L’any 2016 la Unió Europea va signar un acord amb Turquia pel qual, a
canvi de 6.000 milions d’euros i d’una exempció de visats per als
ciutadans turcs que encara no s’ha signat, es faria càrrec dels
refugiats i en readmetria una part dels que continuessin arribant a
Grècia.
L’acord es va trencar parcialment fa tres mesos, com a resposta a les
sancions de Brussel·les a Ankara per les seves prospeccions de gas en
aigües de l’autoproclamada república turca de Xipre.
Al-Assad vol aprofitar la invasió turca per desplegar les seves tropes a la regió kurda
Turquia va col·laborar en el creixement d’Estat Islàmic en facilitar
el pas de milers de combatents que volien sumar-se a les seves files, i
permetent el contraban de petroli de les zones controlades pel califat. I té, des de fa més d’un any, una aliança militar al nord-oest de
Síria amb els rebels de l’antic Front al-Nusra, vinculat a Al-Qaida, i
del que queda de l’Exèrcit Lliure Sirià, que es van refugiar allà amb la
protecció turca, quan van deixar les zones d’on tornaven sota el
control de Damasc.
Mentre les tropes sirianes van fer front als rebels i a Estat Islàmic
amb l’ajuda russa, iraniana i dels milicians de Hezbol·là, al Kurdistan
sirià els que es van enfrontar al Daesh van ser les milícies
kurdo-sirianes de l’YPG, que van derrotar-lo gràcies a les armes i al
suport dels Estats Units. Però per a Erdogan aquestes milícies kurdes són el principal enemic,
per les seves vinculacions amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan
que opera a Turquia i en voler que es consolidi un territori autònom
dels kurds.
El fet que Donald Trump ordenés la retirada de les tropes, donant
així el vistiplau a la invasió turca, ha esgarrifat el Pentàgon i el
mateix Partit Republicà, donat que podria fer revifar Estat Islàmic en
un moment en què l’Iraq viu una escalada de protestes contra el govern
de Bagdad.
La clau d’aquesta jugada de pòquer la té Baixar al-Assad, que vol
aprofitar l’ofensiva turca perquè els kurds sirians permetin a Damasc
desplegar-hi les seves tropes, renunciant al somni de Rojava o d’un
Kurdistan autònom com l’iraquià, i lliurant a Damasc el control dels
jaciments de petroli.
El dubte és saber si Erdogan és capaç de permetre’s un enfrontament
militar entre els seus tancs i avions i els sirians i russos dins de
territori sirià. I si Al-Assad serà capaç de fer alguna oferta de
semiautonomia als kurds, per tal que permetin que els trancs sirians
arribin fins a la frontera turca, abans que sigui massa tard.
Llegir al Punt Avui
