ACTUALITZAT, amb fotos de l'acte.
Mohammad Rujailah, codirector del documental 'To shoot an elephant' explicant a La Nyàmera de Vic com va anar el rodatge a la Franja de Gaza durant l'atac israelià de fa cinc anys. Un projecte que ell i l'Alberto Arce van començar a gravar 4 dies abans de començar l'atac, sense imaginar que serien testimonis d'aquesta massacre en la que moririen més 1400 persones, la majoria civils, entre ells un metge de l'hospital on graven part del documental. Resulta esgarrifoses les imatges dels nens morts i la gravació de com tirotegen i fereixen als sanitaris de l'ambulància en la que ells anaven.
Rujailah, nascut a Gaza però que actualment viu a Barcelona, va presentar el vídeo però no es va quedar a la sala durant la projecció: “No em quedaré a veure el vídeo, per mi és molt dur recordar-ho”, va comentar.
Després de les dues hores de film que van impactar a la trentena d’espectadors, Rujailah va parlar sobre el boicot a Israel, sobre el paper de les universitats israelianes en el desenvolupament armamentístic i finalment, sobre la situació política a Palestina.
“El moviment de boicot a l’Estat d’Israel és lent, si aconseguim que la Universitat de Vic trenqui els acords amb les universitat israelianes no canviarà la vida de la meva mare, que viu a Gaza, però si anem sumant petites victòries com aquesta, al final aconseguirem que Israel canviï les seves polítiques i acabi amb la repressió”, va explicar Mohammad Rujailah, i va afegir: “Alguns diuen que fer boicot és radical però la radicalitat està en els bombardejos de Gaza”.
Mohammad Rujailah amb Joan Coma Rura, de la campanya "Complicitats que maten" que ha presentat l'acte i ha explicat els motius pels que es rebutja l'acord de la Universitat de Vic amb universitats com la Haifa, que fa cinc anys va fer un comunicat donant suport a l'atac als palestins
Mohammad Rujailah comentant els fets que es recullen al documental
Han passat cinc anys del brutal atac que l’Estat d'Israel va cometre sobre la població palestina de la Franja de Gaza. L'atac -realitzat per aire i terra, amb bombes de fòsfor- no només va anar dirigit a objectius militars, sinó que també a va afectar a cases, hospitals, escoles i altres infraestructures. Com sempre, les terribles conseqüències van ser per a la població civil amb un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins a dia d'avui.
Des de la campanya Complicitats que maten hem cregut convenint realitzar un cinefòrum per no oblidar el que va passar i el que seguirà passant sempre que complicitats (com, per exemple, les que té la Universitat de Vic amb universitats israelianes) segueixin pactant-se. Per aquest motiu, el proper 29 de desembre hem preparat un cinefòrum per parlar i debatre sobre la situació de Gaza i, també, explicar quina implicació hi van tenir les universitats israelianes.
18:00h
Projecció del documental "To Shoot an Elephant", que narra l'atac que Israel va realitzar a Gaza (Palestina) entre el desembre de 2008 i el gener de 2009.
20:00h
Xerrada-debat sobre com es va viure l'atac des de dins de la Franja de Gaza, que contindrà detalls sobre les vinculacions que hi van tenir les universitats israelianes. Comptarem amb la presència de:
- Mohammad Rujailah, codirector de la pel·lícula
- Joan Coma, doctorant en ciència política
Mohammad Rujailah, codirector del documental 'To shoot an elephant' explicant a La Nyàmera de Vic com va anar el rodatge a la Franja de Gaza durant l'atac israelià de fa cinc anys. Un projecte que ell i l'Alberto Arce van començar a gravar 4 dies abans de començar l'atac, sense imaginar que serien testimonis d'aquesta massacre en la que moririen més 1400 persones, la majoria civils, entre ells un metge de l'hospital on graven part del documental. Resulta esgarrifoses les imatges dels nens morts i la gravació de com tirotegen i fereixen als sanitaris de l'ambulància en la que ells anaven.
Rujailah, nascut a Gaza però que actualment viu a Barcelona, va presentar el vídeo però no es va quedar a la sala durant la projecció: “No em quedaré a veure el vídeo, per mi és molt dur recordar-ho”, va comentar.
Després de les dues hores de film que van impactar a la trentena d’espectadors, Rujailah va parlar sobre el boicot a Israel, sobre el paper de les universitats israelianes en el desenvolupament armamentístic i finalment, sobre la situació política a Palestina.
“El moviment de boicot a l’Estat d’Israel és lent, si aconseguim que la Universitat de Vic trenqui els acords amb les universitat israelianes no canviarà la vida de la meva mare, que viu a Gaza, però si anem sumant petites victòries com aquesta, al final aconseguirem que Israel canviï les seves polítiques i acabi amb la repressió”, va explicar Mohammad Rujailah, i va afegir: “Alguns diuen que fer boicot és radical però la radicalitat està en els bombardejos de Gaza”.
Mohammad Rujailah amb Joan Coma Rura, de la campanya "Complicitats que maten" que ha presentat l'acte i ha explicat els motius pels que es rebutja l'acord de la Universitat de Vic amb universitats com la Haifa, que fa cinc anys va fer un comunicat donant suport a l'atac als palestins
Mohammad Rujailah comentant els fets que es recullen al documental
Han passat cinc anys del brutal atac que l’Estat d'Israel va cometre sobre la població palestina de la Franja de Gaza. L'atac -realitzat per aire i terra, amb bombes de fòsfor- no només va anar dirigit a objectius militars, sinó que també a va afectar a cases, hospitals, escoles i altres infraestructures. Com sempre, les terribles conseqüències van ser per a la població civil amb un balanç de 1.400 morts palestins (contra 10 israelians) i vint mil desplaçats fins a dia d'avui.
Des de la campanya Complicitats que maten hem cregut convenint realitzar un cinefòrum per no oblidar el que va passar i el que seguirà passant sempre que complicitats (com, per exemple, les que té la Universitat de Vic amb universitats israelianes) segueixin pactant-se. Per aquest motiu, el proper 29 de desembre hem preparat un cinefòrum per parlar i debatre sobre la situació de Gaza i, també, explicar quina implicació hi van tenir les universitats israelianes.
18:00h
Projecció del documental "To Shoot an Elephant", que narra l'atac que Israel va realitzar a Gaza (Palestina) entre el desembre de 2008 i el gener de 2009.
20:00h
Xerrada-debat sobre com es va viure l'atac des de dins de la Franja de Gaza, que contindrà detalls sobre les vinculacions que hi van tenir les universitats israelianes. Comptarem amb la presència de:
- Mohammad Rujailah, codirector de la pel·lícula
- Joan Coma, doctorant en ciència política
Després de l'alleujament que va representar l'obertura temporal del pas fronterer amb Egipte (conseqüència dels canvis polítics en aquest país), la Franja de Gaza i els seus 1,7 milions d'habitants es troben avui completament aïllats, en una situació humanitària dramàtica: 6 hores d'electricitat al dia, 1,1 milions de persones bevent aigua no sanejada, manca de medicaments bàsics i d'aliments, una economia arruïnada, famílies aïllades de la resta del país i una total dependència de l'ajuda estrangera. Els atacs a camperols i pescadors són quotidians.
L'acte és avui diumenge 29 de desembre a les 6 de la tarda a La Taverna Social la Nyàmera de Vic!
Lloc: Taverna Social La Nyàmera (Rambla
Sant Domènech, 1. Vic)
Convocatoria de l'event a Facebook, clica 
Aquesta foto la vaig fer el gener de 2009 a Isfahan, on era aquells dies, on es va fer una manifestació contra l'atac a Gaza
Manifest "Complicitats que maten"
El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, JordiMontaña, que va viatjar a Israel aquest novembre amb la delegació que va acompanyar el viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Haifa i el Rambam Health Care Campus.
Amb la firma d’ambdós convenis, la UVic pretén impulsar amb institucions israelianes programes de mobilitat per a professors, investigadors i estudiants, com també cooperar per establir graus i màsters interuniversitaris. Tal com expliquen, “aquests acords s’emmarquen dins la línia estratègia d’internacionalització de la UVic.”
Nosaltres, els firmants d’aquest manifest, entitats, col·lectius i persones a títol individual, rebutgem aquest conveni pels motius que exposem a continuació:
El juliol del 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-se al manifest. Des d’aleshores, la campanya civil internacional per al Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenent arreu del món i ha sumat múltiples suports.
A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba (catàstrofe).
L’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població indígena de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines esdevingueren refugiats. A partir de la Guerra de 1967 Israel posà en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats de les seves llars. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel hi ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibilitant la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des de l’any 2005 Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza. La situació a la Franja de Gaza és d’extrema crisi humanitària i així ho han documentat les Nacions Unides.
L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab. Més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.
Les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible, i per això rebutgem l’acord de col·laboració que la UVic vol establir amb universitats israelianes:
- Per llei, els soldats, exsoldats i els estudiants reservistes reben un tracte preferencial en totes les universitats. Mai cap universitat ha expressat cap mena d’oposició, ni tan sols de manera simbòlica.
- La discriminació vers els palestins també es veu reflectida amb la seva desproporcionada baixa representació en tots els nivells educatius. Són el 20% de la població de l’Estat d’Israel, però només representen el 9,5 % dels alumnes de grau, un 4,8% dels de màster, un 3,2 % dels de doctorat i un 1% del personal acadèmic.
- Tal i com passava a la Sud-àfrica de l’Apartheid, a Israel les institucions acadèmiques no són espais innocents on hi regni la llibertat acadèmica i les idees progressistes. Ben al contrari, les universitats ajuden de manera particular a desenvolupar el coneixement necessari per assegurar i recolzar les pràctiques i polítiques que allarguen l’ocupació i colonització dels Territoris Palestins.
- Les empreses militars israelians fan possible les persistents i greus violacions que Israel comet de la Legalitat Internacional. Subministren l’armament i la tecnologia que permet a Israel cometre atrocitats, com els bombardejos de Gaza 2008-09 amb més de 1.300 morts, més del 30% menors, i les diàries violacions dels Drets Humans. El sistema universitari i els instituts de recerca israelians estan profundament implicats en la recerca militar i els projectes de desenvolupament armamentístic, situant-se al centre de la planificació i execució dels crims de guerra israelians. Michael Federman, President de la Junta de Directors d’Elbit Systems (una de les principals empreses fabricants de materials electrònics de Defensa a Israel), és membre de la Junta Directora de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Insitut Weizmann. La implicació de l’acadèmia israeliana amb l’Ocupació dels Territoris Palestins i el sistema d’Apartheid israelià és del tot innegable.
- La Universitat de Haifa és un exemple del que s’ha exposat anteriorment. Patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari. Dóna preferència als estudiants que han servit l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència pels seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins. A més, a la guia oficial de la universitat per a estudiants internacionals inclou advertències específiques de no visitar els pobles i ciutats palestines situades dins l’Estat d’Israel, i desaconsella totalment visitar els territoris palestins, Cisjordània i Gaza.
- Exigim al Rector de la UVic, el Sr. Jordi Montaña, i al president de la Fundació Universitària Balmes i Alcalde de Vic, el Sr. Josep Maria Vila d’Abadal, reconsiderin completament els acords de col·laboració, en nom de la Universitat de Vic, amb una universitat israeliana.
- Exigim que fins que la universitat amb la que es vulgui establir l’acord no emeti un posicionament clar i públic en defensa d’aquests mateixos punts i es desvinculi de qualsevol col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística, la Universitat de Vic no pot establir cap mena de col·laboració amb aquesta institució israeliana. Fer-ho la convertiria en còmplice de tots i cadascun dels crims que l’Estat d’Israel comet vers la població civil palestina, per legitimació d’una part imprescindible del sistema que possibilita l’execució d’aquests crims.
Contràriament al que es diu des d’àmbits poc informats o simplement amb voluntat desinformadora, la crida al boicot internacional no busca la destrucció i/o desaparició de l’Estat d’Israel, sinó l’estricte acompliment de la legalitat internacional i el respecte pels drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble palestí.
Vic, 20 de novembre de 2013
Veure adhesions
Anar al blog de la campanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada