Anant a les fonts. De cara a una actualització del llibre sobre Aliança Catalana que vol superar electoralment a Junts i ERC, he anat a una de les fonts. Llarga conversa amb Carles Puigdemont a Waterloo. Penso que Salvador Illa, amb qui vaig reunir-me fa mesos, podria estar potenciant Orriols per enfonsar a Junts i els altres partits

                   

Divendres a Waterloo amb Carles Puigdemont

Fa ja quinze mesos de la publicació del meu llibre Aliança Catalana, els nostres ultres (Icaria) i de cara a  una futura actualització i ampliació he volgut parlar amb un persona que cito diverses vegades al llibre, el president Carles Puigdemont, per conèixer el seu punt de vista i intercanviar impressions. La trobada ha estat aquest divendres 29.

De fet el llibre el tancava amb la negativa al febrer de 2025 a sumar-se Junts a la moció de censura a Sílvia Orriols després d'unes vídeoconferències entre la Direcció de Junts, els regidors de Ripoll i Carles Puigdemont des de Waterloo, sense haver parlat jo llavors amb Puigdemont. 

Posteriorment al juny de 2025 vaig rebre la invitació de reunir-me amb Salvador Illa al seu despatx a la Generalitat que volia conèixer el meu punt de vista sobre com afrontar la irrupció d'Aliança i, lamentablement, veig que el President Illa, polemitzant amb ella al Parlament com si en absència de Puigdemont i Junqueras, Orriols fos la cap de l'oposició, està fent el contrari del que li vaig recomenar. La desarticulació del PSC de Ripoll que ha fet més gran a Orriols, és l'últim exemple.  Per això em pregunto si Salvador Illa vol fer com el president socialista de França, François Mitterrand, l'any 1985, que va potenciar la visibilització de Jean Marie Le Pen i va canviar la llei electoral per tal que entrés al Parlament, per enfonsar al centre dreta. I efectivament Le Pen el 1986 va entrar a l'Assemblea Nacional amb 35 escons.  

  

Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna

 

Sílvia Orriols y Aliança Catalana, de Ripoll al Parlament. Analizo su irrupción en LaSexta Columna.  Ver el programa completo, aquí

Escucha aquí algún fragmento

                  

Conversa amb Xavier Gual, L'Estació, Canal Taronja. Qui és Xavier Rius Sant? Analitzant conflictes internacionals i la ultradreta.

 

Conversa amb Xavier Gual, L'Estació, Canal Taronja. 

Conversa sobre qui és Xavier Rius Sant. Els meus orígens als moviments pacifistes i el Casal de la Pau, els primers llibres, els meus viatges a Bòsnia, Kosovo, el Sàhara o l'Iraq, i els meus llibres analitzant conflictes internacionals i la ultradreta.

Parlo a la Tarda de Catalunya Ràdio sobre la reunió del grup Patriotas que celebra Vox a Vistalegre

 

Escolta entrevista a La Tarda de Catalunya Ràdio a partir del minut 7,30 

Entrevista al digital El Crític sobre Aliança Catalana

 

Clica per anar a la web del Crític

Xavier Rius Sant: “En les municipals del 2027, Aliança Catalana es vol presentar en

200 llocs: volen l’eix transversal de Figueres a Vic i Lleida”

Pablo Castaño

Al llibre expliques la biografia política de Sílvia Orriols. Quins són els seus referents

principals en la història política de Catalunya?

Sílvia Orriols i David Subirana, la seva exparella, havien estat a Esquerra Republicana, però no hi

van durar gaire. Orriols em va dir que volia entrar a Maulets, però a Ripoll no n’hi havia. En les

eleccions europees del 2004, va a la llista d’Estat Català, on hi ha dues faccions. Ella creu que hi

mana la facció comunista i plega, i crea el col·lectiu Els Intransigents. El seu referent principal és

Daniel Cardona, que durant la Guerra Civil crea Nosaltres Sols i Bandera Negra. Li deien

“l’Irlandès” perquè volia imitar el Sinn Féin. Orriols el té venerat, diu que ell mai va defallir, quan,

després del 14 d’abril del 1931, Francesc Macià es fa enrere i ubica la Generalitat dins de la

República Espanyola. Orriols pensa que Carles Puigdemont, quan ho teníem a tocar, va fer el mateix.

Un altre referent és mossèn Armengol, el capellà de Berga, que va dir que hem estat solidaris fins i

tot amb els palestins.

I els seus referents internacionals?

Jordi Aragonès diu que el seu referent és Steve Bannon i els ultraliberals trumpistes. En l’àmbit

europeu tenien com a referent Marine Le Pen, però no podia ser perquè va dir que Puigdemont és

un delinqüent i que, quan ells governessin, l’extradirien. A més, Louis Aliot, l’exparella de Le Pen, va

retallar les subvencions del català a l’escola i va restringir les fogueres de Sant Joan. Giorgia Meloni

tampoc, perquè és molt “que Dios te bendiga, aborto cero”. Orriols no està d’acord amb el discurs de

Vox i de Meloni de la “cultura de la muerte”. Els referents són sobretot Geert Wilders i Alternativa

per a Alemanya.

“Junts té molta por de perdre vots, perquè veu que votants i càrrecs públics estan

enlluernats per l’Orriols”

Què ha fet Orriols com a alcaldessa?

El primer any tot era continuista. Entra el juny del 2023 i el gener del 2024 prorroga pressupostos.

Són un grup sense experiència. Però a l’oposició no hauria pogut fer la tempesta mediàtica que va

fer. Dona ordres de no empadronar , el delegat del Govern i la consellera li diuen que ho ha de fer i,

al cap de tres mesos, empadrona tothom. No podien aplicar les seves polítiques; tot el que deia de

retallar ajuts socials no pots fer-ho a l’Ajuntament. Però el fet que surti a la tele dient que no

empadronen a tothom i que aquí no hi cap tothom li dona rellevància mediàtica. O els tuits, com el

que va fer dient que la Policia Municipal havia identificat una persona magrebina, i que, després de

comprovar que no tenia papers, se la va conduir a la Policia Nacional, que en va iniciar l’expedient

d’expulsió.

Ella volia la moció de censura: que em facin fora, faig la víctima, em dedico al Parlament i a fer

comarques i d’aquí a dos anys tornaré amb majoria absoluta, com Xavier García Albiol. Perden la

moció i s’obre el mes per trobar un candidat alternatiu. Al final, Junts es fa enrere i, per tant, els

pressupostos queden aprovats.

Com ha influït l’ascens d’Aliança Catalana en Junts i en l’independentisme en general?

A Orriols l’està votant gent de tot arreu, perquè hi ha molt independentista emprenyat. També gent

de la CUP, d’ERC, gent que no votava o podia votar altres partits, però a qui més mal farà és a Junts.

Quan tu sents Oriol Junqueras dient que la independència la farem, però l’hem de fer bé, o que s’ha

de votar Puigdemont perquè torni el president… no hi ha autocrítica. No tenien forces per fer la

independència, no hi havia suports internacionals, l’enemic no era idiota i els jutges no perdonen

res. pensa que són uns “cantamanyanes” i, en canvi, l’Orriols fa aquell discurs curt i clar.

A Esquerra van perduts. Junts es fa enrere en la moció per una estratègia equivocada. Per por de

perdre vots, la legitimen. Amb el tema del padró, que no es pot empadronar tothom, no van firmar el

manifest. Més que les paraules, Junts agafa la música d’Orriols. Llavors la legitimes; és un error que

ha passat sempre. Junts té molta por de perdre vots, perquè veu que molts votants i molts càrrecs

públics estan enlluernats per l’Orriols. Si els partits centrals legitimen el seu discurs, els donen la

raó.

“Intenten recollir independentistes emprenyats, barrejant la immigració amb el turisme:

aquest sentiment de pèrdua d’identitat”

En una entrevista del 2023 al diari El 9 Nou que cites al llibre, Orriols afirma que, amb el

cordó sanitari, l’oposició li va fer la campanya que la va portar a l’alcaldia de Ripoll. Què

opines de l’estratègia del cordó sanitari al Parlament?

Josep Rull em va dir que només li havia tallat la paraula dues vegades. El problema és que, encara

que el canal 3/24 no faci un directe , després ella ho penja a TikTok o a Twitter i té 160.000 visites.

Junts es va saltar el cordó sanitari en el debat de política general, perquè es va abstenir en la moció

d’Aliança que demanava reactivar la declaració unilateral d’independència. El cordó sanitari no

funciona; a la llarga és contraproduent perquè els victimitza. Si plantegen un tema de sentit comú,

que no és sobre els migrants, com ara que aquest aire condicionat s’ha de canviar perquè fa soroll a

l’escola o propostes per fer al parc infantil… aïllar-los crec que és un error.

Com es relacionen Aliança Catalana i Vox?

Tenen molt bona relació. Són al pis de sota del Parlament: el PP, Aliança i Vox comparteixen parets,

lavabo i impressores. Joan Garriga (Vox) em va dir: “Jo pagava un servei de premsa diari; no sabíem

que hi havia un servei de premsa del Parlament perquè ningú ens ho havia dit. Llavors jo a la Sílvia

la vaig ajudar: escolta, que el servei de premsa és gratis; no volia que li fessin el mateix que a mi”.

Comparteixen el tema de la immigració i l’assetjament a les carpes; això els ha unit. Aliança vota

mocions de Vox si les tradueix al català; moltes vegades s’hi han abstingut perquè estan en un

“idioma estranger”.

Com expliques al llibre, els estatuts d’AC la defineixen com “un partit nacionalista que

dedica la seva activitat a aconseguir un estat independent per a la Nació Catalana”. Què és

més important per al partit avui, l’independentisme o l’agenda antiimmigració?

És més la immigració que la independència. És recollir independentistes emprenyats. És barrejar la

immigració amb el tema dels turistes, els expats, aquest sentiment que Catalunya es mor amb tanta

gent de fora, aquest sentiment de pèrdua d’identitat.

Quina perspectiva de creixement té Aliança Catalana?

En les municipals del 2027, han de fer la gran crescuda. El 2023 van fer només tres llistes (Ripoll,

Manlleu i Ribera d’Ondara) i van obtenir 8 regidors. Abans de les eleccions al Parlament, no van

enviar les butlletes a casa perquè no tenien diners. Si les haguessin enviat… Es van quedar a 2.800

vots del 3% a Barcelona, i amb el 3% hagués aconseguit dos o tres diputats per aquesta circunscripció. Ara es volen presentar en uns 200 llocs. Volen l’eix transversal, des de Figueres, Girona

i Banyoles fins a Vic. Per a això necessites una gran feina, perquè no et passi com a la Plataforma

per Catalunya, que el candidat sigui el friqui del poble. Si fan més de 200 llistes, totes no les podran

controlar. Per crear els grups territorials, necessitaven la lideressa disponible, per poder anar a

parlar amb la gent. Per això volien la moció de censura. Orriols ho decideix tot. Si mires els estatuts

d’Aliança Catalana, el Consell de Govern són 14 persones, amb 7 presidentes de vegueria que no

existeixen. No hi ha vicepresident ni secretari general. Per fer les llistes, ho voldrà controlar ella.

Més enllà de l’agenda antiimmigració i la independència, què defensa en la pràctica Aliança Catalana?

Als 33 punts de la campanya del 2024 no hi apareixia ni sortir de la Unió Europea ni l’oposició a

l’Agenda 2030; no tenien programa. Cardona deia “no som de dreta ni d’esquerra, som catalanistes,

fem la independència, després ja ens barallarem”. Però al programa econòmic s’hi ha posat molta

cosa provinent de Jordi Aragonès, que és totalment trumpista. Hi ha gent dins del partit que no hi

està d’acord. Com passa amb el suport incondicional a Netanyahu, els tuits que fan, els palestins són

el diable, han de marxar… Hi ha gent dins del partit que no ho veu així, però callen.

Al llibre dediques un capítol a explicar com 8TV va donar un espai a Orriols que li va permetre fer-se coneguda. 

Com valores l’actitud dels grans mitjans de comunicació envers Sílvia Orriols i Aliança Catalana?

TV3 els ignora bastant, però l’han hagut d’entrevistar. Com que és un partit parlamentari, els

mitjans públics han de donar compte del que fa, no li poden fer boicot ni cordó sanitari. Més que

mitjans, són personatges. Per exemple, Rubèn Novoa, del mitjà digital X Catalunya, és l’únic que els

pregunta a les rodes de premsa al Parlament. La resta dels mitjans l’ignoren totalment, però és

irrellevant, perquè el que li dona força són els vídeos a YouTube o en altres xarxes.

Intervencions i entrevistes a la SER, Ràdio 4, Ràdio Estel i al Telenotícies sobre els incidents racistes de Torre Pacheco

 Aquesta setmana, a part de l'article que he publicat a La Vanguardia i de l'entrevista que em va fer Marina Romero al Més 3/24  parlant dels incidents de Torre Pacheco, també m'han entrevistat a Aquí Catalunya, a la Cadena SER, El Matí de Ràdio Estel, el programa  Son 4 dies, de Ràdio 4  i  el Telenotícies Migdia del 14 de juliol. També em cita a El País, Ángel Munàrriz         

                                        

                                          

                              

ENTREVISTA AL TRIANGLE SOBRE EL LLIBRE "ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES"

Llegeix l'entrevista que em fa Peru Errotea a la web del Triangle, 8 de juny de 2025

                            

Llegeix l'entrevista a la web del Triangle el 8 de juny de 2025 i publicat a l'edició en paper el 4 de juny de 2025

Periodista i escriptor. Especialitzat en conflictes internacionals, terrorisme, emigració i ultradreta, ha publicat diversos llibres. Entre aquests, Els ultres són aquí: de Plataforma per Catalunya a Vox i Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron. Ara, surt a les llibreries Aliança Catalana: els nostres ultres (Icaria Editorial).

Per què “els nostres ultres”, els d’Aliança Catalana?

Vox venia de franquistes. Era la tornada dels ultres que mai van marxar, perquè estaven amagats al PP o disseminats en els grups d’extrema dreta, amb les seves baralles eternes. En canvi, Aliança neix “de gent de casa”, “dels nostres”. És un fill bastard del procés, no en sentit pejoratiu, sinó com a conseqüència, d’alguna manera, del desencantament que va produir la fi de la idea que la independència estava a tocar, cosa que, si la qüestionaves, et deien tonto.

Pel que sembla, també va influir en la seva aparició la qüestió dels autors de l’atemptat de les Rambles i de l’imam de Ripoll?

Sílvia Orriols, que venia d’Estat Català i de les capelletes independentistes enfadades des de feia molts anys, tenia com a referent Daniel Cardona. Aquell personatge dels anys de la República, ara idealitzat, que es va desmarcar de Francesc Macià, perquè primer va proclamar la República Catalana i al cap d’uns dies va convertir la Generalitat en part de la República espanyola. Orriols estava en aquest espai polític, tenia una web que es deia “Els intransigents”, on s’escrivia “Castella” amb minúscules, ignorava la immigració… Va aprofitar l’impacte emocional que van provocar a Ripoll els atemptats del 2017. Els seus autors eren coneguts, es relacionaven amb la gent, anaven plegats a la discoteca… Fins i tot una de les tres fundadores d’Aliança, Margarita Cabello, que era de la protectora d’animals, passejant gossos es trobava moltes vegades amb alguns d’ells. Amb els atemptats es produeix un sentiment de desconcert, que ens han enganyat… Si a això hi sumes el personatge de l’imam…

En qualsevol cas, no crida l’atenció l’aparent dissociació entre un fet puntual, com va ser l’atemptat, amb la gènesi d’un moviment nacionalista de nou encuny?

L’imam era confident, es va dir, de la Policia, la Guàrdia Civil… Llavors, “Espanya ens tracta així…”. Els dubtes sobre l’imam alimentaven la teoria conspirativa que Espanya va voler activar això per carregar-se el procés. Una altra tercera pota de l’assumpte és la regidora de Barris, Fina Guix, que era la que més parlava amb la gent, i sempre sentia el mateix: “Els moros, aquesta gent…”. Sabia que no seguiria figurant a la llista electoral i, al costat de Margarita Cabello, Sílvia Orriols i el seu marit, llancen una candidatura. Per a això, necessitaven 500 signatures, que eren impossibles d’aconseguir. Orriols recorre al Front Nacional, que era un partit fantasma, i li demana ajuda.

Existeixen referents a Espanya, a Europa, que algun grupuscle d’àmbit local s’hagi transformat en poc temps en un moviment d’abast i vocació, diguem-ne, amplis? Forma part del fenomen de les extremes dretes, com Vox, Le Pen, Wilders…?

Sí, és clar, formen part del mateix. A les eleccions alemanyes, en les quals Alternativa per Alemanya va quedar en segon lloc, van estar celebrant-ho a la seva seu responsables d’Aliança Catalana. Si és així, és clar que comparteixen ideari. I, no obstant això, s’enfaden quan se’ls diu que són d’extrema dreta. També altres, com Matteo Salvini, ja s’havien fotografiat amb samarretes de l’estelada. El Vlaams Belang, nacionalista flamenc, tampoc amaga la seva relació amb nacionalistes catalans, sinó tot el contrari.

Sílvia Orriols, com una espècie de Joana d’Arc rediviva, s’està fabricant un partit a la seva mesura?

Ella destaca que va néixer un 9 d’octubre, festa de València, que commemora la conquesta de Jaume I als sarraïns, els moros…. També ressalta que a Ripoll hi està enterrat Guifré el Pilós. El dia de reflexió de les eleccions catalanes, Orriols va dir davant la seva tomba: “Aquí va començar tot”. Així, si Barcelona és la Ciutat Comtal, Ripoll és el “bressol” de Catalunya. Ella es creu ungida per salvar-la. A més, es considera imbatible perquè li surten bé les jugades. Fa uns mesos, va tornar a perdre els pressupostos i va recórrer a una moció de confiança, i la va perdre. Quan semblava clar que hi hauria una moció de censura, Puigdemont diu que la deixin governar.

Aliança Catalana és, en definitiva, una extensió del neoliberalisme de Junts, com ho és Vox del PP?

Efectivament, a Junts hi ha un corrent conservador liberal molt fort. Josep Anglada tenia 3.000 vots a les municipals de Vic. Després, a les catalanes, 2.000 deixaven de votar-lo per votar CiU. D’aquest espai, més conservador i d’ordre, es desprenen corrents com Aliança Catalana. Això no vol dir que en el nacionalisme conservador hi hagi un substrat racista. El que sí que hi ha és molta gent independentista que s’ha sentit enganyada. Encara que Aliança pesca de tot arreu, el seu principal calador de vots és el dels independentistes cabrejats.

Aquesta tornada al passat d’Aliança, en la figura de Daniel Cardona, que coincideix amb la d’altres personatges, com l’ucraïnès Stepan Bandera, també nacionalista, constitueix un gest de radicalitat?

Ningú coneix Daniel Cardona, que és una figura oblidada. Però Orriols reivindica aquella època en què es va estar a punt d’aconseguir la independència. Cardona és una figura dels anys 20, que desfilava uniformat, però era d’ordre, contrari a la crema de convents, o que es matessin empresaris, com passava als pobles. A principis dels anys 80, Estat Català, que estava legalitzat com a partit polític, va organitzar algunes campanyes de tall nacionalista radical, com una que reclamava parar l’emigració, referida als andalusos. Jordi Pujol va avisar l’aleshores líder d’Estat Català, Josep Planchart, perquè acabés amb allò. Pujol estava llavors molt interessat en el que Paco Candel va denominar Els altres catalans. És a dir, la gent que venia a treballar a Catalunya.

Aliança Catalana ha vingut per quedar-se o constitueix més aviat un fenomen passatger, com els núvols d’estiu?

Per quedar-se. Tret que alguna qüestió de molt calat, com els aranzels de Trump, acabi afectant-los, és previsible que tinguin un llarg recorregut, i amb tendència a créixer. Vox està fent equilibris amb el tema dels aranzels. Aliança va cometre un error quan va decidir no posar la fotografia d’Orriols a la papereta de votació a Barcelona. Tampoc les van enviar als domicilis… Ara, amb diputats al Parlament, disposen de més possibilitats per obtenir crèdits bancaris. Si s’haguessin repetit les eleccions autonòmiques, les enquestes donaven entre 7 i 12 diputats a Aliança. I en les pròximes eleccions no serà estrany que aconsegueixin i fins i tot superin aquestes previsions.

Aliança Catalana respon més aviat a un fenomen rural, de pobles, o es tracta d’una cosa més transversal, de tot el territori i amb un component de classe més homogeni?

A la ciutat de Barcelona, amb un dos i escaig per cent, no van entrar, però a la província sí. A Berga, van passar del 10%, i a molts altres llocs, com Manresa, Vic… també. No van entrar, és clar, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això els van faltar 2.800 vots per arribar al 3%.

Provoca molts maldecaps Aliança a les files de Carles Puigdemont?

Sí, per descomptat. Passa com amb Vox al PP. Molts peperos vells, que fa deu anys anaven a les manifestacions en contra de l’avortament, ja no compten. Però els seus votants d’entre 18 i 30 anys s’han passat a Vox. Aliança té, sobretot, molt votant independentista convençut, de 50 anys cap amunt. També la voten joves, però menys.

Què es pot dir del comportament d’Aliança Catalana en la seva funció opositora al Parlament?

Pel que sembla, es registra una gran sintonia entre Vox i Aliança al Parlament. Tots dos pateixen les conseqüències d’un cert cordó sanitari. I això potser uneix. Quan, al carrer, col·loquen alguna paradeta, tots dos han d’estar escortats pels Mossos. En aquest sentit, es pot constatar que, a més d’il·legals, aquests atacs són contraproduents políticament. Representants d’Aliança i Vox van coincidir, evidentment, a la festa d’Alternativa per a Alemanya. Però resulta que després els separen els seus nacionalismes respectius. Aliança es declarava partidària de Le Pen, fins que va dir que Puigdemont era un delinqüent i que, si arribava a la presidència, l’expulsaria de França. A Perpinyà, l’alcalde d’Agrupació Nacional ha eliminat la subvenció a l’escola en català. Ara sembla que Aliança s’entén bé amb Geert Wilders.

Entrevista al Periódico amb motiu del llibre

 

                          

Xavier Rius Sant: "Cuando Junts copia a Aliança Catalana, la legitima y no recupera votantes"

  Carlota Camps, El Periódico, 25 de maig de 2025

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha vuelto a adentrarse en las entrañas de la extrema derecha para explicar qué hay detrás del fenómeno de Sílvia Orriols. Después de publicar varios libros sobre Vox, en 'Aliança Catalana: els nostres ultres' (Icària Editorial), Rius hace un retrato detallado del nacimiento y posterior crecimiento exponencial de la formación. Dos años después de su victoria en Ripoll, el partido tiene dos diputados en el Parlament y las predicciones de cara a las próximas elecciones municipales le son favorables.

¿Cómo ha conseguido Aliança Catalana crecer en tan poco tiempo? Si se hubiera hecho un gobierno alternativo en Ripoll para evitar que gobernara, ¿cree que ahora estaría en este punto?

Una cosa es que un concejal de la oposición haga propuestas disparatadas, mal educadas o fuera de contexto; y otra que lo haga un alcalde. No es lo mismo decir que no quieres empadronar a inmigrantes, que ordenar a los funcionarios que retrasen su empadronamiento. En el momento en que estas políticas las hace un alcalde, adquieren otra notoriedad mediática y política. Si Orriols se hubiera quedado en la oposición, no habría entrado en el Parlament; de esto estoy seguro. Fue un error dejarla gobernar.

Junts finalmente no se sumó a un pacto alternativo y tampoco a la moción de censura de hace unos meses.

Se ha equivocado dos veces: hace dos años y ahora. En las negociaciones de la moción de censura, fue un error echarse atrás en el último momento y también hablar de gobierno "Frankenstein". Hubiera sido mejor votar los presupuestos de Orriols a cambio de algunas contrapartidas, como recursos para las residencias de ancianos o para la escuela. Al echarse atrás, contribuyó a su auge. Los tres concejales de Junts en Ripoll estaban de acuerdo en secundar la moción de censura, lo tenían clarísimo, pero Puigdemont lo tumbó.

Si Orriols se hubiera quedado en la oposición de Ripoll, no habría entrado en el Parlament. Fue un error dejarla gobernar.

Más allá de Ripoll... Otros grupos de extrema derecha intentaron antes entrar en el Parlament, como Plataforma per Catalunya, y no lo lograron. ¿Ha cambiado el contexto o la fórmula?

Plataforma per Catalunya tenía un problema: todo giraba alrededor de Josep Anglada, que era una persona problemática. También el 'procés' afectó. El debate identitario no era si eras extranjero o no, sino si eras catalán o español. Por lo tanto, han sido las dos cosas. Orriols tiene las dos banderas: la inmigración y la independencia. El perfil del votante es el del independentista enfadado, pero ahora con las municipales se centrarán más en la inmigración y el incivismo.

Últimamente, a Aliança Catalana se le escucha hablar muy poco de la independencia.

Hay una clara competición con Vox. Hay gente que votaba a Vox por el tema de la inmigración, pero no estaba de acuerdo con su posición sobre el aborto, la homosexualidad u otros puntos de su discurso religioso. Hay mucho trasvase de voto entre los dos partidos, por esto Vox ahora habla mucho más catalán. En las municipales la independencia da igual, la competición será entre quién es más duro con los inmigrantes.

Justamente, esta semana, Aliança Catalana ha pactado con Vox una moción sobre el velo islámico en el Parlament.

Tienen muy buena relación. Los dos partidos sufren el cordón sanitario y el acoso en las carpas. Hay buen rollo desde el primer día. El portavoz de Vox, Joan Garriga, quiso ayudar a Orriols cuando llegó y ella se dejó querer. Pero habrá una parte de competencia, sobre todo en las municipales. No creo que puedan hacer coaliciones, pero no descartaría algún pacto postelectoral. Tienen públicos diferentes: unos son más 'que dios te bendiga' y españolistas, y los otros catalanistas. Pero tienen coincidencias y se harán competencia.

Esta moción sobre el velo también ha provocado una reacción de Junts. No la avalaron al considerar que era "catalanófoba", pero se posicionaron a favor de prohibirlo en las escuelas y de no permitir el baño con 'burkini' en piscinas públicas.

Lo peor de los partidos de extrema derecha es que los partidos centrales o de gobierno copien su discurso. Si copias su discurso, lo que haces es legitimarlo, les das la razón y tampoco recuperas votantes. Se equivocaron mucho en Ripoll y ahora se equivocan queriendo combatir a Orriols de este modo. No se le tiene que copiar el discurso.

No descartaría algún pacto entre Vox y Aliança después de las municipales

Junts argumenta que no se puede dejar que solo la extrema derecha hable de determinados temas.

No me parece mal hablar de estos temas. Yo no considero que una mujer con velo integral sea una mujer empoderada. Pero aunque no te guste, tampoco puedes prohibirlo, ya que no hay normativa legal para hacerlo. Que ahora asuman los mismos temas, les da la razón. Todo el mundo ve que lo hacen por miedo a Aliança.

El último barómetro del CEO pronosticó un duro retroceso de Junts -de entre seis y ocho escaños- y señaló a Aliança como beneficiaria de ello.

Si dejas que la extrema derecha lidere la agenda y tenga la iniciativa, vas a remolque. Así no se consigue el voto de nadie. Yo no digo que lo hiciera bien, pero Xavier García Albiol en Badalona hacía este discurso convencido. Cuando lo haces a regañadientes, lo que haces es legitimarla [a la extrema derecha]. Entre la copia y el original, los votantes siempre elegirán el original.

¿Qué pronóstico hace de cara a las municipales?

Aliança Catalana no quiere hacer muchas listas y llenarlas con el 'friki' del pueblo, como le pasó a Plataforma per Catalunya. Quieren centrarse en la C-17 y el eje transversal: Figueras, Girona, Olot, Vic, Manresa, Igualada, Tàrrega, Lleida y algún sitio de Tarragona. No quieren hacer 400 candidaturas porque no las pueden controlar. Tienen un problema de crecimiento. No creo que hagan más de 200.

El talón de Aquiles de Aliança es que todo depende de Orriols, no hay "número dos"

No tienen estructura y es un partido muy personalista.

En Aliança Catalana solo manda Orriols. Es una persona que no delega, que no acepta las críticas y que se siente la elegida para 'salvar' Catalunya. Su talón de Aquiles es que todo depende de Orriols, no hay 'número dos'. Si le pasa algo, los estatutos no prevén un sustituto. Este es su problema.

¿Y quién financia a Aliança?

No he conseguido aclararlo.

Llegeix entrevista en castellà a la web de El Periódico

Entrevista de Josep Maria Botanch al digital El Món sobre el meu llibre i Aliança Catalana

 

Josep Maria Botanch, El Món, 12 d'abril de 2025 (clica per anar a El Món)

El periodista Xavier Rius Sant (1959) és especialitzat en moviments d’extrema dreta analitza el perfil de la presidenta Sílvia Orriols al llibre Aliança Catalana: els nostres ultres (Icària Editorial). En aquest volum analitza el sorgiment i creixement de la formació liderada per l’alcaldsessa de Ripoll, que va començar la seva trajectòria política de ben jove a Maulets, formació de l’esquerra independentista, per després enrolar-se a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, que va abanonar amb l’entrada del tripartit. Posteriorment, va passar per Estat Català, el grup Intransigents i el Front Nacional de Catalunya, amb qui va partir peres per crear la seva propia formació. En aquesta conversa amb El Món, Rius Sant defineix Sílvia Orriols com racista, nacionalpopulista i d’extrema dreta, però per sobretot diu que és “una persona incapaç d’empatizar” amb la gent. A més, remarca que ella mateixa se sent “triada” perquè sempre destaca que ella va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià. D’altra banda, aborda les possibilitats de creixement de la formació, i afirma que les disputes entre Junts i Esquerra Republicana i la manca d’autocrítica pel Procés beneficia Aliança Catalana.

Com va conèixer Sílvia Orriols?

La vaig conèixer el dissabte abans de la investidura com a alcaldessa, el 10 de juny a la nit a 8TV. Va estar supereducada amb mi, semblava que fóssim amics. Això forma part d’ella, pot estar així, com pot estar amb un mur de ciment. Va ser molt amable. I després, si li enviava correus pel llibre, em contestava a les sis i mitja del matí. I quan ja era diputada, uns dies després de les eleccions, em va rebre a l’Ajuntament i va anar la mar de bé, però va canviar després que publiqués unes fotografies de l’acte d’inauguració del monument d’homenatge a les víctimes del 17-A, on surt aplaudint la Guàrdia Civil o després d’explicar que ella mai havia pujat mai a un avui. Sempre em diu, “mira l’home que s’ha recorregut el món amb bitllets de 18 euros”. Però ella és així.

La relació està trencada?

En aquest moment, sí. El divertit és que hi ha hagut persones de la cúpula d’Aliança Catalana que em van demanar que li passés capítols i els hi vaig passar. Per exemple, ho vaig fer amb un president comarcal i un del pinyol del partit. Vull dir, que la relació era bona, i jo des del primer dia li he dit que el seu discurs és d’ultradreta.

Que els hi diguin ultradreta els hi molesta molt.

Però això els hi ha passat a tots. A Vox, a l’Anglada, però després ho assumien com una cosa normal. 

Sílvia Orriols se sent una persona triada?

Després de les seleccions li vaig demanar hora i ens vam veure. Em va destacar que va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià. A més, coincidint amb la seva entrar al Parlament, va fer un tuit on es veia la foto del sepulcre de Guifré el Pilós, i hi deia “Aquí va començar tot”. Si ella diu això, vol dir que se sent triada. Ella se sent triada. I amb això no es pot enfadar, perquè és una percepció.

I el seu entorn també li té aquesta consideració?

A Aliança Catalana hi ha devoció per Sílvia Orriols. El partit és presidencialista, i tot funciona al voltant d’ella. Mana ella. I sé que aquests dies amb el tema de Trump se sent bastant perduda perquè ella diu que Trump no li genera admiració com a personatge, però és el referent de Jordi Aragonès.

S’ha creat un partit a mida.

Sí.

I ara el controla, però creu que se li pot descontrolar en algun moment? 

Crec que ella volia que li fessin la moció de censura. Primer, per un tema de salut, s’ha aprimat molt. És una persona que no sopa, que fa una dieta molt estricta, i dorm poc. A més, no té carnet de conduir. Ella volia que la fessin fora de l’alcaldia per tenir dos anys per expandir el partit perquè la gent es queixa que no va al congrés o a les trobades de militants. No entraré en la lluita de l’Aragonès i el Ges perquè ells ho neguen, però el partit és difícil de gestionar perquè ha crescut massa. És el problema de creixement, i ara no tenen estructura. El Jordi Aragonès segueix treballant en una escola concertada, però, en canvi, Oriol Ges, que estava a CaixaBank a Osona, va de cul perquè porta finances i organització i fa de xòfer de l’Orriols. I, a més, l’han posat de coordinador del grup parlamentari mix a sou del Parlament. I és difícil gestionar tot això.

Sílvia Orriols volia que la fessin fora de l’alcaldia?

Ella estava convençuda que la feien fora, es victimitzava i podia estar dos anys al Parlament i al partit.

Però el seu objectiu era que la fessin fora?

Ella ho volia. A més, hi ha el tema personal que té quatre filles adolescents i un fill amb el marit fora de casa. Com ho gestiones? Jo no sé com es pot organitzar, però ella volia descansar una mica. Crec que ella ho volia, perquè ho donava per segur. Però va ser la cagada de Carles Puigdemont que, per fer-ho bé, ho fan pitjor.

“A Aliança Catalana hi ha devoció per Sílvia Orriols. El partit és presidencialista, i tot funciona al voltant d’ella. Mana ella.”

Sembla que Sílvia Orriols sembla una nouvinguda en política, però la seva trajectòria ve de lluny i s’inicia a l’esquerra independentista.

Sí. Comença amb 16 anys, i al llibre la recullo bastant.

Quina interpretació en fas de la trajectòria que té fins a arribar a fundar Aliança Catalana.

Ella comença amb el David Subirana, que triguen a fer-se parella, i ella és sempre la ideòloga i llegeix molt. Se centra en Daniel Cardona i a tot arreu critica els castellans, i en els articles escriu Castella, no pas Espanya, en minúscula. Està amb aquest tema, i sorprèn que passi tan de pressa a parlar dels castellans i Castella a posar Barranqueras i Flores Expósito a les seves llistes. S’oblida d’això i passa als immigrants.

Per què?

Suposo que afecta molt l’impacte emocional de traïdoria que té la gent amb els atemptats.

Però al llibre exposa que Vox és el primer fill bastard del Procés, i Aliança, el segon. Per què?

És un element. En el cas de Vox, Ortega Smith era irrellevant quan anava al Valle de los Caídos, però agafa ressò amb el judici del Procés. I en el cas d’Aliança és perquè es ven una independència tant sí com no, i la gent que s’ho ha cregut s’ha sentit enganyat. I les baralles entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras són aigua per a Sílvia Orriols.

 És a dir, la pugna entre Junts i ERC beneficia Orriols.

Evidentment que sí. Hi ha gent que pot pensar que està com una cabra, però fa un vot de càstig perquè s’han fet enrere. La Sílvia Orriols assimila la proclamació de la República Catalana, que el Macià l’ubica en la República Ibèrica, amb Puigdemont i les 155 monedes de plata. El seu resum de tot és que “ens han traït”.

Sense el Procés no existiria Aliança Catalana?

O sense els atemptats, però és fer política ficció. Els atemptats o altres elements podrien haver fet sorgir una Plataforma per Catalunya independentista, perquè la formació d’Anglada tenia la disfunció que a Vic el votaven 3.000 persones per fer fora als que “no són de casa” i després a les catalanes, 2.000 dels 3.000, votaven a l’Artur Mas per fer fora el Montilla. Aleshores podria haver sorgit una Plataforma independentista, però amb el Procés es van ajuntar els dos elements. Tot i això, jo dubto que hagués entrat de diputada al Parlament si a ella no li haguessin donat l’alcaldia fa dos anys.

Tot i aquest desencís seu amb el Procés, ella se’n va a Estrasburg l’any 2019 a la protesta del Consell de la República.

Ella hi va dos cops. Al primer trajecte amb autobús ja parla amb la Margarita Cabello que es fan enrere, i és quan es plantegen tot això. En el segon autocar, que és aquesta sortida que esmentes, ella ja és regidora de Front Nacional.

I a banda d’anar-hi, hi té algun interès?

A mi em diuen que a Ripoll molta gent no la coneixia, i que ella i la Cabello no havien parlat. Comença a fer-se veure en les concentracions pels presos i agafa el micròfon i comença a despuntar. La gent la descobreix parlant de Daniel Cardona.

“Dubto que hagués entrat de diputada al Parlament si a ella no li haguessin donat l’alcaldia fa dos anys”

Per què Orriols trenca amb el Front Nacional, el partit amb què esdevé regidora el 2019, i funda Aliança?

El trencament ja estava pensat, però de seguida veu que la formació de Jordi Casacuberta és un partit de iaios, i és quan arriben els quatre genets de l’apocalipsi -Oriol Ges, Jordi Aragonès, Maiol Sanaüja i l’Eduard Llaguno, que ja està apartat- quan es produeix un xoc amb el Casacuberta. De seguida, aquests quatre li proposen trencar, i és quan durant la covid es fa el comunicat on obre una reflexió. Ja estava pensat que es volia anar més enllà.

I de què se serveix Sílvia Orriols per articular aquest discurs islamòfob?

Ella aboca el que tenia amb els castellans i Castella i ho trasllada a una cosa del present, que són els seus veïns. Passa de parlar del passat a parlar, per exemple, del cambrer que et serveix, al que anava la discoteca amb tu i al que et portava en cotxe. És aquest sentiment de traïdoria.

Però també expliques al llibre que Orriols també articula el seu discurs amb els llibres de Najat El Hachmi.

Sí. De la Najat, la Mimunt Hamido i la Hanan Serroukh. Agafa l’argument d’aquestes dones, que el subscrit al cent per cent, i se l’aprèn. Jo soc molt crític amb aquest discurs de no felicitar Nadal, però felicitem el Ramadà i legalitzem el burquini.

Orriols és racista, nacionalpopulista o d’extrema dreta?

Per a mi les tres coses, però sobretot és una persona incapaç d’empatitzar.

I trumpista?

No ho és gaire, però com ella té un punt antipatriarcal va dir que no li generava un interès especial. No en parlen. De fet, el cap de setmana passat van fer la trobada ideològica a Platja d’Ara i tots els comentaris eren sobre l’islam. Els ha agafat a contrapeu.

 I de l’AfD? Perquè últimament estan calcant campanyes com la dels uns bitllets d’avió falsos que reivindiquen la deportació de persones.

A veure, el problema és que quins referents tenen? És un partit que amb candidats homosexuals, i no poden anar amb els ultracatòlics perquè no lliguen. No poden anar amb la Le Pen perquè ha dit que Puigdemont és un delinqüent perquè ha dit que si governa l’extradeix, l’expulsa o el fica a la presó. Només li queda Geert Wilders i l’Alice Weidel, i Pau Nadal va estar al local d’AfD el dia de les eleccions, igual que Jorge Buxadé. És divertidíssim el bon rotllo que hi ha entre Aliança Catalana i Vox.

Hi ha bon rotllo?

El Joan Garriga de Vox explica que la va felicitar el seu aniversari per whatsapp i sempre parla de la “Sílvia”.

Aliança ha rebut el suport de Vox al Parlament?

Comparteixen la zona de despatxos al Parlament i es veuen cada dia, i el Garriga m’explica que no vol que a la Sílvia Orriols li facin el mateix que els hi van fer a ells, que quan van arribar ningú els va explicar els serveis que tenien al seu abast com un programa intern amb totes les resolucions. I hi ha un tema, que a ells els hi dono la raó, és que a Aliança i a Vox els hi foten d’hòsties quan munten carpes. I crec que és un error, perquè els hi fas publicitat i és un delicte.

I els cordons sanitaris són la resposta?

Si es fan bé, sí, però si es fan malament, no.

I s’estan fent bé?

S’estan fent fatal. És a dir, primer, a Ripoll es volia fer un govern d’unitat i a última hora Junts es fa enrere. Per fer això no cal mantenir la tensió fins l’últim moment. Com ha passat ara amb la moció de censura, i surt el Ferran Raigon dient que no es podia fer un “govern Frankenstein”. Més Frankenstein era Junts i PSC a la Diputació de Barcelona amb el 155. Dir que no faràs un govern Frankenstein vol dir que d’aquí a dos anys també haurà de governar la llista més votada. I aleshores el cordó sanitari la victimitza, i si ho fas no li agafis els arguments. I Junts ha jugat a agafar els arguments i no sap què vol encara. Els cordons sanitaris habitualment no han funcionat perquè s’han fet malament.

“Els cordons sanitaris habitualment no han funcionat perquè s’han fet malament”

Però no creu que qualsevol decisió que s’hagués pres fa hagués beneficiat a Orriols?

És el que et diuen. Jo havia escrit que si el govern no tenia prioiritats a curt termini, i era can pixa, hauria estat pitjor. Per a mi el pitjor és dir que ho faràs i a l’últim moment rajar-te perquè que d’aquí a dos anys, amb una majoria númerica semblant, tampoc puguis formar govern.

Com d’important ha estat el paper de Pilar Rahola en aquest assumpte?

8tv es dona compte que quan Sílvia Orriols va a la televisió es dispara el share, i els vídeos i els tuits tenen moltes visualitzacions. Ha sigut fonamental. I Pilar Rahola està enlluernada d’ella. A més, Rahola és una de les persones que fa un mes i mig, quan semblava que Junts estava d’acord amb la moció, és una de les persones que anima Carles Puigdemont a no tirar-la endavant.

A banda dels cordons sanitaris, el Parlament està actuant bé?

Això ho he parlat amb el Josep Rull, i em diu que només l’ha tallat dues vegades i, en privat, explica que es va sentir interpe·lat amb el que va dir sobre les piscines de les presons, i ara traslladen les manifestacions a la Comissió de l’Estatut dels Diputats. Però no saben com fer-ho perquè, fagin el que fagin, ella penja el vídeo a les xarxes i ho peta. No sé quina és la solució, però interrompre-la era pitjor. El que sí que era un error era el que feia la Tània Verge multant-la amb 10.000 euros. El delicte d’odi és útil quan hi ha una agressió i es fa servir com a agravant, però en els casos de llibertat d’expressió és molt difícil i no està funcionant.

 Aliança Catalana és un partit independentista?

Sí.

Però en les enquestes hi ha un gruix que no ho són.

A Vox el votava molta gent que no era espanyolista i que estava a favor de l’avortament, però que estava en contra de la immigració. I a Aliança passa el mateix. El votant majoritari d’Aliança és gent gran i a Vox, en canvi, recull molts vots de joves de 19 anys. A Aliança hi ha molt independentista emprenyats perquè, segons ells, encara diu veritats. I fixa’t que des que Aliança té força, l’Ignacio Garriga va fer l’entrevista íntegrament en català perquè de cara a les municipals tancar TV3 a la gent l’importa ben poc.

El seu llibre està actualitzat a última hora perquè inclou tot l’episodi de la moció de censura, però com valorar el darrer CEO que dona 10 diputats a Aliança Catalana?

A no ser que els aranzels de Trump els hi facin molt mal, Aliança Catalana pujarà perquè Junts i Esquerra Republicana no fan autocrítica pel Procés i es barallen entre ells i això afavoreix la captació del vot independentista emprenyat.

I l’increment en vots, com dibuixa el CEO, provindrà de votants de Junts?

Vindrà de tot arreu. Molt votant jove, molt nou votant nou. També dependrà de com ho afronti Vox, sobretot als barris amb més immigració la gent dubtarà entre Vox i Aliança. I també pujarà també perquè Esquerra no té projecte.

I Junts?

Junts té a Puigdemont, i mentre ell estigui allà encara hi ha un tema patriòtic.

Aquestes perspectives de creixement poden tensionar el partit?

L’interessant ara serà veure com gestiones les candidatures municipals. Com fas el creixement comarcal amb un partit que no té estructura. És a dir, com es gestiona que qui molts dies porta en cotxe l’Orriols sigui el secretari d’Organització, el secretari de Finances i coordinador del grup mixt al Parlament? És impossible. No tene infraestructura i, a més, amb una persona que és el partit capaç d’imposar que, com va passar en la inauguració del monument a les víctimes, ordena que s’aplaudeixi a la Guàrdia Civil. Ho deicideix tot ella. 

Foto: Mireia Comas

Entrevista al Punt Avui sobre el llibre "Aliança Catalana. Els nostres ultres"

Entrevista que em fa Pere Bosch sobre el llibre al Punt Avui, publicada el dissabte 12 d'abril de 2025. Clica aquí per llegir-la al Punt Avui 

                

Xavier Rius Sant

 

Periodista i autor del llibre “Aliança Catalana: els nostres ultres”

“El discurs més xenòfob d’Aliança Catalana no està en el programa”

 Acaba de publicar un llibre en què ressegueix l’evolució de l’extrema dreta a Catalunya i el sorgiment d’Aliança Catalana

 Defensa que la formació política liderada per Sílvia Orriols “ocupa un espai que la resta de partits sovint deixen buit”

Pere Bosch i Cuenca - Barcelona, 12 dabril de 2025

Ens trobem amb Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) a la llibreria Laie, al carrer Pau Claris de Barcelona. És un espai tranquil, ideal per prendre un cafè o un refrigeri envoltat de llibres. I, en qualsevol cas, es tracta d’un lloc molt més plàcid que el que va escollir fa pocs dies per parlar amb un altre mitjà de comunicació. En aquella ocasió es va citar en un bar situat molt a prop de l’ajuntament de Ripoll i l’entrevista es va veure afectada per algunes interferències. El segon tinent d’alcaldia li va aixecar el dit del mig i el va acusar reiteradament de “mentider” pel llibre que acaba de publicar, titulat Aliança Catalana: els nostres ultres.

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir? Ultres, extrema dreta, xenòfobs...t a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Una veu crítica

Pels drets humans

En el seu blog, Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) es defineix com a “periodista i escriptor especialitzat en conflictes internacionals, immigració, terrorisme i ultradreta”. També hi recorda que va treballar 32 anys com a professor de geografia i història i que va estar vinculat a moviments pacifistes durant els anys vuitanta i més tard a associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. A més a més, ha col·laborat en un munt de mitjans de comunicació i té una sòlida producció bibliogràfica, en bona part centrada en la gestió migratòria i el sorgiment dels partits xenòfobs. Fa tres anys va publicar Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox (Pòrtic) i Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron (Akal). També va fer una incursió en el món de la ficció amb la novel·la Amor a la carta (Raima, 2012).

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.

Ara fa poc ha sortit un altre llibre dedicat a Aliança Catalana que defineix aquest partit com a “nacionalpopulisme català”. Vostè, en canvi, els anomena “ultres”. Com els hem de definir?

Ultres, extrema dreta, xenòfobs... Per mi, nacionalpopulista és la Isabel Díaz Ayuso de Madrid, que fa nacionalisme madrileny. Però ella no diu que els immigrants van a Madrid a viure del subsidi i del nostre treball. La Sílvia Orriols, a part de ser nacionalpopulista, també és xenòfoba. I d’extrema dreta, perquè criminalitza els immigrants i diu coses com ara que per cadascun que treballa n’hi ha 10 o 100 que viuen del subsidi i s’aprofiten de tota mena de privilegis. Per tant, al meu entendre, Sílvia Orriols i Aliança Catalana són extrema dreta o ultradreta. És similar al que és la Marine Le Pen en el cas de França.

En el subtítol del llibre parla de “la indignació del 17-A” com un dels factors que expliquen el naixement d’Aliança Catalana.

Exactament. A diferència dels atemptats de l’11-M a Madrid, en què no hi ha implicació emocional entre els gihadistes que fan explotar els trens i els veïns de Madrid, als nois de Ripoll tothom els coneixia. Havien vingut a sopar a casa teva, eren amics del teu fill, sortien amb una noia que coneixies... Hi ha el cas molt clar de la Margarita Cabello, una professora d’anglès jubilada i una de les tres fundadores d’Aliança i del projecte primer de Front Nacional a Ripoll. Ella estava vinculada a una protectora d’animals i es trobava sovint el Moussa Oukabir, el més jove de la cèl·lula terrorista, mentre passejava els seus gossos. Cabello fins i tot va establir una certa complicitat amb Moussa, i quan va saber que era un dels autors dels atemptats es va sentir traïda. Aquest sentiment de perplexitat i de sentir-se enganyat té molt a veure amb el fet que el maig del 2019 més de 600 veïns de Ripoll donessin el seu vot a les dues candidatures xenòfobes que es presentaven. De fet, si haguessin anat juntes haurien aconseguit dos regidors segur. A la Sílvia Orriols li van faltar 20 vots per aconseguir un segon regidor.

El segon factor que descriu en el subtítol és el “desencís pel procés”.

Tinc molt clar que sense aquest desencís molt probablement Aliança Catalana no hauria passat de ser una nova Plataforma per Catalunya, però amb caràcter independentista. Hi ha gent que confiava que hi hauria independència i, en canvi, van veure com els líders polítics es feien enrere. Per això dic que Vox i Aliança són dos “fills bastards no buscats ni esperats del procés”. Dic “bastard” no en el sentit de “fill de puta”, per entendre’ns, sinó de fill rebotat, emprenyat. És el mateix, tot i que des del costat del nacionalisme espanyol, que passa amb Vox i amb Ortega Smith, que amb la seva presència al Tribunal Suprem durant el judici pel procés i la quota mediàtica que va obtenir, va aconseguir el que no havia obtingut anant a manifestar-se al Valle de los Caídos. Aliança Catalana va aconseguir el mateix, però des de l’altra banda.

Dedica un capítol a Daniel Cardona, del qual és seguidora Sílvia Orriols. Per què l’admira exactament?

L’Orriols és cardonista. I de la mateixa forma que Daniel Cardona no va perdonar a Francesc Macià que després de proclamar la República Catalana acceptés la Generalitat, Sílvia Orriols no perdona a Carles Puigdemont que en lloc de mantenir la independència es fes enrere.

En quina mesura Aliança Catalana és un producte fet a la mida de Sílvia Orriols o va més enllà del seu lideratge?

És un projecte nascut a Ripoll, però si ella no hagués estat alcaldessa, si Junts hagués fet el que s’havia pactat fa dos anys, no li hauria resultat tan senzill. No és el mateix que una regidora surti a l’ABC o a Telecinco que no pas que ho faci una alcaldessa. A partir del moment que Sílvia Orriols és investida alcaldessa, el missatge sobre temes com ara l’empadronament té molta més repercussió, tant a la premsa com a les xarxes socials. La personalitat d’Orriols també es reflecteix en la imatge del partit; quan cal pot mostrar-se molt propera, però pot canviar de cop i ser molt freda i distant, sense capacitat d’empatitzar i capaç de dir el que calgui per crispar l’ambient.

En el llibre analitza el programa electoral d’Aliança Catalana i afirma: “El discurs més xenòfob no està en el programa, sinó en els comentaris i tuits d’Orriols.” Hi ha un doble discurs?

Hi ha un contrast, sí. El programa d’Aliança Catalana és neoliberal i conservador. De fet, es diferencia de la dreta liberal perquè proposa l’expulsió de tots els que no tenen permís de residència, ja sigui perquè han vingut sense papers o perquè els ha caducat i no han pogut renovar-lo. L’Orriols criminalitza tota la immigració. Ella diu: “Si venen a treballar i s’integren, cap problema.” Però més enllà que sigui difícil portar gent amb papers en molts moments, ella criminalitza tots els immigrants. Hi ha molts exemples de tuits destinats a atiar el foc, com ara un en què explica que la Policia Municipal ha detectat un home que dormia a la devesa i l’ha portat a la Policía Nacional perquè l’expulsés. Això ho pot fer perquè és alcaldessa i aquest marroquí que estava dormint anava cap a França o Amsterdam, on tenia el seu cosí. Però el criminalitza. O una altra piulada en què explica que està anant en tren de Ripoll cap al Parlament i diu que el paisatge que veu és esfereïdor. A dos quarts de set del matí no hi ha ningú que vagi de botellot. Si de cas van a treballar a una empresa càrnia o a cuidar gent gran; però ella els criminalitza a tots. O una altra piulada amb una foto en un CaixaBank en què es veuen tot de dones marroquines i posa que venen a pagar-nos les pensions, quan es tracta de temporeres de la collita de la maduixa a Huelva. O un altre tuit en què explica que la grua municipal ha immobilitzat 17 o 18 vehicles de ciutadans estrangers que tenien multes pendents i diu: “Voleu drets? Doncs també teniu obligacions. O tots moros o tots cristians.” A veure, em nego a creure que aquella setmana no hi hagués cap Bosch o cap Rius o cap López que no hagués estat multat. Què insinua? Que els Bosch, els Rius o els López són sancionats i en canvi els Mohammed no? I això és xenòfob, perquè assenyala la culpabilitat i la vinculada a un determinat col·lectiu. De fet, es tracta de la mateixa xenofòbia que des d’Els Intransigents abocava cap als “horribles” cognoms castellans o espanyols. Fa un canvi de xip i ara dirigeix el seu odi als immigrants, sobretot els marroquins

I a què respon aquest “canvi de xip” que explica?

En els articles ella posava Castella en minúscula. No posava Espanya. Però al final s’adona que té un espai. Amb tres o quatre persones com el seu marit, la regidora del PDeCAT Fina Guix o Margarita Cabello es decideixen a fer aquesta llista, i deixa de ficar-se amb els castellans. Fixa’t que a la seva llista té dos regidors importants amb cognoms castellans, l’Anna Flores Expósito i en Guillermo Barranqueras. I aquests són els seus pilars a Ripoll. Per tant, s’oblida d’aquests horribles cognoms castellans i es centra en els horribles cognoms marroquins o també llatinoamericans.

En el llibre es mostra molt crític amb la resta de partits i l’actitud que tenen amb Aliança Catalana...

El que no es pot fer és anar canviant de criteri. En el cas de Ripoll, primer es diu que es farà un govern d’unitat o un govern del PSC, Esquerra, amb el suport de la CUP. I la Manoli Vega diu que investirà i a última hora, després del tuit de la Laura Borràs, Junts es fa enrere. I en aquell moment el Turull va a casa de la Manoli Vega i li proposa investir la Chantal Pérez i quedar-se a l’oposició. I bum, no. Ara han fet el mateix. Hi ha la moció per als pressupostos, hi ha la moció de confiança, s’acorda fer una moció de censura amb Maria Soldevila de Junts d’alcaldessa i quatre dies abans, sigui per Puigdemont o per qui sigui, es fa marxa enrere. I surt el proper candidat dient que era un govern Frankenstein. A veure, a la Diputació Junts governa amb el PSC; i ho fa perquè era la suma que donava. No era un govern Frankenstein, era una opció que donava la meitat més un. La Sílvia Orriols hi ha sortit guanyant, amb la indecisió de la resta de partits. Fa tres mesos, ERC deia d’abstenir-se en els pressupostos de Ripoll i Junts de votar-hi a favor. Junts i ERC decideixen ni abstenir-se ni votar-hi a favor. Ens aboquen a la moció de confiança i quan estava tot fet es fan enrere. Això és el que no s’ha de fer.

I en el cas del Parlament?

La consellera Tània Verge es va equivocar molt, per exemple, quan va multar Sílvia Orriols amb 10.000 euros. Penso que el que fa és donar-li més protagonisme, tal com ja va passar en el seu moment amb l’Anglada a Vic. A més a més, el més probable és que l’Orriols guanyi el contenciós, amb la qual cosa encara en sortirà beneficiada, de tot plegat. De fet, la Sílvia Orriols ja havia aconseguit notorietat informativa gràcies a una denúncia que havia presentat contra ella el president de l’Associació Islàmica Annour per unes afirmacions que va fer arran d’una moció contra l’obertura d’una mesquita. Fins fa pocs anys, a Catalunya no hi havia ni ultradreta. Hi havia hagut l’Anglada, que no va aconseguir entrar al Parlament i que va quedar molt restringit a alguns municipis i que al final va acabar morint pel seu propi pes. Però ara hi ha aquest espai que han ocupat Vox i Aliança Catalana. També critico aquest doble discurs tant dels Comuns com d’ERC, que no feliciten per Nadal perquè som laics, però que en canvi ho fan amb el ramadà perquè som multiculturals. I això ha sigut un error brutal.

Precisament la propera fita electoral seran les municipals, molt probablement. Quin escenari cal preveure per a Aliança Catalana?

El darrer referent que tenim són les eleccions al Parlament. Hi ha molts municipis en els quals han tingut bastant suport. Hi ha una expansió territorial molt important i pot passar que a les properes eleccions aconsegueixin molts regidors. I a les eleccions catalanes, a les darreres passades, Orriols va prendre la decisió de no presentar-se per a Barcelona, com van fer el Puigdemont o la Laia Estrada, que eren diputats de Tarragona o Girona. El fet que ella no encapçalés la llista i que no aparegués a les butlletes probablement va influir en els resultats que es van produir al Parlament. Però ara sortirà en els debats, tindrà recursos per enviar les butlletes i també per fer més propaganda. Tinc molt clar que amb aquestes condicions i amb la seva presència contínua al Parlament, Aliança Catalana superarà els Comuns i la CUP a les properes eleccions catalanes.