XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014
Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola
En les consultes per la independència
celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el
procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i
tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el
desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els
irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser
eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de
residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya.
Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat
que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la
poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom
que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre
la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part
d'aquest col·lectiu.
AMB MOTIU de la consulta del 9-N,
l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen
defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el
PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als
immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000
pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia
interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència
d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no
dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple
dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja
estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense
papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen
papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.
Un
dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació
de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de
permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la
realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però
amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van
quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar
promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als
estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans,
el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret
de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i
havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de
procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions
locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que
gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i
paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat
Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de
pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és
estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la
meitat de la població no pot votar?
Tot i que el PP va recolzar
inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals,
finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es
firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar
els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador,
Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.
L'única
manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és
obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per
als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar
la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen
fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el
Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys
continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals
llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots
els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a
estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o
la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han
d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs
tràmits per a la nacionalitat.
Unes diferències a l'hora
d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no
valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament,
les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó
per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el
teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent
segons si poden votar o no aquells a qui administra.
Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico
Miércoles, 16 de abril del 2014
En las consultas por la independencia
celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que
vive Catalunya, se
