El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, ha estat absolt dels delictes d'amenaces i coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Guillem Sànchez (El Periódico), Rebeca Carranco (El País) i Benet Iñigo (RAC1) que van haver d'abandonar l'acte ultra del 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc, després que algú confongués a Sànchez amb Jordi Borràs, i De Haro digués que aquell no era Jordi Borràs, però el del costat era el seu germà, Enric.
L'altre militant ultra, José Miguel P, que reconeixent certa culpabilitat en haver dit aquell dia a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza" ja va indemnitzar abans del judici amb mil euros als periodistes, ha estat condemnat a una multa de 240 euros, per un delicte lleu d'amenaces (antiga falta), tipificat a l'article 171.7 del Codi Penal. També el condemna a pagar una dècima part de les costes del judici.
Així el Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, ha rebutjat la petició del fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel
Aguilar i de l'advocat de l'acusació particular, que demanaven pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificats a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs (amb qui confonen a Sànchez), tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. Fiscal i acusació també demanaven
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
Aquesta sentència absolutòria m'ha sorprès, perquè en el torn d'última paraula al final del judici, de Haro va reconèixer i justificar la seva actuació, dient que sí que els havia expulsat, però no per ser periodistes, sinó per ser independentistes. I pel que fa a la imposició d'una pena tan lleu a l'altre acusat, em sorprèn com ho justifica el jutge quan diu que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la
cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs.
La sentència no és ferma i probablement serà recorreguda pels denunciants.
La sentència no és ferma i probablement serà recorreguda pels denunciants.
El que més m'agrada, a banda de respectar l'ordinament jurídic, es que aquesta sentència us fot molt benvolguts progres.
ResponElimina