PER SORT AQUÍ NO TENIM UNA MARINE LE PEN, Reflexions sobre l'entrevista d'Ana Pastor a La Sexta

 Llegir al Periódico en català
 Leer en castellano en El Periódico

Molt clarificadora va ser l'entrevista d'ahir d'Ana Pastor a Marine Le Pen a La Sexta, no només per la claredat amb la que Marine va desgranar els seus arguments de discrepància a la Unió Europea i les seves polítiques monetàries i de fronteres, sinó perquè va mostrar un cop més que aquí l'ultradreta o àrea identitària, com li agrada dir-se, està a anys llum del discurs i nivell que té a França i a d'altres països europeus.

El discurs de Marine parteix d'una defensa sui generis dels valors republicans de llibertat, legalitat i no sé, si d'igualtat. És en nom d'uns valors i la defensa d'una democràcia lliberal i uns drets individuals i socials que considera amenaçats per la immigració (o un excés d'immigració o potser certa immigració) i per les polítiques de Brussel·les que, des del seu punt de vista, deixen sense sobirania la República francesa.

Aquí, en canvi, l'ultradreta enyora el franquisme, i no pot defensar aquest valors de llibertat perquè renega dels 38 anys de democràcia en els que només hi veu casta política, depravació, corrupció i merma dels valors de la família cristiana. És una ultradreta que té un posicionament radical pel que fa a l'estat autonòmic. Si mirem la llista de grups o aliances de l'àrea dita identitària espanyola trobem, que La España en Marcha (Democracia Nacional, Nudo Patriota, Alianza Nacional, La Falange i Movimento Católico Español) aboga pel retorn a un estat autoritari i centralista, maquillat de democràcia falangista. En una òrbita semblant està SOLUCIONA, que ahir es va presentar a Barcelona.   

Altres que també estan per  l'estat centralista, el càstig als polítics sediciosos, i la família tradicional,  com Alternativa Española, el Movimiento Social Republicano y Unidad, no tenen clar que obtinguin els 50 avals de càrrecs públics necessaris per concorrer a Estrasburg, no han aconseguit sortir als mitjans de comunicació i, a part, es presenten dividits. I pel que fa a VOX d'Abascal, Vidal Quadras i la catalana Ariadna Hernández, tot i que estan acollint a militants d'ultardreta, com algun membre del clan Blas Piñar, no es pot equiparar a l'ultradreta, donat que ni parlen d'immigració ni de tancar fronteres ni sortir de l'euro.

L´unic grup que té els 50 avals de càrrecs públics per fer una llista, Plataforma X Catalunya, i els seus aliats del Partido X La Libertad, immersos en la crisi de la mal gestionada destitució d'Anglada , ja han dit que no es presenten amb l'objectiu de centrar-se en els propers municipals. Més enllà de les males maneres d'Anglada i la gestió econòmica, el que ha provocat el seu destronament ha estat que ell no agafava una postura suficientment bel·ligerant contra la consulta que proposa Mas i Junqueras.

Marine Le Pen, que s'havia reunit dues vegades amb Anglada i altres dirigents de PxC, era una de les líders identitàries o ultres europees que no tenia pels a la llengua per qualificar al polític de vigatà de groller, mal educat, i incoherent, a més de rodejat de personatges gens de fiar. 

 Certament a Front Nacional encara hi ha persones d'idees poc democràtiques, però Marine Le Pen  aglutina des de negacionistes de l'Holocaust a prosionistes, que consideren Israel el balauart de la lluita contra la penetració de l'islam a Occident i contra el terrorisme islamista. Al FN hi ha des de gent com el  el seu pare, que s'ha posicionat en favor de la retallada del dret a l'avortament de Gallardón, a  ella mateixa -que és qui mana i ningú li qüestiona el lideratge- que n'és contrària. Des d'homosexuals que rebutgem l'islam perquè aquesta religió ho considera com el pitjor del pecats, a catòlics contraris al matrimoni homosexual, com la mateixa Marine. Hi ha persones que rebutgen tota immigració, i fills de magribins agnòstics, que rebutgen la difusió de l'islam a França. I sobretot, el que més aglutina Marine le Pen són els dubtes de molta gent de tota condició social vers les polítiques econòmiques i  monetàries de la Unió Europea i que creuen que ara cal tancar la porta a tota immigració. Però el discurs de Le Pen -que també l'assumeixen alguns nets d'immigrants que se senten francesos- no se centra en dir, com fa Anglada, que els immigrants són xusma, ni proposa tancar a la presó a part de la classe política francesa, com fa tota l'ultraderta espanyola que demana engarjolar a Mas, Junqueras i Rajoy per corruptes i sediciosos. Mentre aquest sigui el discurs dels nostres ultres, aquí estem salvats del populisme identitari i l'ou de la serp.

Xavier Rius