La delegació de PxC de la Catalunya Nord es va dissoldre el passat diumenge 15 de desembre, per discrepàncies amb la postura contrària de la direcció de partit a Vic al moviment sobiranista que viu Catalunya des de l'11 de setembre de 2012. Aquest és doncs el segon grup de PxC que es dissol aquesta setmana, després de la sortida del partit dels 3 regidors de Manlleu dimarts passat.
En el comunicat fet públic (clica per anar al seu blog) informant de la seva dissolució afirmen que "El
moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat
de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que
ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus
aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas
contrari, el terme identitari és inapropiat".
Així mateix manifesten el seu desconcert per "l'acostament de la PxC amb el
Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga
la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra
regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del
nacionalisme català" No era cap secret que a la trobada d'Enric Ravello i Anglada amb Marine Le Pen a Xipre, setmanes després a la creació del grup de Perpinyà, Le Pen manifestà a PxC el seu malestar per l'irrupció del partit d'Anglada a França.
El grup de PxC de la Catalunya Nord, liderat per Llorenç Perrié Albanell, es va presentar a Perpinyà el 28 de juliol de 2012 en un acte en que hi van ser presents, Josep Anglada, esl secretari general, Robert Hernado, i el Resposnable de Relacions Internacionals, el valencià Enric Ravello. Aquell dia Albanell va voler destacar el caràcter identitari i catalanista de PxC, posicionant-se contra el “pseudocatalanisme esquerrà, multicultural i mundialista” i denuncià els efectes negatius, des del seu punt de vista, provocats per la immigració.
Imatge de la presentació de PxC de la Catalunya Nord, el juliol de 2012
Comunicat sobre la dissolució de la delegació de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)
Després d’un any de silenci i de posada en vetlla de la nostra
delegació, en resposta a una ona important de dimissions dels executius
de PxCN en octubre de 2012, la delegació de la PxCN (Plataforma per
Catalunya Nord) s’ha reunit el diumenge 15 de desembre de 2013.
Comprova que la Plataforma per Catalunya no evoluciona cap a un model
de partit Nacionalista-Identitari-Català, ben al contrari! Ha estat
doncs decidit de posar un terme a les activitats de la delegació
nord-catalana. La dissolució s’ha votat per unanimitat el diumenge 15
desembre de 2013 i fa efecte el dia mateix.
Ningú no dubta de la determinació amb la qual els membres de la PxC i
el seu president Josep Anglada combaten la immigració extra-europea,
política que va motivar la nostra adhesió a aquest partit. Tanmateix,
ens plantegem legítimament preguntes a propòsit de la posició de
la PxC en matèria de catalanisme.
Lamentem les maquinacions tèrboles de la PxC en el moment de la
jornada de l’11 de setembre de 2012. Un mes més tard, el 12 d’octubre,
l’organització no vacil•larà a participar en una contra-manifestació
clarament espanyolista.
En ocasió de la commemoració del Tractat de les Pirineus, el 7 de
novembre de 2012, la PxC no va publicar cap comunicat per sostenir la
nostra acció i la nostra voluntat d’unitat amb el conjunt del poble
català. Tal acció hauria constituït tanmateix una penyora forta de
catalanisme, sobretot amb la delegació del partit a Catalunya del Nord.
Som desconcertats de la temptativa d’acostament de la PxC amb el
Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga
la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra
regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del
nacionalisme català. Sorprenent postura per un responsable d’un partit
clarament nacionalista!
L’oposició de PxC a la consulta-referèndum sobre l’autodeterminació
del poble català del Principat i la defensa d’un ensenyament bilingüe,
(documents emesos en reunió del consell executiu amb data de 12 de gener
de 2013) com eixos més importants i entre d’altres, fa
completament impossible la nostra continuïtat a PxC.
Algunes observacions :
Pensàvem que el fet de posseir una delegació nord-catalana constituïa
per a la PxC una penyora de catalanisme polític. Som totalment
enganyats.
Oposar-se a la voluntat del poble català significa condemnar-se a una
mort política certa en un futur Estat català sobirà. Com es podria
llavors en aquestes condicions lluitar contra la invasió migratòria
que patim ?
Podem legítimament preguntar si la PxC és realment identitària. El
moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat
de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que
ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus
aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas
contrari, el terme identitari és inapropiat.
Finalment, si el nostre desig és d’ajuntar-nos en el futur
conjunt ethno-cultural dels Països Catalans, no és per fer-se espanyols!
És absurd intentar emancipar-se del domini francès per ser enganxat
per un altre…
Catalunya del Nord, per ser reconeguda i ser sostinguda, per
conservar la seva identitat i reafirmar la seva territorialitat,
necessita un Estat Català al Principat. Per tant, els identitaris
nord-catalans sostenen sense la menor ambigüitat el projecte d’una
Catalunya independent, projecte àmpliament justificat per la història.
La nostra visió d’Europa concorda amb aquesta tria!
L’assemblea provisional de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)Perpinyà, 15 de desembre de 2013
Cartell de PxC-Nord
Llegir comunicat de dissolució al blog identitari Terra i Poble
Bloc de PxC-Nord
Facebook PxC Catalunya Nord
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada