EL FRONT NACIONAL IDENTARI S'EXPANDEIX, MENTRE ANGLADA AGAFA PROTAGONISME AMB LA DENÚNCIA PER CORRUPCIÓ A L'ALCALDESSA DE VIC I LA PETICIÓ D'IMPUTACIÓ FETA PER LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL DEL REGIDOR DE LA CUP, JOAN COMA, PER SEDICIÓ, A QUI ANGLADA VA DENUNCIAR. Considero fora de lloc la imputació de Coma i li dono el meu suport. No es pot castigar expressar opinions

(Actualitzat: Anglada canvia el nom del partit per SOM Identitaris)
 Mentre Plataforma per Catalunya (PxC), debilitada per la patacada electoral de fa deu mesos, ultima el procés de confluència, federació o unificació amb España 2000 i el fracassat Partido X La Libertad sota la nova sigla de "Respeto!", Josep Anglada continua amb l'expansió territorial del la seva nova sigla, Front Nacional Identitari Català (FNIC), mentre ha recuperat protagonisme mediàtic amb la seva denúncia per corrupció contra l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, pel cas Dilart -la contractació per part de l'Ajuntament de l'empresa del seu marit- i la petició d'imputació feta per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició del regidor de la CUP, Joan Coma Roura.

Així ha presentat ja als responsables o impulsor de la nova formació xenòfoba a Canovelles, Salvador Pérez, president de l'associació de caçadors de Granollers i Canovelles; a  José Luis Carrión, responsable del partit a Figueres i l'Alt Empordà; i dimecres passat es va reunir amb les deu persones que formen el nucli del FNIC a Manresa, entre els que hi havia algun ex militant de PxC i el cantant Julio Madrid.

Aquesta reunió  a Manresa que Anglada anuncià amb anterioritat motivà que diferents entitats i forces polítiques com la CUP i Unitat contra el Feixisme demanessin que no es permetés a Anglada reunir-se a la ciutat. 

ANGLADA LLIURE A LA GUÀRDIA CIVIL LA DOCUMENTACIÓ QUE HA MOTIVAT LA PETICIÓ DE LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL D'IMPUTAT PER SEDICIÓ AL REGIDOR DE LA CUP 

D'altra banda Anglada, que tot i ser escollit de nou regidor, ara per Plataforma Vigatana, havia perdut el protagonisme polític i mediàtic a la capital d'Osona, ha recuperat protagonisme, primer, per la denúncia que ha fet a la Fiscalia Anticorrupció perquè valori si hi ha indicis de delicte amb els contractes que va fer l'ajuntament amb l'empresa Dilart de la que participa o és propietari el marit de l'alcaldessa de CDC, Anna Erra, quan Erra era tinent d'alcalde. Per Anglada “ha de ser Fiscalia qui dilucidi les possibles il·legalitats en la contractació continuada de l’empresa del marit de l’alcaldessa de Vic” donat que la llei diu que un alcalde o regidor no pot adjudicar contractes a empreses del seu conjugue o el seu fill.

D'altra banda Anglada va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil de Vic la documentació de l'aprovació per part del ple de la moció de suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9 de desembre quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la Secretària municipal. 

Anglada va demanar que no es posés a votació, i un cop aprovada va lliurar l'acta del ple a la Guardia Civil que ho va traslladar al jutge Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual ha demanat imputat per sedició al regidor de la CUP, Joan Coma Roura, el qual va dir en el ple que calia desconectar-se d'Espanya donat "per fer la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el Fiscal ha interpretat com una crida a la sedició demanant que al marge del procés penal que es pugui imputar contra la alcaldessa i els altres regidors, s'imputi a coma per Sedició. Quelcom sorprenent donat que per que hi hagi delicte de sedició caldria haver-hi protestes i/o revoltes tumultuoses. Així hi qui creu que el fiscal i el jutge no haurien entès el caràcter metafòric d'aquesta expressió catalana. Personalment vull donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo estigui o no d'acord amb la CUP o amb com es porta "el Procés". Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot ser delicte.

Joan Coma Roura, sota les estelades, a la concentració de suport que es fa fer dijous a Vic a la que hi van assistir dues centes persones

FRAGMENT FINAL DE L'AUTO DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL:
"Por todo ello apareciendo indicios de criminalidad en la comisión de la conducta del referido concejal Sr. Coma, seinteresa:
1.- se requiera al Ayuntamiento para que remita el informe del Secretario Municipal a que aludió el concejal Sr. Anglada como cuestión previa.
2.- que se impute en la condición de investigado al concejal Sr. Coma por un delito de incitación a la sedición definido en los artículos 544 y 548 del Código Penal de conformidad con lo dispuesto en el artículo 486 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, sin perjuicio que una vez esclarecidos los hechos proceda su citación para ser oída. Se trata conforme establece la Directiva 2013/48/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de octubre de 2.013, artículo 2 establecer las garantías a los sospechosos de la comisión de un delito, a los efectos que puede tener conocimiento de las actuaciones y se le garantice el derecho a ser asistido por letrado (artículo 3.1. y 3.4 de la Directiva).
En Madrid a 24 de febrero de 2016"
Clica aquí per llegit íntegre l'Auto de l'Audiència Nacional

Sigui com sigui Anglada ha tornat a sacsejar la política vigatana i si bé sembla poc problable que l'Audiència Nacional acabi portant a judici als ajuntaments que han aprovat aquesta moció amb posterioritat a la suspensió de la mateixa per part del Constitucional, i que finalment Coma sigui jutjat oper sedició, sí que cas Dilart posa en una situació delicada a l'alcaldessa Anna Erra. Coincidint amb aquest fets, el regidor Josep Arimany, d'Unió Democràtica, que va pugnar i8nicailment amb Erra per encapçalar fa un any la candidatura de CiU a Vic, ha abandonat aquesta setmana Unió, ingressant a CDC, cosa que el posaria en una posició avantajatda en el cas hipotèticque Erra fos imputada per la contractació de l'empresa del seu marit i hagués de deixar l'alcaldia.   

L'ALLIBERAMENT DE L'ÚLTRA DIEGO FRÍAS, ACUSAT INICIALMENT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS AL GRUP GIHADISTA DE TERRASSA I SABADELL, OBRE NOUS INTERROGANTS SOBRE AQUESTA OPERACIÓ POLICIAL

(Actualitzat a les 13,30 hores)
La posada en llibertat fa deu dies del militant d'extrema dreta, Diego Frías, que fou detingut l'abril passat pels Mossos d'Esquadra, acusat d'haver passat armes i explosius a la cèl·lula gihadista de Sabadell, Terrassa, Barcelona i Valls, que liderava el musulmà convers Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, obre un nou interrogant a aquesta operació servida de polèmica. 
Frías ha estat posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, però continua imputat per possessió d'armes prohibides, en concret una pistola elèctrica Taser, i per col·laboració amb el grup gihadista. Així l'Audiència Nacional ha acceptat els recursos de la defensa sobre la legalitat de les altres armes que tenia, donat que posseïa permís d'armes o es podrien tenir sense llicència, i que la granada estava inutilitzada i era de col·leccionista. 
L'Audiència ha considerat ara que l´única prova que hi havia per imputar-lo per participar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista va ser un comentari que va fer Antonio Sáez, Alí, de que tenia un amic ultra que li podia proporcionar armes. I per l'Audiència el fet que, tret de la pistola elèctrica, les altres que tenia era de forma legal i amb permís, ja no estava justificada la seva presó preventiva, decretant així la seva llibertat sota fiança de 3.000 euros, un import relativament baix.   

OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA

L'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte, va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada "Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak.  En concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre inicialment va ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize del Vallès. Frías que havia estat candidat del MSR per Lleida i de PxC per Canovelles el 2011, va ser acusat de passar un arsenal d'armes municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.

L'endemà de les detencions dels onze, el conseller Ramon Espadaler va manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a Catalunya. 

 El conseller Espadaler a la roda de prensa del 9 d'abril explicant l'operació

Tres dies més tard de la detenció, el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius.

La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys -era el seu perruquer-, i que  Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
 Els deu homes detinguts van ser traslladats a la presó de Valdemoro a Madrid, però fa deu setmanes Frías va ser traslladat a la de Huelva. Sembla ser que els nou que continuen a Valdemoro estan sent considerats uns herois per molts dels interns musulmans.

Després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, fa  una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius.

Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional que la Policia Nacional havia alertat al grup que els mossos els estaven vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un infiltrat.

Així dos agents de la Policia Nacional  es van reunir a Mataró amb un musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos d'esquadra infiltrat.

Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional qua  ja eren a Bulgària.

Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la Policía nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous Catalans i al procés independentista català.   

El fet que ara l'Audiència hagi deixat en llibertat en càrrecs a Diego J. Frías amb una fiança de només 3.000 euros, obre nous interrogants sobre la investigació.

Diego José Frías, fa uns anys