L'ALLIBERAMENT DE L'ÚLTRA DIEGO FRÍAS, ACUSAT INICIALMENT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS AL GRUP GIHADISTA DE TERRASSA I SABADELL, OBRE NOUS INTERROGANTS SOBRE AQUESTA OPERACIÓ POLICIAL

(Actualitzat a les 13,30 hores)
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica. 
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista. 
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.   

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA

L'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte, va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre inicialment va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès. Frías que havia estat candidat del MSR per Lleida i de PxC per Canovelles el 2011, va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.

L'endemà de les detencions dels onze, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 

 El conseller Espadaler a la roda de prensa del 9 d'abril explicant l'operació

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys -era el seu perruquer-, i que  Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
 Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.

Després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, fa  una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.

Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup que els mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.

Així dos agents de la Policia Nacional  es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.

Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.

Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.   

El fet que ara l'Audiència hagi deixat en llibertat en càrrecs a Diego J. Frías amb una fiança de només 3.000 euros, obre nous interrogants sobre la investigació.

Diego José Frías, fa uns anys

GIHADISME, LA CRIMINALITZACIÓ DE CERTS COL·LECTIUS, LA PATALETA DEL MINISTRE I EL SENSACIONALISME D'ALGUNS MITJANS, QUAN ELS MOSSOS FAN LA SEVA FEINA. Un ultra de Sant Quirze detingut per col·laborar amb la cèl·lula

(Actualitzat: va anar a la llista de PxC per Canovelles Diego José Frías?)

PER QUÈ HI HA MÉS POBLACIÓ MAGRIBINA A CATALUNYA? 

Avui el Ministre de l'interior, amb motiu de la desarticulació per part dels mossos d'una cèl·lula gihadista, com ha fet altres vegades Alícia Sánchez Camacho, ha tornat a insinuar que si a Catalunya hi ha molta població magribina, és per interessos polítics de CDC, cosa totalment falsa i ha vinculat la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans amb el gihadisme. També alguns mitjans digitals i tertulians s'han desfogat criticant la política migratòria, i indirectament fent sospitosos de terrorisme a la població originaria de països musulmans -o filla d'immigrants musulamans- que viu Catalunya, quan com hem vist avui, cinc dels onze detinguts eren espanyols i un sudamericà conversos a l'islam. 

Certament Catalunya és històricament la comunitat de l'Estat amb més població magribina. Però això és així degut a que quan a mitjans dels anys setanta França va tancar la porta a nova immigració procedent de les seves antigues colònies africanes molts magribins -que entraven a Espanya amb passaport com a turistes- i subsaharians que ho feien legalment amb passaport o de manera irregular si Espanya no els deixava entrar com a turistes, en no poder passar la frontera de La Junquera es van haver de quedar a comarques com la Selva, Empordà, Osona o el Maresme. Gran part dels obrers que van fer els anys setanta l'autopista de La Junquera a València eren magribins que hi treballaven amb papers o sense. Amb les diferents regularitzacions, pels anomenats cupos, o per pressions d'empresaris i sindicats, molts d'aquests a la llarga van obtenir papers, reagrupant la família o ajudant a trobar feina a compatriotes seus que volien emigrar a Europa. Aquesta és la causa històrica de perquè a Catalunya hi ha més immigració magribina. 

Dels 771.427 marroquins que segons l'INE hi ha a empadronats Espanya (amb papers o sense) 226.321 són a Catalunya, on el nombre totals d'estrangers és de 1.085.976. A la comunitat de Madrid, dels 876.493 estrangers empadronats, només 80.778 són marroquins. És a dir, mentre a Catalunya dos i pico de cada deu estrangers són marroquins, a Madrid només ho és menys d'un de cada deu. I, evidentment, a Catalunya hi ha més ciutadans d'origen o fills de magribins amb nacionalitat espanyola. 

I davant d'aquesta realitat demogràfica i sociològica, alguns dirigents del PP, com Alícia Sánchez Camacho han dit reiterades vegades aquesta última dècada disbarats com que els governs de CiU van potenciar la immigració magribina enlloc de la llationamericana per desespanyolitzar Catalunya, oblidant que les majors regularitzacions d'estrangers sense papers les va fer el govern de José María Aznar.

L'OPERACIÓ D'AVUI DELS MOSSOS I LA REACCIÓ DEL MINISTRE DE L'INTERIOR.
UN ULTRADRETÀ, AMIC DEL LÍDER CONVERS, DETINGUT PER COL·LABORACIÓ

Donat que a Catalunya hi ha més immigració procedent de països islàmics, és lògic que aquí hi hagi més imams gihadistes i de no gihadistes, més magribins amb nacionalitat espanola agnòstics  -com l'escriptora Najat El Hachmi o l'escriptor Said el Kadaoui- i magribins creients i practicants. I tot i que la majoria d'atemptats terroristes islamistes a l'Estat espanyol no s'han fet a Catalunya, els mossos d'esquadra han fet avui una operació policial a Terrassa, Sabadell, Monistrol, Sant Quirze del Vallès, Barcelona i Valls, detenint a 11 persones, per la seva presumptea vinculació a l'Estat Islàmic i per la intenció de fer atemptats a Catalunya. Els detinguts, entre ells un menor de 17 anys i una dona, són cinc ciutadans espanyols -quatre convertits a l'Islam-, cinc marroquins i un de paraguaià, també convertit. Sembla que un conegut ultra de Sabadell, resideny a Sant Quirze, Diego José Frías, també detingut, havia passat material a Antonio Saez Martínez, perruquer del barri Can Llong de Sabadell, que fa dos o tres anys es va convertir a l'islam en casar-se amb una marroquina i es considera el líder de la cèl·lula.  
Dels sis detinguts a Terrassa, cinc viuen al barri de Ca N'Anglada i un al carrer Maó del d'Egara. I l'Ajuntament de Terrassa, com els dels altres municipis on s'han fet les detencions, van ser avisats fa uns dies per tal que tinguessin preparats els serveis de mediació comunitària i de Guàrdia Urbana per tal d'evitar conflictes i tensions als llocs on es farien les detencions i escorcolls. Un dels detinguts és el militant d'ultradreta de Sabadell i Sant Quirze, Diego José Frías. Segons algunes versions a Frías se li van trobar documents propalestins, una granada de ma de col.lecció i algunes bales. Diego Frías que ha estat candidat diverses vegades del MSR (i crec que també va anar a la llista de PxC a Canovelles el 2011) i era amic d'Antonio Saez.

La cèl·lula, que es dóna per desarticulada, seria la responsable d'haver enviat al desembre passat a combatre a Síria tres joves, que romanen a la presó després de ser detinguts quan es trobaven a Bulgària, de camí a Síria, via Turquia, denunciats pels mossos d'esquadra a la INTERPOL.

I des de l'atemptat de París del passat gener els mossos d'esquadra estaven fent un pla d'avaluació de llocs públics, energètics o dependències oficials a Catalunya susceptibles de patir un atemptat i les mesures de prevenció, protecció policial i dels plans d'autoprotecció d'aquest organismes, establiments i equipaments.

Segons el conseller Ramon Espadaler, la cèl·lula desarticulada avui en coordinacó amb l'Audiència Nacional -únic jutjat competent en matèria de terrorisme- no només reclutaven gent per anar a combatre a Síria o l'Iraq, sinó que volien atemptar a Catalunya. Entre els llocs on sembla que es volia atemptar hi ha el complex policial d'Egara a Sabadell, tocant a Terrassa i molt proper Sant Quirze -localitats on residien la majoria de detinguts-, on hi ha la Comissaria General d'Informació, que és des d'on es dirigeix el seguiment a grups gihadistes, s'avalua els riscos, es dissenyen els operatius i seguiments, i on arriba i s'analitza la informació que obté el cos de mossos. Sembla que també es plantejaven atemptar a la plaça de Catalunya de Barcelona, al Parlament, i al centre comercial les Arenes de la plaça de Espanya.

 Però davant d'aquest cop policial el Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, en un acte deslleialtat que trenca la necessària col·laboració de tots els cossos i caps policials en la lluita contra el terrorisme, enlloc de felicitar als Mossos i al Departament d'Interior, ha acusat a la Fundació Nous Catalans o sectorial d'immigració de CDC, que presideix Àngel Colom, dels "riscos i imprudències" d'aquesta fundació vinculada a Convergència, amb la finalitat de la qual és captar musulmans per a la causa de l'independentisme, una tasca no recomanada ni prudent". I acte seguit ha repetit que la meitat del centenar de mesquites salafistes d'Espanya estan ubicades a Catalunya, en poblacions com Salt, Vilanova i la Geltrú, Reus i Torredembarra. Afegint també que el Ministeri de l'Interior va expulsar fa dos anys a Noureddine Ziani responsable de l'Espai Catalano-marroquí de Nous Catalans, a causa de les seves idees salafistes o gihadistes.

Noureddine Ziani a l'acte de constitució de l'Espai Catalano-marroquí el maig de 2012

Aquesta afirmació és totalment falsa ja que Ziani va ser expulsat, sobretot, a petició del Marroc, donat que, tot i actuar durant anys sota la direcció del govern del Marroc i el cònsul a Barcelona i, crec, amb diners que li donaven per controlar les mesquites i la comunitat marroquina, quan va entrar a CDC i  va defensar la independència de Catalunya, va començar a fer nosa al govern marroquí. Marroc no podia acceptar que un home "seu" i amb influència a la comunitat marroquina defensés el dret a l'autodeterminació de Catalunya, quan el Marroc nega aquest dret als saharauis i nega també un règim d'autonomia a les regions amazics o berebers del Marroc. Llavors sembla que Ziani, quan el Marroc li va començar a negar recursos econòmics hauria trucat a altres portes per trobar fons per les seves activitats i acabar algunes mesquites, entre les que hi ha la de Salt que impulsa Mohammed Ataouil de idees salafistes. Però que Ziani volgués continuar "controlant" les mesquites, també la de Salt, no significa en cap cas que ell fos salafista.

El president d'associació islàmica de Salt que impulsa la mesquita, Mohammed Ataouil, parlant amb l'alcalde, Jaume Torramadé