Vox baixarà el 12-M, però Aliança Catalana pot entrar al Parlament amb 4 o 6 diputats (2-4 a Barcelona, 1 a Girona i 1 per Lleida) El fet que Puigdemont vagi a la llista de Barcelona, pot fer que molts gironins que haguessin votat Puigdemont, entre la papereta encapçalada pel poc conegut Salvador Vergès i l'encapaçalada per Orriols, triïn la papereta d'Aliança.

        

Foto de la candidatura d'Aliança Catalana per la demarcació de Girona que encapçala Orriols

Aquests dies se'm fan moltes consultes sobre com crec que aniran les eleccions del 12 de maig pel que fa a Vox, i si Aliança Catalana entrarà al Parlament. Crec que Vox, que va obtenir 11 diputats fa tres anys, ara baixarà, però no necessàriament per les discrepàncies internes per la gestió que afloren amb diputats i regidors que deixen el partit a totes les comunitat autònomes que a Catalunya han provocat la marxa dels diputats Antonio Gallego Burgos  i Isabel Lázaro. Penso que Vox baixarà per tres motius. Un, el retorn de part dels seus votants al PP que ja es va donar les passades eleccions generals. El segon la discrepància de molts votants i simpatitzants amb el discurs ultrareligiós d'Ignacio Garriga i Jorge Buxadé. I el tercer, que part dels que van votar Vox per ser el nou partit "follonero" o pel seu rebuig frontal a la immigració, sobretot la islàmica, ara tindran una papereta alternativa, Aliança Catalana. Hem de tenir en compte que Vox s'ha nodrit de sectors de votants que, sense compartir tot el seu ideari, ni la seva oposició al feminisme i l'avortament, ni la seva enyorança de temps passats, el votaven perquè d'una qüestió que per ells era cabdal, era l´únic partit que es posicionava amb rotunditat com volien. Una d'aquestes qüestions era el rebuig a la immigració, i ara hi ha un partit nou que proposa el mateix que Vox, Aliança Catalana. Vox ha triat com a lema de campanya "En defensa propia" frase ques igual en català i castellà i pensa posar la senyera en les seves carpes i els seus actes.

Dit això, Aliança Catalana que tot i ser extraparlamentari, aquests dies de precampanya surt cada dia als mitjans amb declaracions d'uns i altres proclamant que no pactaran amb ells ni acceptaran els seus vots per formar majories o ser investits. Aliança també apareix als mitjans per les accions de protesta allà on fan actes. Però l'eina més important per Aliança són les xarxes socials, fet que li esta permetent penetrar en l'electorat jove i en l'espai dels independentistes frustrats. De fet dos són els eixos del missatge d'Aliança. La crítica a la renúncia de Junts i Esquerra de fer la independència per convertir-se després en crosses del PSOE a canvi de l'amnistia. I el rebuig a la immigració a la que culpen del perill d'extinció que segons Aliança viu Catalunya. Orriols agafa part de la teoria conspiranoica de la Gran Substitució Demogràfica, si bé per Aliança no la promou cap lobby internacional sinó sobretot Espanya que, com diu Orriols "ens envia la pitjor immigració per destruir-nos com a nació"

En tercer lloc queden les seves propostes econòmiques neoliberals thatcherianes o trumpistes defensades pels número dos i tres per Barcelona, Jordi Aragonès Martínez -cosí del President- i Oriol Ges Royo. Propostes que de fet no preocupen a aquells possibles votants que no les comparteixen. Perquè el que motiva a votar Aliança són els dos primers eixos, fer la independència i mentrestant denunciar el que entenen com la covardia de Junts i Esquerra, i el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica. Orriols abans d'apostar per Lluís Areny com a cap de llista per Barcelona, va sondejar diverses persones entre les que destaca el regidor pel Front Nacional de Catalunya a Manresa, Sergi Perramon qui no va veure clar fer el pas ja que significaria quedar con a tràsfuga a Manresa en canviar de partit, fet que li provocaria perjudicis a nivell organitzatiu i econòmic a nivell municipal. 

També estic detectants a votants habituals de la CUP que diuen que potser la voten a ella pel seu independetisme rupturista i per discrepar del discurs sobre "diversitat", o sigui immigració de la CUP. Dic que potser la voten a "ella", no a Aliança Catalana, perquè és un vot focalitzat en una persona tot i que els que ocupen primers llocs a Barcelona, com Oriol Ges o Jordi Aragonés, segurament no es guanyarien la simpatia d'ex votants de la CUP. 

                                                     

Jordi Aragonès, cosí del President, número 2 d'Aliança per Barcelona. Si el partit obté el 3% a la demarcació ell aconseguiria l'escó al costat del número 1, Lluís Areny i segurament el 3, Oriol Ges.

Orriols que fa deu mesos després de prendre possessió de l'alcaldia de Ripoll va dir que no cometria l'error d'anteriors alcaldes com Jordi Munell de presentar-se a les eleccions al Parlament i ser diputada, per la incompatibilitat material de fer d'alcaldessa amb haver de marxar a Barcelona cada matí, ha incomplert les seves paraules. De fet ser alcaldessa i diputada podria contradir l'article 108-1 dels estatuts del partit que diuen "Para una más amplia participación de los afiliados en los ámbitos de representación pública del partido, como principio general cada militante sólo puede ocupar un cargo electo o público simultáneamente". En el punt següent exceptua càrrecs derivats del primer, com serien diputacions i consells comarcals. La qüestió seria si el principi general és absolut o pot tenir excepcions. I si fos el cas es podria canviar abans de prendre possessió de l'acta.

Orriols tot i ser candidata a la presidència de la Generalitat, encapçala la llista per Girona, no la de Barcelona. Per Barcelona cal un 3% de vots per entrar-hi i habitualment amb poc més d'un 3% els partits que hi arriabaven aconseguien directament tres diputats. Però per Girona pot caldre entre un 4,9% i un 5,7% per aconseguir un diputat. Però Orriols, que vol marcar diferències amb els partits tradicionals, fa del fet de presentar-se per Girona enlloc de fer-ho per Barcelona com sí fa Carles Puigdemont,  com un gest de lleialtat a la terra. Més a més l'entorn d'Orriols creia que si les coses anaven malament, era més possible aconseguir un 4,9% a Girona amb el que ella segurament entraria, que un 3% a Barcelona on hi ha dubtes dels vots que pugui obtenir el partit en les zones metropolitanes castellanoparlants. I d'altra banda, el fet que Carles Puigdemont no encapçali la llista per Girona sinó que ho faci el poc conegut Savador Vergès, pot fer que hi hagi molta gent a les comarques gironines que sí haguessin votat Puigdemont si anés de cap de llista per Girona, però en estar encapçalada la candidatura de Junts a Girona pel poc conegut Salvador Vergès, entre Vergès i Orriols es decideixin per aquesta.  

Dit això, hi hauria una teoria contrària per explicar els motius pels que Orriols es presenta per Girona on costa més aconseguir un escó. És que Jordi Aragonès i Oriol Ges haurien forçat a que Orriols anès per Girona confiant que ella no entrés, i així ells que sí entrarien per Barcelona, es farien amb el control del partit que faria un gir cap el ultraliberalisme econòmic tatcherià que en properes legislatures pogués condicionar el programa econòmic de Junts a la Generalitat.

   Actualitzat dia 23 d'abril, 19 hores: Aliança Catalana fa públic el seu programa electoral

Entrevista a El 9 Nou, del 7 de juliol de 2023

                                 

El discurs religiós d'Ignacio Garriga i contrari de a l'avortament pot ser un dels motius perquè Vox perdi escons el 12-M. Alguns dels seus votants poden anar a Aliança Catalana en ser la nova llista rupturista

Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Buxadé, el falangista, cabeza pensante, con obetivos a medio y largo plazo. Ignacio Garriga, ungido por Dios y dio un paso al frente. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde que lo dio todo por Vox y ha sido relegado

 

 

Lo explico en mi libro "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" (Akal),  de dónde surgen, cómo piensan y cómo funcionan los líderes de Vox, partido que aspira a formar parte del gobierno de España tras las elecciones del 23 de julio. 

Santiago Abascal, Todo por la Patria o todo por la Pasta? Jorge Buxadé, el falangista y jurista, miembro del Opus Dei cabeza pensante, con objetivos a medio y largo plazo que suele conseguir. Ignacio Garriga, también del Opus, el chico mulato que nació y vivió en el clasista Sant Cugat del Vallès, que se sentía más aceptado dentro de la iglesia, donde todos somos iguales a los ojos de Dios, y bendecido y ungido por Dios, dio un paso al frente para recuperar la libertad arrebatada los últimos 45 años. Ortega Smith, el joven falangista y boina verde de las COE, que lo dio todo por Vox y temporalmente ha sido relegado. Iván Espinosa de los Monteros, el ultraliberal en lo económico que pierde peso ante el ascenso del falangista Buxadé.

 

Vox puede triplicar el número de concejales pese a las trabas e inoperancia de la sede central de Bambú, con Abascal que ha dejado de pelear por Madrid, apostando todo por las autonómicas de Castilla la Mancha y otras comunidades en las que desea ser la clave para la derrota de la izquierda y forzar a Feijóo a dar a Vox las vicepresidencias. Si no lo consigue, la crisis que arrastra desde el fracaso de Andalucía y el descontento de militantes por las malas maneras de la dirección, se acentuará

    

Hasta la crisis que se visibilizó en Vox tras el fracaso en Andalucía de hace once meses, en que Macarena Olona no consiguió que Vox entrara en el gobierno regional como sí había ocurrido meses antes en Castilla y León, Vox tenía una carrera ascendente. El abandono del partido por parte de Olona amplificó el malestar de parte de la militancia y de muchos concejales y diputados autonómicos que se sentían ninguneados por la dirección de Vox. Malestar que, con un Abascal que simulaba estar al margen, focalizaban en el Secretario General, Javier Ortega Smith y la Vicesecretaría de Organización a cargo del compañero de Ortega Smith de la COE 13 -los Boinas Verdes-, Tomás Fernández Ríos, diputado por Huelva -sin relación alguna con dicha provincia-, y del también ex compañero de la COE 13, Ignacio Ansaldo. Eran ellos quienes desde 2019 remitían los mails o hacían la llamada o la visita a los grupos y a los Comités Ejecutivos Provinciales y locales, anunciando que habían sido disueltos y se  nombraba una gestora. Eran ellos quienes advertían a los militantes y dirigentes locales que debían resignarse y obedecer al Comité Ejecutivo Nacional (CEN) y aceptar que personas como Olona, sin vinculación con Granada, hubiera encabezado la candidatura al Congreso en 2019 por dicha provincia, que el otro ex miembro de la COE 13, Julio Utrilla, lo hiciera por Valencia y consiguiera el escaño, o que el abogado Pedro Fernández, mano de derecha de Ortega en los tribunales, pese a no tener vinculación con Zaragoza, encabezara la candidatura y obtuviera el escaño al Congreso por al capital aragonesa. 

La renuncia de Olona amplificó ciertamente la información que algunos ya sabíamos,  de que casi la mitad de los 525 concejales que obtuvo en partido en 2019 o bien habían dimitido o bien, conservando el acta, habían dejado Vox. Algo que también habían hecho algunos diputados autonómicos como los cuatro de la Asamblea de Murcia, que se negaron a aceptar que la asignación económica que otorgaba el parlamento autonómico se ingresara íntegramente en una cuenta de Madrid que controlaba Javier Ortega Smith. Dinero con el que el CEN pagaba a los asesores y asistentes de los parlamentos autonómicos que nombraba, y eran quienes informaban a los diputados qué debían votar o proponer en cada pleno. Funcionamiento que también se daba en los ayuntamientos.

Dado que malestar era notorio y además había la preocupación de no saber cuándo se nombraría a los cabezas de lista para las municipales, y ello ocurría pocos días ante de las Fiesta de Vox "Viva 22" en la que podría visibilizarse el malestar, para calmar los ánimos Ortega Smith fue cesado de Secretario General, quedando como Vicepresidente segundo, y se nombró al diputado autonómico catalán Ignacio Garriga, nuevo secretario general del partido. Cargo que Garriga ha ejercido desde una evidente invisibilidad. También se cesó al Vicesecretario de Organización, Tomás Fernández Ríos, asumiendo el cargo la diputada María Ruiz.         

 

Ortega Smith, en Vic durante la campaña electoral catalana de 2021, junto a Garriga y del centro a la izquierda de la foto, los excompañeros de la COE-13 de Ortega, Tomás Fernández Ríos, Julio Utrilla e Ignacio Ansaldo

Nombrando Vox tarde y por a capítulos semanales los candidatos para las municipales y autonómicas del domingo, Vox comenzó a repartir los folletos "Cuida Tu Ciudad, Cuida lo tuyo" como documento de campaña que eran iguales para los 1.936 municipios en que se presenta. Por cierto un número no inocente (¿Recuerdas aquello que se cantó en el Viva 22 de Vamos a volver al 36?). Ello generó absurdos que en pueblos y ciudades que no tienen metro, se proponía ampliar su red. Finalmente se acordó permitir a  todas la candidaturas redactar un folleto de diez puntos con la problemática y reivindicaciones de su localidad. Pero como dichos programas debían ser aprobados por un departamento de la sede nacional de la calle Bambú, muchas candidaturas no recibieron la autorización para imprimirlos y se han tenido que conformar con los panfletos genéricos de Cuida lo Tuyo, Cuida tu Ciudad y La Patria comienza en los barrios, que hablan de combatir la delincuencia, inmigración ilegal y okupaciones. Y lo único que han recibido los electores en su buzón es la papeleta con esta carta genérica que sólo se diferencia por el nombre del municipio que hay que cuidar: 

 Otros han tenido más suerte y han obtenido la autorización de la dirección para editar estos folletos con diez reivindicaciones y el nombre y foto del candidato.

                                                                 

Dado que domingo se presenta en 1936 municipios, frente a los 752 de 2019, creo que multiplicará por tres el número de concejales obtenidos, es decir alrededor de unos mil quinientos. Ello le permitirá afirmar la noche electoral que es el partido que más habrá crecido. Pero dónde Vox se juega su futuro es en las autonómicas, dado que desea que en alguna autonomía que se derrote ahora a la izquierda, el PP consiga la investidura de su candidato gracias al apoyo de Vox que debería recibir a cambio la vicepresidencia, como com ocurrió en Castilla y León. 

Por ello Santiago Abascal ha realizado los principales actos en comunidades como la valenciana, Castilla la Mancha,  además la ciudad de Ceuta. Ciudad autónoma que está gobernada por el PP gracias al apoyo indirecto del PSOE y en la que se declaró persona non grata a Abascal por sus declaraciones tras la crisi con Marruecos de hace dos años y por considerar Abascal quinta columnistas de Marruecos a esa mitad de su población de cultura o religión musulmana. 

Así Abascal apenas ha pisado Madrid para apoyar a Ortega Smith y Roció Monasterio, al dar por segura la victoria aplastante de Díaz Ayuso. Ha pisado poco Andalucía donde no se celebran elecciones autonómicas, acudiendo sí a Sevilla, confiando que tal vez PP y Vox puedan desbancar al PSOE en el ayuntamiento. Y hará mañana el acto central de fin de campaña en Toledo, confiando entrar con suficientes diputados en el parlamento autonómico y tener la llave para que el PP se haga con el gobierno de la comunidad ahora en manos del PSOE y, a cambio, obtener Vox la vicepresidencia. Abascal quiere que si consigue ahora una o dos vicepresidencias gobernando con el PP, nada podrá evitar que en diciembre, si las izquierdas no revalidad su mayoría, Feijóo (¿o Ayuso?) se hará con la Moncloa, con él de vicepresidente.

                                         

Abascal ha abandonado a su suerte a Rocío Monasterio y Ortega Smith

El problema será si el domingo no consigue junto al PP desbancar a los socialistas y sus socios de ninguna comunidad o que el PP no necesite a Vox para hacerlo, y que por el abandono de la campaña en Madrid,  Ortega Smith y Rocío Monasterio obtengan menos concejales y diputados de los que tienen ahora. Ello además tendría consecuencias en el organigrama de Vox dado que tras apartar a Ortega Smith de la Secretaria General y a su excompañeros de la COE 13 de la Vicesecretaría de Organización la sede de Bambú no funciona mejor, ni los grupos se sienten mejor tratados. Como he dicho muchos no obtuvieron el permiso ni la transferencia económica para editar sus propios folletos electorales y viven el ridículo proponer ampliar el metro en municipios que no tiene. Continua siendo una loteria conseguir que desde Bambú, donde se ubican las cuentas corrientes de todos los Comités Ejecutivos Provinciales, se autorice a una ejecutiva provincial comprar una impresora, unos armarios nuevos de IKEA o una cámara de vídeo. Así funciona Vox, un partido que no reconoce las autonomías y propone un modelo centralizado de gestión que es incapaz de autorizar a tiempo a los distintos grupos locales y provinciales el folleto electoral o la compra de un escritorio.     

Y si Ortega Smith no mantiene al menos los concejales que ahora tiene en Madrid, puede acabar cayendo también él en desgracia junto a sus ex compañeros de la COE 13, Ansaldo, Utrilla y Fernández Ríos que fueron, por cierto, quienes legalizaron Vox en 2013. Como he dicho Ignacio Garriga parece un secretario general que pinta poco, y pronto comenzarán los nervios por la confección de las listas electorales del Congreso de los Diputados para diciembre.     

    

Vox, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes de cap de llista, vol competir a Vic amb Josep Anglada, que desitja tornar per la porta gran a l'ajuntament. Vox encara no té la llista complerta que ha d'entregar abans de demà a les 12 de la nit (Actualitzat dilluns a les 10 h: El Comité d'Acció Política de Vox aposta per Vic, segur que es presenta llista i amb un del màxims dirigents tancant-la en el lloc d'honor)

     

Tot semblava indicar que Josep Anglada, que fa quatre anys va caure de la cursa electoral a Vic, en fer-se efectiva la condemna de dos anys d'inhabilitació per amençar al fill del periodista Josep Comajoán, tornaria a aconseguir acta de regidor el 28 de maig amb el seu nou partit, Som Identitaris.  El fet que l'alcaldessa de Junts, Anna Erra, no es torni a presentar, nomenant Junts al poc conegut Albert Castells com a candidat de Junts, afavoria a Anglada. També l'afavoria que el partit independentista contrari a la immigració islàmica, Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, desistís de presentar-se a Vic, per fer-ho a Manlleu, a més de Ripoll, Girona i Ribera d'Ondara, en un tàcit pacte de no agressió entre Anglada i Orriols. Però el fet que Vox hagi decidit presentar candidatura a Vic, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes com a cap de llista, perjudica els plans d'Anglada de tornar a l'ajuntament i amb diversos regidors.  

A les passades eleccions catalanes de 2021, Vox va obtenir a Vic 567 vots, molts més que Ciutadans i el PP junts (261+213). Josep Anglada després de ser expulsat de PxC va aconseguir a les municipals de 2015, 836 vots, front la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes que n'obtingué 106. I Anglada tornà el 2015 a tenir l'acta de regidor. Un resultat molt diferent al de 2011 quan PxC liderada per ell va tenir 2.993 vots i cinc regidors, sent la segona força política de la ciutat.

Oblidada ja les lluites cainites a PxC de quan s'expulsà a Anglada, ara tot feia pensar que aquest amb el seu populisme, el rebuig xenòfob a la immigració islàmica i a la implantació de la recollida d'escombraries "porta a porta", tornaria a entrar a l'Ajuntament, potser amb diversos regidors. Però el fet que Vox sigui ara una força emergent, si finalment Vox es presenta a la capital d'Osona amb Joan Carles Fuentes, evidentment que restarà vots a Josep Anglada. 

Dic si finalmente Vox es presenta, perquè hores d'ara, Vox està tenint dificultat per aconseguir 21 persones per completar la llista. I tot i que no hi ha cap impediment perque persones empadronades i residents a qualsevol municipi de Catalunya i Espanya en formin part, Vox vol que al menys els quatre o cinc primers siguin de la comarca d'Osona. Fuentes que encapçalarà la llista, no resideix a Vic, sinó a un altre municipi de la comarca. I a 28 hores de tancar-se el termini per presentar la llista, li està costant trobar veïns de Vic. Podria passar també que demà presenti la llista incomplerta o sense la paritat legal d'homes i dones, i llavors haurà de completar-la o esmenar-la abans del dia 1 de maig, publicant-se les llistes definitives al Butlleti de la Província el dia 2. Llavors sabrem definitivament les candidatures que es presenten.

Fuentes, que es va afiliar a Vox fa poc més d'un any, és qui ha pres la iniciativa de presentar-se a Vic per Vox i competir de nou amb Josep Anglada, amb qui va caminar políticament junts gairebé deu anys, arribant Fuentes a ser secretari general de PxC i regidor de Vic durant vuit anys. Fuentes va fer la proposta de fer i encapçalar llista de Vox a Vic al president provincial i diputat al Parlament, Joan Garriga, que també va militar molts anys a Plataforma per Catalunya. El partit va dir que sí.

 ACTUALITZAT, DIULLUNS 24 A LES 10: 

Crec que la direcció provincial i nacional de Vox, concretament el Comité d'Acció Política del que es portaveu el vicepresident primer, Jorge Buxadé, aposta per que hi hagi llista a Vic, amb un dels seus màxims dirigents tancant la llista de número 21. El fet que es pugui repetir que hi hagi greus incidents com va passar el febrer de 2021 durant la campanya electoral del Parlament de Catalunya, regalarà minuts de telediarios a Vox, en un moment que des dels sectors antifeixistes de Madrid ja s'ha assumit que és un greu error contramanifestar-se com va passar en la campanya de les eleccions madrilenyes de fa dos anys.   

 Joan Carles Fuentes als Jutjats de Vic, en un dels plets que va tenir amb Anglada quan aquest fou expulsat

                                      

Josep Anglada als Jutjats de Vic en un dels plet que va tenir amb Joan Carles Fuentes i altres dirigents de PxC, quan ell fou expulsat

                                 

Jorge Buxadé, vicepresident de Vox i portaveu del Comité d'Acció Política. Probablement anirà de 21 a la llista vigatana.

.    

L'altra veritat del porta a porta. Mostro els meus dubtes a El 9Nou sobre el sistema de recollida porta a porta i pronostico que molta gent votarà als partits ultres a les municipals en ser els únics que s'atreveixen a qüestionar-lo

 

L'altra Veritat del porta a porta. El 9 Nou, diluns 13 de març de 2023

Xavier Rius Sant, periodista 

La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols

 

A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit, anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla, o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a porta.

Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius, salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat quatre o set dies al cubell fent pudor?

En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la sorra del gat.

Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!

               

 

A LA CINQUENA TORNA NETANYAHU. Analitzo al Punt Avui les eleccions a Israel i la victòria de Netanyahu. Israel s'escora a l'extrema dreta

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, dimarts 8 de novembre de 2022

Benjamin Netanyahu, imputat per diverses causes de corrupció, cosa que ha motivat un llarg període d’inestabilitat política, després de cinc eleccions des del 2019, tornarà a ser primer ministre d’Israel gràcies a la seva victòria en les eleccions de l’1 de novembre. Una victòria aconseguida no tant per mèrits propis, sinó pels errors dels partits que formaven el bloc del canvi i la desfeta de l’històric Partit Laborista. Un bloc anti-Netanyahu liderat per l’ara primer ministre en funcions, Yair Lapid, que no va acceptar, setmanes abans que es convoquessin aquestes eleccions, trametre al Parlament una modificació de la llei electoral per tornar a posar el llindar per aconseguir representació en el 2,5% vigent fins al 2014, davant el 3,25% actual. La debilitat de l’històric partit d’esquerres Meretz o la divisió dels partits àrabs que es presentaven en tres llistes, ja augurava que algunes de les forces contràries a Netanyahu es podien quedar fora de la Kenésset (Parlament israelià), com ha passat. I, tot i haver millorat notablement els resultats en relació amb les anterior eleccions, Yeix Atid, el partit de Lapid, que ha passat de 17 a 24 escons, el Likud de Netanyahu i els partits religiosos i d’extrema dreta que li donen suport han aconseguit 64 dels 120 escons. Si Lapid hagués tramitat la modificació de la llei electoral, el Meretz, que ha obtingut un 3,16, i el partit àrab Balad, amb un 2,90, que han quedat fora, haurien tingut tres diputats cadascun i probablement Netanyahu no hauria arribat als 61 escons que donen la majoria.

 

Israel serà governat ara per l’incombustible Netanyahu, que té com a principal motivació perpetuar-se en el poder després de gairebé setze com a primer ministre, evitar la presó i continuar reduint el territori de l’Autoritat Palestina amb l’ampliació dels assentaments i l’expulsió de més àrabs de Jerusalem. També serà governat per uns jueus ortodoxos del partit Shas i el de Judaisme i Unitat de la Torà, i aquesta és la principal novetat, la candidatura Partit del Sionisme Religiós, liderada ara per Itamar Ben-Gvir. Ben Gvir de la facció Otzma Yehudit, “poder jueu”.

Ben Gvir és seguidor del desaparegut Meir Kahane, un extremista defensor de polítiques racistes, no només vers els palestins, sinó també cap als àrabs israelians. Tot i que Ben Gvir fins ara era rebutjat o ignorat per molts mitjans de comunicació pel seu discurs violent i racista i partidari de retirar la nacionalitat als àrabs israelians, ha esdevingut tercera força amb 14 diputats. Així doncs, a canvi que aquests partits religiosos i supremacies blindin la immunitat judicial a Netanyahu, aquest donarà suport a modificacions legals que atorguin més privilegis als ultraortodoxos i colons, i a la imposició de normes restrictives que retallin llibertats civils, començant pels drets dels homosexuals o les dones. Evidentment, tant els uns com els altres comparteixen que cal endurir la política vers els palestins i donar més poders a la policia i l’exèrcit per disparar contra manifestacions d’àrabs i palestins, tant dins del territori israelià com a Cisjordània. I això els resultarà més fàcil si es retalla el poder i la independència que encara té el Tribunal Suprem i es tenalla els mitjans de comunicació, com ja s’ha fet amb moltes ONG. Cap aquí camina Israel.

Llegir al Punt Avui

Entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio sobre les eleccions d'avui a França amb Marine Le Pen que passarà a la segona volta, i la candidatura del també ultra Éric Zemmour

 

 Clica aquí per escoltar entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio

EMOCIONS i BALES A MADRID. Analitzo al Punt Avui la "Batalla de Madrid" i el debat de com informar i tractar a la ultradreta

 

El Punt Avui, dimecres 28 d'abril de 2021

Xavier Rius Sant, periodista 

Després del debatus interruptus de divendres a la Cadena SER amb Àngels Barceló, en què Rocío Monasterio posava en dubte l’autenticitat dels sobres amb bales enviats al ministre de l’Interior, a Pablo Iglesias i a la directora de la Guàrdia Civil, la campanya madrilenya i també la política espanyola han entrat en una nova dimensió. Tothom té clar que Madrid s’hi juga ara molt més que la presidència del govern autonòmic. I en vista de com va acabar el debat de candidats, s’aixequen moltes veus que retreuen als periodistes i als grups de comunicació certa responsabilitat per no haver fet, suposadament, el debat de com s’ha d’informar de la ultradreta, com s’han de tractar els discursos d’odi i com s’han de gestionar els missatges a l’estil de Trump, com els que fa la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso.

Els mitjans han d’evitar que siguin els ultres els que marquin l’agenda i els temes de debat. Però el problema és que, amb les seves provocacions, com hem vist a Madrid, la ultradreta pot ser capaç no sols de marcar l’agenda informativa, sinó també la política. Hi ha líders ultres que tenen una capacitat dialèctica que de vegades es menja l’entrevistador, atès que aquests líders, sobretot en mitjans que no els són afins, perceben qui fa l’entrevista o qui dirigeix el debat com un rival al qual contradir, desarmar i derrotar. I de vegades ho aconsegueixen. Evidentment, algunes mentides es poden desmentir, si no en el mateix moment, sí amb posterioritat, com les dades sobre les suposades pensions que cobrarien els menors estrangers no acompanyats. Però d’altres, sobretot quan es tracta d’un to desafiador, una gestualitat o insinuacions, són difícils de rebatre des de l’argumentació lògica i la veritat de les dades. Perquè la ultradreta sempre apel·la a les emocions, i alguns d’aquests líders saben com i quan ho han de fer.

Sí que hi ha mitjans digitals o a la xarxa, o alguna televisió, que poden difondre discursos d’odi i populistes plens de fake news. Però acostumen a ser mitjans privats escorats cap a la dreta o el sensacionalisme. Ho vam veure fa un any, quan alguns donaven oxigen a les teories conspiratives sobre la pandèmia. No té sentit preguntar-se si s’ha de convidar o no els líders dels partits parlamentaris ultres als debats de les televisions públiques durant la campanya, de la mateixa manera que, en una crònica escrita o televisiva sobre la discussió d’una proposta en qualsevol parlament o ajuntament, també s’ha d’informar del que defensa i el que vota un partit ultra, perquè probablement els vots d’aquests diputats o regidors seran clau perquè s’aprovi o es rebutgi. Passava en ajuntaments de Catalunya fa uns anys, quan Plataforma tenia 67 regidors, i els seus vots en molts municipis eren determinants perquè una proposta guanyés o perdés.

Comparem Vox amb el tractament que rep Le Pen a França i el cordó sanitari. Però entre Vox i Le Pen hi ha una diferència substancial. L’element nuclear de la irrupció de Vox no és el no a la immigració. És la defensa de la unitat d’Espanya i d’una Espanya totalment centralista. Per això, el PP i Ciutadans van legitimar Vox a Andalusia fent-lo soci des del primer minut. I aquí Vox i sectors del PP i els seus votants tenen el joc a favor, perquè Felip VI va legitimar el 3 d’octubre l’“A por ellos!”. La gent no vota Vox pel seu rebuig a la immigració i al matrimoni homosexual. Vota Vox perquè amb Catalunya té les coses clares, en contraposició amb els dubtes de Rajoy, que va ser derrotat l’1 d’octubre quan hi va haver urnes i paperetes. La gent vota Vox perquè creu que Pedro Sánchez ha pactat amb els “separatistes catalans” i els “bolivarians” de Podem.

I un últim apunt. A Madrid viuen una estratègia de tensió que a Catalunya va començar Ciutadans, quan deia que hi havia un enfrontament civil que trencava famílies i els nens eren castigats a l’escola perquè jugaven en castellà. Ho va fer, primer, Inés Arrimadas i, després, Cayetana Álvarez de Toledo des del Congrés. Veient la batalla de Madrid, el que fan i diuen Ayuso i Monasterio crec que les supera.

 Llegir al Punt Avui

        

L' associació d'advocats DRETS, impugna davant la Junta Electoral de Madrid i la Junta Electoral Central la candidatura de La Falange en tenir de número 1 i número 8, dos condemnats per Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació

 

(Actualitzat: La Junta Electoral Central desestima el recurs en considerar que DRETS no està legitimar per interposar-lo)

L'associació d'advocats Drets  ha impugnat davant la Junta Electoral Provincial de Madrid i de la Junta Electoral Central la candidatura de Falange Española de las JONS, llista conjunta de FE-JONS i La Falange-FE, en tenir de candidats en el lloc 1 i 8, a Manuel Andino, i Jesús Fernando Fernández Gil, condemants pel cas Blanquerna amb sentència ferma de presó i inhabilitació, 

En l'escrit presentat es recalca que un dels membre de la Junta Electoral Central, Andrés Palomo del Arco, va formar part de la Sala del Tribunal Suprem que va dictar la sentència condemnatoria i coneixerà la sentència de pesó i inhabilitació.

Els condemnats per Blanquerna tenien ordre d'ingres per aquesta setmana i la propera, però  l'Audiència Provincial ha suspes el seu ingrés en haver presentat nous recursos al Tribunal Constitucional i estar pendents de l'indult.

 

 

 

Imatge del judici

 Jesús Fernando Fernandez i Manuel Andrino

                 

La irrupció de Vox. El votants de Vox ja existien el 10-N 2019 que van ser 243.640. Les contramanifestacions i persecucions de membres de Vox han fet de revulsiu i han motivat que a diferència dels votants d'altres partits, no es quedessin a casa. El 11 diputats no permetran condicionar majories com al parlament madrileny o andalús, però els permetrà anar a barris i pobles on no tenen implantació per crear grups i sacsejar o crear conflictes relatius al català a l'escola, immigració o seguretat.

           

Ja vaig dir al llarg de la campanya electoral del 14-F que era un greu error contramanifestar-se amb llançament d’objectes o intentant bloquejar els pas als candidats de Vox. Accions que els hi generava un gran ressò mediàtic. I recordava que a Plataforma per Catalunya (alguns dels seus dirigents són ara diputats de Vox) ja li agradava que hi haguessin contramanifestacions amb incidents en els seus actes, fet que els multiplicava el seu protagonisme informatiu. I si analitzem les dades electorals d’ahir, no ens hem de preguntar d’on han sortit els prop de 220.000 vots que Vox ha obtingut a Catalunya en comparació a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017.

No ens ho hem de preguntar perquè aquests 220.000 votants ja existien, ja havien manifestat la seva adhesió a Vox a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, quan 243.640 catalans van votar a Vox, que va obtenir dos diputats a la demarcació de Barcelona, Ignacio Garriga i Juan José Aizcorbe. Vox, comparant les dues eleccions (10-N-19 i 14-F), ha perdut només uns 24.000 vots, però altres partits que ahir els hi van anar bé les coses com el PSC, que ha esta la força més votada, n’ha perdut, compara-t’ho amb el 10-N-2019, 140.000 vots; la CUP n’ha perdut 170.000; ERC 270.000 vots. Els qui van votar Voc el 10-N, s'hi han mantingut fidels, s'han sentit motivats a ta anar a votar malgrat la pandèmia.

Ja sé ja que hi ha qui creu que encerclant els seus actes a crits de Vic o Salt “serà la tomba de feixisme!”, accions que acostumen a acabar amb càrregues policials i persecucions o llançaments d’objectes als membres de Vox, se’ls atura, la gent es desperta i s’adona que són feixistes. Però la realitat ha estat totalment inversa. I no nego que en alguns actes Vox ha volgut anar per carrers que els Mossos desaconsellaven per que desitjava que hi haguessin incidents. Els qui dubtaven si votar Vox o els que ja el van votar el novembre de 2019 a les eleccions generals de novembre de 2019, malgrat la pandèmia, ahir van anar a votar en sentir-se agredits pels intents d'agressió o persecució a dirigents de Vox. I d’altra banda els ha ajudat electoralment canvis a l'estratègia que feien inicialment Ignacio Garriga i Alberto Tarradas, que es negaven a parlar en català i no volien  la bandera catalana als actes. I aquests últims dies tant Abascal com Mulleras, i també Garriga, han parlat una mica en català als actes, i per fi hi ha hagut al costat de les banderes espanyoles, banderes catalanes.

D'altra banda, pel que pot fer ara Vox al Parlament, tot i els seus bons resultats els seus 11 diputats, seran irrellevants a l'hora de formar o canviar majories en les votacions, donat l'enfonsament del PP i Ciudadanos, i la majoria aclaparadora dels 74 escons dels tres partits independentistes. Així que crec que el que farà Vox serà per una banda, fer constants intervencions i preguntes en els plens del Parlament sobre inseguretat, immigració, problemàtiques de barris on poden guanyar vots, o sobre la suposada persecució de nens castellanoparlant a l'escola. Intervencions sovint sortides de to. En el cas que el govern que es formi presidit per ERC, quedi bloquejat per les diferències entre Junts, la CUP i ERC, faran denúncia de la "casta política podrida". I, paral·lelament, miraran de tenir activisme al carrer i consolidar grups a nivell muncipal -ara només té 3 regidors a tot Catalunya que són els de Salt, abans de PxC-, i sacsejar el tema de la immigració, fer demagògia al voltant de delinqüència o oposar-se als centres de culte islàmic, per obtenir representació a les municipals d'aquí dos anys.  

           Xavier Rius Sant

 

Analitzo a Planta Baixa la campanya d'Ignacio Garriga i Vox pel 14-F i l'entrevista que li han fet als Matins de TV3 "L’extrema dreta juga a marcar l’agenda. No hi tenen res a perdre i van llençant diferents globus sonda perquè tots parlem d’ells i perquè tothom s’hagi de posicionar sobre el que ells diuen.

 

 

Vídeo de la meva intervenció a Planta Baixa de TV3 analitzant la campanya electoral pel 14-F de Vox i l'entrevisa al programa Els Matins de TV3 que li ha fer Lídia Heredia, on Ignacio Garriga no tenia ni idea del pressupost de la Generalitat 

Clica per anar al meu canal de Youtube
 

Ignacio Garriga, l'ex regidor del PP al Prat i ex diputat, Antonio Gallego Burgos, l'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, la doctora María E García Fuster, i l'ex Secretaria General de PxC, Mónica Lora, encapçalen la candidatura de Vox per Barcelona en la que no hi són la majoria de dirigents locals i militants històrics anteriors a l'entrada dels PxC. L'identitari amb tocs xenòfobs, FNC, de l'àmbit 33, també es presenta a les quatre demarcacions. Ara cal esperar proclamació per part de les JE de les llistes definitives. En principi el FNC ha aconseguit els avals

(Actualitzat, dimecres 20 de gener a les 20h: El DOGC publica un annex aquesta tarda amb les candidatures proclamandes per les Juntes Electorals de Barcelona i Girona, que inclou les de VOX i el FNC en haver aconseguit els avals. Així el FNC sí es presenta a les eleccions del 14-F si finalment es fan en aquesta data. Aquest vespres o demà es publicaran les candidatures de Lleida i Tarragona) 

Tal com recull avui el DOGC, el diputat al Congrés, Ignacio Garriga, encapçalarà la candidatura de Vox per Barcelona a les eleccions convocades pel 14 de febrer. Garriga va ser militant del PP fins 2009, membre de la candidatura de l'efímer de Montserrat Nebrera, Alternativa de Govern a les eleccions catalanes de 2010 en que va anar en el lloc 18,  ja va obtenir l'escó de diputat al Congrés a les eleccions del 28 d'abril de 2019. Es cosí de l'exdirigent de PxC, Joan Garriga.

En segon lloc va l'ex diputat del PP i ex regidor del Prat del Llobregat pel Partit Popular, Antonio Gallego Burgos. Burgos va ser Diputat al Congrés entre 2008 i 2015, regidor del Prat des de 1999 a maig de 2015 en els que va estar a l'oposició.   Va ser escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, i una setmana després de prendre possessió de l'acta, va renunciar. 

Sobre els motius d'aquest renúncia hi ha diverses versions, més enllà de les discrepàncies ideològiques. Antonio Gallego es va distingir els útims anys de regidor al Prat, on governava Iniciativa per Catalunya, per fer sovint un discurs xenòfob basat en mentides. Podeu llegir dos articles o columnes seves de quan era regidor on diu barbaritats com que els immigrants sense papers aconsegueixen pisos de protecció oficial. Ara torna a entrar en política de la mà de Vox, i si es compleix el que anuncien les enquestes de que Vox superarà a Barcelona el 3% de vots, amb aquest percentatge, habitualment entren dos o tres regidors, pel que és molt probable que sigui escollit diputat. Al 1995 Antonio Gallego va anar a la candidatura de CiU del Prat de Llobregat.

 

En tercer lloc va Juan Garriga Domenech, cosí i mentor polític d'Ignacio Garriga. Joan Garriga -com es presentava abans-, exmilitant del PP, va ser molts anys membre de l'Excutiva de Plataforma per Catalunya (PXC) i un dels artífex de la dissolució de PxC per entrar bona part dels seus dirigents a Vox. Ara és president de Vox a la província de Barcelona

 

En quart lloc va la doctora María Elisa García Fuster, que ja va anar de númeo 8 a les eleccions de novembre de 2019.  

 

 

I en cinqué lloc va l'ex-Secretaria General de Plataforma per Catalunya i exregidora de Mataró, ara Secretària Provincial de Vox Barcelona, Mónica Lora. 

 

Mónica Lora, entre Alberto Tarradas, candidat per Girona, i Juan Garriga

 A la llista ja no hi són la majoria de militants i dirigents històrics de Vox de Barcelona, que van ser apartats de la direcció i provincial i local després de l'entrada dels exdigents de Plataforma per Catalunya. Amb la convocatòria de primaries de stembre, on només la candidatura de Joan Garriga va aconseguir l'aval del 10% de la militància, els ex PxC amb Buxadé i Ignacio Garriga controlen Vox a Catalunya. 

La llista de Girona està encapçalada per Alberto Tarradas Paneque, un dels pocs dirigents de Vox a Catalunya dels anys de travessia del desert que, juntament amb Jorge Buxadé i Ignacio Garriga  que no ha estat desterrats del partit després de la irrupció dels dirigents de PxC. I en segón lloc hi va l'ex dirigent de Democracia Nacional i ex regidor d'Olot per PxC, Nacho Mulleras. Tanca la llista de Girona, el regidor de Salt, Sergi Fabri.  Vox només té 3 regidors a tot Catalunya, que són precisament els que abans estaven a PxC de Salt.

          

Ignasi Mulleras

La candidatura de Vox per Tarragona té de cap de llista a Isabel Lázaro Pina. I l'exdirigent de Democracia Nacional i candidata a al'alcaldia de Barcelona per Democracia Nacional-La España En Marcha, fa sis anys,  Montserrat Montanuy, va de número set.  Per últim la de Lleida, està encapaçalada per  Antonio Ramón López Gómez. A Lleida Vox té pocs militants, no només perque no tenia gaire implantació PxC. La detenció i posterior condemna del seu dirigent històric, José Antonio Ortiz Cambray, a 14 anys de presó per abusos sexuals a persones amb discapacitat ha fet molt mal al partit.

   

Montanuy ara va de 7 a la llista de Vox per Tarragona

Aquestes llistes poden tenir alguna modifició, donat que són les presentada davant la Junta Electoral que ara té tres dies per demanar alguna correcció. 

L'altra candidatura de l'àmbit nacionalista xenòfob, en aquest cas  independentista 33, que ha presentat candidatures a les 4 demarcacions catalanes, és el Front Nacional de Catalunya. Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis és el cap de llista per Barcelona. Ara cal esperar el dia 19 de gener a la proclamació de les llistes definitives per part de les Juntes Electorals. Si un cop comprovats els avals presentats, el FNC no tingués els nombre necessari en alguna demarcació, aquella llista cauria. Aliança Catalana, de la regidora de Ripoll, que es va presentar pel Front Nacional de Catalunya, no s'hi ha presentat, probablement per la dificultat d'aconseguir avals.   

 

 

 LLISTA PROVISONAL COMPLERTA VOX BARCELONA 

1. Ignacio Garriga Vaz de Concicao

2. Antonio Gallego Burgos

3. Juan de la Cruz Garriga Dómenech

4. María Elisa García Fuster

5. Mónica Lora Cisquer

6. Andrés Félix Bello Sanz

7. Manuel Jesús Acosta Elías

8. María del Mar Cambronero Soriano

9. María De Temple Salinas

10. Gonzalo De Oro-Pulido Plaza

11. Alejandra Chirívas Brazo

12. José Manuel Arias Flores

13. Nerea Andrés Antón

14. Yago Ruiz Tintoré

15. Amanda Puiggros Martí

16. Isabel Melendez Valdés Romero

17. Manuel Chacón García

18. Sergio López González

19. Nuria Alejandra Acacio Montesinos

20. José Casado Ortega

21. Rafael Pérez Adamuz

22. Iván Cánovas Casanova

23. Marina Ferrer Sánchez

24. Daniel Lafuente Arbos

25. Inmaculada Cervilla Galera

26. José María Casanova Prenafeta

27. Argyris Hortas Gozalvo

28. Carlos Javier Ubieto Cristóbal

29. Marta Patricia Retuerta García

30. Marian Asensio Villalba

31. Pedro Ardanuy García

32. Juan José De la Rosa Gutiérrez

33. Jordi Rangel Villatoro

34. María del Mar Ingelmo Torres

35. Emma De la Torre Carrenca

36. José María Torrente Florines

37. Felicidad Morera González

38. Carlos Cortizo Casanova

39. Teresa Corrales Hurtado

40. Francisco Manuel Fernández Beltrán

41. David Pasarell Serred

42. Irma Larroy Ovide

43. Félix Urbano Priego

44. M. Carmen Couso Rodríguez

45. Alfonso Paniagua Jiménez

46. Rocío Chaparro Rodríguez

47. Manuel Rielo Vilanova

48. María Trinidad Ferrando Fenoll

49. David Rojas Maqueda

50. Andrea Tejada León

51. Daniel Gutiérrez Morgado

52. Antonia Jiménez Blasco

53. Liberto Mariano Senderos Oliva

54. Eulalia Serrano Rodríguez

55. Francisco José Callejas Estévez

56. María Dolores Andreu Catalá

57. Francisco Javier Corbacho Jiménez

58. María José Perallón Gallego

59. José De Azevedo Torra

60. María Pilar Martínez Lozano

61. Antonio García Fernández

62. María Ángeles Barbarrusa Maldonado

63. Francisco Javier Millán Vidal

64. Joaquín Barba Gómez

65. Maite Pilar Juan

66. Jorge Mena Gálvez

67. Rafael Roldán Laserna

68. Adoración Rodríguez Rodríguez

69. Juan José Román Periche

70. Carla Sabaté Roca

71. Victoriano Cabrera Estrella

72. Vicente Durá Bono

73. Evangelina Ríos Pérez

74. Marcos Rodríguez Font

75. Josefa Millán Hita

76. Antonio Nogales Borrego

77. Rubén Sodupe López

78. Dosinda Pérez García

79. Cesar José Gil Abaurrea

80. Josefa Esperanza González Morcillo

81. Carlos Edmundo Riesco Granadino

82. Erika Prieto Torregrosa

83. Andrés Molina Arnal

84. Raquel Casviner Canellas

85. Antonio Juliá Morell

 

Suplents

1. Eulogio Ruiz Tintoré

2. Sergio Millán Sánchez

3. María Luisa Casado Juárez

4. Antonio Fernández Sánchez

5. Juliana Gallego Martínez