"RETIRAR-SE i VÈNCER L'ESTAT ISLÀMIC", Analitzo al Punt Avui les promeses de Trump de retirar les tropes i ajuda militar i a la vegada derrotar el Daesh, i la futura relació de Washington amb Iran, Turquia i Israel

El Punt Avui, 10 de novembre de 2106 

Xavier Rius

Més enllà que no sigui casual que hagin estat presidents amb actituds autoritàries com el rus Vladímir Putin, el turc Recep Tayyip Erdogan o el filipí Rodrigo Duterte els que van felicitar Trump més aviat, el que tothom es pregunta és si el magnat immobiliari complirà o no el que ha dit en campanya amb relació a la contribució dels Estats Units a l'OTAN, a posar fi al rol de policia mundial, a deixar de considerar Al-Assad com a enemic, i quin serà el seu pla, gairebé secret, amb què ha promès liquidar Estat Islàmic (EI) i del qual només va dir que s'havia de fer amb més bombardejos i tallant les fonts de finançament. El magnat, fins i tot, va culpar Obama de ser un dels fundadors i responsables de la creació del grup gihadista. També és una incògnita quina política tindrà amb Israel, per més que la majoria dels 300.000 israelians que tenen nacionalitat nord-americana han votat per Trump. Sectors importants del lobby jueu nord-americà donaven suport a Clinton perquè coneixien la seva trajectòria i la seva ferma lleialtat amb Israel, més enllà de la política d'Obama en favor de la solució dels dos estats i, per contra, desconfiaven dels canvis de posició de Trump i es preguntaven si la voluntat de deixar de fer de policia mundial podria significar desentendre's d'Israel. De moment, mentre Netanyahu felicitava Trump, el ministre d'Educació israelià, Naftali Bennett, afirmava que, amb Trump, es dóna per acabada la proposta dels dos estats, mentre el de Justícia, Ayelet Shaket, li demanava que complís el seu compromís de traslladar l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem.

Una de les qüestions que haurà de resoldre, i que afectarà les seves relacions amb Turquia, serà la demanda d'extradició del clergue Fethullah Gülen, a qui Erdogan responsabilitza de l'intent colpista del 15 de juliol. Demanda que ja li va fer ahir el primer ministre turc, Binali Yildirim, juntament amb el missatge de felicitació. També és una incògnita si pretendrà revocar o incomplir l'acord nuclear amb l'Iran que tant ha denunciat, i que significaria un pas en direcció contrària al que ha proposat de deixar de considerar enemic Baixar al-Assad i d'establir bones relacions amb Moscou. I tornant al desconegut pla de Trump per derrotar EI, ningú es creu que sigui compatible dur a terme una retirada o disminució de tropes, assessors i ajuda militar a l'Afganistan, l'Iraq o a les forces kurdo-àrabs sirianes en l'actual moment d'ofensives per recuperar Raqqa i Mossul. I al marge de l'èxit o rapidesa de l'actual ofensiva, sembla evident que una retirada o disminució del suport militar i financer a governs com el de l'Iraq o l'Afganistan seria aprofitada per EI, i també per Al-Qaida, per desestabilitzar tots dos països.

 Llegir al Punt Avui