Trobat mort a la seva cel·la de Quatre Camins el condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika, Genís Vila Pujol, que va reingressar a presó al novembre en desarticular-se una nova fornada dels Casuals Boixos Nois.

 

El passat divendres  17 de juny funcionaris de la presó de Quatre Camins van trobar mort a la seva cel·la al militant ultra Genís Vila Pujol,  de 33 anys d'edat, que havia reingressat a presó al novembre, quan va ser desarticulada una xarxa d'extorsió acusada de delictes contra la salut pública, explotació de dones amb finalitat d'explotació sexual, tenència d'armes i blanqueig de capitals, vinculada als Casuals dels Boixos Nois, formada per coneguts militants ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental. 

Genís Vila, de Castellar del Vallès, quan va ser detingut al novembre, estava en règim de llibertat condicional de 4t grau per bona conducta, en haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat per dues temptatives d'assassinat i altres delictes per l'atac d'Stroika de 2012. I a diferència dels altres detinguts per aquesta xarxa d'extorsió i altres delictes vinculada als Boixos Nois, que només van passar uns dies o setmanes setmanes a la presó, ell va veure revocat el quart grau penitenciari i la llibertat condicional. Grau que havia aconseguit mostrant una exemplar bona conducta a la presó. Però un cop en llibertat va tornar a activitats il·lícites molts semblants a les del grup al que pertanyia el 2012 quan va ser detingut per l'atac d'Stroika. Crida l'atenció que ell que fa deu anys era membre dels CUSOS, hooligans dels Ultras Sur i les Brigadas Blanquiazules que reclutaven "cadells" per les seves activitats alienes al futbol, fos detingut el passat novembre com a membre dels Casuals dels Boixos Nois del Barça juntament amb coneguts ultres del Vallès com Dídac González, Iván Chicano o Sergi Verdaguer.

En cercles ultres del Vallès es posa en dubte que se suicidés, més enllà que sembla que és cert que el reingrés a presó per complir íntegrament la pena de 18 anys, inicialment en règim d'aïllament al Modul 5è, i estar pendent d'un nou judici, ara pels Casuals, li havia generat una forta depressió per haver de complir els anys que li quedaven per Stroika, als que potser hi sumaria els que fos condemnat pel cas dels Casuals. El conegut ultra Santiago Royuela, condemnat l'any 2013 per pertanyer a una anterior fornada dels Casuals, explica en un vídeo del seu canal de Youtube que Genís Vila, que estava en regiment d'aïllament es va suïcidar penjant-se amb un tros de manta, i va deixar una nota escrita.

Sense cap relació amb aquesta mort, fa un mes i mig es va trobar a la Riera de les Arenes de Terrassa el cos sense vida d'un militant ultra del Vallès Oriental, sembla del cercle d'antics skins de Matadepera, del que va informar Món Terrassa.  

Els Boixos Nois, actius quan el Barça juga partits de lliga fora i a competicions europees, van intentar el passat 10 de març organitzar un enfrontament amb ultres del Galatasaray als Jardins de Barcadí, al costat del camp Nou, enfrontament que finament no es va produir.  

 

                

Imatges del judici pel cas Stroika en que Genís Vila va ser condemnat a 18 anys de presó.

 

 

 

(Hallado muerto en su celda de la prisión de Quatre Camins, Genís Vila Pujol, condenado a 18 años de prisión por el caso Stroika, que meses después de obtener la libertad condicional por buena conducta, fue detenidio por la la Policía Nacional en la desarticulación de la nueva dirección dels Casuals dels Boixos Nois. Estaba en régimen de aislamiento en el módulo cinco, y funcionarios lo encontraron sin vida el pasado viernes 17 de junio de 2022. Según afiorma el ultra Santiago Royuela se ahorcó con un trozo de manta. La familia y amigos ponen en duda la versión de suicidio sobre su muerte)  

 

HOOLIGANS DEL FUTBOL, IDEES NEONAZIS, I "CADELLS" RECLUTATS PER NEGOCIS DELICTIUS O IL·LÍCITS. El ultres de Sabadell, alguns ex Brigadas Blanquiazules, detinguts per liderar un nou grup delictiu al voltant del Boixos Nois. Els seus membres tenien l'accés prohibit al camp, sí que hi entrava i provocava incidents abans de la pandèmia quan el Barça jugava fora. Com els desarticulats Casuals del Barça jutjats el 2012 o els Cusos d'Stroika i els Ultras Sur, repetien el triangle de fútbol, idees neonazis i utilitzaven els "cadells" pels seus negocis i activitats delictives o il·lícites

      

Dídac González al mig de la foto i Sergi Verdaguer a l'extrem dret de la foto, en una concentració davant l'Audiència de Barcelona. 

(Actualitzat de nou! Trobat mort a la seva cel·la a la presó de Quatre Camins el 17 de juny de 2022, Genís Vila Pujol, que va veure revocada la seva llibertat condicional per la condenma a 18 anys per Stroika. Era l'únic dels detinguts pels Casuals que aquí informo que estava el juny a presó) 

Resulta recurrent. Un cop més són membres dels cercles ultres de Sabadell i municipis propers del Vallès, els qui lideren un nou grup o moviment d'ideologia ultra. Grup ara vinculat ara als Boixos Nois, del que es van detenir 14 persones en l'operació feta pel Cos Nacional de Policia Nacional el dimarts 2 de novembre, seguint la instrucció oberta pel Jutjat número 1 de Sabadell. Amb l'operació s'ha desarticulat un grup delictiu vinculat als Boixos Nois, que servint-se de cadells hooligans del Barça, feia activitats d'extorsió, robatoris, venda d'estupefaents i drogues, blanqueig de capitals i temptativa d'homicidi. Grup format també per ex dirigents de les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol, que d'alguna manera hauria substituït o ocupat l'espai dels anteriors Casuals, desarticulats i condemnats l'any 2013, a lleus penes de presó. I aquest grup, com el desarticulats Casuals o els CUSOS de l'atac d'Stroika o els Ultras Sur del Madrid, reclutaven entre joves hooligans, "cadells" per les seves activitats i negocis delictius. El triangle de hooligans d'un equip de futbol, idees neonazis i negocis o pràctiques delictives es repeteix. Un dels detinguts i empresonats, estava en llibertat provisonal després de complir vuit anys de presó per l'atac d'Stroika de 2012 perpetrat pels CUSOS .

L'operació feta pública avui,  va començar el passat 2 de novembre quan agents de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia van entrar a un domicili del carrer Lepant número 30 de Sabadell que es considera lloc de trobada del grup desarticulat i epicentre de l'organització. Aquell mateix dia i els posteriors, en un operatiu en el que van participat agents de policia judicial, estrangeria, i de la Brigada o Comissaria d'Informació, es van detenir catorze persones i van ser registrats de divuit domicilis a Sabadell, Polinyà, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès i Torrelles de Llobregat. Alguns dels detinguts havien estat membres del desaparegut Casal Tramuntana, del grup Último Bastión i també de les Brigadas Blanquizazules de l'Espanyol. Concretament un dels detinguts, Genís Vila, condemnat a 19 anys de presó pel cas Stroika, havia estat membre del CUSOS, grup hooligan seguidor dels Ultras Sur i de Brigadas Blanquiazules. 

 Segons la nota feta pública per la Policia Nacional, "la investigació es va iniciar el primer trimestre del 2020, quan els investigadors van detectar com aquest entramat delinqüencial, el nexe d'unió del qual seria el grup ultra Boixos Nois, actuava com una veritable organització criminal jeràrquica i disciplinada, i amb un excessiu caràcter violent que manifestaven front altres organitzacions i clans que els intentaven disputar les zones d'actuació".  I s'han incautat deu armes de foc, nombroses armes blanques, un quilo de cocaïna, més de 5.000 plantes de marihuana, haixix, diferents substàncies estupefaents i nombrós material de caràcter supremacista i neonazi.El grup roabava marihuana a narcotraficants, venia anabolitzants, blaquejava capitals, i obligava a dones a prostituir-se.  També es van trobar banderes i material relacionat amb el grup Hooligans Vallès, una secció violenta d'aficionats del CE Sabadell.

                              

El detinguts havien creat fa uns anys el grup Último Bastión (No confondre amb Bastión Frontal)

Segons la Policia Nacional Dídac González i Iván Chicano, de 37 anys, amb un ampli historial ultra eren dos dels líders del grup. També el liderava Genís Vila Pujol, que es trobava en règimen de llibertat provisional després d'haver complert la meitat dels 18 anys de presó als que va ser condemnat pel cas Stroika. També han entrat a presó els coneguts ultres Francisco Pérez García ‘Paco’ i Sergi Verdaguer Corral.

 Genís Vila Pujol va ser condemnat a 18 anys de presó pel cas Stroika.

Chicano, González i Vila controlaven una xarxa de distribució d'estupefaents que després els dits "cadells" dels grup distribuïen. Chicano, amb un llarg historial, va ser condemnat per la justícia juvenil com a responsable d'una agressió a la plaça d’Espanya de Sabadell l’any 2002. Més tard va ser candidat del Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2003 i a les Generals de 2004, i després ho va ser per Alianza Nacional. Va ser condemnat per agredir el 2008 a un mosso d'esquadra i va haver de complir condemna set anys a la presó. Pel que fa a Dídac Gónzález, com altres dels detinguts, va col·laborar amb Plataforma per Catalunya, sent candidat per Terrassa l'any 2015. Dídac González i el també detingut Sergi Verdaguer van participar, per exemple en els incidents i enfrontaments a les portes de l'Audiència de Barcelona el 9 d'octubre de 2014, on una vintena d'ultres, majoritàriament del Vallès Occidental, van anar a donar suport a l'últra de Sabadell, Alejandro Fernández. Fernández, ex dirigent del MSR, que llavors militava a PxC i actualment a Vox, compareixia aquell dia en un judici per una agressió que certament ell havia patit tres anys abans.

Entre els detinguts i empresonats també s'hi troba  Francisco Pérez García ‘Paco’, detingut a Torrelles de Llobregat. Va ser "Paco", membre també del Àngels de l'Infern (Hell Angels), qui va organitzar una trobada entre els dos grups per acabar amb el enfrontaments o competència delictiva i territorial que havia sorgit entre els dos grups.  

                                           

 Dídac Gónzález va militar i ser canadidat de Plataforma per Catalunya. Aquí amb Josep Anglada

 

 

                  EL RETORN DELS BOIXOS

Com vaig explicar aquí al blog, al setembre i octubre de 2018 els Boixos Nois van reapareixer als voltants del Camp Nou,  tot i tenir els seus membres més coneguts prohibida l'entra a l'estadi. I des de llavors van provocar alguns incidents als voltants de l'estadi a Barcelona, i a dintre o fora dels estadis diverses vegades que el Barça va jugar fora de casa. Així el 21 d'abril de 2018 van provocar incidents als voltants de l'estadi del Metropolitano a  amb motiu de la final de la Copa del Rei, agredint a seguidors del Sevilla i apedregant una autobús, anant també a la plaça on es reunien els Biris sevillans, d'ideologia esquerra, als que van fer sortir corrents. Al Wanda Metropolitano, on no tenen prohibida l'entrada, van seguir el partit des del Fondo Sur.

I a la vegada que els ultres de Sabadell i el Vallès, ara detinguts, agafaven més poder dins dels Boixos Nois, es donava també una transferència de membres entre un grup aliè als Boixos, els Supporters, cap els Boixos i sovint tots dos grups s'ajunten fora del camp coincidint en els anomenats "Corteos" i en alguns dels aldarulls que hi va haver els dos anys anteriors a la pandèmia , s'hi van veure implicats membres dels dos grups.  Els Supporters és un dels grups que sí té accés a la Grada d'Animació on s'hi ubiquen també  membres de la penya Almogàvers, Nostra Ensenya, Creu Sant Jordi i Front 532.

El 31 de maig de 2019 va tancar el bar La Jarra al carrer Arístides Maillol, on es reunien els Boixos abans o després dels partits. Allà el Mossos hi van trobar armes blanques, punys americans i barres de ferro.  En aquell moment Ivan Chicano i altres dels ara detinguts ja havien fet valdre el seu poder i la seva influència dins dels Boixos. I el 25 de gener de 2020 membre dels Boixos Nois es van enfrontar als ultres del grup Yomus del València al camp de Mestalla.  Després va venir la pandèmia i es van tancar els camps. 

Fa uns dies els Boixos Nois van demanar a Joan Laporta que es fes un minut de silenci l'estadi abans de començar el partit del Barça Espanyol del diumenge passat 21 de novembre, com homenatge a Valentín Moreno, l'autor del crim de la Vila Olímpica de l'any 2000, aparegut mort d'un tret al cap fa uns dies a Sant Adrià del Besos, tal com es va fer l'any 1997 per Sergi Soto. El club evidentment s'hi va negar.

                                 

Dídac González al mig, Francisco Pérez García, "Paco", tercer per la dreta, i a la dreta del tot, Sergi Verdaguer el dia dels incidents a Mestalla

Cal recordar que va ser amb Joan Laporta fa dinou anys que es va aplicar la tolerància cero vers els Boixos que els va fer fora de l'estadi la temporada 2003/2004, i gairebé els va fer desaparèixer, tot i continuar vigent pel que fa a l'entrada dins del camp, ja no significa que el grup, amb els seus comportaments violents, estigui desactivat. Amb Sandro Rosell van estar a punt d'arribar un acord per poder tornar a entrar. Posteriorment amb Josep Maria Bartomeu van intentar retornar en el marc del projecte de la Grada d'Animació, fet que va molestar als Mossos d'Esquadra.  Ara es tornen  a fer sentir fora de l'estadi a Barcelona i dins i fora dels estadis en els desplaçaments.  Però cal deixar clar que la majoria de membres dels Boixos no són violents ni fan activitats delictives, tot que grusp com abans els Casuals i ara el grup desarticulat hi capten cadell pels seus negocis, extorsions i activitats delictives.

 

                               

Iván Chicano

 

Material incautado por la Policía Nacional a los detenidos

 

NOTA DE PREMSA DE LA POLICIA NACIONAL:

 En un operativo desplegado en Barcelona a principios de mes

La Policía Nacional descabeza la cúpula radical del grupo Boixos Nois

Los arrestados lideraban una organización criminal extremadamente violenta con un marcado carácter polidelictivo, especializada en presuntos ilícitos como el tráfico de drogas, prostitución coactiva o la importación de medicamentos ilegales

La investigación ha culminado con la detención de 14 personas y un total de 18 registros domiciliarios en los que se han intervenido diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana, hachís, distintas sustancias estupefacientes y numeroso material de carácter supremacista relativo a este grupo ultra radical

Estas actuaciones preventivas desarrolladas por la Policía Nacional se encuentran en la línea de actuación marcada por la Estrategia Nacional contra el Terrorismo en lo referente a los extremismos violentos

25/11/21

Agentes de la Policía Nacional han detenido en Barcelona a los miembros más violentos de los Boixos Nois y de su entorno más cercano. El operativo, llevado a cabo de forma coordinada por distintas unidades especializadas de la Policía Nacional el pasado día dos del presente mes, fue realizado bajo la dirección del Juzgado número 1 de Sabadell (Barcelona) quien decretó el secreto de las actuaciones hasta el día de ayer. Esta actuación policial se ha saldado con el arresto de 14 personas, a los que se les imputan presuntos delitos graves contra la salud pública, explotación para la prostitución de mujeres, tenencia ilícita de armas o el subsiguiente blanqueo de capitales, entre otros. Siete de ellos han ingresado en prisión.

Los agentes realizaron la entrada y registro en 18 viviendas y locales, dando como resultado la incautación de diez armas de fuego, numerosas armas blancas, un kilo de cocaína, más de 5.000 plantas de marihuana y 42 kilos de cogollos, así como distintas sustancias estupefacientes como cocaína rosa y hachís. También se ha intervenido numeroso material de carácter supremacista, relativo a este grupo ultra radical “Boixos Nois” y a la banda motera “Hells Angels”, a la cual pertenecía uno de sus cabecillas.

Por otra parte, se han bloqueado más de 20 cuentas bancarias,  embargado tres viviendas y 27 vehículos, e intervenido más de  300.000 euros en efectivo, proveniente presuntamente de las actividades ilícitas realizadas por la organización. 

Boixos Nois como nexo de un entramado delincuencial

La investigación se inició en el primer trimestre de 2020, cuando los investigadores detectaron como este entramado delincuencial, cuyo nexo de unión sería el grupo ultra Boixos Nois, actuaba como una verdadera organización criminal jerárquica y disciplinada, y con un excesivo carácter violento que manifestaban frente a otras organizaciones y clanes que les intentaban disputar sus zonas de actuación. 

Durante el desarrollo de la investigación, tutelada por el órgano judicial, se determinó que presuntamente para su financiación estarían cometiendo una amplia gama de delitos graves. En cuanto al tráfico de drogas, no discriminaban respecto al tipo de droga distribuida, apoyándose en una compleja red de productores y redistribuidores de las sustancias, con los que evitaban mantener contacto alguno. 

Otro ilícito constatado ha sido la importación de medicamentos ilegales, principalmente de medicamentos anabólicos, algunos de los cuales se desconoce el origen, careciendo de autorización por la Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios, y cuyo consumo puede llegar incluso a causar la muerte. 

Neutralización de un piso destinado a la explotación sexual 

Un hecho significativo en este operativo ha sido la neutralización de un piso destinado a la prostitución coactiva de mujeres, ámbito de lucha importante para la Policía Nacional, que utiliza como uno de sus principales referentes el “Plan de la Policía Nacional contra la Trata de Seres Humanos con fines de explotación sexual”. Los réditos económicos resultantes de esta actividad ilícita se convertían en la base de financiación de sus actividades, principalmente relacionadas con la asistencia a eventos musicales y deportivos para la difusión de odio, hostilidad y violencia hacia otros colectivos vulnerables o antagónicos.

Esta facción radical sería la heredera de la conocida como ‘Casuals’, desarticulada hace unos años con la detención y encarcelación de algunos de sus miembros acusados de extorsión y secuestro.

Las investigaciones continúan en curso bajo la dirección del Juez titular del Juzgado de Instrucción número 1 de Sabadell (Barcelona), quien ha recibido a todos los detenidos en declaración y ha decretado el ingreso en prisión para siete de ellos.

Grupo ultra Boixos Nois

El grupo ultra Boixos Nois fue fundado en 1981. Desde entonces, algunos de sus miembros han participado en numerosas agresiones a colectivos ultras ideológicamente antagónicos y han sido objeto de diferentes operaciones policiales vinculadas principalmente al tráfico de drogas, blanqueo de capitales, extorsiones, amenazas, detenciones ilegales, agresiones violentas, etc.

Uno de los momentos más negros de la historia de este grupo radical fue en 1991, cuando cinco de sus miembros asesinaron a puñaladas a un joven de 20 años seguidor del RCD Espanyol de Barcelona en los alrededores del antiguo Estadio Sarriá, convirtiéndose así en la primera muerte ultra en España.

Su última acción violenta más conocida tuvo lugar el pasado 25 de enero 2020 en Valencia, cuando protagonizaron unos graves enfrentamientos contra el grupo ultra Yomus, en los aledaños del estadio valenciano de Mestalla. En esta pelea participaron los principales cabecillas que ahora han sido detenidos en esta operación de la Policía Nacional.

En el año 2003, les fue negada la entrada a estadios de fútbol alegando su violencia y peligrosidad. Además, en 2019, la Comisión Permanente de la Comisión Estatal contra la violencia, el racismo, la xenofobia y la intolerancia en el Deporte les declaró “grupo peligroso”.

 

 

LA ULTRADRETA AFRONTA DIVIDIDA I AMB POQUES ESPERANCES LES MUNICIPALS. Alguns dirigents reconeixen que la immigració ha sortit del debat polític

PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES 
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.

Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis. 
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.  

ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.

La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta. 

En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.

Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i  regidors de PxC  de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants  lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.

Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les  furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el  cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".

Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però  confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid.  Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.

Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.

Robert Hernando, Secretari General de PxC, donant suport a la presentació de candidatures de PxL

PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM

A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC. 

La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.

La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla. 

Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.

 Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós.  El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.

 

La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández.  Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic.   Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".

PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL

Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos.  Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que  va costar la carrera al jutge Garzón  per haver investigat els crims dels franquisme.

Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies

Foto de la reunió del 28 de juny de miltants i simpatitzants amb Anglada, a la que hi van participar, a part d'Anglada, 4 regidors més.

 EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX

El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent. 

Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats) 

La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.    

En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.    

José M Ruiz Puerta a la presentació de PxL a Madrid el 27 de juny de 2014

Ruiz Puerta (al fons de la imatge) a l'acte de PxC a Salt, el novembre de 2011 de les eleccions espanyoles, aplaudint a Anglada. En aquelles eleccions Ruiz Puerta recaudà i aportà els 80.000 euros de la campanya de PxC.

Anglada, amb  J M Ruiz Puerta a l'acte de Plataforma X La Libertad contra la mezquita de Torrejón, el 30 de juny de 2012

Yolanda Couceiro Morín de Minuto Digital, que ha deixat VOX i serà la candidata de PxL a Portugalete. A sota a l'acte de PxC a Badalona el setembre de 2010, quan ella donava suport a Anglada

Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.

UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.  

Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete. 

L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. 
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.

CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)

 Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a  Heras de Ayuso. 

A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant  la web  Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad. 

El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.

Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK  hongarès i Alba Daurada.

 Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR

Partit que creen ara els que han marxat del MSR