"Si es torna a la guerra s'obrirà la porta a grups islamistes com EI" "La independència de la RASD va ser reconeguda per 80 estats"
Vaig entrevistar diverses vegades pel diari Avui Mohamed Abdelaziz
als campaments de Tindouf, a Algèria, on malviuen els refugiats que van
abandonar el territori fugint de l'aviació marroquina i els seus
descendents
Mentre Espanya abandonava la seva província, el Polisario va
proclamar la independència de la RASD, que va ser reconeguda per 80
estats i admesa a l'Organització per a la Unitat Africana. Com que el
Marroc no va poder controlar el desert i va tenir moltes baixes, va
aixecar un mur per aturar la infiltració del Polisario, fins que es va
arribar a un alto el foc el 1991 i es van signar el 1995 els acords de
Houston, pels quals s'acceptava que es fes un referèndum sobre la
independència, en el qual votarien aquells que estiguessin al cens
espanyol del 1975. Per aquest motiu l'ONU va desplegar la Minurso, o
Missió de Nacions Unides per a la celebració del Referèndum al Sàhara
Occidental. El referèndum s'havia de fer el 1998, però el Marroc va
posar objeccions al cens i va exigir que votessin els colons arribats
des del Marroc. França, per la seva part, s'oposava a la independència.
Marroc sempre va negar la legitimitat sahrauí d'Abdelaziz pel fet que
havia estudiat a escoles i universitats marroquines i no parlava
espanyol, i l'acusava de ser un titella d'Algèria. La primera vegada que
el vaig entrevistar va ser el desembre del 1998, coincidint amb el
primer ajornament del referèndum. Abdelaziz, un home senzill que vivia
als campaments, va insistir que si Rabat continuava bloquejant el
referèndum demanaria l'ingrés de la RASD a l'ONU, descartant de moment
el retorn a la guerra.
El vaig tornar a entrevistar l'abril del 2000, quan el procés estava
encallat i França pressionava Washington perquè avalés un estatut
d'autonomia dins del Marroc. Abdelaziz va manifestar el seu rebuig
absolut al pla francès i va amenaçar sense gaire convicció de tornar a
la guerra. I tota la gent amb la qual vaig parlar ja no mostraven
l'optimisme que m'havien mostrat en viatges anteriors i, entre te i te,
reconeixien que potser l'única sortida seria la guerra.
Vaig conversar altres vegades amb ell després dels atemptats de l'11
de setembre de 2001, escenari que va reforçar el rol del Marroc. I
Abdelaziz, tot reconeixent la legitimitat i la possibilitat de tornar a
la guerra com volien sectors del Polisario, demanava a Espanya que
jugués el mateix rol que havia fet Portugal en el procés d'independència
de la seva colònia de Timor Oriental, que en aquell moments transitava
cap a la sobirania.
Anys més tard Abdelaziz i el Polisario van acceptar la petició
marroquina d'incloure els anomenats colons i el els seus fills en el
cens del referèndum, i vet aquí que el Marroc va fer-se enrere perquè no
es fiava del vots d'aquests, ja que la majoria eren de la zona de Sidi
Ifni, tribalment i culturalment propers als sahrauís, i semblava que
entre la joventut hi havia, com es veuria després amb l'anomenada
intifada sahrauí, una forta simpatia cap al Polisario.
Dic que la mort d'Adelaziz passa en un moment cabdal, ja que fa dos
mesos, després que Ban Ki-moon visités els campaments de Tindouf i els
territoris de l'antiga província a la dreta del mur, controlats pel
Polisario, i es referís amb la paraula “territoris ocupats” a les zones
que administra Marroc, Rabat va decretar l'expulsió dels 73 membres de
la Minurso i va desafiar així el Consell de Seguretat de l'ONU i el seu
secretari general.
Ara, doncs, més enllà del que faci l'ONU, caldrà veure qui podrà
liderar el Polisario en un moment en què molts dels qui han nascut als
camps el que volen és tenir una vida normal fora. I si el Polisario no
aconsegueix liderar els campaments de Tindouf, potser ocuparan l'espai
els antics caps tribals o els islamistes, que esperen el seu moment. Hi
ha també la incògnita de què farà Algèria quan acabi el mandat
d'Abdelaziz Buteflika. Però el que sembla segur és que si es torna a la
guerra, a qui s'obriria la porta seria a grups com Al-Qaida o Estat
Islàmic, que saben treure profit d'aquest escenaris
Clica per llegir al Punt Avui
Llegir l'article de fa dos anys al Periódico, Sàhara el conflicte pendent
Llegir l'article de fa dos anys al Periódico, Sàhara el conflicte pendent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada