Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diputat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diputat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de març del 2021

Juan Carlos Segura Just, nou diputat de Vox al Congrés. Va ser condemnat a un any de presó el 1984 per l'atac amb còctels molotov a la seu de la UCD i absolt de cremar la figura del Rei al Museu de Cera


                  




L'advocat Juan Carlos Segura Just, que va anar de número tres a la llista del Congrés dels Diputats a les passades eleccions de novembre de 2019, va prendre possessió ahir de l'escó que ha deixat vacant Ignacio Garriga, en ocupar Garriga el seu escó al Parlament de Catalunya.

Segura Just de jove va estar vinculat a la ultradreta que practicava acció directa, de vegades violenta. Va va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la  neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava Ernesto Milá.

L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.  es van trobar armes de diferents tipus.

Segura Just també va ser detingut el 9 de juny 1982, resultant absolt, per la crema de la figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona. El tribunal el va absoldre perquè malgrat ser al lloc ambels autors materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura de Juan Carlos I i li va prendre foc. Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat.

Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona   l'any 2013. Abans de militar a Vox va fer-ho al Partit Popular, sent secretari juríci del PP de Catalunya.

 L'altra diputat de Vox per Barcelona és Juan José Aizcorbe, que començà en política Juntas Españolas, Fuerza Nueva i el Frente Nacional de Blas Piñar,  i va començar a treballar com advocat al bufet d'Esteban Gómez Rovira, advocat que es va destacar per recòrrer la política lingüística de la Generalitat i la immersió lingüística. Gómez Rovira va morir fa un mes de Covid-19.
 
Carlos Segura Just amb els ara diputats al Parlament, Alberto Tarradas, Mónica Lora i Joan Garriga en un acte el passat 27 d ejuny a Barcelona


                              

      




 


 

                                                                          


El diputat ahir en prendre possessió del seu escó



divendres, 5 de febrer del 2016

ORIOL AMORÓS DEIXA L'ESCÓ AL PARLAMENT PER TORNAR A LA SECRETARIA D'IMMIGRACIÓ EN SUBSTITUCIÓ DE XAVIER BOSCH.


 Xavier Bosch, Secretari sortint
Oriol Amorós, deixar el Parlament per tornar a la Secretaria d'Immigració

El fins ara diputat, Oriol Amoros, que va ser l'anterior legislatura portaveu adjunt d'ERC al Parlament, i que va perdre les primàries d'ERC a l'alcaldia de Barcelona front Alfred Bosch, ha estat nomenat nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat. 
Amorós no només es retira de l'activitat parlamentària, sinó que torna així al càrrec que va ostentar entre  entre 2006 i 2010, quan amb el Tripartit va ser Secretari per a la Immigració. Durant aquella etapa va impulsar el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i va participar en la negociació de la transferència a la Generalitat de Catalunya de les autoritzacions de permisos de treball. 
El fet que la Conselleria d'Afers Social i Família recaigui ara en la militant d'ERC, Dolors Bassa, ja feia pensar que es cessaria a qui fins fa uns dies ocupava el càrrec, Xavier Bosch, vinculat a Convergència i la Fundació Nous Catalans i que ocupava el càrrec des de 2010. Bosch, que li ha tocat gestionar un període en el que el Govern central va reduir gairebé a cero els fons d'integració a les persones nouvingudes, i va viure episodes complexos com l'expulsió del dirigent de Nous catalans, Noureddine Ziani, ha publicat aquesta carta de comiat que adjunto a continuació:   

ESCRIT DE COMIAT DEL FINS ARA DIRECTOR D'IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT
Quan un dia de finals de gener de 2011 l’aleshores conseller Josep Lluís Cleries em va presentar les persones de la Direcció General per a la Immigració amb les quals havia de començar a treballar vaig pronunciar unes paraules on, entre d’altres coses, em comprometia a treballar,en equip, com un bon servidor públic i amb lleialtat.
Cinc anys i dues legislatures després deixo el càrrec amb la confiança de pensar que he complert els meus compromisos d’aleshores. Des de la Direcció General per a la Immigració hem fet una feina col•lectiva lleial al govern, a la resta d’institucions i sobretot a la gent, a les persones a qui hem servit tant bé com hem sabut.
Amb aquesta feina he conegut molta gent i he après coses noves en un enriquiment personal que valoro moltíssim.
Però hem hagut de superar serioses dificultats. Per començar, el 2012 Madrid ens va escanyar econòmicament ja que el govern espanyol va deixar a zero els fons que des de feia anys ajudaven a finançar les nostres polítiques d’acollida i integració. Uns fons que no podien ser automàticament coberts per la Generalitat degut als problemes financers que llavors patia i que avui encara pateix. La crisi i la manca de liquiditat van provocar, a més, restriccions en els horaris i les retribucions dels treballadors públics, unes restriccions que no ajudaven precisament a mantenir un bon ritme de feina.
Malgrat aquestes limitacions, però, en aquests anys hem mantingut un bon ritme: hem creat un sistema que ha permès fer més de 100.000 informes d’estrangeria(d’integració social per a l’arrelament social a Catalunya, d’esforç d’integració,d’adequació de l’habitatge i de nacionalitat) d’acord amb el nou reglament de la Llei espanyola d’estrangeria. Hem desenvolupat la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i de les Retornades a Catalunya i hem començat a implementar arreu del país la creació del Servei de Primera Acollida. Un servei innovador per ajudar a les persones nouvingudes des del moment del seu empadronament en un municipi català un servei de formació en les llengües oficials, començant per la catalana,d’orientació laboral i, molt important, de coneixement de la societat catalana i el seu marc legal. Una gran eina per facilitar l’encaix al seu nou entorn social i nacional, posant les bases per a la seva integració al país.
Hem redactat, aprovat i desenvolupat plans i els hem començat a desenvolupar, com el Pla de Ciutadania i Migracions horitzó 2016, elaborat al llarg de tot un any amb la participació de centenars de persones, entitats i institucions; el Pla de Protecció Internacional de Catalunya que ha estat la base sobre la qual s’ha creat el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, en plena activitat en aquests moments;i el Pla de Mobilitat Internacional, pensat per coordinar i impulsar mesures de suport als nostres emigrants, assessorant-los si volen marxar, acompanyant-los mentre són fora i proposant-los mesures perquè puguin tornar dignament.
Hem continuat les polítiques de retorn voluntari, d’inclusió sòciolaboral (PRT), de convalidació de títols universitaris (SARU), d’alfabetització de persones adultes (Lletres per a tothom), hem desenvolupat el protocol contra les Mutilacions Genitals Femenines i hem reunit les entitats municipalistes i les diputacions en una estratègia antirumors i de lluita contra el racisme i la xenofòbia per tot Catalunya.
Tot i les estretors pressupostàries hem distribuït 8 milions euros a les entitats socials del país en concepte de subvencions per ajudar-les a dur a terme la seva feina integradora.També hem fet aportacions importants al Consorci per la Normalització Lingüística per apropar els cursos de català a les entitats de persones migrades.
Un punt i a part es mereixen els ens locals: són una peça clau en les polítiques d’acollida i d’integració de les persones migrades. Hem dedicat molts esforços a ajuntaments i consells comarcals i amb ells hem fet coses junts. I moltes més se n’han de continuar fent. A ells hem dedicat més de 18 milions d’euros a través dels contractes programa anuals.
Tot això i moltes coses més les hem fet un reduït equip humà absolutament vocacional. Vocacional en el sentit de servir, ajudar i comprendre les necessitats però també els anhels d’aquesta gran part de la nostra població vinguda d’arreu del món.
Moltes gràcies a l’equip de direcció: Llorenç, Orland, Rosa Maria, Xavier, a les adjuntes Montse i Maria Rosa, a la meva secretària Esther, a la Rosa i Arantxa. A l’Àngel, al capdavant del comitè d’acollida de refugiats.
Moltes gràcies també a: Jordina, dues Cristines, Xavier, dues Laures, Àurea, Bernat, dues Mireies, Gemma, dos Jordis, Alícia, Pilar, Sabrina,Muntsa, Abdul, Agustí, Elisabet, Pere, Toni, Joan, Anna, Magda, Najat, Ricard, dos Sergis, Artur, dues Martes, Mayte, dues Núries i Maria.
Poca gent per fer una feina enorme. Una feina ha anat encaminada, d’una banda, a facilitar que el 20% de la població catalana que té origen en la immigració recent se senti acollida i faci els passos necessaris per integrar-se en una societat diversa, plural, variada però catalana al cap i a la fi. I, de l’altra,ha estat treballar perquè l’altre 80% entengui la necessitat d’aquesta acollida i faciliti la integració de tothom en una societat cohesionada. La tan esmentada “cohesió social”, és necessària per progressar però saber-la gestionar des de la diversitat d’orígens (tenim persones de 178 nacionalitats diferents), de llengües (se’n parlen 270 a Catalunya), religions i maneres de fer i de pensar és un repte. Un repte immens que hem de continuar assumint. En un país com el nostre, avesat històricament a créixer per la via dels moviments migratoris aquesta tasca és perfectament factible.
Deixo la Direcció General amb una sensació de recança però amb la consciència d’haver fet una bona feina i la confiança que qui em substitueix ho farà amb la mateixa determinació i ganes sota la direcció de la nova consellera Dolors Bassa.
Vull acabar agraint el suport rebut per part de la consellera Neus Munté, des d’ara consellera de la Presidència. Va saber crear un gran equip humà al Departament de Benestar Social i Família basant-se en la confiança. Neus: moltes gràcies.
Ara mateix no sé quina serà la meva propera dedicació. Continuaré, sens dubte en l’entorn de la Fundació Nous Catalans –on hi sóc des de la seva creació, molt abans de ser nomenat director general- treballant amb persones i entitats per aconseguir entre tots la construcció d’una Catalunya millor.
Em podeu localitzar fàcilment a través de Facebook i a twitter (@xavierboschg) des d’on podem estar en contacte de forma àgil.
He començat parlant de lleialtat i vull acabar aquestes paraules manifestant la meva lleialtat però també confiança i compromís amb els presidents Puigdemont i Mas als quals seguiré en el camí de construir una Catalunya, pròspera, justa i lliure. És a dir, independent.
Adéu i fins ben aviat.
Xavier Bosch i Garcia
Barcelona, 26 de gener de 2016

dimarts, 19 de maig del 2015

EL DIPUTAT DEL PP, SERGIO SANTAMARÍA, SUPERA A PxC SALT AMB EL SEU DISCURS SOBRE IMMIGRACIÓ, ISLAM I SEGURETAT. Tal com va fer fa 4 anys, el PP renova la seva candidatura a Salt, després d'un mandat en que el regidor popular ha votat incondicionalment les propostes de Torramadé. Santamaría no resideix ni té vinculació amb Salt.


Segio Santamaría (PP) i Sergi Fabri (PxC) van competir pel mateix discurs
Al debat de candidats d'ahir al vespre a Les Bernardes de Salt, el diputat del PP i cap de llista, Sergio Santamaría, va superar al cap de llista de PxC, Sergi Fabri, amb el seu discurs sobre immigració, seguretat i gihadisme, en la línia del discurs de Xavier García Albiol que ha assumit el partit a molts llocs de Catalunya. Santamaría, diputat al Parlament, resident a Girona i, fins ara, sense vinculació amb Salt, ha estat l'aposta del PP per encapçalar la llista després de 4 anys en que el regidor popular Felip Gil, votés sempre les propostes de l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé, sense fer  gairebé d'oposició. 
En el debat, organitzat pel pel Punt Avui, hi van participar CiU, PSC, PxC, IPS-CUP i PP,   partits que van obtenir representació el 2011, no podent ser a la taula els candidats d'ERC, Jordi Viñas, que es creu que ara traurà bons resultats,  el de Canvien Salt-Entesa (Podem-ICV-EUiA), que presenta de cap de llista a Wilder Palacio d'origen llatinoamericà, el de Gent per Salt (GpS), llista sovint populista amb tocs xenòfobs, encapçalada de nou per Antonio Rodríguez, ni la candidatura del Partit Socialista de Treball Internacionalista, encapçalada per Mohammed Ouassar Talbi, formada majoritàriament per ciutadans d'origen magribí macionalitzats. Ouassar va anar fa vuit anys a la llista del PP. Tampoc hi era Ciutadans. A la llista del PSC, encapçalada per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, hi va de número 3 la regidora Soumaya Waez, de pare sirià i musulmana, i al 5, Mohamed Houri, nascut al Marroc i amb forta implicació en el món associatiu i esportiu saltenc. 
Jaume Torramadé
S'ha de dir que l'actual mandat l'alcalde Jaume Torramadé (UDC) el va començar reobrint la polèmica sobre la mesquita, aprovant una moratòria a centres de culte, i intentant aturar les obres d'aquesta al polígon de Torre Mirona. Polèmica que es va barrejar amb l'abandonament de PxC del cap de llista Carles Bonet, i de la també regidora, Juana Dolores Martíñez, que des de llavors van donar gairebé sempre el vot i la majoria al govern de CiU. Posteriorment, sent Torramadé president de la Diputació, va ser obligat a dimitir de la presidència després de l'escàndol pels suposats tocaments a l'assessora d'UDC, Minerva Amador, denunciats per ella i corroborats pel cap de gabinet de la Diputació, qüestió per la que ara està imputat.(Hi ha una altra imputació pel cas Manga)
 

El candidat del PP, Sergio Santamaría, el primer per l'esquerra, Sergi Fabri (PxC), Jaume Torramadé candidat de CiU i actual alcalde, el moderador, la cap de llista socialista, Iolanda Pineda, i el d'Independents per Salt-CUP, Ferran Burch.

En el debat, que també es va tractar de qüestions com l'urbanisme i promoció econòmica, el candidat del PP, més a més d'afirmar de manera repetitiva que ell tancaria els barracons d'una escola, va  ser més dur que Sergi  Fabri a l'hora d'abordar el tema de la immigració, la mesquita, l'incivisme i la delinquència. 
Així, mentre Fabri va demanar que es revisessin els criteris per a la concessió d'ajuts donada la percepció de molts ciutadans autòctons de que en reben menys que els immigrants, "tot i que potser alguns no es podran canviar", el candidat del PP va demanar que es vinculés els ajuts a la integració real dels immigrants, sense aclarir que era per ell integració. Va manifestar el seu desacord amb la construcció de la mesquita, oblidant que la seva obertura permetrà tancar diversos oratoris que hi ha a baixos d'eficicis sense condicions. Es va referir a la presència del gihadisme i el salafisme a Salt "contra el que s'ha de lluitar acabant amb el fet que es faci adoctrinament en aquest sentit". També es va comprometre en treballar per acabar amb la droga i la prostitució.
Tot i que Torramadé fa quatre anys va utilitzar el tema de la mesquita per desacreditar a l'anterior alcadessa, Iolanda Pineda (fins i tot va tenir durant tota la campanya penjat al seu Facebook diverses notícies falses creades per PxC), l'alcalde va replicar a Santamaría recordant-li que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix el dret a tothom a tenir un lloc on pregar.
Torramadé va treure pit afirmant que, a diferència del que passava en el mandat anterior, ara hi havia menys delinquència atribuint-se el mèrit, cosa que fou matisada per la candidata socialista i ex alcaldessa, que va afirmar que va ser ella qui va aconseguir una major implicació entre mossos, fiscalia i la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional per tal d'aconseguir expulsar a diversos multireincidents, cosa que s'ha continuat durant el mandat de Torramadé. I pel que fa a les càmeres de seguretat a alguns carrers abans força conflictius, va ser ella qui va instal·lar les primers i amb qui es va aprovar el projecte per les següents.
Ni un ni altre van treure els temes abans polèmics de la reforma urbanística o esponjament del barri centre, ni del repartiment de nens per tota la zona educativa de Girona. Per la seva banda Fabri va posar en dubte que les dades de disminució de delictes fossin certes donat que, segons ell, en casos d'estrebades i furts "la policia ara no fa denúncia, fent-ho constar només com incidència". Iolanda Pineda, que es va atribuir el mèrit de la nova comissaria de policia, va demanar que es torni a obrir una oficina de denúncies i atenció al ciutadà a les antigues dependències de la policia municipal a l'Ajuntament per evitar que els veïns s'hagin de desplaçar a les afores del municipi. També va lamentar que Torramadé rebutgés la construció de la Comissaria regional de Mossos, aprovada i acordada durant el seu mandat amb la Generalitat. Pineda va acusar a Torramadé de voler amangar la pobresa al municipi. També va centrar en la pobresa bona part de la seva intervenció Ferran Burch, que va demanar que s'obrissin totes les fonts per tal de que qui no té aigua la pugués agafar allà.

Tots els grups van defensar el creixement econòmic i comercial, si bé Independents per Salt-CUP van discrepar del model rebutjant grans superfícies. El candidats d'IPS-CUP, PxC i PSC van demanar que es multi als bancs que no posen els pisos embargats en lloguer social. Torramdé va explicar com l'Ajuntament amb la Generalitat n'havia aconseguit alguns, i Santamaria va replicar que l'Ajuntament no s'ha de convertir en una immobiliària. 

Tal com vinc dient des de fa dies, tinc els meus dubtes sobre si l'assumpció d'última hora per part del PP a molts municipis d'un discurs tant dur en immigració, el beneficiarà electoralment o si motivarà que, en legitimar al de PxC, farà que molt votants, entre la còpia o l'original votin a PxC. De fet PxC explica clarament el seu discurs xenòfob més a peu de carrer que en debats on sap que els altres grups el replicaran. 
 PxC va perdre a Salt al gener passat l'única regidora que conservava dels tres que va obtenir el 2011,  que va deixar PxC disconforme amb la destitució de Josep Anglada. Els altres dos, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez van passar a no adscrit dos mesos després de les eleccions, quan va esclatar la polèmica pel fet que tots dos tinguessin parella immigrant de color, i Bonet ha tingut gestos curiosos com la seva assitència a la recepció del cònsol del Marroc el dia de la Festa del Tro i trencament del dejuni del Ramadà o Iftar.
Iolanda Pineda, candidat del PSC, ahir al debat

La mesquita en construcció


Mohammed Oussar del Partit Socialista del Treball-Internacionalista, en el debat de fa deu dies sobre el dret a vot. Al seu costat la regidora del PSC, també musulmana, Soumaya Waez.
A la dreta, Wílder Palacio, de Canviem Salt-Entesa (ICV-EUiA- Podem), i al mig, Toni Rodrígiuez del populista o localista Gent per Salt.
Imatge de l'acte d'ahir

Actualitza't a 4 de desembre de 2019:
El que va ser regidor del Partit Popular a Salt entre 2011 i 2015, Felip Gil Padaras, va morir el 4 de desembre de 2019, dies abans de fer el 56 anys.

dissabte, 8 de març del 2014

MOIÀ, ALGUNES REFLEXIONS ARA QUE S'HA DESIMPUTAT ALS QUE VAN DENUNCIAR LA MALA GESTIÓ I LES MOLTES IRREGULARITATS


 Ara fa 16 anys, quan regidors de l'oposició com en Paco Torres, denunciaven l'ús personal i descontrolat que feia l'alcalde, Josep Montràs, de la targeta VISA d'alcaldia, vaig tenir algunes converses molt llargues amb dirigents nacionals i comarcals de CDC, els qual s'avergonyien del que sortia a la premsa, però no s'atrevien a tocar des de Manresa o Barcelona el territori de Josep Montràs.  Per posar un exemple, Montràs s'oferia a fer comptes i recollir diners dels dinars d'alcaldes de la comarca a algun restaurant del Bages, i un cop havia recollit els diners, segons testimonis, pagava el dinar de tots amb la VISA municipal i els diners que havia recollit es quedaven, presumptament, a la seva butxaca 
 
Quan a finals del passat mandat, va esclatar la situació de fallida de l'ajuntament de Moià, vaig escriure a diversos mitjans alguns articles analitzant les causes de la fallida de Moià, la incompetència d'alguns dels seus gestors, la possible corrupció feta per part d'algunes persones, la megalomania  de Josep Montràs, alcalde durant 28 anys de la vila amb majoria absoluta, i els beneficis que molta gent havia obtingut de tants anys d'incompetència i mala gestió, que emergien amb un deute de 26 milions d'euros.  

Vaig tornar a escriure de Moià a inicis d'aquest mandat, (clica per llegir un article al Triangle) quan es declarar la fallida tècnica de l'ajuntament, lamentant que semblés que el nou alcalde Dionís Guiteras, no volgués aixecar catifes ni buscar-ne responsabilitats. La caiguda de CiU de 7 regidors a 2 -i per pels no és va quedar només amb un- ho va interpretar molta gent com un suoport tàcit de sectors influents i de molts dels qui devien petits favors a Montràs de votar Guiteras i la nova llista d'ERC, convençuts que no aixecaria catifes. La majoria dels antics regidors d'ERC-MAP es van presentar sota la nova sigla d'Entesa. 

 Però vaig deixar de fer-ho quan, a causa de la denúncia que havien fet a l'anterior mandat els regidors llavors d'ERC-MAP, ara d'Entesa, al Tribunal de Cuentas, en tramitar la denúncia per delegació la Sindicatura de Comptes, van ser imputades amb els bens embargats 23 persones, entre ells els regidors del mandat actual o anteriors, que havien posat la denúncia. 

Hi ha un tema del que no se n'ha parlat gens i és que, casualment, el nou alcalde de Moià i diputat d'ERC al Parlament, Dionís Guiteras, és Vicepresident la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. Aquesta imputació va generar un gran desgast a Moià i alguns dels regidors denunciants, imputats per una inexistent complicitat amb un mala gestió i poblable malversació que ells havien denunciat, van acabar dimitint.  I hi ha qui va interpretar aquesta imputació de 23 persones -fins i tot dels regidors denunciants- per un organisme, la comissió parlamentària del qual n'és Vicepresident l'actual alcalde de Moià, com una possible voluntat de certs sectors per decapitar a bona part dels que havien estat regidors en mandats anteriors. 

He de dir que em feia patir la imputació de l'exregidora Iolanda Burdó, que va ser un temps regidora de CiU, i va dimitir abans d'acabar el seu mandat farta del que veia que feia l'alcalde Montràs. Em feia patir veure imputat i amb els bens cautelarment embargats el regidor Paco Torres, principal denunciant des de fa 16 anys de les irregularitats, malversacions i incompetències que van portar Moià a la ruïna. Em feia patir veure com el socialista Enric Terencio es veia culpabilitzat per una gestió de la que ell no n'era responsable.

Ahir es va fer públic (llegir a Regió7), que finalment el Tribunal de Cuentas, després de les actuacions de la Sindicatura de Comptes, ha desimputat a 20 regidors i exregidors, i imputa només  als que considera com possibles responsables i, per tant, obre un processament sobre ells. Aquests són l´exalcalde, Josep Montràs, l´exsecretari Francesc Armengol i qui va ser l´interventor en els darrers anys de govern Montràs, Alfons Rossell. 
Llàstima, però, que la part més grossa de les irregularitats, la gestió de l'empresa Moià Futur, amb els pisos que no es faran a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i el parking fantasma de tres pisos que hi ha sota el CAP, han quedat fora del procès judicial. Aquestes irregularitats de Moià Futur, el CAP i els pisos de la caserna han quedat fora del sumari donat que l'Ajuntament va decidir no personar-se el passat novembre.

Celebro la desimputació dels qui van denunciar les múltiples irregularitats i de regidors que no en van ser responsables, i espero que la justícia actui en aquest cas de despotisme, presumpta vulneració de normatives, mala gestió,  megalomania, ús indegut de recursos públics, etc.
 
Llegir noticia de les imputacions i desimputacions a Regió 7
 Anar al blog de Moià Deute


Una de les manifestacions davant l'Ajuntament, a finals del passat mandat




divendres, 30 d’agost del 2013

VÍDEO DE LA CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB EGIPTE I SÍRIA, amb intervenció d"Aturem la Guerra" i de diputats d'ERC, PSC i ICV-EUiA

El passat dimarts es va fer un concentració a la Pç St Jaume de Barcelona, convocada per "Aturem la guerra", convocada inicialment en solidaritat a les víctimes del cop d'estat a Egipte que finalment es va ampliar al tema de la guerra de Síria, l´ús d'armes químiques i la probable acció militar liderada pels Estats Units contra el règim d'Al Assad. 
El vídeo recull les intervencions de diversos membres d'Aturem la Guerra ialtres associacions, i dels diputats Ferran Pedret (PSC), Oriol Amorós (ERC) i Laia Ortiz (ICV-EUiA)
Hi van assitir unes 150 persones, entre ells un grup de ciutadans egipcis i un altre de sirians. 

    
(Vídeo de Siscu Baiges)
La meva opinió sobre el possible atac a Síria la vaig exposar a l'article que vaig publicar ahir al Punt Avui (clica)

Llegir l'article (clica)