meló constitucional, la monarquia tindria els dies comptats. Jo aquí discrepo una mica. Gràcies al 3 d’octubre Felip ha aconseguit el suport de bona part de la població espanyola. I si un dia el PSOE obrís el meló, l’opció republicana no tindria forces per consensuar l’alternativa, perquè aniria dividida amb projectes diferents. Uns voldrien aprofitar l’obertura del meló per incloure-hi el dret a decidir de Catalunya i Euskadi, fet que per res del món acceptarien la majoria de dirigents territorials del PSOE.

Així doncs, em permeto afegir a les tesis del llibre que, mentre el conflicte de Catalunya estigui obert, el rei disposarà de la millor de les armadures.