Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ultraderecha. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ultraderecha. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de març del 2020

LAS PROPUESTAS DE RECUPERAR FRONTERAS, DE RECHAZO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y A CONCENTRAR LAS AYUDAS SOCIALES A LOS AUTÓCTONOS, CRECERÁN TRAS EL COVID-19. También crecerán los defensores de la necesidad de recortar las libertades con el argumento de la eficacia china. Analizo las posiciones de la ultraderecha europea que aprovecha la crisis para desacreditar a los gobiernos y a las instituciones europeas. Por ello es necesario que los partidos eviten la tentación demagógica. Vox intenta desde las redes sacar rédito acusando a Pedro Sánchez por el 8 de Marzo, pero pasan por alto el acto de Vistalegre











"Este no es el momento para tener dudas y ni para esperar permisos de Europa", "El Banco Central Europea interviene ... y recuperamos 14.000 millones que Italia ya había pagado"."La única ayuda concreta que vino de Europa fue derribar la bolsa e incrementar locamente la propagación. Ayer en Italia perdió 68 mil millones de euros de ahorros y sacrificios. Evaluaremos la posibilidad de solicitar una compensación financiera a quienes los responsables de este desastre"
Estos son algunos de los tuits del hasta hace medio año ministro del Interior y vicepresidente del Gobierno italiano y líder de la Liga, Matteo Salvini. Este último iba acompañado de una foto de Christine Lagarde riendo, nada favorecida.
"Hemos permitido que China se haga con el 80 o 90% de los ingredientes de los medicamentos. Éstos son 20 años de errores e ideolgía que salta a la vista". "Una de las primeras medidas es la realización de controles fronterizos, pero Macron se niega a hacerlo por motivos casi religiosos" Son tuits de Marine Le Pen que, desde antes de las elcciones municipales del  15 de marzo exigía cierre de fronteras a los originarios de países afectados y controles fronterizos. También realizó diversas declaraciones relativas al dinero que ponía en circulación o ofrecía el Banco Central Europeo para la compra de deuda pública o privada, era dinero que Francia ya había pagado a Bruselas.   
Como vemos la ultraderecha europea intenta sacar rédito de la crisis para justificar medidas que forman parte de su ADN. La recuperación de la soberanía finaciera nacional, la necesidad  de tenera la llave para cerrar fronteras y el mostrar a las instituciones políticas y económicas  europeas como sanguijuelas y burócratas.  Marine le Pen, más educada que Salvini, se despacha con un tuit que de alguna manera sería un oxímoron o contradicción en sí mismo. Sorprende que lamente haber dejado a China que se haga con el control de los componentes farmaceúticos, dado que resulta impensable que una Europa dividida y sin cooperación ciéntifica en investigación entre los estados, vuelva a ser la principal  potencia en producción e  investigación farmaceútica y sanitaria. Y si lo dice por el hecho que la producción farmaceútica china es más barata, eso sólo se podría revertir rebajando el sueldo de los trabajadores de dichas empresas en Europa, que es el mal del que culpan a los inmigrantes extranjeros que viven la UE, que provocan una bajada de sueldos.
No todos los dirigentes ultras, xenófobos o populistas han defendido las mismas medidas que Salvini o Le Pen. Recordemos que el primer ministro británico, Boris Johnson al igual que Donald Trump, eran inicialmente contrarios a las medidas de confinamientos. Y Trump se refería a la pandemía como ese maldito "virus chino". Expresión que también ultilizó en un pol´mico tuit el lider de Vox, Javier Ortega Smith, y que conota la idea que el enmigo ha venido de fuera a tacar a los nuestros. 
Y aunque todavía no se está manifestando políticamente, crece la idea que sólo se podrá vencer a esta pandemia si vuelve el próximo año o a otras futuras, haciéndolo como hizo China. Con un control de todos los ciudadanos, que pese a que invada la privacidad e intimidad personal, con aplicaciones de geolocalización y escaners en la calle que tomaban la temperatura a toda la gente, unido a confinamientos estrictos, ha resultado eficaz.  Una disciplina y obediencia que permitió cosas impensable en Occidnete como que en la ciudadd e Wuhan se construyera un hospital en Wuhan para mil camas en sólo diez días. Pero no el modelo chino no sólo ha funcionado por la capacidad del estado en limitar las libertades individuales, acceder a información sobre todos los ciudadanos y gestionar los recursos y mano de obra con disciplina militar y eficiencia. Ha funcionado también por la conformidad de la población con dichas medidas, sea por el bagaje de obediencia ciega de los años del comunismo, sea por el sentido de colectividad y el bien común propio de la sociedad china que está por encima del indivialismo y sentido crítico de los régimenes occidentales. Y lo vimos aquí cuando a comienzos de marzo muchos estableciemientos de ciudadanos chinos en toda España, fueran bares o bazares, y se autoimpusieron mediadas drásticas de confinamiento.
Pero más allá de cómo evolucione la crisis sanitaria en Europa y los costes que tenga a nivel humano y económico, hay un elemento que va aprovechar a fondo la ultrderecha al día siguiente que finalice la epidemia. La necesidad de pagar  muchos más subsidios de desempelo y ayudas sociales para quienes hayan perdido su puesto de trabajo, será utilizado por la ultradrercha para defender consignas como "primero los de casa", que popularizó Josep anglada, o "ayudas sociales para los nacionales" que aplica el neonzai Hogar Social Madrid de Melisa Domínguez. 
Y una cosa es que la contratación en origen o llegada de nuevos extranjeros disminuya, como ocurrió tras la crisis de 2008. Y otra muy distinta son propuestas inaplicables de no renovación de permisos de residencia y trabajo a extranjeros que llegaron aquí hace años con la pretensión de que cientos de miles marchen a sus países de origen o a los países donde nacieron sus padres. 
       
Por ello, más allá de que habrá en España quienes aprovecharán la crisis para proponer recentralizar competencias o modificar la Ley Orgánica 4/81 de Estado de alarma, excepción y sitio, es imprescindible que los partidos de gobierno, sobretodo PP y Ciudadanos, eviten agitar las propuestas populistas o xenófobas, sumándose a las de la ultraderecha con respecto a la inmigración y a la distribución de las ayudas, subsidios o exenciones de impuestos. 
Vox, pasando por alto que realizaron un acto con miles de personas en Vistalegre, culpabilizan al PSOE y Podemos por mantener la convocatorio del 8 de Marzo con hastags lanzados desde el ámbito ultra  como  #CulpablePedroSánchez

   Hospital para mil camas contruído en Wuhan en diez días.










dimarts, 31 de desembre del 2019

2019, el año que la ultraderecha xenófoba-identitaria, neofranquista o nacional-revolucionaria sucumbió ante la crecida de Vox, dejando sin espacio al Hogar Social y desapareciendo muchos de sus líderes históricos. Habrá que ver si la persistencia y capacidad de movilización de los sectores falangistas y de nostágicos del franquismo se ha debido a la movilización contra la exhumación de Franco o si dichos grupos consiguen mantenerse en el futuro.

2019 ha sido una año en que gran parte de la ultraderecha española, tanto la más seguidora de las ideas fascistas o nacional-revolucionarias, como la xenófoba o identitaria que hace del rechazo a la inmigración y a las políticas de la Unión Europea el eje de su ideario, ha desaparecido o perdido su espacio como consecuencia de la fuerte irrupción de Vox, que obtuvo 52 diputados en las elecciones del 10 de noviembre (en abril obtuvo 24)  y 530 concejales, tres eurodiputados y 57 diputados autonómicos en mayo. 


DISOLUCIÓN DE PxC Y PxL. RUIZ PUERTA RECHAZO EN VOX 
La primera consecuencia tras la entrada de Vox en el Parlamento Andaluz en diciembre de 2018, fue que se celebraron las negociaciones entre Plataforma per Catalunya (PxC)  y el Partido por la Libertad (PxL), que junto con España 2000 formaban la federación Respeto, para desvincularse de Respeto, disolver PxL y PxC, y entrar sus miembros en Vox.  PxL, presidida por el abogado exmiembro de Manos Limpias y de CEDADE, José M Ruiz Puerta, anunció su disolución y éste entró en Vox. Y en febrero Plataforma per Catalunya se disolvió, entrando parte de sus miembros en Vox.  Pero cuando se difundió que José Maria Ruiz Puerta había sido presidente o vicepresidente de la neonazi CEDADE, la dirigente de Vox, Rocio Monasterio negó que estuviera militando en el mismo, expulsándolo de facto. Vox que ha optado por el apoyo incondicional a Israel, ha intentado desvincularse de los ultras con importante pasado nacionalsocialista o neonazi, si bien acoge con los brazos abiertos a los que teienen pasado falangista y franquista del que no se reniega.

José María Ruiz Puerta, disolvió PxL, pero Vox lo expulsó o rechazó


Más suerte tuvo la Secretaria General de PxC, y hasta mayo concejal de Mataró, Mónica Lora, que consiguió desplazar al coordinador de Vox en el Maresme, José M Pérez,  y encabezar ella la candidadura de Vox en Mataró, si bien sin duda por el rechazo de parte de la militancia de Vox de Mataró, que lo vivió como una OPA hostil de PxC y no apoyó a la candidata, Lora no consiguió revalidar su acta de concejal. Lo mismo ocurrió en L'Hospitalet de Llobregat, dónde se destituyó al coordinador de Vox Dani Clemente, colocándose de cabeza de lista al dirigente de PxC, Pablo Barranco, sin apenas vínculos con dicha ciudad, que tampoco resultaría elegido concejal.  
Dicho ingreso de PxC en Vox resultó un fracaso, dado que frente a los 8 concejales que obtuvo PxC en 2015, Vox sólo obtuvo en Cataluña tres, todos en el municipio de gerundense de Salt, dónde sencillamente los miembros de PxC pasarón a Vox, sin cambiar su discurso y ajenos a las peleas que había en muchos otros lugares de Cataluña dentro de Vox hicieron su campaña centrada en problemáticas locales vinculadas o no a la inmigración. Y pese al fracaso electoral del desembarco de PxC en Vox, el dirigente de PxC, Juan Garriga, primo y mentor del diputado Igancio Garriga, fue nombrado presidente de la gestora de Vox en la provincia de Barcelona y Mónica Lora, su Secretaria.


Mónica Lora, Secretaria General de PxC apoyó disolver PxC y entrar en Vox, pero no salió elegida de nuevo concejal



También este año ha significado la desaparición política de Josep Anglada, el fundador de PxC, expulsado que habría sobrevido como concejal de Vic con su nueva sigla SOM Identitaris. Pero la desparación de Anglada no se debió a la crecida de Vox, sinó a su inhabilitación para presentarse a elecciones a causa de una condena por amenezas en la red a un menor de edad militante de la CUP. Anglada dice que volverá a presentarse en 2023. 


FIN DE RESPETO. RAFA RIPOLL SE QUEDA SIN SU ACTA DE CONCEJAL 
También perdió su acta de concejal Rafael Ripoll, presidente de España 2000 que desde Alcalá de Henares pretendía modernizar este partido creado por el ultra valenciano José Luis Roberto. España 2000 habían apostado por la federación RESPETO y consideraron una deslealtad el abandono de la misma por parat de PxC y PxL para entregar el espacio electoral y político a Vox. Si bien Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal en Alcalá de Henares, el resultado para España 2000 no fue tan malo dado que obtuvieron seis concejales en el Corredor de Henares, pero no en Alcalá, y seis la Comunidad Valenciana, pero no en el municipio de Silla, donde lo tenían desde hacía años. 
La excepción a este fracaso de Respeto y España 2000 se dio en el municipio madrileño de Los Santos de la Humosa donde Lázaro Polo de España 2000 consiguió la alcaldía con sus 3 concejales y el apoyo de los 2 del PP y 1 de Vox.​
Rafa Ripoll no ha revalidado su acta de concejal por España 2000. Apostaba por liderar Respeto, pero PxC y PxL fueron a Vox


NUEVOS LIDERAZGOS EN DN Y DESAPARACIÓN DE CANDUELA, BRUGUERA, DE HARO...  
Por lo que repecta a Democracia Nacional, Luis Mateos fue elegido nuevo Secretario Nacional,  asumiendo el liderazgo tras la dimisión de Manuel Canduela, que algunas fuentes vincularon a las críticas por el sueldo que recibía con los fondos del merchandising del partido. Pedro Chaparro fue nombrado número dos del partido o Secretario General. También abandonaron la militancia el responsable o coordinador de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, y como también abandonaría medio año antes el coordinador de DN en Cataluña, Albert Bruguera, que lideró muchas acciones del unionismo contra el Procés catalán.

FRACASO DE ADÑ PESE A LA RECONCILIACIÓN FALANGISTA
Democracia Nacional junto con Alternativa Española y Falange Española de las JONS y La Falange-FE, que se reconciliaron, impulsaron la candidatura europea ADÑ, con Martín Ynestrillas de cabeza de lista. Coalición que sufrió un espectacular batacazo, obteniendo 11.798 votos en toda España, frente a los 69.134 que obtuvieron dichos grupos por separado en 2014. La razón de ello no es otra que el voto ultra, identitario y neofranquista fue a Vox. 
El único sector que consiguió crecer, al menos a nivel de movilización, fueron las dos Falanges, que al unirse en las convocatorias electorales y actos políticos, tras años de división, supieron aprovechar o capitalizar protestas contra la ley de la Memoria Histórica y la exhumación de Franco, realizando un acto de conmemoración de la fundación de la Falange en el Ateneo de Madrid que tuvo mucho eco mediático.

 Martín Ynestrillas, ADÑ. Pese a ir todos unidos a las europeas Vox no les dejó espacio y fracasaron.


 Manuel Andrino, La Falange-FE, a la izquierda y Norberto Pico, Falange de las JONS, en el centro, reconciliados en la coalición ADÑ

HOGAR SOCIAL DE BAJADA
El proyecto que también ha resultado damnificado por la irrupción de Vox ha sido el Hogar Social Madrid, que lidera Melisa Domínguez Ruiz, que se legalizó en febrero como partido político -con sede legal en Granada-  para presentarse en las autonómicas y municipales madrileñas. Pero también, a causa de Vox se quedó sin espacio y, por distintos motivos, algunos ajenos a la irrupción de Vox, ha perdido buena parta de la militancia y apoyos. Para el caso que sea desalojado de su actual sede se plantean alquilar un local, recaudando dinero a tal efecto. Los grupos locales de Hogar Social en Granada y Toledo habrían perdido la mayoría de militantes. El Hogar Social acoge en su sede y reparte alimentos para españoles de toda vida, no para inmigrantes nacionalizados y sus hijos, al enteder que las administraciones y ong dicriminan a los españoles frente a los estranjeros.


 Melisa Domínguez Ruiz del HSM, con Pedro Varela

RADIO YA, PUNTO DE ENCUENTRO ULTRA
El principal punto de confluencia de la ultraderecha son ahora los programas de radio "La Hora del café" de Radio Ya, que ahora presenta el falangista Nacho Larrea y "En la boca del lobo" de la misma cadena, dirigida por Javier García Isaac, y sostenida gracias a la inversión del yerno de Blas Piñar y presidente de Alternativa Española (AES), Rafael López Diéguez. Radio Ya se ha convertido en un referente de la ultraderecha, dando cabida en sus tertulias y entrevstas a buena parta de la ultraderecha española, también en ocasiones a miembros de Vox, pero teniendo un mayor protagonismo los sectores falangistas y la misma Melisa Domínguez del Hogar Social Madrid.
Otros grupos como Alianza Nacional han perdido la mayoría de  militantes y han surgidio otros partidos como el Frente Nacional Identitario, de Alberto Pérez Molina, que acude a las manifestaciones vestido de templario o Identitarios del arqueólogo José Ignacio Vega. Hay también otras radios digitales del ámbito ultra como Alt News de Santiago Fontenla y Armando Robles de Alerta Digital  La Voz de Europa. 

Rafael López Diéguez

Soy consciente que esta descripción de la situación de la ultraderecha tras la irrupción de Vox es incompleta y posiblemente la iré ampliando los próximos días.

dijous, 21 de març del 2019

DISSABTE, MANIFESTACIÓ A BARCELONA PER ATURAR VOX

Pel proper dissabte a les 17 hores, s'ha convocat una manifestació antifeixista a Barcelona, sota el lema "Aturem l'extrema dreta, #STOP VOX". Aquest és el manifest de la convocatòria:

L’alarmant pujada del partit d’extrema dreta, VOX, se suma al creixement del feixisme arreu d’Europa i l’auge dels discursos d’odi a escala mundial.
A més, la situació a les fronteres segueix sent de barbàrie: les devolucions en calent a la frontera sud, la vulneració dels drets dels refugiats i les refugiades, les morts a la Mediterrània… i també el racisme que impregna la nostra societat: la islamofòbia als mitjans, les identificacions per perfil ètnic o les persecucions policials…
També s’està vivint un augment del masclisme i de la LGTBIfòbia. Des de les declaracions retrògrades de Trump i Bolsonaro fins als atacs contra els drets i les llibertats de les dones i les persones LGTBI que impulsa VOX (i ara sovint el PP i Cs), ens trobem davant d’un greu intent de tornar a un passat més opressiu.
El nacionalisme ultra i excloent de VOX només planteja el retorn a la “Una, Grande y Libre” del franquisme.
Tot això evidencia el que es venia anunciant feia temps: el creixement de l’extrema dreta i del racisme és una realitat i cal fer-hi front.
Però de res serveix el derrotisme, és hora de demostrar que nosaltres som més.
L’estratègia de silenci i inacció davant les campanyes i violències de l’extrema dreta —per “no donar-los publicitat”— ha fracassat. En canvi, organitzar una resposta unitària des de baix sí que pot aturar-la.
És aquí on rau el sentit de la mobilització del 16-23 de març, una mobilització internacional que denunciï, de forma coordinada i unitària, l’auge del feixisme, les polítiques racistes de barbàrie i els discursos d’odi —islamofòbia, antisemitisme, romafòbia , masclisme, LGTBIfòbia…— que abonen el feixisme i la ultradreta.
Amb l’espai worldagainstracism.org, proposem lluitar de forma conjunta i global contra una extrema dreta que, malgrat tingui una expressió peculiar a cada país o regió, també s’està organitzant internacionalment i comparteix trets comuns.
A Barcelona ens manifestarem el dissabte, 23 de març de 2019, amb una sèrie de demandes urgents:

  • StopVOX! Ni VOX ni qui defensi les mateixes polítiques.
  • No al racisme institucional; drets cívics i drets humans per a tothom.
  • Prou impunitat per al feixisme. Prou criminalització de l’antifeixisme.
  • Cap pas enrere en la igualtat: no al masclisme, no a la LGTBIfòbia.
  • Contra la islamofòbia, l’antisemitisme, la romafòbia i la negrefòbia.
  • Per la convivència en la diversitat
  • Per un món sense racisme.
Nosaltres hi serem. I tu?

 

 Signants:

 Abrera en Comú
ACATHI, Migració, refugi i diversitats LGTBI+
Almena Cooperativa Feminista
Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
Amical de Mauthausen i altres camps
AMIC-UGT
Antonete Vive, Colectivo Federalista
Aragón Si Puede
Arran Barberà
Asamblea contra el Racismo y la Discriminación de Cantabria
Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya
Asociación de Permacultura ATTA
Asociación Humanista, Elda
Asociación Intercultural Nakeramos
Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona
Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas
Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi
Assemblea de Cambrils
Assemblea de Joves del Besòs
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Assemblea pels drets socials del Garraf
Assemblea Territorial de Nou Barris de l’Assemblea Nacional Catalana
Associació 17 de Maig, entitat LGTBI
Associació 500×20
Associació AltraItalia
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Associació d’Estudiants de l’Hospitalet
Associació d’olotins i olotines per la convivència
Associacio de Comerciants Trinitat Vella
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Feminista Les Bruixes
Associació Festival de Cinema Jueu
Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
Associació IMPLICAT – Immigrants x la Integració a CAT
Associació Intercultural Llatins
Associació Juvenil Sàhara Dempeus
Associació Juvenil Sociocultural Roket Project, Kasal de Joves de Roquetes
Associació Sociocultural Refugiarte
Asturies Pa Toes
Ateneu de Memòria Popular
Ateneu Popular 9 Barris
Ateneu Vilanoví
Atzavara-arrels
Avalot – Joves de la UGT
AVV Riu Sud, Asociación de vecinos y vecinas Riu Sud
AVV. Sant Marti de Provençals
Badia en Comú
Bar Coral
Barcelona En Comú
Barri Obert Gràcia
Batzac, Joventuts Llibertàries
Be Artsy
Bluebeat FM, Programa radiofònic
Boulder Rocodrom a BCN
Brasileiras Contra o Fascismo – Bcn
Ca la Dona
Canal Migrantes
Cantautora y activista Espacio del inmigrante
Caravana Obrim Fronteres, Catalunya
Casal Popular 3 Voltes Rebel
Castellers de Barcelona
Catàrsia, Col.lectiu d’asiàticdescendents
CCOO de Catalunya
CDR La Marina
Centre Cultural Islàmic Català
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Centre Islàmic Camí de la Pau
CGT de Catalunya
Círculo Podem Masies Catalanes-L’Albiol
Colectic
Colectivo Anticapitalista de Burgos
Colectivo editorial de Kaosenlared.net
Colectivo Perromuerto Santa Coloma de Gramenet
Colectivo Salou LGTBI
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Comitè de solidaritat Oscar Romero
Comunidad Activa, Cooperativa
Comunistes #Polinya
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya-Sabadell
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Convivim Sant Marti Espacio de Convivencia Intercultural
Coordinadora Euia Sabadell
Cornellà Sense Fronteres
Crida Constituent
Crida LGBTI
Crida Premianenca, Candidatura Municipal
CUP – Candidatura d’Unitat Popular
CUP Capgirem Barcelona
CUP Castellbisbal
Dones ANC
Dones x Dones
Ecolectia, plataforma de Comercio Justo
Emergencia Frontera Sur
ENTREPOBLES
EQUIS-MGF
ERCGramenet
Espacio del Inmigrante
Espai País Valencià
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
FAGC
FAVB
Favgram, Federación de asociaciones de vecinos de Santa Coloma de Gramenet
Federació Besòs 4.0 de la Joventut Obrera Cristiana
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa
Fem Manresa
Feministes autonomes
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Gender and LGBT Lab (Gayles.tv)
Generació del Ritme, Asociación Cultural
Ger, entitat cultural i esportiva
GOAC. Germanor Obrera d’Acció Catolica
Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat
Guanyar Alcoi
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Cerdanyola
Guanyem Sant Boi
Hèkates col.lectiu feminista
HU-Entiende LGTB+, Huesca
IAC
Iaioflautas
ICV
ICV Montcada
Irídia
Itacat – Agència de Comunicació Intercultural
Joventut Comunista de Catalunya
Joventut Multicultural Musulmana (JMM)
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joventuts d’Esquerra Republicana
Joves d’Esquerra Verda
Joves En Comú Badalona
Juventut Comunista de Catalunya
L’Espai roig del Bages
La Binza, Asociación cultural murcianista
La Ciutat Invisible, SCCL
La Clau (casal popular del Baix Montseny)
La Conca Terra d’Acollida
La Diversa, cooperativa d’habitatge
La Masia de la Guineueta
La Tremenda · Comunicació Cultural
La Troca: escola comunitària de formació permanent
LaFundició, Cooperativa cultural
Lliga dels Drets dels Pobles
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista
Marx21.net, xarxa anticapitalista
Marxa Mundial de Dones
Metromuster SCCL
MigrantasRacializadas8M
Moolaade col.lectiva feminista
Movem Martorell
Mulheres brasileiras em Barcelona contra o Fascismo
My Name is Not Refugee
Obrir Escletxa
Observatorio de los derechos humanos de los pueblos
Òmnium Cultural
Paicam Maresme
Partit de l’Esquerra Europea
Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC viu)
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma d’Afectats per la Crisi (P.A.C) de Mataró
Podem Manresa
Podem Reus
Procés Constituent
Raíces Solidarias
Red de Solidaridad Popular-Murcia
Rubí Solidari
Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
SEPC Badalona
Sindicat Co.bas comissions de base, Catalunya
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Sinistra Italiana Barcellona
Soisloscerdos Netlabel
Solidaritat Obrera Sindicat Oficis Varis Barcelona
Som VNG, Candidatura municipalista de Vilanova i la Geltrú
Somsó Batucada – Associació Dones i Repercussió
SOS Racisme Catalunya
Sota el mateix cel
Stop Mare Mortum
TAMAIA viure sense violència sccl, Ámbito de las violencias machistas
Tanquem els CIE
Teatracció
Tras la Manta
UCFR Garraf
UCFR Henares
UCFR Reus – A Reus Primer les Persones
UCFR Valles Oriental
UGT de Catalunya
UM9-CUP
Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT)
Unió de Pacients per la Regularització del Cànnabis
USTEC-STEs
Veus Gitanes
VOLEMataró, partido político
Women’s March Barcelona – Barcelona Resisters
Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Xarxa Europea de dones periodistes
Xarxa internacional de periodistes amb visió de Gènere
Fundació Solidària Flama
Asociación La Tregua. Arte y Transformación Social
XAMIGRA Xarxa migrades i refugiades de Gràcia
MiA Barcelona
Orquestra de Ermesinde
Forn de teatre Pa’tothom
Solidaritat Catalana Terrassa
Centre d anàlisi i programes Sanitaris (CAPS)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge




divendres, 28 de desembre del 2018

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra


Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018
Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.


dilluns, 5 de novembre del 2018

EXPLICO AL TELENOTÍCIES DE TV3 COM VOX AGAFA L'ESPAI D'INTERPOSAR ACUSACIONS POPULARS QUE FEIA "MANOS LIMPIAS", I COM A PARTIR D'AQUÍ AMB EL PROCÉS CATALÀ EL PARTIT D'ABASCAL, GRÀCIES A LA TASCA ACUSATÒRIA DE DE JAVIER ORTEGA AGAFA PROTAGONISME MEDIÀTIC I SURT DE LA MARGINALITAT EN LA QUE ESTAVA DES DE LES ELECCIONS EUROPEES DE 2014. Crec que Vox amb la defensa de la unitat d'Espanya, el rebuig a les lleis d'avortament, violència de génere i Memòria Històrica, i exigint millor defensa de les fronteres front la immigració ocuparà l'espai polític i parlamentari ultra





Explico al Telenotícies Migdia de TV3  (clica per veure el vídeo) com VOX agafa l'espai deixat per Manos Limpias quan es desarticulada l'abril de 2016 per les extorsions que feia i, gràcies a que es personen com acusació contra els líders independistes catalans i del Procés, el seu Secretari General, Javier Ortega Smith, agafa protagonisme mediàtic postulant-se per ocupar l'espai d'ultradreta a Espanya. Un espai que, després de l'enfonsament de Plataforma per Catalunya, i la marginalitat d'altres grups com  Democracia Nacional, no era ocupat per cap grup polític amb possibilitats d'entrar als parlaments autonòmics i el Congrés dels Diputats.
Manos Limpias va intentar fer el pas a la política amb els socis espanyols de Plataforma per Catalunya, el Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, del qui va ser finacer de PxC i Josep Anglada,  l'advocat José María Ruiz Puerta. Però aquest intent d'entrar en política de Manos Limpias s'acaba quan l'advocat Miguel Bernad es empresonat per extorsions i xantages.

Així VOX que, amb l'exVicepresident del Parlament Europeu, el popular, Alejo Vidal Quadras, de cap de llista,  no va entrar al Parlament Europeu el 2014 i molts del personatges d'ultradreta que en formaven part com l'ex-Secretari General de PxC, Pablo Barranco, o la vinculada al Casal Tramuntana, Ariadna Hernández, van abandonar el partit, després d'estar quatre anys sota mínims sostingut per persones com Santiago Abascal i Ortega Lara, amb les querelles i acusacions presentades per Ortega Smith han agafat un  protagonisme mediàtic amb un discurs la lluita contra l'independentisme, contra les negatives del tribunals europeus a extraditar a Puigdemont, el rebuig a la llei de la Memòria Històrica, a la llei de l'avortament i a la immigració il·legal.
Personalment crec que VOX aconseguirà eurodiputats, diputats autonòmics i regidors a les eleccions europees, municipals i autonòmiques de maig. 
 Llegeig notícia al 3/24
 Clica per veure el vídeo i entrevista a TV-3

video

dilluns, 1 d’octubre del 2018

SERÀ VOX LA ULTRADRETA ESPANYOLA? Analitzo al Periódico la situació de la ultradreta catalana i espanyola amb PxC i Anglada que volen remontar, la crisis de DN, i les evidents possibilitats que té VOX de captar l'espai electoral ultra i aconseguir representació a les municipals, autonòmiques i europees de maig





La ultradreta que és present a la majoria dels parlaments de la UE, i que en les eleccions europees incrementarà la seva representació, a Espanya continuarà sent marginal, tret que Vox obtingui bons resultats en la triple cita de maig.

En els anys 2010 i 2011 el discurs xenòfob va ser sacsejat per Josep Anglada i Xavier García Albiol, i va obtenir ressó mediàtic les seves proclames contra les mesquites i les promeses d’acabar amb els suposats privilegis dels immigrants, barrejades amb afirmacions que vinculaven immigració i delinqüència. Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar en el Parlament català i va obtenir 67 regidors, mentre Albiol guanyava a Badalona. Però poc després la immigració va sortir de l’agenda política i fora per això, fora per les disputes internes a Plataforma per Catalunya que van portar a l’expulsió del seu líder, en les municipals de 2015 PxC només va obtenir set regidors, revalidant Anglada per lliure la seva acta de regidor a Vic.

Amb motiu del referèndum de l’1-O, grups fins aleshores marginals com Democràcia Nacional (DN) van liderar algunes manifestacions unionistes i van aconseguir imposar les seves consignes en altres més majoritàries, si bé el seu discurs lligat al franquisme dificulta que obtingui cap rèdit. L’última crisi de DN, amb el cessament d’Albert Bruguera a Catalunya i la dimissió del seu president, Manuel Canduela, els retorna a la marginalitat. PxC i Anglada per separat, intentaran amb poques possibilitats recuperar la representació del 2011. Però qui té possibilitats d’aconseguir l’espai ultra i obtenir bons resultats és Vox, ja que la ultradreta sociològica a Espanya és, per damunt de tot, defensora d’una Espanya centralista. I aquí és on el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith buscarà els vots. Criticarà la immigració i reivindicarà la sobirania d’Espanya. Però no agitant l’eurofòbia dels ultres europeus, sinó apel·lant a la grandesa d’Espanya i denunciant que els tribunals europeus amb Puigdemont s’han burlat del Tribunal Suprem.
Xavier Rius, periodista.




¿Será Vox la ultraderecha española?

La ultraderecha que está presente en la mayoría de los parlamentos de la UE, y que en las elecciones europeas incrementará su representación, en España continuará siendo marginal a no ser que Vox obtenga buenos resultados en la triple cita de mayo.

En los años 2010 y 2011 el discurso xenófobo fue agitado por Josep Anglada y Xavier García Albiol, obteniendo eco mediático sus proclamas contra las mezquitas y sus promesas de acabar con los supuestos privilegios de los inmigrantes, mezcladas con afirmaciones que vinculaban inmigración y delincuencia. Plataforma per Catalunya estuvo a punto de entrar en el Parlamento catalán y obtuvo 67 concejales, mientras Albiol ganaba en Badalona. Pero poco después la inmigración salió de la agenda política y fuera por eso, fuera por las disputas internas en Plataforma per Catalunya que llevaron a la expulsión de su líder, en las municipales de 2015 PxC solo obtuvo siete concejales, revalidando Anglada por libre su acta de concejal en Vic.

Con motivo del referéndum del 1-O, grupos hasta entonces marginales como Democracia Nacional (DN) lideraron algunas manifestaciones unionistas y consiguieron imponer sus consignas en otras más mayoritarias, si bien su discurso ligado al franquismo dificulta que obtenga rédito alguno. La última crisis de DN, con el cese de Albert Bruguera en Catalunya y la dimisión de su presidente, Manuel Canduela, les retorna a la marginalidad. PxC y Anglada por separado, intentarán con pocas posibilidades recuperar la representación del 2011. Pero quien tiene posibilidades de hacerse con el espacio ultra y obtener buenos resultados es Vox, dado que la ultraderecha sociológica en España es por encima de todo defensora de una España centralista. Y aquí es donde el partido de Santiago Abascal buscará sus votos. Criticará la inmigración y reivindicará la soberanía de España. Pero no agitando la eurofobia de los ultras europeos, sino apelando a la grandeza de España y denunciando que los tribunales europeos, con Puigdemont, se han burlado del Tribunal Supremo.

diumenge, 3 de juny del 2018

MULTITUDINARI ACTE DE VOX A BARCELONA, QUE RENOVA TOTALMENT ELS SEUS QUADRES I LIDERATGES A CATALUNYA. VOX CONFIA AGAFAR EL PROTAGONISME JUDICIAL QUE TENIA MANOS LIMPIAS I HAURÀ DE COMPETIR PER L'ELECTORAT AMB CIUDADANOS. Si VOX agafa força deixarà sense espai als partits ultres espanyols que ja perfilaven dues aliances o coalicions de cara les europees i municipals

Aquest migdia, el partit ultradretà VOX ha fet un acte a un hotel de Barcelona al que han assistit unes mil quatre-centes persones, en el que han carregat contra els partits nacionalistes i independentistes, dels que ha demanat la seva il·legalització, i contra PP, PSOE i Ciudadanos, per no haver actuat amb més fermesa contra el procés català. També han carregat contra el PSOE per pactar amb els independentistes per fer caure Rajoy.
I el que m'ha sorprès de l'acte, més enllà de la gran quantitat de public assistent, és que, tret de Pablo Barranco, que era discretament entre el públic, no hi havia ningú dels qui van formar part de VOX a Catalunya fa quatre anys, quan es van presentar a les eleccions europees. En canvi s'i que hi eren molts ex militants històrics de la ultradreta a Catalunya. També hi havia força gent d e fora de Catalunya, sobretot Saragossa i mdrid, vinguts en autocar. Moltes persones que ahir van ser a la manifestació espanyolista de Mataró portnt banderes catalanes i espanyoles, eren avui a l'acte de l'hotel de Sants, portant només l'espanyola, tal com marca Vox.
 Cap dels qui lideraven VOX a Catalunya fa 4 anys continua al partit (Hernández, Vidal Quadras i Barranco en l'acte de les eleccions europees de maig de 2014)

Així a la candidatura europea de 2015, amb llista única per tot Espanya, estava encapçalada per l'exdirigent del PP, Alejo Vidal Quadras. Anava de número 7 Ariadna Hernández, llavors coordinadora de VOX a Barcelona, habitual del Casal Tramuntana  i que va liderar el  pas en bloc dels 30 militants de Sociedad Civil y Democracia (SCD) de Mario Conde  a VOX. I tenia a l'ex Secretari General Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, de número 47. Doncs avui, cap d'aquests milita activament a VOX. Ariadna Hernàndez va deixar Vox l'agost de de 2015. Barranco, que ha estat a l'acte d'avui entre el públic, va tornar fa dos anys a PxC i està a l'executiva de PxC i de la federació RESPETO, si bé s'especula que estaria abandonant la militància de primera fila a PxC. També eren a l'acte de VOX els exdirigents de PxC, Miguel Ángel Chiquillo i Joan Garriga. Qui sí que seia a primera fila, si bé no ha intervingut, era Álvaro de Marichalar, habitual de les manifestacions de l'últim mig any de DUE, Tabarnia, Somatemps i Democracia Nacional. També era a l'acte el fins no fa gaire delegat de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente. Clemente, que va anar de número tres a la candidatura de PxC a Viladecans fa tres anys, que va assumir l'intent de reconstruir PxC a L'Hospitalet després del fracàs electoral de les municipals i l'abandonament del partit de la pràctica totalitat de militants a aquesta ciutat on tenien dos regidors. Clemente ara ha entrat a Vox.
Sí que ha intervingut i ha tingut un paper destacat en els parlaments, l'advocat ultra, Jorge Buixadé, que a part de ser l'advocat de l'estat que va intervenir contra la primera consulta a Arenys de Munt, va ser candidat els anys noranta per Falange Española de las JONS, i a les passades municipals va anar de número tres a la candidatura de Partido Familia y Vida amb VOX, que van obtenir 1.505 vots. Buxadé també ser l'any 2012 un dels primers conferenciants en intervenir en el neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, que aquells primers mesos es deia MILITIA.També hi ha intervingut l'odontòleg hispano-equatoguineà, Ignacio Garriga, exmilitant del PP de Sant Cugat del Vallès.


 L'advocat ultra, Jorge Buxadé, avui
VOX, tot i la seva manca de representació parlamentària i municipal, ha agafat força exercit d'acusació particular en les diferents causes contra els líders polítics catalans empresonats o imputats per l'1 d'Octubre. De fet, de la mà de l'advocat  Javier Ortega, ara Secretari General de VOX, volen jugar el mateix paper que va fer el seudosindicat ultra Manos Limpias, que exercia d'acusació en nombroses causes, fins que fa dos anys els seus dirigents van ser detinguts i processats per extorsió i altres delictes.  I és aquí on aprofita per donar-se a conèixer si bé no està obtenint gaire suport mediàtic donat que els mitjans espanyolistes i conservadors no volen que agafi força un partit que trauria vots a Ciudadanos.  Ara estem a un any de les eleccions europees i municipals i autonòmiques en algunes comunitats. I poden haver-hi eleccions anticipades a Catalunya i Espanya.
A l'acte d'avui Buixadé ha presentat a la nova coordinadora del partit a Barcelona, Lola Martínez, Javier Ortega ha explicat la tasca judicial que fa VOX, i el president Santiago Abascal a part de demanar la il·legalització dels partits independentistes, i la derogació de la llei de la Memòria Històrica, ha qualificat VOX com un partit perseverant, coherent i clar. VOX ha convocat per avui mateix concentracions davant la seu del PP i ajuntaments demanat la convocatòria immediata de eleccions
 Santiago Abascal
L'advocat i Secretari General de VOX, Javier Ortega
Imatge de la'cte d'avui agafada de Twitter


ELS  ALTRES MOVIMENTS DE LA ULTRADRETA DAVANT LES CONVOCATÒRIES ELECTORALS DE MAIG DE 2019

De cara a les eleccions municipals, europees i autonòmiques de maig de 2019, tot i que pot canviar, sobretot si VOX agafa força, hi ha els següents moviments:
-Una possible candidatura "Juntos por España" de Democracia Nacional, La Falange-FE, Falange de la JONS i Alternativa Española (AES). Aquests quatre grups van anar per separat les passades europees. (Mira resultats)
-Plataforma per Catalunya amb España 2000, Partido por la Libertad i altres grups locals com el del Escorial (pro Valle de los Caídos) coaligats ara a la federació RESPETO farien llistes municipals i potser europea i a algun lloc autonòmica. S'ha de dir que España 2000 d'Alcalà de Henares i els altres municipis madrilenys on tenen representació, estan preocupats per la possibilitat que VOX s'hi presenti.
-L'Hogar Social Madrid, es planteja fa temps presentar-se a les eleccions municipals o autonòmiques de Madrid, amb la seva lideressa, Melisa Domínguez Ruiz al capdavant. L'Hogar Social ha tingut fins ara molts suports econòmics i d'assessorament legal, entre els que hi ha qui els informa des del Castastre sobre quins edificis interessants poden ocupar. L'advocat Miguel Menéndez Piñar, net de Blas Piñar,  porta ara un servei laboralista per treballadors autòctons que ofereix l'HSM. L'Hogar Social només pactaria amb una altra candidatura si fos la seva lideressa la cap de llista.

dimarts, 22 de maig del 2018

ELS POPULISMES I LA TEORIA DE LA FERRADURA. Analitzo al Periódico el pacte a Itàlia entre la Lliga Nord i els populistes del Moviment 5 Estrelles

 Xavier Rius, El Periódico, 22 de maig de 2018
 
Frente a la concepción del espectro político que se refleja en los gráficos semicirculares de  resultados, en los que a la izquierda se ubica a los partidos de izquierda, en el centro a los centristas, y en el lado derecho a los conservadores, con la extrema derecha en el límite, existe la "teoría de la herradura", según la cual la extrema derecha y la extrema izquierda no están alejadas una de otra, sino que al ser el gráfico, no un semicírculo sino una herradura, están de hecho muy cerca. Cercanía que ya no se manifiesta con el cuestionamiento del sistema parlamentario, sino en la asunción del populismo.

"La facilidad con la que 5 Estrellas ha aceptado propuestas xenófobas de la Liga Norte muestran que ambos pueden acabar siendo lo mismo"


Cuando surgió Podemos, en el 2014, se hicieron estudios comparativos del programa de esta nueva formación con las del partido ultraderechista recientemente disuelto, Movimiento Social Republicano. Y ambas formaciones coincidían en numerosos aspectos, no únicamente económicos. Las discrepancias eran absolutas en su visión del fenómeno migratorio y la plurinacionalidad. Pero en materia económica y el rechazo a la clase política, coincidían.

Los periodistas que llevábamos años siguiendo a Plataforma por Catalunya y a su fundador, Josep Anglada, nos sentimos impactados en el 2014 al aparecer Pablo Iglesias con su mantra contra la casta política. Tuvimos este choque porque Anglada desde el 2008 cargaba en todas sus intervenciones contra "esta casta política podrida". Algo que también hacía el joven Iglesias. El  término 'casta política', como manera despectiva de descalificar a los partidos, se popularizó en Italia en el 2007 con el libro 'La casta. Cómo los políticos italianos se han vuelto intocables', escrito por los periodista Gian Antonio Stella y Sergio Rizzo.

Cuando surgió en Italia, enel 2009, el Movimiento 5 Estrellas impulsado por el cómico Beppe Grillo, que se presentó como un movimiento ecologista, favorable a la democracia directa, contrario a la corrupción y euroescéptico, se debatió sobre si era de izquierdas o de derechas. Y pese a repetir sus impulsores que no eran de derechas ni de izquierdas, sus ideas calaron más entre los jóvenes y entre los votantes de izquierdas. Pero fue con su llegada al Parlamento Europeo y su ingreso en el mismo grupo que el UKIP británico y los racistas de Alternativa por Alemania, en el que todavía permanecen, cuando quedó claro que fuera o no su ideología de ultraderecha, sí lo eran sus afinidades y su visión de Europa. Por ello no debe sorprender que en Italia el Movimiento 5 Estrellas haya llegado a un acuerdo con la xenófoba Liga Norte para gobernar. Era de esperar que coincidieran en políticas económicas de desobediencia a Bruselas y el acercamiento a Rusia. Pero la facilidad con la que los antisistema han aceptado propuestas xenófobas como las manos libres para expulsar a medio millón de inmigrantes o la pretensión de obligar a que los imanes hagan sus prédicas en italiano en lugar de árabe, muestran que este socialpopulismo antisistema italiano y la ultraderecha, aunque vengan de polos distintos, pueden acabar siendo lo mismo.
 Leer en castellano en El Periódico






dimecres, 21 de març del 2018

EL BAGENC IMPULSOR DE MANIFESTACIONS ULTRES I/O ESPANYOLISTES AL BAGES, JAIME VIZERN, UN DELS QUE ES VA VESTIR DE GUARDIA CIVIL A WATERLOO DAVANT LA CASA DE PUIGDEMONT.Actualment és president de Democracia y Unión Española (DUE) i va ser l'organitzador de la manifestació del 4 de febrer a Manresa en la que Democracia Nacional va tenir màxim protagonisme


Vizern a la manifestació de manresa del passat 4 de febrer al costat del dirigent de DN, Albert Bruguera
Vizern a Waterloo

Les dues persones que van protagonitzar dimarts a la tarda l'incident davant la casa de Waterloo, prop de Brussel·les on resideix el president Carles Puigdemont, són militants espanyolistes propers a la ultradreta del Bages. Un d'ells és Jaime Vizern que ha  viscut a Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Sant Fruitós. 
Vizern i el seu company, disfressats de Guàrdies Civils, pretenien acampar davant l'anomenada Casa de la República,  però no va ser possible perquè els van perdre la maleta que havien facturat amb les tendes de campanya. 
Tos dos són dos membres de la plataforma espanyolista Democracia i Unidad Española (DUE), que presideix el mayeix Vizern. Els dos homes es van acostar a la casa i van fer vídeos de burla amb el mòbil fins que va intervenir la policia belga, que els van identificar.
Jaime Vizern, actualment resident a Sant Salvador de Guardiola, és president de Democracia y Unión Española (DUE) i abans estava vinculat a la Hermandad de los Hermandad de los Cruzados i als cercles ultres de la comarca, tot i que amb la creació de la nova sigla DUE, ha intentat distanciars-hi donat una imatge més centrada o constitucionalista. Però a l'acte que va organitzar a Manresa el diumenge 4 de febrer el servei d'ordre, la megafonia i  la organització va estar en mans de militants o simpatitzants de Democracia Nacional que portaven l'acreditació "Por España me atrevo" que va fer Democracia Nacional per la manifestació ultra i espanyolista del 22 de setembre a Barcelona. 
A la manifestació del 4 de febrer a Manresa, que organitzava Vizern, també es van fer crits des de la megafonia per la llibertat de Raúl Macià, militant ultadreta de Balsareny, condemnat a presó per assaltar i robar 45 kg de mariuana a uns narcotraficants. Estant Macià en llibertat condicial en tercer grau penitenciari, va ser detingut per intentar impedir al seu municipi una manrxa de torxes independentista autoritzada, i per arrencar el rètol de l'entrada del municipi de Sallent que portava a sota el de "Municipi per la independència". Per aquest fets el jutge de vigilància penitenciaria va entendre que havia quebrantat la bona conducta del "tercer grau" i va decretar el seu reingrés a presó.   

   


dijous, 27 d’agost del 2015

ALIANZA NACIONAL ABANDONA LA ESPAÑA EN MARCHA (LEM) y LA COALICIÓN NACIONAL. Un nuevo episodio del desmembramiento de la ultraderecha tras su fracaso en las elecciones europeas y municipales

Tal como se rumoreaba desde hacía unos días, tras el envío la semana pasada de un mail por parte de su presidente Pedro Pablo Peña a militantes y simpatizantes, Alianza Nacional (AN), ha abandonado La España en Marcha (LEM) y La Coalición Nacional (LCM). 
La España en Marcha estaba formada inicialmente por AN, La Falange FE, Movimiento Católico Español y Nudo Patriota Español, pero tras diversos episodios de tensión entre los líderes de Democracia Nacional DN, Manuel Canduela, y Pedro Pablo Peña de AN, Democracia Nacional se separó de la misma, concurriendo por separado a las elecciones europeas, en las que tanto estos grupos, más cercanos a los neonazis del JOBBIK húngaro o Amanecer Dorado griego, como los que querían ocupar un espacio más moderado similar al Frente Nacional francés, sufrieron un estrepitoso fracaso electoral.
Posteriormente DN y LEM recuperaron la unidad de acción, concurriendo unidos en las elecciones municipales de mayo bajo la sigla de La Coalición Nacional (LCN). En dichos comicios los resultados electorales fueron de nuevo muy malos tanto para dichos grupos, como para el resto de la ultraderecha o área identitaria española.
A causa de estos pésimos resultados se ha producido una desmobilización general y pérdida de militantes, y algunos grupos como Plataforma X Catalunya (que pasó de 67 a 8 concejales), Partido X La Libertad, que sólo obtuvo dos, y España 2000 que se hundió en Valencia pero creció en el Corredor de Henares, han iniciado un proceso de reunificación o asociación liderado por el concejal de Alcalá de Henares de España 2000, Rafa Ripoll.  La penúltima muestra de esta crisis que vive la ultraderecha o área identitaria ha sido el cierre de Minuto Digital, una de las webs de referencia de la ultraderecha.   
En el comunicado hecho público esta noche, en el que AN confirma su abandono de LEM y LCN,se justifica tal medida por la negativa del resto de grupos de crear un Frente Patriota que primara por encima de las organizaciones ya existentes, y que se delimitara el espacio de este Frente a las tres corrientes de este espacio: neofranquismo, nacional-sindicalismo y neofascismo-nacionalsocialismo.
Está por vera ahora cual será el futuro de La España en Marcha, dado de que de los cuatro grupos que continuaban en la misma, sólo La Falange FE y Alianza Nacional, tenían capacidad para movilizar a militantes, y si La Coalición Nacional continuará como tal al quedar en la misma, en la práctica únicamente, La Falange y Democracia Nacional 
 Pedro Pablo Peña, en el centro de la imagen
 
COMUNICADO DE ALIANZA NACIONAL:
El sábado 15 de agosto tuvo lugar en Baluarte una Reunión General de militantes y afiliados de Alianza Nacional, en la que se decidió nuestra salida de La Coalición Nacional (LCN). 

La convocatoria de esta Reunión obedecía al creciente malestar entre los militantes y afiliados de AN por el rumbo errático que, desde hace un tiempo, habían tomado tanto La España en Marcha (LEM) como LCN.

Tras las Elecciones al Parlamento Europeo, de 25 de mayo de 2014, se había hablado en el seno de LEM –integrada en ese tiempo por La Falange, el Nudo Patriota español, el Movimiento Católico Español y Alianza Nacional- de avanzar en el proceso de unidad patriota mediante la Federación de estos Partidos, como paso previo a un Frente Patriota que fuera la Casa común de los Nacionalistas radicales. Incluso se había propuesto un nombre: Frente Español. Comoquiera que se pretendía la reincorporación de Democracia Nacional –que no estaba en LEM desde poco antes de las Europeas de 2014-, se demoró la constitución de dicho Frente, con el fin de que hubiera un acto fundacional conjunto de todas las Organizaciones: La Falange, MCE, AN y DN. Los responsables del NPe habían decidido no constituirse como partido político y actuar en el seno de LEM y, posteriormente, una vez constituido, en el del Frente Español.

Las conversaciones con DN se encauzaron hasta el punto de concurrir conjuntamente LEM-DN, bajo el nombre de LCN, en varios Municipios y en alguna Comunidad Autónoma en las últimas Elecciones Municipales y Autonómicas, de 24 de mayo de 2015.

Esta presentación conjunta era un primer paso para la formación del Frente Español. Sin embargo, en las reuniones celebradas tras las elecciones, se descartó la idea de un Frente, siendo sustituido por una Plataforma o, en su caso, por una Confederación, que asegurara la individualidad de las Organizaciones integrantes. Esto es, un paso atrás en el camino de la unidad patriota radical.

Alianza Nacional rechaza este paso atrás, que convierte en inútil todo el trabajo y los sacrificios hechos. La apuesta por LEM, decidida y sin ambages, le ha costado a AN la pérdida de muchos militantes, como para aceptar ahora ambigüedades o pasos atrás.

En la concepción de AN, el Frente Patriota prima sobre las Organizaciones que lo integran. Por tanto, lo fundamental no es salvaguardar éstas, sino fortalecer aquél. Para ello, propusimos que, en lugar de preocuparnos por las Organizaciones en cuanto individualidades, nos preocupáramos de delimitar un espacio ideológico común para las tres corrientes del Nacionalismo español actual: neofranquismo, nacional sindicalismo y neofascismo-nacionalsocialismo.

Ninguna de ambas cosas –constitución del Frente Patriota y delimitación de un espacio ideológico común- se ha hecho. En consecuencia, Alianza Nacional abandona La Coalición Nacional porque entendemos que la andadura de ésta será un viaje a ninguna parte.