Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SERGI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SERGI. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de juny del 2020

La detenció del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, per una suposada estafa a una franquícia de compra venda de joies, obre un crisis a Vox Catalunya, que hauria de culminar amb la suspensió de militància o expulsió del regidor que l'anterior mandat ho era per PxC. Vox a Catalunya només té representació a Salt, llista que va encapçalar el també exregidor de PxC, Sergi Fabri. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha demanat a Concepción que deixi l'acta "per ètica i respecte". Vox, de moment, guarda silenci





La detenció duta a terme la setmana passada i posada en llibertat amb càrrecs del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, conegut també com Sergi Conce, juntament amb altres persones de nacionalitat hondurenya i espanyola, per un suposat delicte d'estafa continuada als propietaris d'una franquícia de compra i venda de joies i cases d'empenyoraments de Girona, ha obert un crisi a l'únic municipi de tot Catalunya on Vox té representació.  Fet que podria motivar que el Comitè de Garanties de Vox, decideixi suspendre cautelarment o expulsar al regidor, en compliment de codi de la formació ultra. L'alcade de Salt, Jordi Viñas, li ha demanat que renunciï a l'acta. Concepción hauria cobrat un o dos d'aquests xecs sostrets irregularment per la treballadora de l'establiment. Vox, molt ràpid en demanar responsabilitats a polítics d'altres partits imputats o detinguts, de moment guarda silenci sobre el cas.


Els Mossos van iniciar les investigacions al mes de març quan van constatar que la treballadora de l'establiment, ara tancat, s'havia apropiat l'any 2019, de joies empenyorades o comprades en aquella oficina. Joies o or que entregava a les altres set persones detingudes per tal de revendre-les, sense que en tinguessin coneixement els propietaris de la franquícia. Paral·lelament dos col·laboradors, un d'ells el regidors de Salt, van cobrar en metàl·lic quatre xecs per un valor de 9.000 euros.


El febrer de 2019 Plataforma per Catalunya (PxC) va decidir dissoldre's per integrar-se part dels seus membres a Vox, cosa que van fer els dos regidors de PxC a Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción. I el passat mes de maig Fabri i Conce van tornar a presentar-se a les eleccions a Salt com a números 1 i 2 de la llista de Vox, que va obtenir tres regidors, Fabri, Concepción i Lázaro Cruz.


Tant Sergio Concepción con Sergi Fabri van entrar a PxC l'any 2011, que van anar de números 4 i 5  a la llista de PxC que va obtenir tres regidors. I tot i que el grup municipal de PxC va patir diversos trencaments, primer pel ressò mediàtic que dos dels tres regidors de la formació xenòfoba tenien parella sentimental immigrant negra, i després pel suport de la regidora María Osuna a Josep Anglada, els Sergis no van ocupar la cadira de regidors.


Sí que la van ocupar el juny de 2015 quan PxC va patir la patacada electoral de passar de 67 a només 8 regidors, donat que Salt va ser un dels pocs municipis on PxC no es va enfonsar. I mentre Sergi Fabri era el que feia la feina més tècnica de regidor i de seguiment de la problemàtica a Salt, Concepción mantenia la seva faceta més de militant ultra. Concepción havia estat motiu de polèmica diverses vegades per la seva entrevista amb el líder de la neonazi Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, la seva vista a Auschwitz, les fotos amb armes de paintball, o amb les Brigadas Blanquiazules portant una creu celta.
 

dissabte, 8 d’agost del 2015

A L'OCTUBRE I NOVEMBRE ES FARAN ELS JUDICIS A RADIO BOTELLA, A UN DE WHITE REBELS, I A ANGLADA PELS FETS DEL 22-4-12. No hi ha data encara pel judici per l'agressió de 12-10-2013, ni pels que van ferir greument un ucraïnès. Aquest últim any s'han dictat diverses sentències a Bcn per agressions ultres i per agressions a militants d'ultradreta en la que s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic. SURT EN LLIBERTAT L'ÚLTRA D.FRÍAS DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES A UN GRUP GIHADISTA

EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 
La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada  que tenia estava  inutilitzada.  També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
Fa una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)


 DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
 Imatge del judici d'Stroika

Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella.  La Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella (un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock Contra el Comunismo)  que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles 510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les Brigadas Blanquiazules.
ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit  de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.


En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava  la Fiscalia a  la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.

Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.

EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA 
 El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat

L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes. 
La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú  per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.
En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya  @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".

Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta   el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.
Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda". 
Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar. 

EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS 
Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou-  va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.

 Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos




dijous, 28 de maig del 2015

CONTINUA EL SILENCI A PxC DESPRÉS DEL FRACÀS ELECTORAL. NI EL SECRETARI GENERAL, ROBERT HERNANDO, NI L'EXECUTIVA NO HAN FET CAP COMUNICAT. Hernando no va assistir ahir al Ple del consitori sortint d'Igualada. La majoria de membres de l'executiva que perden l'escó i el càrrec de portaveu municipal afronten amb incertesa el seu futur laboral i polític. Els líders de PxL i España 2000 sí que han fet declaracions. J L Roberto ha anunciat que no es presentarà a la reelecció.



 
A diferència del president d'España 2000, José Luis Roberto, que després dels mals resultats del partit al País Valencià ha fet públic que no es presentarà a la reelecció, i del Partido por la Libertad, que ha fet un comunicat lamentant els mals resultats, i anunciant l'obertura d'un període de reflexió, ni l'Executiva de Plataforma X Catalunya, ni el seu Secretari General, Robert Hernando, ni els altres membres de la direcció han fet cap comunicat valorant els resultats de diumenge que van baixar dels 67 regidors a només 8. Regidors que es concentren ara al Vendrell, amb tres, dos a Salt, un a Mataró i l´últim un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià. El tres regidors de Girona, són membres de les Joventuts Identitàries
S'ha esvaït la Plataforma per Catalunya que tenia regidors a les principals ciutats del cinturó de Barcelona:  L'Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià, Sant Boi de Llobregat, etc... i que era una força important a la Catalunya interior. 
Les úniques reaccions públiques han estat les valoracions dels resultats locals del candidat al Vendrell, August Armengol, que manté tres dels cinc regidors que tenia, i de Mònica Lora, a Mataró on, tot i que perden dos regidors, ella continuarà en solitari. Armengol ha aguantat millor donat que ell és molt conegut al Vendrell i té perfil propi front Anglada, i més a més s'ha mantingut al marge dels culebrots derivats de l'expulsió d'Anglada i la imputació de diversos dirigents de PxC pel suposat intent de provocar un accident de trànsit a Anglada.
Pel que fa a Salt, on van obtenir tres regidors el 2011, i ara n'han aconseguit dos, aquest és un municipi on la immigració continua a la primera plana de l'agenda política. Més a més, fets com la presentació d'una candidatura formada majoritàriament per persones d'origen magribí, impulsada i encapçalada per Mohammed Ouassar, va beneficar sense cap mena de dubte a PxC que va explotar l'efecte de la por a una llista ètnica musulmana. S'ha de dir que Ouassar, que fa vuit anys va anar a la llista del PP, va aconseguir l'aval del Partit Socialista del Treball-Internacionalista per fer la llista, i que algunes de les persones que formaven part de la candidatura, van queixar-se d'haver estat enganyats, donat que quan els va demanar la còpia del DNI no els va dir que era per posar-los a la candidatura.   
Després de l'expulsió d'Angalda molts dirigents deien que Anglada amb les seves males maneres era un llast pel partit, i asseguraven que a les municipals de 2011 els havien votat, malgrat l'Anglada. Però amb els resultats de diumenge i amb l'evidència que Anglada presentant-se per Plataforma Vigatana sí que ha entrat de nou a l'Ajuntament de Vic mentre PxC s'ha enfonsat, aquesta tesis no sembla correcta. 

FUTUR INCERT PELS DIRIGENTS DE PxC
 Quatre dies després de les eleccions la majoria de dirigents del PxC que eren regidors continuen sense reaccionar ni parlar en públic del fracàs patit pel partit, a l'espera d'una primera reunió que se  celebrarà aquest cap de setmana. I molts dels dirigents de PxC han d'afrontar ara la seva reubicació laboral i econòmica, donat que per alguns regidors el sou o dieta que rebien era la seva font principal d'ingressos. I la fi de les subvencions municipals dels ajuntaments als grups municipals de PxC representa un gran cop a les finances del partit.
El fet que Josep Anglada, hagi entrat de nou a l'ajuntament de Vic amb una nova sigla, sent l'únic regidor identitari, ultra o xenòfob de la Catalunya interior, encara fa més amarga la derrota i genera més dubtes als militants. De moment diversos dirigents i militants  de PxC s'han dirigit a  Josep Anglada per conèixer els seus plans de cara a sumar-se al projecte a nivell de Catalunya.  Van ser molts que a un any de les municipals van decidir donar suport a la direcció que va expulsar a Anglada, però l'escenari que ara s'obre és totalment nou.
De moment la web de PxC continua en silenci aturada al dia 23 de maig, mentre el twitter de PxC es limita piular contra la casta, l'Ada Colau i el perill islàmic. I el Secretari General, Robert Hernando, sembla desaparegut. Ahir Hernando, ni tan sols va anar al ple municipal ordinari d'Igualada del consistori sortint, on els regidors que no continuaran es va acomiadar i l'alcalde els va agrair la feina feta (llegir nota de premsa de l'Ajuntament)
Imatge del Ple d'ahir a Igualada, al que Robert Hernando no va assistir.
Robert Hernado fa tres mesos

diumenge, 24 de maig del 2015

PxC S'ENFONSA I PASSA DE 67 A NOMÉS 8 REGIDORS. Els principals dirigents de PxC deixen de ser regidors. Anglada amb P Vigatana entra a l'ajuntament de Vic. España 2000 s'enfonsa a València amb només un regidor, però n'obté 6 a la Comunitat de Madrid. AES 5, PxL 2, DN 1

Tal com ja preveia i havia publicat diverses vegades aquí al blog, Plataforma X Catalunya s'ha enfonsat, passant de 67 a només 8 regidors arreu de Catalunya i els principals dirigents de PxC deixen de ser regidors. Si el 2011 va obtenir 65.967 vots, ara n'ha obtingut 27.348.
Així PxC que tenia 3 regidors a Santa Coloma de Gramenet, queda fora. El Secretari General de PxC, Robert Hernando, perd el lloc a l'ajuntament d'Igualada; David Parada, Secretari d'Organització, deixa de ser regidor de Sant Boi de Llobregat on en teia tres. Daniel Ordóñez, perd L'Hospitalet on en tenien dos. Nacho Mulleras regidor d'Olot, on en tenien dos, també queda fora.
Manté l'acta de regidora, Mònica Lora a Mataró, on queda només ella dels tres que tenia, a Salt on en van obtenir 3, n'han aconseguit 2. Qui perd menys és August Armengol al Vendrell, on tenia 5 regidors i ara en manté 3. A Amposta en treuen un i un altre (amb 51 vots) al petit municipi gironí de Sant Miquel de Fluvià. Tant els dos regidors de Salt, Sergio Conce(pción) i Sergi Fabri, com el de St Miquel de Fluvià, Marcos Sánchez, són militants actius de les Joventuts Identitàries.
PxC s'enfonsa, no només perquè la immigració ha sortit de l'agenda política i el vot socialpopulista va a Ciutadans (i Podemos), sinó, sobretot, per la manca de lideratge després de l'expulsió de Josep Anglada, el qual entra de nou a l'ajuntament de Vic com a Plataforma Vigatana. I fets com la imputació de la cúpula de PxC per la temptativa d'atemptat i homici de Josep Anglada no ha ajudat gens als actual dirigents. 

 El Secretari General de PxC, Robert Hernado queda fora de l'ajuntament d'Igualada

Ni Fuentes ni Mulleres entren al seu ajuntament

David Parada deixa de ser regidor de Sant Boi
August Armengol, que manté 3 dels 5 regidors que tenia al Vendrell, serà l'home fort del partit

Mònica Lora, serà l'única regidora de PxC a Mataró on en tenia tres.
Sergi Fabri i Sergi Concepción, els dos nous regidors de PxC a Salt

Marcos Sánchez, nou regidor del municipi empordanès de Sant Miquel de Fluvià, amb el president de Partido X La Libertad, Jose M Ruiz Puerta. A Sant Miquel de Fluvià només s'han presentat dues llistes. La de l'equipi de govern, Independents de Sant Miquel de Fluvià, que ha obtingut 350 vots i 6 regidors, i la de PxC que n'ha tret 51 amb un regidor.

A la Catalunya interior, on va sorgir el partit, s'enfonsa, si bé Josep Anglada entra com a regidor de Plataforma Vigatana amb 836 vots. A modus d'exemple PxC a Vic passa de 2.993 vots a només 106. I SOM catalans n'obté només 56. A Vic s'han presenta 4 llistes ultres o identitàries, una de les quals PDxC es va retirar a última hora.


Josep Anglada (Plataforma Vigatana), serà l'únic regidor ultra o identitari d'Osona.


ESPAÑA 2000 OBTÉ 6 REGIDORS A LA COMUNITAT DE MADRID I PxL FRACASSA AMB NOMÉS 2 REGIDORS. AES N'OBTÉ 5. J.L ROBERTO DEIXARÀ LA DIRECCIÓ DEL PARTIT

Mentre el Partido X la Libertad-Con las Manos Limpias fracassa a Madrid, i només obté un regidor al petit municipi de Valdeavero amb 124 vots, i un altre al d'Alfoz de Lloredo a Cantàbria. España 2000 que ara només tenia un regidor a Alcalà d'Henares, Rafa Ripoll, n'obté 6 a tota la província. En canvi a València, España 2000 baixa i només n'obté un a Silla, Així sembla que front el discurs franquista i ultra blavero de José Luis Roberto, creix el més modern de Rafa Ripoll.  
Els regidors madrilenys els ha obtingut tres a Los Santos de la Humosa (310 vots), 1 a Velilla (339 vots), 1 a San Fernado de Henares (1.276 vots) i 1 a Alcalá de Henares (5.214 vots).
 
D'altra banda Alternativa Española (AES) obté en total 5 regidors als municipis de Barcena de Pie (Cantabria), Las Labores (Ciudad Real) i Villanueva de la Condesa (Valladolid). 
Democracia Nacional n'obté 1 a Cuenca de Campos (Valladolid)
SOLUCIONA d'Armado Robles (Alerta Digital) a Málaga ha obtingut 1,151 vots, el 0,50% i no ha entrat. 

COMUNICAT DE JOSÉ LUIS ROBERTO D'ESPAÑA 2000: 
Acabado los escrutinios, nuestras felicitaciones a los candidatos de la Comunidad de Madrid que han sacado unos resultados excelentes y nuestro pesar en la Comunidad Valenciana donde hemos quedado muy por debajo de nuestras previsiones. Aunque el número de concejales ha subido respecto a las elecciones anteriores tenemos que aceptar que al menos en esta comunidad donde se originó el partido no hemos estado a la altura de las circunstancias.
Siendo responsabilidad de todos, y especialmente de la dirección del partido en Valencia, por lo que entiendo que es de recibo mantener mi cargo de presidente hasta el próximo congreso donde no me presentaré y apoyaré a Rafael Ripoll que ha demostrado ser más capaz para obtener resultados.
Ello no tiene nada que ver para que me mantenga a disposición de España 2000, en el servicio o cargo que se me quiera destinar, con la misma dedicación y compromiso que en la actualidad.
Necesitamos seguir trabajando en los tiempos difíciles que vienen, dirigiendo el timón por aquel que en estos momentos ha demostrado más capacidad.

José Luis Roberto


Rafa Ripoll, a la dreta, regidor d'Alcalá de Henares

ALBIOL  POT  PERDRE BADALONA

El discurs xenòfob que ha fet ell PP aquesta campanya no ha donat resultats electorals (per exemple a Salt perden el regidor que tenien) i García Albiol que ha perdut un regidor, podria perdre l'alcadía sí PSC, ICV-EUiA i ERC donen suport a Dolors Sabater de Guanyem Badalona (CUP- Podem) que tindrien majoria absoluta sense necessitar els regidors de CiU

ARTICLE DE FA DUES SETMANES ON JA ANUNCIAVA QUE PxC S'ENFONSARIA.. Alguns dirigents de PxC em van dir després que això no passaria!

Fa dues setmanes vaig anunciar aquí que PxC s'enfonsaria a la Catalunya interior i a ciutats com L'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Diversos dirigents de PxC em van respondre, no només que  m'ho inventava, sinó que ho deia mogut per les meves idees antifeixstes. Els resultats mostren que en vaig quedar curt.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
resultados, ultraderecha, elecciones, municipales, 24 de, mayo, 2015, Partido por la Libertad, con, Las manos Limpias, España, 2000, PxL, DN, PxC, Anglada, Parla, Ruiz, José maría, Puerta, ultras,

dimarts, 19 de maig del 2015

EL DIPUTAT DEL PP, SERGIO SANTAMARÍA, SUPERA A PxC SALT AMB EL SEU DISCURS SOBRE IMMIGRACIÓ, ISLAM I SEGURETAT. Tal com va fer fa 4 anys, el PP renova la seva candidatura a Salt, després d'un mandat en que el regidor popular ha votat incondicionalment les propostes de Torramadé. Santamaría no resideix ni té vinculació amb Salt.


Segio Santamaría (PP) i Sergi Fabri (PxC) van competir pel mateix discurs
Al debat de candidats d'ahir al vespre a Les Bernardes de Salt, el diputat del PP i cap de llista, Sergio Santamaría, va superar al cap de llista de PxC, Sergi Fabri, amb el seu discurs sobre immigració, seguretat i gihadisme, en la línia del discurs de Xavier García Albiol que ha assumit el partit a molts llocs de Catalunya. Santamaría, diputat al Parlament, resident a Girona i, fins ara, sense vinculació amb Salt, ha estat l'aposta del PP per encapçalar la llista després de 4 anys en que el regidor popular Felip Gil, votés sempre les propostes de l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé, sense fer  gairebé d'oposició. 
En el debat, organitzat pel pel Punt Avui, hi van participar CiU, PSC, PxC, IPS-CUP i PP,   partits que van obtenir representació el 2011, no podent ser a la taula els candidats d'ERC, Jordi Viñas, que es creu que ara traurà bons resultats,  el de Canvien Salt-Entesa (Podem-ICV-EUiA), que presenta de cap de llista a Wilder Palacio d'origen llatinoamericà, el de Gent per Salt (GpS), llista sovint populista amb tocs xenòfobs, encapçalada de nou per Antonio Rodríguez, ni la candidatura del Partit Socialista de Treball Internacionalista, encapçalada per Mohammed Ouassar Talbi, formada majoritàriament per ciutadans d'origen magribí macionalitzats. Ouassar va anar fa vuit anys a la llista del PP. Tampoc hi era Ciutadans. A la llista del PSC, encapçalada per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, hi va de número 3 la regidora Soumaya Waez, de pare sirià i musulmana, i al 5, Mohamed Houri, nascut al Marroc i amb forta implicació en el món associatiu i esportiu saltenc. 
Jaume Torramadé
S'ha de dir que l'actual mandat l'alcalde Jaume Torramadé (UDC) el va començar reobrint la polèmica sobre la mesquita, aprovant una moratòria a centres de culte, i intentant aturar les obres d'aquesta al polígon de Torre Mirona. Polèmica que es va barrejar amb l'abandonament de PxC del cap de llista Carles Bonet, i de la també regidora, Juana Dolores Martíñez, que des de llavors van donar gairebé sempre el vot i la majoria al govern de CiU. Posteriorment, sent Torramadé president de la Diputació, va ser obligat a dimitir de la presidència després de l'escàndol pels suposats tocaments a l'assessora d'UDC, Minerva Amador, denunciats per ella i corroborats pel cap de gabinet de la Diputació, qüestió per la que ara està imputat.(Hi ha una altra imputació pel cas Manga)
 

El candidat del PP, Sergio Santamaría, el primer per l'esquerra, Sergi Fabri (PxC), Jaume Torramadé candidat de CiU i actual alcalde, el moderador, la cap de llista socialista, Iolanda Pineda, i el d'Independents per Salt-CUP, Ferran Burch.

En el debat, que també es va tractar de qüestions com l'urbanisme i promoció econòmica, el candidat del PP, més a més d'afirmar de manera repetitiva que ell tancaria els barracons d'una escola, va  ser més dur que Sergi  Fabri a l'hora d'abordar el tema de la immigració, la mesquita, l'incivisme i la delinquència. 
Així, mentre Fabri va demanar que es revisessin els criteris per a la concessió d'ajuts donada la percepció de molts ciutadans autòctons de que en reben menys que els immigrants, "tot i que potser alguns no es podran canviar", el candidat del PP va demanar que es vinculés els ajuts a la integració real dels immigrants, sense aclarir que era per ell integració. Va manifestar el seu desacord amb la construcció de la mesquita, oblidant que la seva obertura permetrà tancar diversos oratoris que hi ha a baixos d'eficicis sense condicions. Es va referir a la presència del gihadisme i el salafisme a Salt "contra el que s'ha de lluitar acabant amb el fet que es faci adoctrinament en aquest sentit". També es va comprometre en treballar per acabar amb la droga i la prostitució.
Tot i que Torramadé fa quatre anys va utilitzar el tema de la mesquita per desacreditar a l'anterior alcadessa, Iolanda Pineda (fins i tot va tenir durant tota la campanya penjat al seu Facebook diverses notícies falses creades per PxC), l'alcalde va replicar a Santamaría recordant-li que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix el dret a tothom a tenir un lloc on pregar.
Torramadé va treure pit afirmant que, a diferència del que passava en el mandat anterior, ara hi havia menys delinquència atribuint-se el mèrit, cosa que fou matisada per la candidata socialista i ex alcaldessa, que va afirmar que va ser ella qui va aconseguir una major implicació entre mossos, fiscalia i la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional per tal d'aconseguir expulsar a diversos multireincidents, cosa que s'ha continuat durant el mandat de Torramadé. I pel que fa a les càmeres de seguretat a alguns carrers abans força conflictius, va ser ella qui va instal·lar les primers i amb qui es va aprovar el projecte per les següents.
Ni un ni altre van treure els temes abans polèmics de la reforma urbanística o esponjament del barri centre, ni del repartiment de nens per tota la zona educativa de Girona. Per la seva banda Fabri va posar en dubte que les dades de disminució de delictes fossin certes donat que, segons ell, en casos d'estrebades i furts "la policia ara no fa denúncia, fent-ho constar només com incidència". Iolanda Pineda, que es va atribuir el mèrit de la nova comissaria de policia, va demanar que es torni a obrir una oficina de denúncies i atenció al ciutadà a les antigues dependències de la policia municipal a l'Ajuntament per evitar que els veïns s'hagin de desplaçar a les afores del municipi. També va lamentar que Torramadé rebutgés la construció de la Comissaria regional de Mossos, aprovada i acordada durant el seu mandat amb la Generalitat. Pineda va acusar a Torramadé de voler amangar la pobresa al municipi. També va centrar en la pobresa bona part de la seva intervenció Ferran Burch, que va demanar que s'obrissin totes les fonts per tal de que qui no té aigua la pugués agafar allà.

Tots els grups van defensar el creixement econòmic i comercial, si bé Independents per Salt-CUP van discrepar del model rebutjant grans superfícies. El candidats d'IPS-CUP, PxC i PSC van demanar que es multi als bancs que no posen els pisos embargats en lloguer social. Torramdé va explicar com l'Ajuntament amb la Generalitat n'havia aconseguit alguns, i Santamaria va replicar que l'Ajuntament no s'ha de convertir en una immobiliària. 

Tal com vinc dient des de fa dies, tinc els meus dubtes sobre si l'assumpció d'última hora per part del PP a molts municipis d'un discurs tant dur en immigració, el beneficiarà electoralment o si motivarà que, en legitimar al de PxC, farà que molt votants, entre la còpia o l'original votin a PxC. De fet PxC explica clarament el seu discurs xenòfob més a peu de carrer que en debats on sap que els altres grups el replicaran. 
 PxC va perdre a Salt al gener passat l'única regidora que conservava dels tres que va obtenir el 2011,  que va deixar PxC disconforme amb la destitució de Josep Anglada. Els altres dos, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez van passar a no adscrit dos mesos després de les eleccions, quan va esclatar la polèmica pel fet que tots dos tinguessin parella immigrant de color, i Bonet ha tingut gestos curiosos com la seva assitència a la recepció del cònsol del Marroc el dia de la Festa del Tro i trencament del dejuni del Ramadà o Iftar.
Iolanda Pineda, candidat del PSC, ahir al debat

La mesquita en construcció


Mohammed Oussar del Partit Socialista del Treball-Internacionalista, en el debat de fa deu dies sobre el dret a vot. Al seu costat la regidora del PSC, també musulmana, Soumaya Waez.
A la dreta, Wílder Palacio, de Canviem Salt-Entesa (ICV-EUiA- Podem), i al mig, Toni Rodrígiuez del populista o localista Gent per Salt.
Imatge de l'acte d'ahir

Actualitza't a 4 de desembre de 2019:
El que va ser regidor del Partit Popular a Salt entre 2011 i 2015, Felip Gil Padaras, va morir el 4 de desembre de 2019, dies abans de fer el 56 anys.

divendres, 24 d’abril del 2015

L'ESPAI ANTIRACISTA DE SALT I GIRONA ENCERCLA LA PARADA DE PxC. La majoria d'entitats i partits pengen la pancarta "Tothom és de casa, Salt diu no al racisme"


Ahir dia de Sant Jordi, l'entitat Espai Antiracista de Salt i Girona, que havia demanat a l'ajuntament que prohibís a Plataforma X Catalunya posar la seva parada a la Rambla amb la resta d'entitats, associacions i partits, va fer una sonora acció de protesta, amb cassoles i xiulets, amb  un centenar de persones encerclant la parada de PxC, fet que va motivar que mitja dotzena d'agents dels mossos s'interposessin entre els antifeixistes i els militants xenòfobs o socialpopulistes-identitaris.
Al llarg del dia la majoria de parades van posar la pancarta "Tothom és de casa. Salt diu no al racisme", i a dos quarts de set un centenar de persones, les que va afegir molta gent que era a altres parades o passejant, es van dirigir a la paradeta de PxC encerclant-la, fent una cossolada, i es va llegir el manifest que adjunto a sota, denunciant no només la pretensió de PxC de dividir la ciutadania, sinó, també el fet que molts saltencs no podran votar. No es van produir incindents, més enllà d'algun insult i recriminacions entre uns i altres. També es va pintar un mural en una paret propera.

A les passade eleccions PxC va obtenir tres regidors, que per diferents motius van abandonar el partit, dissolent-se el grup municipal. El cap de llista per les eleccions de maig és Sergi Fabri, seguit de Sergi Concepción, membres de les Joventuts Identitàries de Catalunya i que va viatjar a Grècia per reunir-se amb el líder d'Alba Daurada  Nikolaos Michaloliakos

 Vídeo de l'acció
Pancarta "Tohom és de casa a les paradetes de la CUP-IPS, PSC i ERC



ESPAI ANTIRACISTA DE SALT I GIRONA
NOTA DE PREMSA
L’Espai Antiracista presenta la campanya “1 de cada 3”, per denunciar que un terç dels veïns i veïnes de Salt no tindran dret de vot a les eleccions municipals.
L’entitat repartirà el dissabte 25 d’abril 10.000 fulls informatius a les bústies de Salt i prepara una gran jornada pel dret de vot pel 9 de maig i posarà una urna el dia de les eleccions municipals, perquè a Salt voti tothom.
Plenes de força després de l’èxit inapel·lable de les accions del dia de Sant Jordi a Salt, en què una cinquantena de parades d’entitats van lluir la nostra banderola “A Salt diem no als discursos racistes. Tothom és de casa”, es va pintar un mural antiracista i es va encerclar la parada de PxC a Salt amb una convocatòria massiva, alegre i combativa, presentem la campanya “1 de cada 3”.
Una de cada 3 veïnes de Salt majors d’edat, 7338 persones amb dades del padró de gener de 2015, no tindrà dret de vot a les properes eleccions municipals del 24 de maig perquè no tenen la naciolitat espanyola o d’alguna altre Estat de la Unió Europea o dels pocs amb conveni de reciprocitat. Des de l’Espai Antiracista volem denunciar el frau democràtic que suposen aquestes xifres escandaloses. Com diu el text de presentació de la campanya “Vivim, estudiem, treballem, busquem feina, portem els infants a escola, anem a comprar, sortim a passejar... com tothom, però la llei ens prohibeix presentar-nos i votar. Això fa que el ple de l’Ajuntament no reflecteixi la diversitat del poble, que els partits i programes xenòfobs i racistes estiguin sobrerepresentats i que sigui més fàcil fer polítiques discriminatòries.” I conclou “En un país normal tothom ha de poder votar. El 24 de maig, a Salt vota tothom!”
Actes de campanya:
*Dissabte 25 d’abril: embustiarem 10.000 fulls volants informatius de la campanya totes les llars de Salt.
*Dilluns 27 d’abril moció pel dret de vot per tothom a l’Ajuntament de Salt, en el mateix sentit que la que ja vam presentar i va aprovar el Ple de l’Ajuntament de Girona.
*Dissabte 9 de maig: gran jornada reivindicativa pel dret de vot al pati de l’Escola la Farga de Salt*Diumenge 24 de maig, jornada electoral: a Salt vota tothom!
En un país normal, tothom ha de poder votar: a Salt, el 24 de maig, vota tothom.
Espai Antiracista de Salt i Girona
24 d’abril de 2015



divendres, 24 d’octubre del 2014

EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.
Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  
 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 
 El ultres a la banda sud de l'Audiència
El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA
El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 
Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 
Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 
Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 
 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 
A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.
Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  
 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  
L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.
    En Sergi H, explicant com ha anat el judici