PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.
Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis.
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.
ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.
La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta.
En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.
Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i regidors de PxC de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.
Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".
Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid. Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.
Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.
PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM
A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC.
La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.
La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla.
Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.
Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós. El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós. El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.
La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández. Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic. Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".
PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL
PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL
Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que
hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic
és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no
sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs
anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos. Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que va costar la carrera al jutge Garzón per haver investigat els crims dels franquisme.
Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies
EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX
El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent.
Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats)
La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.
En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.
Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.
UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.
Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete.
L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete.
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.
CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)
Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a Heras de Ayuso.
A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant la web Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad.
El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.
Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK hongarès i Alba Daurada.
Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR
- Completamente de acuerdo con el titular: la ultraderecha afronta las municipales dividida y con pocas esperanzas.
ResponElimina- Se me hace raro leer un artículo sobre este tema (municipalismo y extrema derecha), sin que se nombre a uno de los pocos partidos con algo de implantación municipal, como es España 2000, en varias comarcas de la Comunidad Valenciana.
- España 2000 tiene 4 concejales en la Comunidad Valenciana, con representación en ciudades de más de 20.000 habitantes de Castellón y Valencia.
- También un concejal en Alcalá de Henares.
- Por lo que leo, creo que hay una operación en marcha para que PxL-PxC confluyan después de las municipales. Lo escribió Ernesto Milá en Minuto Digital (proponía una asamblea de concejales electos).
- PxC quedaría como la CSU en Alemania (que sólo existe en Baviera, en el resto de Alemania es la CDU). Sería PxL-PxC (algo así....).
- El concejal de España 2000 en Alcalá (Rafael Ripoll) asiste a actos de PxL (por lo que he leído en este blog), así que supongo que no habrá pegas en que participara en lo propuesto por Milá.
- No sé como quedaría España 2000 en la Comunidad Valencina: no sé si es que la operación PxL-PxC no les ha invitado y desde Valencia están esperando la invitación para meterse en esa ecuación......, o no sé si los han invitado ya pero desde Valencia no han querido entrar.