ENTREVISTA A REGIÓ 7: La xenofòbia s´alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics

dijous 8 de desembre de 2011

´La xenofòbia s´alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics´

El periodista analitza en el darrer llibre els mecanismes del fenomen de rebuig als immigrants que crema en somort

VOTA LA NOTÍCIA

Xavier Rius amb un exemplar del seu llibre Xenofòbia a Catalunya
 FRANCESC GALINDO

Autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Mestre i periodista, analitza el discurs polític que legitima el rebuig als immigrants i els seus mecanismes d'expansió. Una de les poblacions analitzades és Manresa, on PxC té dos regidors i va aconseguir en les darreres eleccions generals un miler de vots

Activista en la defensa dels drets humans, Xavier Rius ha publicat Xenofòbia a Catalunya, en el qual recull exemples i dades de l'auge del rebuig a la immigració i la seva vinculació amb determinats discursos polítics. Demà presenta el llibre, a les 7 de la tarda, a Can Carner, de Moià, amb la presència de Laura Camí, regidora de Serveis Socials i Ciutadania.

Vostè és xenòfob?
Aquesta sí que és bona! Tinc molts defectes, però aquest em penso que no.
Què és ser xenòfob?
La xenofòbia es basa en la dificultat per empatitzar amb l'altre, en acceptar que una persona pot no entendre una altra, però l'ha de respectar. Quan l'altre és una persona d'una altra cultura, amb uns altres costums i un altre aspecte, aquest problema s'aguditza.
Digui'm un tret que caracteritzi un xenòfob?
Generalitzar. Parla de nosaltres i d'ells amb trets excloents. Un altre tret és que el xenòfob no ha viatjat gaire, no ha corregut món i davant de l'altre té por.
I la crisi agreuja la situació.
Sí i no. El fenomen d'Anglada i la Plataforma per Catalunya es va generar a Vic quan no hi havia crisi ni atur i ja funcionava el discurs de la inseguretat, la delinqüència i la invasió. Perquè el que molestava no és que treballessin a les càrnies, sinó veure persones vestides amb gel·laba parlant una llengua inintel·ligible. Encara que el pollastre i els tomàquets que es menjaven estaven collits amb les seves mans feia por veure'ls.
I com es fa per aconseguir un rèdit polític d'aquesta desconfiança?
El mètode que ha funcionat a Josep Anglada ha estat verbalitzar-ho, quan ningú no en parlava perquè no li diguessin xenòfob o racista, i, a més, fer-ho amb un cert toc d'humor. PxC ha tret un tema de l'armari i ho ha fet apel·lant a la víscera més profunda.
Un altre sistema molt eficaç és la difusió de rumors.
Si s'hi fixa, ja sigui a Manresa o a Vic o altres poblacions, s'ha explicat que s'hi instal·lava una macromesquita, que l'alcalde s'entenia amb una mora, que perdonen impostos als immigrants, que els hi regalen tot... Per poc que algú s'ho rumiés, veuria que és poc probable que la mesquita més gran d'Europa s'instal·li al Xup, oi? Doncs hi ha qui s'ho creu i els vota.
Com poden tenir tant èxit les mentides?
A Salt, un determinat regidor de Convergència escampava que a l'anterior alcaldessa, Iolanda Pineda (PSC), l'havia prenyada un negre; a Vic, l'alcalde, Vila d'Abadal, va dir que havien estat generosos donant als immigrants els mínims vitals i que tocava fer que complissin els seus deures. Fent discursos d'aquesta mena, partits que tenen una credibilitat faciliten que hi hagi ciutadans que pensin que si ets immigrant et donen directament una Pirmi, un pis, el cotxet de nens i vals del supermercat. I això amb els immigrants treballant i cotitzant, com si se'ls regalessin les coses.
És sorprenent que determinats discursos falsos assoleixin una penetració tan gran.
Insisteixo, això passa quan aquests missatges els repeteixen i els validen persones que es troben en àmbits presumptament no xenòfobs. Aquesta és la legitimació de la mentida. A Girona hi ha 160.000 estrangers, la meitat serien d'origen africà. Una de les llegendes urbanes que corren és que a qualsevol musulmà li donen la Pirmi (Programa de Renda Mínima) i a la demarcació hi ha 6.000 Pirmis i 180.000 estrangers. Però s'insisteix que a qualsevol marroquí li donen la Pirmi, el pis gratis, la beca escolar i el cotxet del bebè. De les 6.000 Pirmis que hi ha, 2.400 són per a estrangers.
La gent creu el que vol creure?
Quan una mentida es repeteix centenars de vegades esdevé veritat. Això ho sabem des de l'estigmatització dels jueus per part dels nazis i cada vegada que un ciutadà o un càrrec públic difon mentides aquestes es legitimen més. Insisteixo, la xenofòbia s'alimenta de la legitimitat que li donen partits polítics democràtics i persones que diuen que defensen la democràcia. La democràcia s'ha de defensar amb la veritat.
PxC té l'exclusiva d'aquesta desinformació aprofitant l'altaveu que representa tenir càrrecs públics?
No, polítics del PP com García Albiol l'han utilitzada. Per exemple, han dit que a l'hospital s'operen de cataractes tots els estrangers, li repliquen que només hi ha hagut 12 operacions de cataractes a estran-gers en un any i la seva resposta és que aquestes dades són falses. El mateix passa quan es confronta la realitat amb dades a Vic, però ells continuen repetint que els moros ho tenen tot gratis i que si el nen autòcton no entra a la llar d'infants és perquè han donat la plaça a un marroquí, i això corre. A Manlleu, gent d'Unió va fer córrer que l'alcalde, Ramon Sitjà, estava embolicat amb una mora. Després resulta que l'alcalde de Manresa també està amb una moreta i el de Vic, i arreu es fan macromesquites.... I, sí, sí, Ramon Sitjà tenia com a parella una persona que es deia: Marta Moreta! Total, falsedats.
Vostè diu en el seu llibre que Manresa ha actuat de forma sensata en relació amb la immigració. Per què?
Manresa ho ha fet bé perquè CiU no ha fet demagògia i el PP no ha assumit el discurs tipus García Albiol. Podem dir que el cor de la política són les persones. Tot i així, PxC té dos regidors a Manresa.
Però, per exemple amb el PP, què passarà ara que té responsabilitat de govern?
Ara mateix ho hem vist en la campanya a les eleccions generals. El discurs García Albiol s'ha silenciat. Sánchez Camacho va anar a Salt, però va parlar de delinqüència, no d'immigració. No s'ha parlat d'immigració en la passada campanya electoral perquè ningú no en volia parlar, només el Duran i Lleida amb allò dels Jordis i els Mohammeds.
Quin paper juguen les noves tecnologies en aquest panorama?
Un exemple lamentable és el fet que l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, tingués penjat en el seu Facebook durant mesos que l'anterior govern autoritzava la macromesquita més gran d'Europa. I ho tenia penjat vàries vegades per amics seus. Després, ell deia que li havien penjat i no en tenia cap responsabilitat. Tot mitjà que s'utilitzi sense criteri fa un mal servei.
Què em diu de la gran polèmica sobre l'empadronament d'immigrants a Vic?
L'alcalde Vila d'Abadal no es va penjar res al Facebook, però quan va dir que calia salvar la ciutat i una de les mesures per fer-ho era negar el padró, estàs legitimant els que difonen que la immigració és perillosa. Crec que no ho va fer per mala llet, sinó per fer alguna cosa, però el que va acabar fent va ser un gran favor a Anglada.
PP i PSOE són el mateix en política d'immigració?
Ni bonistes ni malistes, han estat autistes, però com a mínim el PSOE va explorar més la contrac-tació en origen.
Link entrevista Regió 7