REFUGIATS, AFRONTAR LA REALITAT. Publico anàlisi al Punt Avui sobre la cimera d'estats de la "Ruta Balcànica" de diumenge

Xavier Rius, periodista 
El Punt Avui, dimarts 27 d'octubre de 2015  

El fet que cap mandatari dels onze estats de l'anomenada ruta dels Balcans que van reunir-se diumenge a Brussel·les amb Angela Merkel i el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, acompanyessin aquests dos a la roda de premsa en la qual van explicar els acords, és una constatació de la tensió i els enfrontaments que s'hi van viure. Durant la cimera alguns van responsabilitzar Merkel de generar un efecte crida, que hauria motivat el flux actual des de les illes gregues cap a Alemanya.

A la cimera es va acordar quelcom totalment insuficient, la creació de camps d'acollida per a cent mil persones, de les quals la meitat es quedarien a Grècia, així com el desplegament de quatre-cents policies per ajudar Eslovènia a controlar les seves fronteres. I ha transcendit que es van viure moments de gran tensió quan uns països acusaven els altres de no controlar el seu territori i facilitar el trànsit ràpid de milers de persones per passar el problema al veí, o de construir barreres que només han servit per desviar el flux cap a països veïns fent la ruta més dolorosa. Alguns van culpar Merkel d'haver-se deixat endur per les emocions després de la mort del nen Aylan Kurdi i haver donat un missatge de portes obertes.

Per entendre la posició d'Angela Merkel de fa vuit setmanes en favor de l'acollida i el repartiment dels refugiats, cal reconèixer la mentalitat alemanya que planifica segons la realitat demogràfica, sociològica i econòmica. Tot el contrari d'altres estats europeus, on s'amaga el cap sota l'ala sense que els preocupi que els fets en matèria d'immigració desbordin el discurs oficial. Recordem quan des del govern espanyol fa deu o quinze anys es feia una regularització d'immigrants, no es creaven canals d'arribada legal, i venia mig milió més d'irregulars? I llavors, després de dir que s'havia tocat sostre, es feia una nova regularització sense planificar noves vingudes, fet que desbordava els ajuntaments i els serveis socials.

Doncs bé, Merkel senzillament va dir el que era obvi. Que bona part dels quatre milions de refugiats que hi ha als camps de Turquia, el Líban o Jordània acabarien venint cap a Europa tal com ja estava passant. I, conseqüentment amb això, no es podia cometre l'error del període de la immigració econòmica dels anys seixanta i setanta a Alemanya, en què no es van fer polítiques d'integració ciutadana, cosa que va dificultar després la integració efectiva dels milions de persones d'origen turc que hi ha avui. Merkel des d'un fred pragmatisme va dir en veu alta el que ja era una realitat: estan venint i ho hem d'organitzar.

Evidentment, això té conseqüències, atès que no hi ha precedents en la història d'Europa d'un moviment migratori a peu de milions de persones en un període tan breu. Flux que no té res a veure amb el de les guerres iugoslaves perquè, a causa de la devastació en què ha quedat Síria, la majoria d'aquests milions de persones no podran tornar mai a la seva terra. I res no fa pensar que Estat Islàmic serà derrotat a curt termini.

No estic defensant Angela Merkel, però qui està fallant no és Alemanya, sinó la resta d'Europa, atès que, per posar un exemple, ara per ara, dels 160.000 refugiats que els 28 van acordar repartir fa dos mesos, només se n'han reubicat 86. I mentrestant, a Alemanya, Àustria o als països nòrdics, grups populistes sense escrúpols ho aprofiten per atacar albergs de refugiats i encendre la xenofòbia, a la vegada que altres intenten treure'n rendiment polític. Una benzina que pot ser electoralment rendible per a alguns, però que no fa més fàcil la gestió dels problemes complexos que ha d'abordar Europa, ni que els 28 estats funcionin com una unitat política.

 Llegir al Punt Avui