Xavier Rius, periodista.
26 de juliol de 2014
Es fa difícil pensar quina sortida victoriosa podrà esgrimir Israel
per justificar un acord o per donar per acabada l'ofensiva Marge
Protectora a Gaza, iniciada el 7 de juliol, que fins ara ha provocat 820
morts, la majoria civils, entre els palestins, i 35 entre els
israelians. Una operació que va començar com a resposta al llançament de
coets des de Gaza després de la mort de tres palestins, en el context
de les accions de resposta a l'assassinat de tres joves jueus en un
assentament de Cisjordània.
I és que quan acabi la
desproporcionada ofensiva d'Israel a Gaza només tindrà un guanyador i
dos perdedors. El guanyador serà Hamas, que el passat mes de juny
acceptava, debilitat, entrar en un govern palestí d'unitat. Ara, després
de l'asimètrica resposta d'Israel, els islamistes han recuperat el
suport de bona part de la societat palestina. I, quan acabi l'ofensiva
bèl·lica, Israel i Egipte no tindran més remei que obrir els passos
fronterers fins ara tancats o fortament restringits al trànsit de
persones i mercaderies. Recordem que va ser precisament el rebuig al
bloqueig el que va fer que Hamas es negués els últims anys a arribar a
cap acord amb Israel.
Aquesta percepció que Hamas ha guanyat
políticament fa que el president palestí, Mahmud Abbas, i l'Autoritat
Nacional Palestina surtin debilitats de cara al govern d'unitat. Les
grans mobilitzacions en suport a Gaza celebrades a Cisjordània i
reprimides per l'exèrcit israelià són una mostra de l'empatia que ha
obtingut Hamas a Cisjordània.
I qui també en sortirà políticament
derrotat serà Israel que, més enllà de la seva capacitat per causar la
destrucció entre els adversaris, ha estat incapaç de complir el que
havia d'aconseguir l'operació batejada com a Marge Protector. Israel pot
matar avui centenars de palestins i destruir amb gran cost de vides les
cases i barris des d'on es llancen coets, però és incapaç d'aturar el
seu llançament, i cada vegada de més abast.
Amb els coets arribant a Tel-Aviv, Israel demostra que ja no pot protegir la seva gent
Si la guerra de Yom
Kippur del 1973 va significar un xoc per a Israel quan els exèrcits
àrabs van recuperar per uns dies els territoris ocupats i van posar en
dubte la capacitat de reacció de l'exèrcit israelià, ara Hamas ha
mostrat a Israel que, encara que numèricament les baixes palestines
siguin vint o trenta vegades més nombroses que les israelianes, Israel
no pot evitar que se'n llancin de nous, que les sirenes sonin a
Tel-Aviv, que es tanqui el seu aeroport, i que més de trenta soldats
morin atrapats en el laberint de runes de Gaza. Fins ara a Israel es
deia que, mentre Jerusalem pregava i els soldats vigilaven el mur de
separació, Haifa treballava i Tel-Aviv es divertia. És a dir, a una part
important de la societat israeliana, sobretot quan ja havien acabat el
període militar, el conflicte no l'afectava. Ara, amb Hamas que demostra
la seva capacitat de llançar coets cap a Tel-Aviv, ja ningú en pot
viure al marge.
La qüestió no és la irresponsabilitat de Hamas o
si Hamas se sent còmode en aquesta confrontació. La qüestió és si pot
Israel continuar amb aquestes polítiques que ja no aporten protecció als
seus. I l'única sortida seria un estat palestí sobirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada