Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Democràtica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Democràtica. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2015

RETIRADA LA CANDIDATURA DE PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA A VIC. Sis membres de la llista anaven a denunciar a la Junta Electoral ser-hi sense el seu consentiment. PDxC es va legalitzar per donar cobertura a Josep Anglada, però finalment Farrerons i Mensa van trencar amb ell. El n 2 de PxC a Vic detinguit per agressió a la policia municipal

 

J M Mensa



Joan Manuel Mensa, responsable legal de Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC), partit que semblava que anava a ser la marca legal amb la que actuaria Josep Anglada i els seus seguidors després de la seva expulsió de PxC, i que després de confirmar que havien trencat amb Anglada va formalitzar legalment la candidatura de PDxC a les eleccions municipals a Vic, ha anunciat avui que a causa de les pressions patides ha notificat a la Junta Electoral la seva retirada de la candidatura a Vic.


Aquesta retirada de la candidatura de PDxC es fa pública l'endemà que sis membres de la llista haguessin amenaçat d'anar a la Junta Electoral a denunciar que havien estat inclosos a la mateixa sense el seu consentiment.
Així doncs seran només tres les llistes ultres, xenòfobes o identitàries que concorreran a les eleccions a la capital d'Osona: Plataforma X Catalunya, encapçalada pel regidor Joan Carles Fuentes, Plataforma Vigatana, encapçalada per Josep Anglada i la regidora Marta Riera, i SOM Catalans, impulsat per l'ex Secretari de Relacions Internacional de PxC, Enric Ravello i l'ex candidata de PxC per Manlleu, Ester Gallego. SOM es diferència de les altres dues llistes per ser independentista.
A la web del Ministeri de l'Interior, tot i que consta com a mail i telèfon de contacte de PDxC els de Josep Angalda, apareixen com a responsables legals del partit, juntament amb Joan Manel Mensa, Marta Farrerons i la Roxana Heidenreich, germana i neboda de Jaume Farrerons. Farrerons, antic membre de PxC, havia legalitzat Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA), partit que sembla social-populista proper a un "neofeixisme d'esquerres". I sembla que s'havia acordat o demanat a Anglada que PDxC havia d'actuar federada amb INTRA i agafar un ideari i programa més d'esquerres, cosa que Anglada va rebutjar.


 Logo i cartell de la candidatura d'INTRA a Figueres de Jaume Farrerons


Sigui com sigui, quan Anglada va trencar amb Farrerons, Mensa i PDxC, i va veure que no tenia suports ni recursos suficients per fer llistes a Salt, Mataró, Sant Boi de Llobregat i L'Hospitalet, va decidir presentar-se només a Vic amb la sigla precursora de PxC, Plataforma Vigatana. Llavors Ferrerons va fer una candidatura a Figueres sota la sigla d'INTRA, i Mensa va fer llista de PDxC a Vic.
D'altra banda Artur Roselló, número 2 de la llista de PxC a Vic va ser detingut diumenge per agents dela Guàrdia Urbana, quan aquests li van demanar que aclarís quin era el seu domicili actual donat que li havien de lliurar unes notificacions judicials. Roselló, segons la versió policial va respondre amb evasives, intentant fugir corrents i va agredir a un dels agents. La matinada de dilluns va ser taslladat emmanillat al jutjat de guàrdia per un presumpte delicte d'atemptat i un altre de resitència a l'autoritat.
Amb la retirada avui de la llista de Plataforma Democràtica X Catalunya, s'aplana el camí per tal que Plataforma Vigatana aglutini més vots i, potser, entri a l'ajuntament vigatà. Personalment crec que PxC i SOM catalans no obtindran representació tot i que a Vic, tot és possible!
 

Enric Ravello i la cap de llista a Vic, Ester Gallego amb el diputat i líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

Joan Carles Fuentes, cap de llista de PxC a Vic

 Josep Anglada i Marta Riera, n 1 i 2 de Plataforma Vigatana


dijous, 15 de gener del 2015

ANGLADA DECLARA AL JUTJAT EN RELACIÓ AL SUPOSAT PLA PER MATAR-LO. TAMBÉ DECLAREN ELL I M RIERA PER LA QUERELLA PER LA DIFUSIÓ PER PART DEL REGIDOR J C FUENTES DE CORREUS ÍNTIMS. LA DECLARACIÓ DE FUENTES, DEL SECRETARI GENERAL, R HERNANDO, I DEL REGIDOR D'OLOT, NACHO MULERAS, AJORNADES PER LA SETMANA VINENT



Fuentes i Mulleras en sortir del jutjat aquest migdia. Hauran de tornar la setmana vinent

Aquest matí havien estat citats al Jutjat n 2 de Vic el Secretari General de PxC, Robert Hernando, el regidor de PxC a Vic, Joan Carles Fuentes, i el regidor d'Olot, Nacho Mulleras en condició de "querellats" -no d'imputats- per dues querelles presentades per Josep Anglada i admeses a tràmit. La primera per un suposat intent d'emborratxar-lo en un sopar que s'havia de fer a Tavèrnoles la nit del 13 de novembre passat, provocar-li un accident amb el camió d'un immigrant romanès i potser, matar-lo; i  la segona, per la difusió a terceres persones de correus íntims i privats entre  Anglada i la regidora vigatana Marta Riera, aconseguits de manera il·legal per part de PxC poc abans de destituir-lo. També han estat citats Anglada i Riera.

Si bé Josep Anglada i Marta Riera sí que han declarat durant més de tres hores, el regidor Juan Carlos Fuentes ha demanat més temps per poder llegir el text de la querella relativa a la difusió dels mails personals d'Anglada i Riera. I el Secretari General de PxC, Robert Hernando, no ha comparegut al·legant que feia dies que tenia previst per avui un viatge a Madrid per intervenir aquest vespre al programa El gato al Agua d'Intereconomía i mantenir diverses reunions, sembla, per l'extensió a Espanya d'un moviment similar a PEGIDA (dilluns va participar a la manifestació de Desden)
Tot i que sí que ha comparegut el regidor d'Olot, Nacho Mulleras, en haver-hi un problem tècnics a la sala del jutjat per escoltar les gravacions, el titulat del Jutjat d'Instrució n 2 de Vic, Jose Luis Góemz Arbona, ha decidit ajornar les declaracions de Fuentes i Mulleras al proper dilluns, i la d'Hernando al divendres de la setmana vinent que també declararà l'advocat Francisco Bueno que és qui va comunicar a Anglada aquest suposat pla per provocar-li un accident.

Anglada basa la querella pel suposat pla per provocar un accident o matar-lo en les quatre hores de gravació dels dos dinars que van fer el 27 d'octubre i el 6 de novembre de 2014 al restaurant El Roquet de Tavèrnoles l'advocat Francisco Bueno Celdrán, i el regidor Juan Carlos Fuentes, en el que suposadament els dos últims van demanar a Bueno que quedés per sopar amb Anglada amb motiu de l'ingrés a Plataforma Democràtica X Catalunya -sigla que presideix ara Anglada-, de Bueno i d'Albert Solà, el suposat fill del rei Juan Carlos del qui Bueno porta la demanda de paternitat al monarca. Bueno i Solà havien militat fins fa un any a PxC. 
El Secretari General, Robert Hernando està també citat, donat que, suposadament, va enviar diversos missatges a Bueno amb intruccions i concrecions per executar aquest pla.
En aquell sopar Solà i Bueno havien d'emborratxar a Anglada que, de tornada a Vic, toparia amb un camió conduit per un immigrant romanès al que ja s'havia contractat. I si bé inicialment el que es pretenia era que, amb motiu de l'accident els mossos d'esquadra fessin un control d'alcoholemia a Anglada -que ja té antecedents per negar-se a fer la prova begut-, en el llarg dels dos dinars, segons constaria en la gravació de quatre hores aportada per Bueno, Joan Carles Fuentes i Robert Hernando s'haurien mostrat favorables a que l'accident en un revolt provoqués ferides greus o acabés amb la vida d'Anglada. 
Dies més tard que Anglada i Bueno  presentessin la querella, aquesta va ser ampliada al regidor d'Olot Nacho Mulleras en base a la gravació d'una segona conversa en la que, segons Bueno, aquest va donar el consentiment al pla.  
L'advocat Francesc Bueno també ha aportat diversos missatges i whatsapps on Hernando i Fuentes concreten i donen conformitat al pla un cop Bueno ja ha comunicat a Anglada aquest suposat pla per provocar-li un accident o matar-lo.  
Segons Anglada un dels  whatsapp  que s'aporten, és la resposta a la proposta de Bueno que el sopar es faci a Vic i tingui l'accident en una rotonda de la ciutat. Opció proposada realment per Anglada quan ja coneix gràcies a Bueno aquest suposat pla, i que Anglada i Bueno volien que passés a Vic havent informat als mossos d'esquadra de que hi hauria un camió conduit per un romanès a qui suposadament Hernando i Fuentes haurien pagat per col·lisionar amb Anglada. Segons Anglada, els dirigents de PxC van respondre per whatsapp a Bueno que rebutjaven fer-ho a Vic, donat l'accident havia de ser a la carretera de Tavèrnoles a un revolt amb desnivell.

Mentre declarava la regidora Marta Riera per la querella referent a la difusió de correus personals i íntims, Anglada ha coincidit als passadissos dels jutjats amb Ignacio Mulleras amb qui han tingut una llarga conversa en la que Mulleras ha repetit que ell no havia participat en cap pla per matar-lo ni fer-li cap accident. Sí que li ha reconegut que va tenir una trobada amb Francesc Bueno a Besalú en la que li va parlar d'un pla, només per emborratxar a Anglada i que se li fes un control d'alcoholemia. En aquest sentit Mulleras reconeix que Bueno li va dir: "Estàs al corrent de tot?" i ell va respondre que "sí", però que ell desconeixia que se li volgués provocar cap accident i pensava que es referia a unes propostes que s'estaven fent per tal que els mossos el "pesquessin" begut. En aquesta conversa d'avui als passadissos dels jutjats, Anglada també ha retret a Mulleras que participés en la seva destitució, responent-li  Mulleras que ell (Anglada) havia utilitzat diners del partit per finalitats personals com la compra d'un Mercedes. I Anglada li ha respost que els diners que va agafar per comprar aquest cotxe, era l'import que ell havia avançat de la seva butxaca per uns dels pagaments dels diners que el FPO austríac va deixar a PxC per la campanya de les eleccions de 2010. 

Per la seva banda Joan Carles Fuentes -que avui no ha declarat davant del jutge- m'ha manifestat  que tot és un muntatge de Francesc Bueno que ha agafat fragments de converses informals sobre què fer amb Anglada i les seves borratxeres en les que Bueno hauria parlat en broma de provocar-li un accident a Anglada, per després anar a Anglada amb el "talla i enganxa" de diverses converses descontextualitzades i fer-li creure que la direcció de PxC volia provocar-li un accident.



 Josep Anglada amb Marta Riera, declarant a la premsa en sortir dels jutjats


TEXT DE LA QUERELLA PEL SUPOSAT INTENT DE PROVOCAR UN ACCIDENT O MATAR A JOSEP ANGLADA. (Manca l'ampliació posterior a Ignació Mulleras) 

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN DE VIC

D. CARLOS A...., Procurador de los Tribunales, actuando en defensa y representación del Sr. JOSEP ANGLADA RIUS, según acreditaré mediante designa apud acta en éste Juzgado; bajo la dirección letrada de  Doña ROSA M.... colegiada del Ilustre Colegio de Abogados de Vic y FRANCESC BUENO CELDRÁN, Abogado en ejercicio del Ilustre Colegio de Abogados de Girona con número de colegiado..... , ante este Juzgado comparezco y como mejor proceda en Derecho;

DIGO:
Que en la representación que ostento y, siguiendo expresas instrucciones de mi mandante, mediante el presente escrito interpongo QUERELLA   y ello, a tenor de lo preceptuado en el artículo 277 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (en adelante LECRIM).

PRIMERO.- Es competente el Juzgado de Instrucción de Vic (Barcelona)  que por turno corresponda, por haberse cometido en dicha Jurisdicción el delito, según lo previsto en el artículo 14.2° de la LECRIM. Asimismo  en virtud del art. 272 de la LECRIM y del Acuerdo de la Sala Segunda del Tribunal Supremo de 3 de febrero de 2005 “el delito se comete en todas las jurisdicciones en las que se haya realizado algún elemento del tipo. En consecuencia, en cualquiera de ellas, será en principio competente para la instrucción de la causa”, al haberse producido en Vic (Barcelona) las tentativas de sendos delitos de lesiones, daños y homicidio, entiende esta parte que ostentan dicha competencia los Juzgados de Instrucción de Vic (Barcelona).

SEGUNDO.- La presente querella se interpone por el Sr. JOSEP ANGLADA RIUS  con número de NIF xxxxxxxxx actuando en nombre propio.

TERCERO.- La acción penal se dirige contra:

JUAN CARLOS FUENTES LINARES, con número de NIF xxxxx y dirección postal C/ xxxxx (Tarragona) y regidor en el Ayuntamiento de Vic del grupo político Plataforma per Catalunya; y

ROBERTO HERNANDO ORTIZ, con número de NIF  xxxxx y dirección en C xxxx de Igualada (Barcelona). 

CUARTO.- Los hechos en que se funda la presente acción penal son los siguientes­:

I.- Que el Sr. Josep Anglada Rius es fundador del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA, quien a su vez lo presidió hasta el mes de febrero del año 2014, siendo destituido con unos argumentos y condiciones de dudosa legalidad, que ya fueron objeto de demanda en jurisdicción civil (aún a día de hoy pendiente de resolución judicial).

Que de forma paralela a su destitución, el Sr. Anglada fue objeto de denuncias, con los objetivos claros de mancillar su buen hombre a ojos de la sociedad electora y hacerle responsable de unos ilícitos penales con el claro objetivo de aniquilar su presencia en las elecciones donde éste se presente en el futuro.


II.- Si bien, estas amargas y cínicas estrategias de acoso y derribo no están dando sus frutos a quienes las diseñaron, motivaron una serie de hechos por los que ésta parte presenta querella criminal;  y que tuvieron al antiguo Secretario General de la formación, Sr. Juan Carlos Fuentes Linares como ideólogo principal, y al actual Secretario General de la formación Roberto Hernando Ortiz también como  ideólogo y cooperador necesario de tan repulsivo plan, que iremos exponiendo en numerales posteriores.

III.- La estrategia  consistía en preparar un atentado contra el Sr. Anglada de la siguiente manera:

El Sr. Juan Carlos Fuentes Linares pensó que como todas y cada una de las acciones judiciales contra el Sr. Anglada no darían sus frutos (en caso de condena) hasta pasados dos o tres años desde su interposición; no podían consentir que éste concurriera a las elecciones municipales previstas para el mes de mayo de 2015 con una nueva formación que pudiera hacer sombra a la que ellos habían usurpado vilmente y manipulando la verdad.

Ésta parte quiere hacer mención a una querella interpuesta por la actual dirección de Plataforma per Catalunya, que en sí misma es un ilícito penal pues se trata de una falsa querella con el único objetivo de perjudicar la imagen del Sr. Anglada a ojos de los electores.

 En la citada querella que interpuso la actual dirección de Plataforma per Catalunya, se hace mención a un vehículo de marca MERCEDES BENZ que presuntamente el Sr. Anglada habría adquirido con dinero de la formación que presidió, según los querellantes. Hecho al que aludimos dado que el atentado contra el Sr. Anglada que planificaron estos personajes debía ocurrir conduciendo el Sr. Anglada ese vehículo y en vía interurbana. 

Pues bien, el Sr. Juan Carlos Fuentes Linares y el Sr. Roberto Hernando Ortiz idearon y esculpieron hasta el último milímetro un plan para atentar contra el Sr. Anglada, poniendo en peligro incluso su propia vida;  que consistía en encontrar una persona de moral tan baja como la de los querellados para que simulara amistad con el Sr. Anglada, a fin que éste aceptara una cena fuera de la ciudad de Vic con ésta persona; para así obligar al Sr. Anglada a circular por vía interurbana con su vehículo y causarle una serie de daños a todos los niveles: materiales, físicos y que podían poner en peligro su propia vida por tan temerario atentado.  Pues su vehículo debía ser arrollado por un camión, circulando éste ebrio y a velocidad alta y transitando por una carretera comarcal.

Una vez la persona que se prestara a tan atroz plan, estuviera en el restaurante con el Sr. Anglada, tenía la misión de hacerle ingerir una gran cantidad de alcohol y cuando éste fuese de camino a su hogar y circulando a velocidad alta (propia de vía interurbana) ser arrollado por un camión, que presuntamente conduciría una tercera persona que encontró el Sr. Hernando con el fin que el Sr. Anglada sufriera daños personales y materiales a su vehículo; teniendo en cuenta, los diseñadores de tan terrible plan, que podían incluso causarle la muerte como consecuencia del atentado que planeaban. 


IV.- La idea de atentar contra el Sr. Anglada la tuvo en un primer momento el Sr. Fuentes, quien la comentó con el actual Secretario General del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA: Sr. Roberto Hernando, a quien le pareció genial la idea y encargándose éste último de encontrar el camión y el conductor para realizar tan cruel atentado contra en el Sr. Anglada.

El plan no era otro que provocar un encuentro amistoso del Sr. Anglada con una tercera persona que se prestara a tan infame acción, preferiblemente por la noche.

Dicha cena, debía ser fuera de la localidad de Vic para que así el atentado tuviera lugar en carretera y provocar un mal de dimensiones considerables. A lo que, después de la cena y al dirigirse el Sr. Anglada hacia su hogar, sería arrollado por un camión que le destrozaría su nuevo vehículo, y al ver su vehículo destrozado entraría en cólera (según predicciones de los querellados).

En ese momento, el conductor del camión avisaría a los Mossos d´Esquadra para informar de un accidente acaecido, cuya culpabilidad la haría recaer sobre los hombros del Sr. Anglada; a lo que éste ante la situación de ver su vehículo destrozado, una persona que lo culpa injustamente y saber que al ir bebido tendría que afrontar una pena por alcoholemia,  intentaría agredir a los agentes de la autoridad y al conductor del camión (según los querellados). Lo que le supondría una inhabilitación para cargo público y así evitar que éste pudiera concurrir a las próximas elecciones municipales, previstas para el mes de mayo de 2015, al pretender que se le condenase por delitos de alcoholemia y atentado a los agentes de la autoridad, como mínimo.

Si bien, los dos ideólogos del plan fueron advertidos que teniendo en cuenta las dimensiones de su plan de arrollar al Sr. Anglada con un camión en carretera comarcal a alta velocidad podría causar serias lesiones al Sr. Anglada, incluso su muerte encontró una respuesta insólita por parte del Sr. Fuentes que espetó: “¿y qué?”, dando a entender que si el Sr. Anglada moría como consecuencia de ese accidente provocado no pasaba nada del otro mundo, y también asintiendo indirectamente que el Sr. Anglada podía perder la vida como consecuencia de su infame, cruel y ilícita acción. Pues teniendo en cuenta la envergadura de la acción planeada el desprecio hacia el bien jurídico vida del Sr. Anglada era total.


V.- Entonces, el Sr. Fuentes pensó que quien se podría prestar a ese plan sería el Sr. Francesc Bueno Celdrán, abogado  que había llevado judicialmente la defensa del Sr. Anglada en varias ocasiones, y que había abandonado la formación y la representación de éste por allá el mes diciembre de 2013.

Cabe destacar el hecho que cuando el Sr. Anglada fue destituido, la formación PLATAFORMA PER CATALUNYA realizó una comida sobre el mes de marzo de 2014  en la localidad gerundense de PERATALLADA, con el fin que tanto el Sr. Bueno como el Sr. Alberto Solà Jiménez volvieran a dicha formación y se presentaran en la lista de PLATAFORMA PER CATALUNYA para las elecciones municipales del mes de mayo de 2015 en la localidad de La Bisbal de l´Empordà. A lo que éstos dos respondieron que lo pensarían.
El Sr. Solà también había sido militante de Plataforma per Catalunya y había abandonado la formación por allá el mes de enero de 2014 y la nueva dirección de PLATAFORMA PER CATALUNYA también quería repescarlo al entender que su presencia podría ser mediática, a raíz de las demandas que éste ha interpuesto contra la Casa Real en los últimos tiempos.
Se expone esto, con el motivo de hacer saber que tanto el Sr. Solà como el Sr. Bueno son dos personas imparciales en todo éste asunto y que su testimonio ha de ser tenido en cuenta como libre de toda duda y 100% imparcial.

VI.- Entonces en una llamada telefónica entre el Sr. Fuentes y el Sr. Bueno; el primero le hizo saber al Sr. Bueno que tenían que verse para tratar un tema en privado y que no podía adelantarle nada por teléfono, dado que era un asunto delicado.
Por lo que, se dieron cita en la localidad de Roda de Ter el lunes 27 de octubre al mediodía y fueron a comer un menú al Restaurante Hostal El Roquet de la localidad de Tavèrnoles, a escasos Km de la ciudad de Vic. Hecho que se podría acreditar fácilmente, puesto que el Sr. Fuentes pagó los dos menús con su tarjeta bancaria.

VII.- El Sr. Bueno ya sospechó algo extraño cuando se negó el Sr. Fuentes a darle un adelanto del tema que tenían que tratar en persona y llevaba su teléfono modelo IPHONE 4S a punto para grabar la conversación en el Restaurante citado. No obstante, de camino al restaurante y cuando conducía el Sr. Bueno, el Sr. Fuentes le dio un adelanto a modo de titular. Dicho titular no era otro que el Sr. Fuentes y el Sr. Hernando querían provocar un accidente de tráfico al Sr. Anglada en carretera, a fin que éste aparte de hacerse daño seriamente, fuera bebido, se le destrozara su coche nuevo y tuviera problemas con la justicia por accidente de tráfico culpable bajo los efectos del alcohol y de esta forma evitar que pudiera concurrir a las elecciones municipales en caso de condena judicial y, habida cuenta de las circunstancias en que se quería atentar contra el Sr. Anglada, con un claro desprecio hacia su vida, pues de tal fatídico atentado se le podía causar incluso la muerte al Sr. Anglada.
Hechos que impactaron al Sr. Bueno, y antes de sentarse a la mesa con el Sr. Fuentes, fue al lavabo como excusa para activar la grabación desde su teléfono móvil y poner el tema en conocimiento de las autoridades judiciales.
Dicha grabación la aportamos como documento número 1 siendo un extracto bastante gráfico de casi 20 minutos del total. Que si es necesario ésta parte aportará en autos la totalidad de la grabación.

VIII.- En dicha grabación, el Sr. Fuentes reconoce que tal idea fue suya y que al Sr. Hernando le pareció tan buena que ambos se animaron a llevarla a cabo, aportando el Sr. Hernando sus ideas a tal terrible plan y brindando los medios materiales para llevarla a cabo.
Reconociendo igualmente el Sr. Fuentes que fue el Sr. Hernando quien se había encargado
Lógicamente que el Sr. Bueno tuvo que fingir que podían contar él para la consumación de sus ideas para que así sus hechos quedaran recogidos en grabación, y así ponerlos en conocimientos de la Justicia y evitar que ese plan se pudiera llevar a cabo por parte de otra persona.

IX.- En el documento número 1 el Sr. Fuentes confiesa sus intenciones y plasmamos aquí un resumen:
En el minuto 02:05 segundos manifiesta que para todo lo expuesto hay una manera muy sencilla: “provocar-li un accident” para seguir afirmando que “ja tenim un noi, tenim el camió” y que éste camión vaya muy lentamente “per la dreta” y así eche de la carretera al Sr. Anglada cuando éste fuese de camino a su hogar en vía interurbana.

En el minuto 2:29 segundos sigue afirmando el Sr. Fuentes que: “això només ho sap el Robert Hernando, tu i jo”

En el minuto 2:40 segundos afirma que al Sr. Robert Hernando cuando el Sr. Fuentes le expuso el plan de atentar contra el Sr. Anglada le pareció “perfecte” y que éste se había encargado de encontrar “al noi” que provocaría el accidente, la cual cosa convierte al Sr. Hernando en coautor de los hechos descritos.

En el minuto 3:00 el Sr. Fuentes afirma que dicho accidente se ha de producir en unas circunstancias “dudosas” en cuanto a la culpa del accidente y que en ese momento cuando viniese la policía el Sr. Anglada entraría en cólera. Entonces el Sr. Anglada soplaría en el alcoholímetro dando positivo mientras que el otro “donaria zero” y así dar indicios para que  la culpabilidad del accidente recayese sobre el Sr. Anglada.

En el minuto 4:00 el Sr. Fuentes afirma que todo ello ha de ser sin que la Sra. Riera esté presente, haciendo referencia a la regidora del Ayuntamiento de Vic y secretaría del Sr. Anglada.

En el minuto 6:30 segundos el Sr. Fuentes afirma que las causas que tiene el Sr. Anglada pendientes con la justicia no darían frutos hasta pasados “dos o tres anys” y que “li ha de caure ja”. Dando a entender así, que lo que pretenden es perjudicar al Sr. Anglada a toda costa; y como en el caso que nos ocupa: a riesgo que el Sr. Anglada perdiera la vida como consecuencia de tan cruel atentado.

Entonces el Sr. Bueno pregunta si todo ello es con propósito de evitar que el Sr. Anglada se presente a las siguientes elecciones municipales (previstas para mayo de 2015), a lo que el Sr. Fuentes en el minuto 6:38 segundos responde “exacte” para seguir afirmando el Sr. Fuentes con orgullo de si mismo que él es una persona “molt maquiavèl.lic” y afirmar que con algo parecido hizo “tancar” a un vecino de su casa porque “li tocava molt els collons”. Lo que el Sr. Fuentes denomina “un karma forçat”.

En el minuto 13: 20 segundos el Sr. Fuentes afirma que ha de ser: “una cosa rápida” desde el momento de la grabación hasta la fecha del atentado al Sr. Anglada.

En el minuto 14:00 el Sr. Fuentes reconoce que la idea fue suya y que el Sr. Hernando dijo que adelante, encargándose de buscar al conductor y al camión éste último. A lo que el Sr. Bueno mostró su perplejidad y el Sr. Fuentes espetó “home clar, que es faci mal l´altre” refiriéndose al Sr. Anglada y en referencia a que el Sr. Bueno veía peligroso para la vida del Sr. Anglada que fuese un camión el que arrollase el vehículo en el que iría conduciendo el Sr. Anglada, debido a que las dimensiones del camión que ocasionaría el golpe podría comprometer la vida del Sr. Anglada.

En el minuto 15 el Sr. Bueno advierte que según como vaya el accidente podrían matar al Sr. Anglada y el Sr. Fuentes contesta: “Ah, i què?” dejando de manifiesto que con la conducta que planeó junto con el Sr. Hernando podrían poner en riesgo la vida del Sr. Anglada. Dando así señas claras de un dolo eventual que podría

En el minuto 16 y 13 segundos el Sr. Fuentes saca pecho y dice que “no descarto ser jo qui li provoqui l´accident”

X.- Después de lo grabado por el Sr. Bueno, decidió compartirlo con el Sr. Anglada, para velar por su seguridad. También lo comentó con el Sr. Albert Solà Jiménez, para que éste lo ayudara en todo lo que

dimarts, 30 de desembre del 2014

TUNÍSIA, ÀRAB I DEMOCRÀTICA, publico al Periódico valorant la transció, eleccions i la nova constitució que prohibeix la persecució de l'apostasia (es a dir accepta que es pugi deixar de ser musulmà o relativitzar l'Islam i fer-ho públic)





 Xavier Rius, periodista
La culminación de la transición tunecina, con la elección el día 21 del laico Beyi Caid Essebi como presidente, tras unas elecciones legislativas plenamente libres, y de la aprobación de una Constitución que reconoce la libertad religiosa y de conciencia, prohibiendo expresamente la persecución de la llamada apostasía -dejar de ser musulmán o cuestionar la interpretación literal del Corán-, es una muestra clara de que las sociedades islámicas pueden evolucionar hacia una normalidad democrática. Una democracia plena sin que la religión, o su interpretación más o menos estricta, restrinja la igualdad de derechos de las mujeres e imponga unos criterios morales y religiosos contrarios a la libertad de pensamiento.

En Túnez se inició hace cuatro años la llamada 'primavera árabe' que en otros lugares ha fracasado o ha abocado al país a una situación mucho peor que la anterior. En Egipto ha significado un nuevo gobierno autoritario, a cargo del general Al Sisi desde julio de 2013. Así llevó a prisión tanto a los islamistas como a los jóvenes blogueros y laicos que impulsaron la caída del gobierno de los Hermanos Musulmanes, y con una economía que no remonta. Libia se hunde en el caos más absoluto con bandas armadas luchando entre sí, con dos gobiernos enfrentados, uno en Trípoli y otro en Tobruk, mientras el Estado Islámico intenta hacerse su lugar. Y en Siria con una guerra interminable, con la destrucción del país, y la presencia del Estado Islámico que ha consolidado su califato. Además amenaza con extender la guerra al Líbano, que sufre un alud insostenible de refugiados.

El país magrebí muestra que las sociedades islámicas no son incompatibles con libertades y derechos

La mirada puesta en Europa


Entre los factores que han hecho posible este cambio de paradigma en Túnez, hay, en primer lugar, la voluntad de gran parte de la sociedad: los jóvenes, las mujeres urbanas, las clases medias, los sindicatos y los profesionales. Tienen su referente de sociedad en Europa y apuestan por un sistema democrático que garantice las libertades individuales, sin 'barbudos' que impongan sus concepciones del mundo, de la religión y las relaciones humanas. Si miramos las imágenes de celebración de la victoria del partido Nida Tunis, veremos mujeres con velo y chicas escotadas con largas cabelleras. Es decir, una sociedad plural que ubica la religión, su grado de seguimiento en el ámbito personal y en el respeto al derecho del otro a creer o no creer, practicar mucho o nada, y poder vivir el islam con la misma flexibilidad que mucha gente vive o deja de vivir el cristianismo en Europa y no debe ocultar en qué cree o no cree.

En segundo lugar, está el convencimiento de gran parte de la población de que entrar en una deriva autoritaria y de confrontación, como Egipto, hubiera sido perjudicial para todos. En Egipto los militares recuperaron el control cuando el Gobierno islamista se vio incapaz de gestionar la transición y la economía, hundiendo el poder adquisitivo de los ciudadanos muy por debajo del que tenían con Mubarak. Y en medio del caos y las protestas, Al Sisi tomó el poder y encarceló a islamistas, a jóvenes antislamistas y a políticos demócratas, favoreciendo así que la cúpula siga controlando la economía y las empresas. De hecho los islamistas de Ennahda que gobernaban en Túnez renunciaron al poder a mediados de 2013, tras un gran descontento popular y al ver cómo habían acabado los Hermanos Musulmanes egipcios.

Ruptura del tópico


En tercer lugar, Túnez tuvo la suerte de que la caída del dictador no se hizo con la ayuda de milicias armadas que, como ha ocurrido en otros lugares, después no se han sometido al poder civil. Y le ha beneficiado el mantenerse al margen de la pugna entre Teherán y Arabia Saudí, entre chiís y sunís, que tanto daño han hecho en Siria, Irak, Yemen y en Líbano. Y tampoco ha sido afectada por la pugna interna suní entre Arabia Saudita, Qatar, Emiratos Árabes y Turquía, financiando o apoyando a uno u otro de los grupos armados religiosos o políticos sunís que luchaban entre sí, lo que ha favorecido el surgimiento del Estado Islámico.

Túnez, pues, muestra un camino que rompe el tópico de la intrínseca imposibilidad de los nacidos musulmanes o en regímenes musulmanes para aceptar plenamente la democracia, la sustantividad de los derechos humanos, la libertad de conciencia, la igualdad de la mujer, y poderse dotar de un sistema político democrático. Evidentemente los dos talones de Aquiles del nuevo régimen son la inestabilidad de su vecina Libia, y la fragilidad de la economía que sufre la caída del turismo, la falta de inversión extranjera y exportaciones. Y aquí la pelota está en el tejado de Europa, que debe apostar por Túnez. Porque evidentemente si la economía no remonta, entonces los que rechazan el sistema democrático encontrarán un resquicio para desestabilizar el país.
 Llegir en català al Periódico
 Leer en castellano en El Periódico

dimecres, 13 d’agost del 2014

LA ULTRADRETA AFRONTA DIVIDIDA I AMB POQUES ESPERANCES LES MUNICIPALS. Alguns dirigents reconeixen que la immigració ha sortit del debat polític

PxC VA OBTENIR BONS RESULTATS A CATALUNYA EN UN MOMENT QUE EL PP SACSEJAVA LA IMMIGRACIÓ I LES SEVES PROBLEMÀTIQUES 
A les passades eleccions municipals de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va presentar-se a cent dels 949 municipis que hi ha a Catalunya, obtenint 66.007 vots i 67 regidors. A les eleccions autonòmiques de sis mesos abans -a les que la seva papereta estava a les taules dels 949 municipis- en va obtenir 75.134. Li van mancar 12.000 vots a la demarcació de Barcelona per arribar al 3% que marca la llei, amb el que hagués entrat al Parlament amb 2 o 3 diputats. A les catalanes de 2012, polaritzades pel debat independentista, PxC va baixar i en va obtenir 60.107, però aquesta baixada no va ser igual arreu del país. I a les eleccions espanyoles de novembre de 2011, en va obtenir 59.949.

Les eleccions catalanes de 2010 i les municipals de 2011 van tenir lloc en un moment que la immigració estava la portada dels diaris i telenotícies i que el PP català, de mà de Xavier García Albiol sacsejava demagògicament les seves problemàtiques, donat que dir "el immigrants reben totes les ajudes" o "els immigrants incompleixen les normatives" al PP català no li passava factura ja que als ajuntaments, la Generalitat i al govern central governaven els socialistes, el tripartit, i a molts municipis CiU. El PP des de Madrid també portava anys sacsejant el tema de les pasteres demanat mà dura, expulsions i canvis legals. També sacsejaven electoralment la immigració, de vegades amb arguments xenòfobs, alguns polítics de CiU, sobretot d'UDC, com Duran Lleida que lamentava que a certs municipis neixessin més Mohameds que Jordis. 
Ara, aquests dies d'agosts de 2014, que les costes espanyoles i Ceuta i Melilla viuen un repunt de l'entrada de sense papers, els socialistes, molt més responsables en aquesta qüestió que no té solucions màgiques, no han sacsejat el tema ni demanat dimissions.  

ELS MOTIUS DE LA BAIXADA DE VOTS DE PxC.
La baixada de vots de PxC a les últimes eleccions catalanes de 2012 va ser molt més forta a la Catalunya interior -on Anglada és molt conegut- i més lleu a ciutats metropolitanes o de la costa on PxC té regidors. Així a Vic es va passar dels 2.993 vots (un 19,94%) de les municipals de 2011 als 524 (2,72%) de les catalanes de 2012 en les que més a més la participació va ser més alta. 
En canvi a L'Hospitalet PxC va passar dels 6.207 vots de les municipals de 2011 als 3.875 de novembre de 2012; i a Mataró en van treure 4.686 a les municipals, baixant a 2.622 a les catalanes. ES a dir, la baixada de vots va ser molt menor. Sorprenentment a municipis on no tenia regidors gairebé no van baixar, es van mantenir o van pujar.
Mentre Anglada va justificar la baixada a Osona amb el fet que les catalanes de 2012 a la Catalunya interior s`hi va votar en clau independentista, els grups i  regidors de PxC  de Sant Boi, Mataró, L'Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, etc..., tot reconeixent una baixada de vot pel debat nacional, van creure que si als seus municipis havien baixat molt menys que allà on Anglada és omnipresent, era per la seva bona feina municipalista. Més a més els regidors metropolitants  lamentaven certes maneres de fer i el discurs contradictori de Josep Anglada i creien que això perjudicava al partit.

Les sortides to d'Anglada i el seu discurs contradictori incomodaven també als socis espanyols d'Anglada. Així l'advocat José María Ruiz Puerta (ex president de la nazi dissolta CEDADE i advocat de Manos Limpias contra Garzón per la persecució dels crims del franquisme) que fundarà el juny de 2012 Plataforma X La Libertad (ara Partido X La Libertad) va recaptar i aportar a les eleccions espanyoles de novembre de 2011 els 80.000 euros de la campanya electoral de PxC i part del personal que anava a les  furgonetes que recorrien Catalunya. Ruiz Puerta ho va fer després de demanar a Anglada que no la liés ni s'emboliqués en cap escàndol o baralla. En aquell moment l'advocat madrileny portava el  cas de la retirada del carnet de conduir d'Anglada per negar-se a fer la prova d'alcoholemia a Madrid. Però un mes abans de les eleccions sortí a la premsa que el fill d'Anglada acabava de denunciar a Anglada per agressions cap a ell i cap a la mare. Fets com aquests, o les presumptes agressions a uns joves amb qui es va creuar a la plaça de Vic l'abril de 2012, treien de polleguera als regidors metropolitans i als socis espanyols que lamentaven que "Anglada sempre la caga".

Les presumptes agressions i sortides de to d'Anglada, i el seu suport a Vic a algunes mocions de l'Associació de Municipis per la Independència o en favor de posar un carrer a Guillem Agulló, va molestar molt als socis espanyols de Plataforma X La Libertad. Però  confiaven en que si Anglada entrava de diputat espanyol o autonòmic, ells després se'n beneficiacien i, més a més, reconeixien que Anglada ho feia força bé a les televisions de Madrid.  Així Plataforma X La Libertad es va presentar públicament a la comunitat de Madrid amb l'acte contra la mesquita de Torrejon el 30 de juny de 2012 amb la presència d'Anglada al costat de Ruiz Puerta.

Però finalment, farts dels merders en que s'implicava Anglada i d'ncongruències ideològiques, com que PxC obrís seu a Perpinyà, Plataforma X La Libertad (PxL) va decidir tornar a començar marcant distàncies amb Anglada. Així el març de 2013 Plataforma X La Libertad va reconvertir-se en Partido X La Libertad en un acte a Coslada (Madrid), al que Anglada no hi seria convidat. I el febrer de 2014 els regidors metropolitans impulsen l'operació Valkiria de destitució d'Anglada de la presidència de PxC i la seva posterior expulsió.

Robert Hernando, Secretari General de PxC, donant suport a la presentació de candidatures de PxL

PLATAFORMA X CATALUNYA, PLATAFORMA DEMOCRÀTICA X CATALUNYA I SOM

A menys de vuit mesos perquè es formalitzin les llistes de les eleccions municpals poden presentar-se 3 sigles diferents sortides de PxC. 

La primera i majoritària la PxC oficial. Robert Hernado és el seu secretari General i Xavier Simó el president.
La segona la d'Anglada i dels regidors i militants de PxC que li donen suport. Està registrant la sigla Plataforma Democràtica X Catalunya. Anglada explica que podria fer llistes a Mataró on un regidor ha estat expulsat per anar amb ell, a Salt on l'única regidora que conserva PxC va anar a la trobada de militants i regidors amb Anglada del 28 de juny, a L'Hospitalet on té el suport de l'associació Endavant L'Hospitalet, a Sant Boi de Llobregat, a Vic, etc... Evidentmente està per veure a l'hora de la veritat quantes llistes farà i amb quina sigla. 
Anglada afronta ara diverses denúncies dels dirigents de PxC pel tema econòmic, i ell ha posat denúncies per la seva destititució i expulsió, i per la usurpació dels compres de correu i de xarxes socials privats seus i de la regidora Marta Riera. Hi ha possibilitats que judicialment recuperi, encara que sigui temporalment, la presidència de PxC. Però també que ells sigui condemnat per la gestió econòmica o apropiació de diners del partit.
 Anglada també afrontarà aviat el judici per les presumptes agressions a dos joves -un d'ells magribí- a la plaça de Vic l'abril de 2012 (clica). Es podria donar el fet que després de les muncipals fos inhabilitat si és condemnat per algun d'aquest fets i hi hagi sentència ferma.
Actualitzat 22 d'agost: Anglada anuncia candidatures, també, a Roses, Castelló d'Empúries i Palamós.  El Ministeri de l'Interior ja ha legalitzat PDxC, després que es fes algun canvi en els estatuts.
 
La tercera sigla que podria concórrer és SOM catalans, impulsada per la candidata de PxC de Manlleu, Ester Gallego, l'ex secretari d'Internacional de PxC, Enric Ravello, i Sergi Hidalgo Fernández.  Es declaren independentistes i el seu lema és "Catalunya catalana, ni musulmana ni espanyola". Membres de PxC ironitzen que aquesta grup que reivindica una Catalunya pura no espanyola, estigui liderada per tres persones de cognoms espanyols. Tot i els dubtes de la seva capacitat per fer llistes, aquest agost han continuat fent difusió a Vic.   Afirmen no estar en la línia del 33 CC: "Catalunya catalana, ni moros ni xarnegos".

PxC ES PERSONA COM ACUSACIÓ POPULAR CONTRA LA FAMÍLIA PUJOL
Entre els militants i regidors de PxC hi ha preocupació pel fet que hi pugui haver diverses candidatures, més quan Anglada a nivell mediàtic és força conegut. També preocupa l'evidència que la immigració ara no sigui notícia, el PP no en parli, i que a alguns municipis el discurs anti casta política que fa PxC sigui agafat per Ciutadans i Podemos.  Potser per aquesta necessitat d'anar més enllà del tema de la immigració i reforçar el discurs anti casta i tenir notorietat als mitjans, es personaran els propers dies com acusació popular en els casos judicials de Jordi Pujol i els seus fills i esposa, en la mateixa línia que la que ja ha presentat Manos Limpias. Tenen al seu favor l'experiència de José María Ruiz Puerta, de PxL que, ha defensat diverses causes de Manos Limpias com una de els que  va costar la carrera al jutge Garzón  per haver investigat els crims dels franquisme.


Ester Gallego, al centre, fent difusió de SOM a Vic, fa uns dies



Foto de la reunió del 28 de juny de miltants i simpatitzants amb Anglada, a la que hi van participar, a part d'Anglada, 4 regidors més.

 EL PARTIDO X LA LIBERTAD DE JOSÉ MARÍA RUIZ PUERTA ES REFORÇA AMB LA INCORPORACIÓ DE G. ROCAFORT (UNIDAD) I DE YOLANDA COUCEIRO MORIN DE MINUTO DIGITAL I QUE VA ANAR A LA LLISTA DE VOX


El Partido x La Libertad, liderat per José María Ruiz Puerta, que va decidir no presentar a les eleccions europees, està fent un gran esforç d'implantació a la comunitat de Madrid i altres llocs de l'estat, si bé els seus actes públics han congregat fins ara poca gent. 
Continuen tenint com a soci a PxC i saben que no compten amb el "tiron" mediàtic d'Anglada al que consideren amortitzat. I hi estant entrant militants d'altrers grups ultres o identitaris conscients que és la sigla amb més possibilitats després del fracàs electoral a les europees de La España en Marcha, que agrupava a La Falange (FE), Nudo Patriota, Movimiento Católico Español i Alianza Nacional, i de la coalició Impulso Social que agrupava Alternativa Española (AES) i Familia y Vida (veure resultats) 
La España en Marcha amb el seu discurs franquista no va rendibilitzar la popularitat de l'irrupció a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, mentre Impulso Social, liderat per Rafael López Diéguez, gendre de Blas Piñar, que va ser la llista que va fer més actes arreu d'Espanya no van aconsguir que el seu discurs patriota i ultracatòlic arribés a la gent.    
En aquelles eleccions tots els grups -fins i tot VOX que no encaixa exactament en l'àmbit de la ultradreta- es van posicionar per la supressió de les autonomies i avortament cero. I com jo ja havia aventurat els partits que van anar en coalició van treure menys vots junts que abans per separat. La llista més votada va ser Falange Española de la JONS -que no està a la España en Marcha-. Democracia Nacional i Movimiento Social Republicano (MSR) que es presentaven per separat van treure uns resultats molt discrets.    

José M Ruiz Puerta a la presentació de PxL a Madrid el 27 de juny de 2014
Ruiz Puerta (al fons de la imatge) a l'acte de PxC a Salt, el novembre de 2011 de les eleccions espanyoles, aplaudint a Anglada. En aquelles eleccions Ruiz Puerta recaudà i aportà els 80.000 euros de la campanya de PxC.

Anglada, amb  J M Ruiz Puerta a l'acte de Plataforma X La Libertad contra la mezquita de Torrejón, el 30 de juny de 2012


Yolanda Couceiro Morín de Minuto Digital, que ha deixat VOX i serà la candidata de PxL a Portugalete. A sota a l'acte de PxC a Badalona el setembre de 2010, quan ella donava suport a Anglada


Entre els militants ultres que han entrat ara a PxL hi ha el que serà candidat al municipi madrileny de San Sebastián de los Reyes, Guillermo Rocafort que va liderar la candidatura a les europees, finalment no presentada, d'UNIDAD.
UNIDAD va intentar aglutinar a diferents grups socialpatriotes identitaris, centrant-se en la unitat d'Espanya i el rebuig a les polítiques econòmiques de Brussel·les i es distanciava d'altres candidatures com La España en Marcha donat que no reivindicaven el franquisme ni posaven l'aguila franquista a la badera, ni tampoc compartien el discurs ultracatòlic que el gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez d'Alternativa Española i Impulso Social, contraria a l'avortament en tots els casos, que es va imposar a totes les candidatures, fins i tot a VOX.  
Rocafort i els que es van implicar a UNIDAD, en no aconseguir sumar al projecte a les persones i grups que desitjaven, i davant la divisió de candidatures finalment no es van presentar. Ara ell se suma a PxL.
També ha entrat a PxL Yolanda Couceiro Morín, editora de Minuto Digital, que va entrar a VOX i l'any 2010 va donar suport a PxC i Anglada i després va anar amb Pablo Barranco (ex secretari general de PxC) a Vía Democrática. Couceiro Morín serà cap de llista de Portugalete. 
L'únic regidor que té PxL és la de Galapagar, que es va presentar amb la llista de Iniciativa Habitable. 
Pel que fa a España 2000 amb cinc regidors a la Comunitat Valenciana i un a Alcalà d'Henares, està per veure si farà un pacte de no agressió amb PxL a la comunitat de Madrid, o si allà hi anirà en coalició.

CRISIS AL MOVIMIENTO SOCIAL REPUBLICANO (MSR)
 Deixant de banda quin serà el camí a les municipals de La España en Marcha, i de Falange de las JONS i Democracia Nacional, no integrats a La España en Marcha, hi ha el Movimiento Social Republicano (MSR), liderat fins fa unes setmanes per Juan Antonio Llopart i que tenen un regidor a  Heras de Ayuso. 
A finals de juliol part de l'executiva del partit, entre els que estava el seu secretari genaral Juan A Llopart, van anunciar que abandonaven la seva militància per discrepàncies amb la línia que seguine algunes delegacions. Continuen controlant  la web  Tribuna de Europa que era de fet la web político cultural del partit. Ahir van anunciar que creen una nova formació, Soberanía y Libertad. 

El sector que continua dins el MSR faran un congrés el 6 de setembre on probablement serà escollit noi secretari general Jordi de La Fuente. S'ha de dir que el fet que De La Fuente no comuniqués a la direcció que havia estat investigat per cas Stroika, tal com es detalla àmpliament en el sumari i es va parlar reiteradament en el judici, va molestar a la direcció.

Hi ha hagut de fet un distanciament entre sectors més joves com els de Liga Joven amb els membres de la direcció dimissionaris. El MSR, és membre de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals i els seus referents són el JOBBIK  hongarès i Alba Daurada.
 Jordi de La Fuente,probable nou líder del MSR
Partit que creen ara els que han marxat del MSR

dissabte, 28 de juny del 2014

JOSEP ANGLADA ES REUNEIX A BCN AMB MILITANTS DE PxC I REGIDORS DE SALT I MATARÓ I CERCA ALIATS DE L'ASSOCIACIÓ "ENDAVANT L'HOSPITALET"

(Actualitzat, dimarts 1: J Gabriel Ponce ha estat expulsat del grup municipal de PxC de Mataró i Ponce denuncia amenaces d'agressions físiques)
 --------------------
Josep Anglada s'ha reunit aquest migdia a Barcelona amb 35 militants o simpatitzants de PxC contraris al canvi de direcció pel que va ser destituït i expulsat el passat 8 de febrer (clica), on ell mateix i el dirigent històric de PxC, Jaume Ferrerons,  han exposat la situació del les diferents denúncies creuades cap a la nova direcció i contra Josep Anglada, i de la petició de celebració d'un congrés extraordinari de PxC al que, si se celebra, hi anirien sota el paraigües de "Corrent Intern de Refundació Democràtica". 
 Donat que sembla poc probable que a curt termini Anglada recuperi la direcció de PxC, ha presentat la nova sigla amb la que podria concórrer a les properes municipals: Plataforma Democràtica per Catalunya. 
A la reunió hi han estat presents, a més de la regidora de Vic, Marta Riera, la regidora de Salt,Maria Osuna, el regidor de Mataró, Juan Gabriel Ponce, i el president de l'associació, fins ara propera a PxC, Endavant L'Hospitalet, Antonio Flores. 
Sembla que altres regidors han comunicat als reunits estar amb ells -algun ha passat una estona però no surt a la foto-, però han preferit, de moment, continuar a l'anonimat. Així sembla que Anglada s'assegura que amb una o altra sigla -potser amb la seva imatge a la papereta com ha fet el social-populista Pablo Iglesias junior fa un mes a les europees-  podrà fer candidatura a municipis com Mataró, Salt, i probablement L'Hospitalet, a part de Vic on el 2011 va treure bons resultats. Mentre l´única regidora de PxC que quedava a Salt, Maria Osuna era amb Anglada, Sergio Concepción de PxC de Salt i de les Joventuts Identitàries, feia un tuit en que quedava clar que continuen amb la PxC de Robert Hernando. Així doncs, PxC de Salt, que va perdre dos dels tres regidors després de les municipals, ara torna estaria patint una nova divisió.
El fet que Anglada pugui fer candidatures a Mataró i L'Hospitalet és un greu entrebanc en el procés de PxC sense Anglada, donat que Plataforma necessita una cara visible, un líder. L'actual secretari general, l'igualadí Robert Hernando per molts militants de PxC no dóna el perfil, i el president en funcions, Xavier Simó, tot i portar anys a PxC, sempre havia passat desapercebut. Així el nou líder ha de ser algú que tingui un bon resultat a les municipals, i el regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, i Mónica Lora de Mataró, són noms que sonen amb força per la seva capacitat de lideratge. Però si tenen d'aquí 11 mesos una candidatura d'Anglada als seus municipis, és evident que perdran molts vots.


Imatge de la reunió d'ahir. Anglada al centre amb la regidora de Salt, M Osuna, a la seva esquerra, i Juan Gabriel Ponce de Mataró a la seva dreta.

Anglada amb Antonio Flores (amb camissa mig arremangada) de l'associació Endavant L'Hospitalet. Aquesta associació es planteja sumar-se al projecte d'Anglada.

LLEGIR COMUNICAT ÍNTEGRE DE JOSEP ANGLADA:

ANGLADA REP EL SUPORT DE REGIDORS I MILITANTS

LA GENT FARTA D’HERNANDO CLAMA PER UN CONGRÉS EXTRAORDINARI ASSEMBLEARI I LA REFUNDACIÓ DEL PARTIT

Desenes de persones han assistit a la trobada de militants i regidors de PxC celebrada avui pel Corrent Intern de Refundació Democràtica amb la presència de Josep Anglada. Fins i tot s’hi podia veure, al

diumenge, 27 de maig del 2012

LA SECTORIAL D'IMMIGRACIÓ DE CDC, "NOUS CATALANS" INFORMA POSITIVAMENT DE LA MANIFESTACIÓ DE VIC

El web de Nous Catalans, antiga sectorial d'immigració de CDC, ara fundació, i vinculada a la Casa Gran del Catalanisme de CDC, comenta positivament la manifestació d'ahir a Vic. 

Què pensarà el regidor de CDC de Vic, David Sala, que aquesta setmana va desautoritzar-la al 9TV per ser un perill per la ciutat?

Reprodueixo el text i l'enllaç:

Molts nous catalans, a Vic, a la marxa contra el racisme

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Latifa El Hassani, periodista, responsable de comunicació de l'Espai catalanomarroquí de la Fundació Nous Catalans / Fotos enviades pel Consell dels Marroquins d'Osona
Més de 2000 persones s'han manifestat a Vic contra el racisme i per la cohesio social i la convivencia.

La marxa, convocada per una iniciativa popular vigatana, ha comptat amb el suport de més d'un centenar d'entitats, com associacions de veïns de la capital d'Osona, Òmnium Osona, SOS Racisme, Unitat contra el, Associacions culturals, colles de cultura popular  i  el Consell dels Marroquins d'Osona que consta de nou associacions culturals i religioses d'origen marroquí
En la manifestació, amb una nombrosa presència d'immigrants, s'hi han adherit 130 entitats d'arreu d'Osona i s'han pogut sentir càntics com "Fora racistes de l'ajuntament", en referència al president de Plataforma per Catalunya (PXC) i regidor a l'Ajuntament de Vic, Josep Anglada. De fet, la manifestació s'ha convocat arran de la denúncia contra Anglada per haver agredit presumptament dos joves després de la diada del partit celebrada a la ciutat, el mes passat.
Latifa El Hassani