Avui s'ha plantejat que el govern en funcions de Pedro Sánchez apliqui la Llei 36/2015, de 28 de setembre de Seguretat Nacional per aturar la resposta independentista a la possible condemna del Tribunal Suprem als polítics catalans jutjats.
Aquesta llei de 2015, aprovada amb el vot del PP, PSOE i UPyD, i el s'aplica en base el que preveu el document Estratègia de Seguretat Nacional, tal com fixa l'article 4:
La Estrategia de Seguridad Nacional es el marco político estratégico de referencia de la Política de Seguridad Nacional. Contiene el análisis del entorno estratégico, concreta los riesgos y amenazas que afectan a la seguridad de España, define las líneas de acción estratégicas en cada ámbito de actuación y promueve la optimización de los recursos existentes. Se elabora a iniciativa del Presidente del Gobierno, quien la somete a la aprobación del Consejo de Ministros, y se revisará cada cinco años o cuando lo aconsejen las circunstancias cambiantes del entorno estratégico. Una vez aprobada, será presentada en las Cortes Generales en los términos previstos en esta ley.
Doncs bé el document Estretègia de Seguertat Nacional de 2017 no contempla ni l'independentisme, ni el perill de ruptura de l'ordre constitucional, ni la rebel·lió, ni les manifestacions massives, ni la desobediència civil o incompliment de la legalitat per part d'algunes institucions com entre les amenaces i desafiament a fer front i davant dels que la llei preveu mecanismes per defensar-se. Són els del quadre de dalt.
Però la llei en el seu article 35-2, estableix que "En la situación de interés para la Seguridad Nacional el Presidente del Gobierno convocará al Consejo de Seguridad Nacional para que ejerza las funciones de dirección y coordinación de la gestión de dicha Situación, todo ello sin perjuicio de la aplicación de la legislación en materia de Defensa Nacional y de las competencias que correspondan al Consejo de Ministros. En los casos en los que el Presidente del Gobierno decida designar una autoridad funcional para el impulso y la gestión coordinada de las actuaciones, el Consejo de Seguridad Nacional asesorará sobre el nombramiento de dicha autoridad."
Així doncs li permetria deignar una "autoritat funcional" que es fes càrrec dels Mossos d'Esquadra.
Pel que fa als altres marcs legals d'excepció, més enllà de l'article 155, per controla la Generalitat, les protestes i la possible desobediència hi ha:
1- L'Estat d'Alarma, que es pot aplicar en catàstrofes, vagues, etc, que ja va implementar Rodríguez Zapatero per militaritzar als controlador aeris en la vaga de desembre de 2010, que pot decretar el Govern per quinze dies, sent necessari l'aprovació del Congrés en cas que vulgui prorrogar-ho. L'estat d'alarma no suspèn cap dret fonamental.
2-L'Estat d'Excepció aplicable per alteracions greus de l'ordre públic i paralitzacions de serveis essencials, que l'autoritza el Congrés per 30 dies i sí que suspèn drets fonamentals, com el poder estar detingut sense ordre ni comunicar-ho al jutge durant deu dies, l'escolta de comunicacions, el tancament de diaris, ràdios o televisions, la prohibició de manifestacions, etc.
Tot i que la Llei de Seguretat Nacional i el seu marc "Estratègia de Seguretat Nacional" no està previst per vagues, desobediència civil o insubordinació de la Generalitat, permetria que el govern central posés una "autoritat funcional" al front dels Mossos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada