Si alguna ciutat representava la diversitat de
l’Iraq era Mossul, la Nínive de la Bíblia. Tenia dos milions
d’habitants, majoritàriament àrabs sunnites, kurds, assiris cristians i
turcmans. Els xiïtes eren minoria. Una ciutat i una regió rica en
petroli que fa un segle Turquia reivindicava, habitada llavors
majoritàriament per kurds, però que es va anar poblant d’àrabs.
Fa
tres anys va ser conquerida per Daesh i el seu líder, Abu Bakr
al-Baghdadi, va proclamar el califat que controlaria part de Síria i
l’Iraq, i que havia d’unificar l’islam. Ara ha estat recuperada per les
tropes iraquianes amb el suport de la coalició liderada pels Estats
Units i les milícies xiïtes iraquianes o estrangeres. Amb les imatges
del primer ministre, el xiïta Haider al-Abadi, passejant-se per les
runes de la ciutat, es va escenificar la derrota de Daesh.
Però
entre les tropes que celebraven la victòria vèiem soldats amb la bandera
amb la imatge de l’imam Hussein que veneren els xiïtes, mort en la
batalla de Karbala fa catorze segles, quan es va trencar l’islam per la
successió del califat. Sovint s’ha dit que el veritable conflicte del
Pròxim Orient no és el de Palestina i Israel, sinó la pugna entre
sunnites i xiïtes, que cavalca sobre l’anterior d’àrabs i perses. I que a
aquesta rivalitat entre àrabs i perses s’hi va sumar la dels turcs que
formarien l’imperi Otomà que va dominar la regió.
I per acabar-ho
d’adobar el veritable enemic de la Turquia actual són els kurds, que
administren una regió autònoma que arriba fins prop de Mossul. I
l’existència d’un Kurdistan semiindependent és entès com una amenaça per
a Turquia.
Un dels motius pels quals el sunnita Estat Islàmic va
poder conquerir i mantenir Mossul durant tres anys va ser el sentiment
de greuge de la població vers les corruptes autoritats xiïtes de Bagdad.
Estat Islàmic es va formar per antics militars i membres sunnites del
partit Baas de Saddam Hussein, disconformes amb la deriva sectària del
govern de Bagdad.
Malgrat que Estat Islàmic controla encara
territoris a l’Iraq, i intenta mantenir la ciutats sirianes de Raqqa i
Al Muyadin, la seva derrota militar està assegurada, tot i que
continuarà actuant allà des de la insurgència, mentre intenta ressituar
el califat a territoris del centre d’Àfrica o el Sahel, a la vegada
gràcies al califat virtual, continuarà amb atemptats a Europa i Amèrica.
Daesh
es va formar en part per antics seguidors de Saddam Hussein. Però les
armes i el finançament van venir de governs o institucions religioses de
les monarquies petrolieres que li van donar suport directe o indirecte
per tal que combatessin el règim xiïta de Bagdad i l’alauita de Damasc.
Aquest conflicte econòmic, polític i militar està avui més actiu que mai
amb el conflicte del Iemen i la iniciativa d’aïllar Qatar, cosa que pot
empènyer l’emirat a acostar-se més a l’enemic persa.
Mossul es va
perdre per la rivalitat d’aquests interessos. A més a més, allà hi ha
la minoria turca i la voluntat de la veïna Turquia d’impedir el domini
kurd de la regió. Així doncs, la ciutat només podrà recuperar
definitivament la pau si els bàndols enfrontats a la regió deixen de
considerar-la front de les seves diverses batalles.
Llegir al Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada