No és cap secret que sempre he considerat contraproduents certs tipus d'accions que fan algunes persones o membres de grups antifeixistes, com les agressions físiques a militants ultres, i certes maneres de contramanifestar-se davant dels actes o paradetes de grups com PxC, MSR, Democracia Nacional, etc.
Com ja he explicat altres vegades, quan grups antifeixistes i col·lectius d'immigrants es manifestaven a la porta o al costat d'on PxC o altres grups similars feien un acte, venien els mossos d'esquadra i es produïa algun petit incident, després o dies més tard dirigents del grup ultradretà em reconeixien que gràcies a la protesta antifeixista l'acte ultra o identitari havia tingut més ressò. Fins i tot el mateix Josep Anglada i altres dirigents de PxC se m'havien queixat en algun acte de que "no vinguin avui els teus amics perroflautes a liar-la a la porta, que així han de fer un cordó els mossos i sempre ens fa més publicitat"
Jo vaig arribar a la conclusió que la contramanifestació sistemàtica, sobretot si hi havia tensió i es feia cordó policial, Plataforma X Catalunya en sortia beneficiada o, al menys ells valoraven que l'acte, gracies a la publicitats "dels teus amics", havia tingut molta més difusió als mitjans.
No estic dient que no s'hagin de fer protestes davant d'on fan actes grups ultres o identitaris, només advertint que en molts casos, encara que no hi hagi violència, la presència d'una vintena de persones amb dues pancartes cridant i un cordó de mossos al mig, és una escenografia que els grups ultres agraeixen. També penso que resulta totalment contraproduent quan en una acció de protesta algú acaba llençant algun objecte, com va passar el 2010 a la festa de PxC a Vilafranca. Fer l'acte antifeixista a un altre lloc del municipi, o el dia abans a mi em sembla una opció sovint més eficaç.
L'EXEMPLE DE L'ACCIÓ "CANVIA DE XIP" A IGUALADA
A Igualada on és regidor el Secretari General de PxC, Robert Hernado, i on hi té presència el Movimiento Social Republicano (MSR), s'havien fet fins ara diverses protestes contra actes d'aquest grups i alguna d'aquestes havia acabat amb incidents i denúncies d'agressions. També va haver-hi força polèmica a Igualada i l'Anoia fa un any, per si s'havia de fer una contramanifestació davant del restaurant de Rubió on PxC feia la festa del partit.
El passat dissabte PxC d'Igualada va anunciar que posaria una parada al mercat per recollir menjar per "la bona gent de casa", i la Fundació Atlas va fer l'acció d'anar-hi mig centenar de persones, moltes d'elles d'origen immigrant, a portar-hi menjar, amb l'enganxina "Canvia de xip" i cartells "Jo també sóc d'Igualada". Acció que va descol·locar a l'Home Fort de PxC, Robert Hernando -de la que ja vaig informar dimarts-, que va fer un tuit dient que una musulmana havia estat "pillada metiendo mano en la comida de la carpa solidaria". Però després que es pengés el vídeo dijous, l'acció ha estat comentada i valorada positivament a tots els diaris de Catalunya primer, i l'endemà a altres de Madrid de i de fora de l'estat.
Per a mi aquesta és l'exemple d'acció útil, didàctica i pedagògica, oposada a altres que han motivat l'actuació dels mossos, amb o sense violència.
L'EQUIVOCACIÓ DE LES AGRESSIONS FÍSIQUES
No cal que digui que considero moral i políticament equivocades les accions violentes de certs antifeixistes, amb llançament de pedres i agressions. I tan lamentable com una acció violenta, planificada o no, espontània, individual o col·lectiva, és l'actitud de certs grups antifeixites que sempre que hi ha una agressió es neguen a condemnar-la o diuen que no és cosa d'ells, i senzillament, se'n desmarquen.
Ja vam veure quina va ser la resposta i les consequêncies a l'atac "antifeixista" a pedrades el 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou a The Other Place, on feia un acte Democracia Nacional, i va resultar amb ferides greus l'ex dirigent del MSR i militant de PxC, Alejandro Fernández (el van haver d'operar dues vegades). Diferents militants ultres van respondre amb l'atac brutal planificat, i contundent d'Stroika del 23 de març de 2012, motivació que jo ja sabia tres dies després dels fets de Manresa, i així ho vaig publicar.
També discrepo rotundament de l'actitud de no condemnar l'agressió al regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, prop del Casal Tramuntana (potser la va exagerar, però no es va autoagredir) o el fet que un militant antifeixista agredís o intentés agafar-li la càmera (jo era al costat i ho vaig veure) a una fotògrafa ultra que feia fotos a un acte contra Tramuntana. Sí, ja sé que alguns diran que era una fatxa en actitud provocativa, però si legalment jo tinc dret de fer fotos a un acte de La España en Marcha, PxC o MSR -i hi ho he fet sempre-, una fotògrafa simpatitzant de Tramuntana també té dret de fer fotos al carrer d'un acte antifeixista. I també condemno -i considero una temeritat que podria iniciar nous espirals d'acció reaccio- l'agressió del passat 12 d'octubre a Sants a uns simpatitzants de DN que havien anat a un acte del Dia de la Hispanitat a Montjuïc.
En resum, felicito als organitzadors de l'acció d'Igualada i mostro la meva disconformitat front els que defensen o no condemnen la violència antifeixista, donat que en lloc de combatre el feixisme, legitimen una confrontació violenta, inútil i perillosa. Una confrontació violenta en la que sembla que hi ha gent que si sent còmoda de cara a excitar el seu imaginari. I potser m'equivoco, però no estem als carrers de Berlín de 1931 lluitant per si "els carrers són nostres" (dels comunistes) o dels nazis.
El que es perillós és pensar-se que la violència neonazi és alguna mena de resposta contra els atacs antifeixistes. La llista de més de 50 assassinats a mans de feixistes (que se sàpiguen) als últims 30 anys a l'Estat espanyol demostra que ells ja actuen amb violència de per sí, amb les seves caceres, accions i demés. No sé, senyor Rius, si ha sentit mai ha parlar del que va passar durant els anys 90 a Barcelona i de com es va combatre l'incipient feixisme als carrers des de grups com AENA que, evidentment, no només responien físicament a les agressions sinó que també es van dedicar a desenvolupar una tasca molt important de difusió i divulgació cultural. No es pot guanyar la lluita contra el feixisme únicament des de la ploma, igual que no es pot guanyar exclussivament amb l'espasa.
ResponEliminaVosté també condemnaria els atacs contra l'Alemanya nazi o el feixisme italià? Sap que gràcies a postures col·laboracionistes i pretesament "pacifistes" com la seva, aquests règims van aconseguir arribar al poder i desfermar les bestialitats més grans que hagi viscut mai la humanitat? Es pensa que aquests grupets de caps rapats violents deixaran de passejar pels carrers intimidant i agredint a qui volen si a sobre veuen que ho poden fer amb total impunitat? Va home, va!
Entenc el teu punt de vista i tambe penso q la unica manera de canviar el
ResponEliminael
pensament d'aqestes persones es amb accions com aquestes, ja que a osties nomes saconsegueix donarlos mes raons i ferlos mes incondicionals en les seves idees.
Pero a la vegada no sempre son possibles aqestes iniciatives, i. Crec tmb que no podem ovbiar el problema i no fer-hi res.
De fet si comentes que les contramanifestacions son contrapruduents pq els hi donen propaganda em sap greu dir-te que tu estas fent el mateix en aquest bloc