Al debat de candidats d'ahir al vespre a Les Bernardes de Salt, el diputat del PP i cap de llista, Sergio Santamaría, va superar al cap de llista de PxC, Sergi Fabri, amb el seu discurs sobre immigració, seguretat i gihadisme, en la línia del discurs de Xavier García Albiol que ha assumit el partit a molts llocs de Catalunya. Santamaría, diputat al Parlament, resident a Girona i, fins ara, sense vinculació amb Salt, ha estat l'aposta del PP per encapçalar la llista després de 4 anys en que el regidor popular Felip Gil, votés sempre les propostes de l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé, sense fer gairebé d'oposició.
En el debat, organitzat pel pel Punt Avui, hi van participar CiU, PSC, PxC, IPS-CUP i PP, partits que van obtenir representació el 2011, no podent ser a la taula els candidats d'ERC, Jordi Viñas, que es creu que ara traurà bons resultats, el de Canvien Salt-Entesa (Podem-ICV-EUiA), que presenta de cap de llista a Wilder Palacio d'origen llatinoamericà, el de Gent per Salt (GpS), llista sovint populista amb tocs xenòfobs, encapçalada de nou per Antonio Rodríguez, ni la candidatura del Partit Socialista de Treball Internacionalista, encapçalada per Mohammed Ouassar Talbi, formada majoritàriament per ciutadans d'origen magribí macionalitzats. Ouassar va anar fa vuit anys a la llista del PP. Tampoc hi era Ciutadans. A la llista del PSC, encapçalada per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, hi va de número 3 la regidora Soumaya Waez, de pare sirià i musulmana, i al 5, Mohamed Houri, nascut al Marroc i amb forta implicació en el món associatiu i esportiu saltenc.
Jaume Torramadé
S'ha de dir que l'actual mandat l'alcalde Jaume Torramadé (UDC) el va començar reobrint la polèmica sobre la mesquita, aprovant una moratòria a centres de culte, i intentant aturar les obres d'aquesta al polígon de Torre Mirona. Polèmica que es va barrejar amb l'abandonament de PxC del cap de llista Carles Bonet, i de la també regidora, Juana Dolores Martíñez, que des de llavors van donar gairebé sempre el vot i la majoria al govern de CiU. Posteriorment, sent Torramadé president de la Diputació, va ser obligat a dimitir de la presidència després de l'escàndol pels suposats tocaments a l'assessora d'UDC, Minerva Amador, denunciats per ella i corroborats pel cap de gabinet de la Diputació, qüestió per la que ara està imputat.(Hi ha una altra imputació pel cas Manga)
El candidat del PP, Sergio Santamaría, el primer per l'esquerra, Sergi Fabri (PxC), Jaume Torramadé candidat de CiU i actual alcalde, el moderador, la cap de llista socialista, Iolanda Pineda, i el d'Independents per Salt-CUP, Ferran Burch.
En el debat, que també es va tractar de qüestions com l'urbanisme i promoció econòmica, el candidat del PP, més a més d'afirmar de manera repetitiva que ell tancaria els barracons d'una escola, va ser més dur que Sergi Fabri a l'hora d'abordar el tema de la immigració, la mesquita, l'incivisme i la delinquència.
Així, mentre Fabri va demanar que es revisessin els criteris per a la concessió d'ajuts donada la percepció de molts ciutadans autòctons de que en reben menys que els immigrants, "tot i que potser alguns no es podran canviar", el candidat del PP va demanar que es vinculés els ajuts a la integració real dels immigrants, sense aclarir que era per ell integració. Va manifestar el seu desacord amb la construcció de la mesquita, oblidant que la seva obertura permetrà tancar diversos oratoris que hi ha a baixos d'eficicis sense condicions. Es va referir a la presència del gihadisme i el salafisme a Salt "contra el que s'ha de lluitar acabant amb el fet que es faci adoctrinament en aquest sentit". També es va comprometre en treballar per acabar amb la droga i la prostitució.
Tot i que Torramadé fa quatre anys va utilitzar el tema de la mesquita per desacreditar a l'anterior alcadessa, Iolanda Pineda (fins i tot va tenir durant tota la campanya penjat al seu Facebook diverses notícies falses creades per PxC), l'alcalde va replicar a Santamaría recordant-li que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix el dret a tothom a tenir un lloc on pregar.
Torramadé va treure pit afirmant que, a diferència del que passava en el mandat anterior, ara hi havia menys delinquència atribuint-se el mèrit, cosa que fou matisada per la candidata socialista i ex alcaldessa, que va afirmar que va ser ella qui va aconseguir una major implicació entre mossos, fiscalia i la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional per tal d'aconseguir expulsar a diversos multireincidents, cosa que s'ha continuat durant el mandat de Torramadé. I pel que fa a les càmeres de seguretat a alguns carrers abans força conflictius, va ser ella qui va instal·lar les primers i amb qui es va aprovar el projecte per les següents.
Ni un ni altre van treure els temes abans polèmics de la reforma urbanística o esponjament del barri centre, ni del repartiment de nens per tota la zona educativa de Girona. Per la seva banda Fabri va posar en dubte que les dades de disminució de delictes fossin certes donat que, segons ell, en casos d'estrebades i furts "la policia ara no fa denúncia, fent-ho constar només com incidència". Iolanda Pineda, que es va atribuir el mèrit de la nova comissaria de policia, va demanar que es torni a obrir una oficina de denúncies i atenció al ciutadà a les antigues dependències de la policia municipal a l'Ajuntament per evitar que els veïns s'hagin de desplaçar a les afores del municipi. També va lamentar que Torramadé rebutgés la construció de la Comissaria regional de Mossos, aprovada i acordada durant el seu mandat amb la Generalitat. Pineda va acusar a Torramadé de voler amangar la pobresa al municipi. També va centrar en la pobresa bona part de la seva intervenció Ferran Burch, que va demanar que s'obrissin totes les fonts per tal de que qui no té aigua la pugués agafar allà.
Tots els grups van defensar el creixement econòmic i comercial, si bé Independents per Salt-CUP van discrepar del model rebutjant grans superfícies. El candidats d'IPS-CUP, PxC i PSC van demanar que es multi als bancs que no posen els pisos embargats en lloguer social. Torramdé va explicar com l'Ajuntament amb la Generalitat n'havia aconseguit alguns, i Santamaria va replicar que l'Ajuntament no s'ha de convertir en una immobiliària.
En el debat, que també es va tractar de qüestions com l'urbanisme i promoció econòmica, el candidat del PP, més a més d'afirmar de manera repetitiva que ell tancaria els barracons d'una escola, va ser més dur que Sergi Fabri a l'hora d'abordar el tema de la immigració, la mesquita, l'incivisme i la delinquència.
Així, mentre Fabri va demanar que es revisessin els criteris per a la concessió d'ajuts donada la percepció de molts ciutadans autòctons de que en reben menys que els immigrants, "tot i que potser alguns no es podran canviar", el candidat del PP va demanar que es vinculés els ajuts a la integració real dels immigrants, sense aclarir que era per ell integració. Va manifestar el seu desacord amb la construcció de la mesquita, oblidant que la seva obertura permetrà tancar diversos oratoris que hi ha a baixos d'eficicis sense condicions. Es va referir a la presència del gihadisme i el salafisme a Salt "contra el que s'ha de lluitar acabant amb el fet que es faci adoctrinament en aquest sentit". També es va comprometre en treballar per acabar amb la droga i la prostitució.
Tot i que Torramadé fa quatre anys va utilitzar el tema de la mesquita per desacreditar a l'anterior alcadessa, Iolanda Pineda (fins i tot va tenir durant tota la campanya penjat al seu Facebook diverses notícies falses creades per PxC), l'alcalde va replicar a Santamaría recordant-li que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix el dret a tothom a tenir un lloc on pregar.
Torramadé va treure pit afirmant que, a diferència del que passava en el mandat anterior, ara hi havia menys delinquència atribuint-se el mèrit, cosa que fou matisada per la candidata socialista i ex alcaldessa, que va afirmar que va ser ella qui va aconseguir una major implicació entre mossos, fiscalia i la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional per tal d'aconseguir expulsar a diversos multireincidents, cosa que s'ha continuat durant el mandat de Torramadé. I pel que fa a les càmeres de seguretat a alguns carrers abans força conflictius, va ser ella qui va instal·lar les primers i amb qui es va aprovar el projecte per les següents.
Ni un ni altre van treure els temes abans polèmics de la reforma urbanística o esponjament del barri centre, ni del repartiment de nens per tota la zona educativa de Girona. Per la seva banda Fabri va posar en dubte que les dades de disminució de delictes fossin certes donat que, segons ell, en casos d'estrebades i furts "la policia ara no fa denúncia, fent-ho constar només com incidència". Iolanda Pineda, que es va atribuir el mèrit de la nova comissaria de policia, va demanar que es torni a obrir una oficina de denúncies i atenció al ciutadà a les antigues dependències de la policia municipal a l'Ajuntament per evitar que els veïns s'hagin de desplaçar a les afores del municipi. També va lamentar que Torramadé rebutgés la construció de la Comissaria regional de Mossos, aprovada i acordada durant el seu mandat amb la Generalitat. Pineda va acusar a Torramadé de voler amangar la pobresa al municipi. També va centrar en la pobresa bona part de la seva intervenció Ferran Burch, que va demanar que s'obrissin totes les fonts per tal de que qui no té aigua la pugués agafar allà.
Tots els grups van defensar el creixement econòmic i comercial, si bé Independents per Salt-CUP van discrepar del model rebutjant grans superfícies. El candidats d'IPS-CUP, PxC i PSC van demanar que es multi als bancs que no posen els pisos embargats en lloguer social. Torramdé va explicar com l'Ajuntament amb la Generalitat n'havia aconseguit alguns, i Santamaria va replicar que l'Ajuntament no s'ha de convertir en una immobiliària.
Tal com vinc dient des de fa dies, tinc els meus dubtes sobre si l'assumpció d'última hora per part del PP a molts municipis d'un discurs tant dur en immigració, el beneficiarà electoralment o si motivarà que, en legitimar al de PxC, farà que molt votants, entre la còpia o l'original votin a PxC. De fet PxC explica clarament el seu discurs xenòfob més a peu de carrer que en debats on sap que els altres grups el replicaran.
PxC va perdre a Salt al gener passat l'única regidora que conservava dels tres que va obtenir el 2011, que va deixar PxC disconforme amb la destitució de Josep Anglada. Els altres dos, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez van passar a no adscrit dos mesos després de les eleccions, quan va esclatar la polèmica pel fet que tots dos tinguessin parella immigrant de color, i Bonet ha tingut gestos curiosos com la seva assitència a la recepció del cònsol del Marroc el dia de la Festa del Tro i trencament del dejuni del Ramadà o Iftar.
PxC va perdre a Salt al gener passat l'única regidora que conservava dels tres que va obtenir el 2011, que va deixar PxC disconforme amb la destitució de Josep Anglada. Els altres dos, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez van passar a no adscrit dos mesos després de les eleccions, quan va esclatar la polèmica pel fet que tots dos tinguessin parella immigrant de color, i Bonet ha tingut gestos curiosos com la seva assitència a la recepció del cònsol del Marroc el dia de la Festa del Tro i trencament del dejuni del Ramadà o Iftar.
El regidor i cap de llista de PxC el 2011, Carles Bonet, amb la seva parella, amb el còsol de Marroc a la celebració de la Festa del Tro i Iftar de trencament del dejuni del Ramadà, el juliol de 2013 a Girona.
Mohammed Oussar del Partit Socialista del Treball-Internacionalista, en el debat de fa deu dies sobre el dret a vot. Al seu costat la regidora del PSC, també musulmana, Soumaya Waez.
A la dreta, Wílder Palacio, de Canviem Salt-Entesa (ICV-EUiA- Podem), i al mig, Toni Rodrígiuez del populista o localista Gent per Salt.
Imatge de l'acte d'ahir
Actualitza't a 4 de desembre de 2019:
El que va ser regidor del Partit Popular a Salt entre 2011 i 2015, Felip Gil Padaras, va morir el 4 de desembre de 2019, dies abans de fer el 56 anys.
Actualitza't a 4 de desembre de 2019:
El que va ser regidor del Partit Popular a Salt entre 2011 i 2015, Felip Gil Padaras, va morir el 4 de desembre de 2019, dies abans de fer el 56 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada