Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs del Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que demanava la repetició del judici en el que es va absoldre al màxim dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, de les presumptes amenaces i agressions a Enric Borràs (Diari Ara), Rebeca Carranco (El País), Guillem Sànchez (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) que van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. la sentència només va condemnar a l'altre acusat, José M. P, que digué a Borràs "Como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano te arranco la cabeza!" a una multa per un delicte lleu d'amenaces. El fiscal justificava el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar o valorar malament la proves: el vídeo i les declaracions dels testimonis. L'advocat de l'acusació particular es va adherir a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar. La sentència del Penal 27 justificava una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constituïen "un anunci serio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs.
Imatge del juduci
L'Audiència justifica el seu rebuig a ordenar la repetició del judici argumentant que "No ha quedado acreditado que Juan de Haro y J. M. P, participaran a modo de inductores de una conducta delictiva , no siendom posible pretender para ellos ninguan responsabilidad penal más allá de la (multa) interpuesta a J.M.P, por la expresa amenaza dirigida a Enric Borràs".
Així mateix en relació a les arugumentacions del fiscal que no es van valorar adequadament les proives diu que "la valoración (de la prueba) no es arbitaria, ilógica, irrazonable o absurda, por lo que no cabe estimar las pretensiones anulatorias del recurso".
Text complert de la sentència eliminant cognoms d'un dels acusats:
El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusacióparticular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.
La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els
crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la
cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac"
sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies
que li havia fet Enric Borràs.
Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
El dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, ha estat absolt dels delictes d'amenaces i coaccions als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Guillem Sànchez (El Periódico), Rebeca Carranco (El País) i Benet Iñigo (RAC1) que van haver d'abandonar l'acte ultra del 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc, després que algú confongués a Sànchez amb Jordi Borràs, i De Haro digués que aquell no era Jordi Borràs, però el del costat era el seu germà, Enric.
L'altre militant ultra, José Miguel P, que reconeixent certa culpabilitat en haver dit aquell dia a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza" ja va indemnitzar abans del judici amb mil euros als periodistes, ha estat condemnat a una multa de 240 euros, per un delicte lleu d'amenaces (antiga falta), tipificat a l'article 171.7 del Codi Penal. També el condemna a pagar una dècima part de les costes del judici.
Així el Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, ha rebutjat la petició del fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel
Aguilar i de l'advocat de l'acusació particular, que demanaven pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificats a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs (amb qui confonen a Sànchez), tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. Fiscal i acusació també demanaven
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
Aquesta sentència absolutòria m'ha sorprès, perquè en el torn d'última paraula al final del judici, de Haro va reconèixer i justificar la seva actuació, dient que sí que els havia expulsat, però no per ser periodistes, sinó per ser independentistes. I pel que fa a la imposició d'una pena tan lleu a l'altre acusat, em sorprèn com ho justifica el jutge quan diu que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la
cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que havia fet Borràs. La sentència no és ferma i probablement serà recorreguda pels denunciants.
Aquest migdia s'ha celebrat al Jutjat Penal 27 la segona i última sessió del judici al dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a un altre militant ultra per les amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. I després d'escoltar els informes finals del Fiscal de Delictes d'Odi, i de les defenses, tot feia pensar que el màxim responsable de Democracia Nacional Joven seria absolt o condemnat a una pena molt inferior als quatre anys que demana el fiscal i l'acusació, mentre que l'altre militant ultra, J.M.P.G, que com es recull en el vídeo i l'audio va amenaçar d"arrencar el cap" al periodista Enric Borràs, donat que ja ha indemnitzat als periodistes i s'ha disculpat al·legant que es va posar nerviós en veure que Borràs fotografiava reiteradament a la seva dona, sí que seria condemnat, però a una pena menor a la que demana el fiscal.
Però en el torn d'última paraula de Haro, contradient l'argumentació de l'advocada i el que ell havia declarat de que no va amenaçar ningú, sinó que s'havia limitat a dir quan la gent va increpar al redactor del Periódico, Guillem Sànchez, que confonen amb Jordi Borràs, que no era Jordi Borràs però que el del costat era el seu germà, ha afirmat avui que "no vaig expulsar ni amenaçar a periodistes, jo vaig procedir a expulsar de l'acte a separatistes".
En dir això en el minut final del judici, les dues advocades de la defensa han posat cara d'estupefacció, mentre el jutge, que estava escoltant amb cara d'avorriment les paraules anteriors de De Haro de que "Jordi Borràs era un filoetarra de la CUP, amic d'Otegui i els de les errikotabernas", ha agafat el bolígraf i ha començat a copiar en els seus apunts el que estava sentint. No és el mateix demanar a una persona que millor que marxi -com va declarar a la primera sessió-, que considerar-se responsable i autor de "l'expulsió" de quatre persones. Amb aquesta autoinculpació de De Haro, tot fa pensar que serà condemnat.
S'ha de recordar que la primera sessió del judici, el 14 de març, va començar una hora tard, donat que tant els periodistes denunciants, com el Fiscal, com la defensa de J.M.P.G, van arribar a un acord de conformitat pel que es declaraven culpables i s'imposava una pena d'un any i mig, enlloc dels quatre que demanava el fiscal, i així no ingressarien a presó. Però De Haro, tot i els precs de J.M.P.G i de les dues advocades, ho va rebutjar. Ara, després d'un judici que a De Haro li havia sortit força bé, en inculpar-se avui d'expulsar, s'entén sota coaccions, als periodistes Enric Borràs de l'ARA, Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez del Periódico i Benet Íñigo de RAC1, estic convençut que serà condemnat. El fiscal Miguel Ángel
Aguilar i l'advocat de l'acusació particular demanen pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanen
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. La sentència es farà pública el 2 de maig.
L'advocat de l'acusació particular i el fiscal de delictes d'odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, han mantingut la petició de pena de 4 anys de presó pel dirigent de Democracia Nacional Joven ( DNJ) Juan de Haro i pel simpatitzant ultra, J.M.P.G, en el judici celebrat a avui a Barcelona per les amenaces i coaccions que van patir quatre periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc. Tot i això el judici haurà de continuar l'onze d'abril per tal que les parts facin els al·legats finals o exposició detallada de les seves peticions i els acusats puguin exercir el dret d'última paraula.
Tant l'acusació particular, com el fiscal i la defensa de José Miguel P.G. estaven d'acord amb una condemna de conformitat que oscilava entre un any i mig o dos de presó i una indemintzació de 3.000 euros, però el dirigent de DNJ, Juan de Haro, s'ha negat rotundament a declara-se culpable de res. Tant el jutge com el fiscal i la defensa de J.M.P.G li han recomenat a De Haro que ho acceptés, donat que en principi no ingressaria a presó, cosa que sí passarà si és condemnat a més de dos anys. Però en rebutjar-ho, finalment s'ha celebrat el judici, i podria ser que a De Haro li acabi sortint bé la jugada, donat que els diferents testimonis i els vídeos dels fets han inculpat més a J.M.P.G. que diu, sembla més d'una vegada, al periodista Enric Borràs que "si me haces una foto y se la mandas a tu hermano (Jordi) te arranco la cabeza" i, en canvi, la participació de De Haro sembla menor, sense haver quedat gaire acreditat que, més enllà que ell formés part del grup que fa marxar, empaita o segueix amb crits als periodistes, ell hagi amenaçat individualment a Enric Borràs o els altres tres periodistes.
Juan de Haro ha reconegut que quan un grup de gent va començar a insultar al periodista del Periódico, Guillem Sànchez, que van confondre amb fotoperiodista Jordi Borràs, i ell va dir que no era el fotoperiodista però que l'altre era el seu germà, li va demanar que marxés, i va seguir al grup de periodistes fins el cordó de mossos, però que no els va agredir ni amenaçar.
Per la seva banda l'altre acusat, J.M.P.G, ha reconegut haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes, a tu hermano os arranco la cabeza a los dos", però ho ha justificat amb l'argument que Enric Borràs estava fent fotos de manera descarada a la seva dona que era al seu costat a l'acte.
Enric Borràs ha negat que estigués prenent imatges de ningú concret, sinó que s'estava limitant a enregistrar l'acte amb el mòbil quan el president de DN, Manuel Canduela es va referir a Pedro Chaparro, imputat llavors per haver dit a l'acte de Montjuïc de 2015, que si algú veia a Jordi Borràs, li donés un cop "un capón" per tal que marxés. Llavors ha explicat Enric Borràs que molta gent va començar a cridar "Jordi Borràs, hijo de puta" i "Jordi Borràs, cámara de gas!". Que algú va confondre a Guillem Sànchez, que era al seu costat, amb el seu germà i la cosa es va anar esclafant, fins que De Haro va dir que Sànchez no era Jordi Borràs, però que ell era el seu germà. Ha negat que De Haro intentés posar pau o interposar-se, que van decidir abandonar l'acte i ha explicat que mentre marxaven J.M.P.G. li va cridar "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, te abro la cabeza!".
El periodista Guillem Sànchez ha declarat que, poc després que el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, fes des de la tribuna uns comentaris cap a Jordi Borràs, no va entendre perquè un grup de gent van començar a encerclar-lo i fer comentaris hostils, fins que un altre ultra va dir allò que "este no es Jordi Borràs, pero este otro -Enric- es su hermano". I que llavors les mirades i paraules hostils cap els quatre periodistes es van intensificar i van decidir marxar mentre eren seguits amb crits, entre els que hi havia els dos acusats i algú els va llençar una llauna de cervesa, arribant fins el cordó de mossos de la Brigada Mòbil.
Menys concrets han estat els testimonis dels altres dos periodistes que van haver de marxar, Rebeca Carranco del País, Benet Íñigo de RAC1. Del vídeo que s'ha aportat com a prova i poso aquí sota, queda clara l'actuació de J.M.P.G, que és aturat i agafat pel braç per la seva dona mentre empaita i amenaça a Enric Borràs. Per aixó penso que la condemna pot ser més severa per aquest militant que pel dirigent de DNJ, Juan de Haro.
A les quatre de tarda, un cop les parts -fiscalia, acusació i defenses- han informat sobre les seves peticions de sentència definitives, com la seva exposició es preveu que duri unes dues hores, el jutge ha suspès la sessió fins l'onze d'abril a les 12 del migdia.
Avui entre el públic hi havia diversos militants de Democracia Nacional, entre els que estava el seu president Manuel Canduela. Caldrà veure si l'11 d'abril en el torn d'última paraula els dos condemnats és disculpen o no per les amenaces o per fer marxar als periodistes de l'acte. Com he dit J.M.P.G. en acceptar la fallida proposta de pacte, d'alguna manera reconeixia una certa culpabilitat i ja ha indemnitzat anticipadament als periodistes, gest que és un atenuant, cosa que no ha fet De Haro que sembla que surt més ben parat, tal com ha anat el judici. De Haro està imputat actualment per diverses causes i si és condemnat per aquest fets, encara que la pena sigui petita, pot trobar-se que l'ha de complir si també és condemnat per les altres causes.
La petició del Fiscal Miguel Ángel
Aguilar i de l'acusació particular pels dos acusats són tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. Les defenses demanen l'absolució o condemnes menors alternatives que justificaran en la propera i última sessió del judici que serà el proper dimecres 11 d'abril a les 12 hores.
Imatges del vídeo de la Directa en el que es veu com Juan de Haro y altres militants ultres amenacen i insulten als quatre periodistes que marxen de l'acte després dels primers insults i amenaces, mentre una miltant de DN s'interoposa
Clica per veure vídeo complet
La Fiscalia de Barcelona demana 4 anys de presó contra el dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i contra el també dirigent de Democracia Nacional, José Miguel P. G, per dos presumptes delictes de coaccions i amenaces fetes el passat 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc, als periodistes Enric Borràs (diari ARA), Benet Íñigo (RAC1), Guillem Sánchez (El Periódico) i Rebeca Carranco (El País) que després de ser insultats i amenaçats reiteradament, van haver d'abandonar precipitadament l'acte.
Tot i que els periodistes, que van ser escridassats, van dir que en Jordi Borràs no era cap d'ells, algú (Juan de Haro?) va reconèixer a l'Enric Borràs, germà del Jordi Borràs, que estava cobrint l'acte pel diari ARA. I diverses persones van començar a insultar a aquest grup de periodistes com es veu al vídeo de sobre, amb crits de "Jordi Borràs, càmara de gas!", "hijos de puta!", "como me hagas una foto, te arranco la cabeza!" que es van veure obligats a fugir del lloc, mentre Haro i José M. P.G. els empaitaven i insultaven, patint el llançament cap a ells d'alguna llauna de cervesa, sense arribar a produir-se cap agressió física directa, donat que altres membres de Democracia Nacional o la Falange ho van aturar.
En l'escrit d'acusació contra Haro i J.M.P.G, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar els demana tres anys de presó per quatre delictes de coaccions, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, per les coaccions als quatre periodistes, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demana inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assitir a atces de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
Si alguna conclusió podem treure de l'atemptat al mercat de Berlín és
que l'any 2017 no serà millor que els anteriors, donat que Estat
Islàmic anima els seus seguidors a actuar a Europa, que la ultradreta
pujarà i que els partits defensors dels valors pels quals va sorgir el
projecte europeu retrocediran. El que caldrà veure és si la sensació
d'inseguretat derivada d'atemptats com el de Niça o el de Berlín
aconseguirà canviar la nostra manera de viure. Caldrà veure si
continuarem passejant despreocupadament entre la gentada, sortirem a
comprar o a gaudir d'uns focs artificials o si ens tancarem més a casa. A
Catalunya i a l'Estat espanyol tenim la trista experiència del
terrorisme d'ETA. I, malgrat atemptats com el d'Hipercor, tothom va
continuar fent la mateixa vida. Tots vam seguir anant a centres
comercials assumint el perill de ser víctima d'un atemptat, amb la
mateixa actitud amb què sortim a la carretera els divendres sense que
ens afecti la certesa que aquell cap de setmana hi haurà a les
carreteres una dotzena de morts.
Però, encara que els europeus no deixem de sortir i ens acostumem a
viure amb el risc de ser víctimes d'un atemptat, on sí que es plasmarà
la por serà en els resultats d'eleccions pròximes, com ara les
presidencials franceses o les alemanyes del 2017, on la ultradreta té
molt a guanyar. I davant aquesta certesa, com hem vist a França amb els
candidats de les presidencials, alguns actuen equivocadament assumint
part del discurs dels xenòfobs. L'any 2002, socialistes, comunistes i
ecologistes es van mobilitzar en la segona volta votant Chirac per
barrar el pas a Le Pen, però no està clar que aquesta mobilització es
repeteixi.
Tant Marine Le Pen, com l'holandès Gert Wilders, com la líder de
l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), Frauke Petry, han carregat
després de l'atemptat de Berlín contra Angela Merkel per la seva
política d'admissió de refugiats. Però les propostes que fan els ultres,
tot i ser electoralment rendibles, són impossibles d'aplicar. No es pot
prohibir una religió i no es poden fer deportacions de centenars de
milers de persones.
Donat que encara no s'han detingut els autors de l'atemptat de Berlín
i ignorem si l'acció tindrà, com en altres atemptats, un epíleg
sagnant, no saben com afectarà les eleccions, si Merkel serà derrotada, i
amb quina força AfD entrarà al Parlament. Però, tant o més perillós que
l'entrada dels xenòfobs al Parlament, serà que la resta de partits
endureixin el seu discurs amb propostes que només aconseguiran legitimar
els ultres. Ha passat a França quan François Hollande va fer seva la
proposta del Front National de retirar la nacionalitat francesa als que
se sumin a Estat Islàmic. Algú creu que, a algú que està disposat a
immolar-se, el farà desistir l'amenaça de perdre la nacionalitat?
L'any també pinta malament des del punt de vista de principis que
crèiem consolidats, com ara la persecució de criminals de guerra. Amb
Obama, John Kerry i l'ONU fora de joc, els presidents de Turquia i
Rússia, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, pacten una solució al
conflicte sirià que implica la continuïtat de Baixar al-Assad, que
Europa i l'ONU acabaran acceptant com un fet consumat.
La ultraderecha estará prácticamente ausente en las elecciones generales del próximo 26 de junio debido, no sólo al hundimiento social y electoral de estos partidos en las pasadas elecciones municipales y europeas, sinó por la dificultad de cumplir el requisito legal vigente desde hace siete años, que exige a aquellas candidaturas extraparlamentarias que concurran a elecciones generales o autonómicas, que aporten un mínimo de firmas o avales. Así el art. 169.3 de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General dice que "los partidos, federaciones o coaliciones que no hubieran obtenido
representación en ninguna de las Cámaras en la anterior convocatoria de
elecciones necesitarán la firma, al menos, del 0,1 % de los electores
inscritos en el censo electoral de la circunscripción por la que
pretendan su elección. Ningún elector podrá prestar su firma a más de
una candidatura.”.
Ello significa que para concurrir en Almería se precisa la fima de 453 personas, mientras que para Madrid se necesitan 3.700. Evidentemente si los grupos tuvieran un número de militantes movilizados las podrían conseguir, pero la situación actual de la mayoría de estos partidos es de debilidad absoluta.
Para las elecciones municipales no se exigen avales, mientras que para las europeas basta con aportar para una candidatura, que es de ámbito de todo el Estado español, el aval de 50 cargos públicos; es decir basta con 50 concejales, cuya firma no se hará pública ni les comprometerá pese a que pertenezcan a otro partido.
Así hace dos años, muchos concejales de Plataforma per Catalunya, que no se presentó a las europeas, dieron su firma o aval a la candidauta europea de Impulso Social, coalición liderada por Rafael López Diéguez, yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES). En aquellas elecciones europeas otros grupos como La España en Marcha, Falange Española de las JONS o Democracia Nacional no tuvieron problemas para conseguir la firma de 50 concejales y concurrieron.
A las elecciones generales del pasado 20 de diciembre de 2015 FE-JONS se presentó en 8 provincias: Almería, Avila, Córdoba, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla y Valladolid.
DN en 7: Almeria, Castellón, Ciudad Real, Huelva, León,Soria, Valladolid.
Familia y Vida en 1, Baleares. Y Soluciona 1, en Málaga.
d
