Vam sortir de Moià a les 3 de la matinada de dissabte amb quatre furgonetes i alguns cotxes. després de deixar França entrem a Itàlia i la Vall d'Aosta, arribant a Pont (2000m) al final de la Vall de Valsavarenche. D'allà vam pujar sota pluja i neu al refugi Vittorio Emanuele II (2735m) on vam sopar i dormir confiant que els previsions de millora del temps es complissin.
Poc abans de les 6 del matí amb el terra nevat i força ferd, amb casc, frontal, arnés i molta roba, vam començar l'ascensió de més de 1400 metres, primer per terra pedregós nevat fins arribar, ja amb llum del dia al començament de la glacera on ens vam posar grampons i encordar en cordades de 4 persones. Com un dels que havia d'anar amb nosaltres va tornar enrera, la nostra cordada només érem tres, el meu fill Daniel, el Jordi Soler, president del GEMI, i jo.
La glacera tenia moltes esquerdes i hem anat seguint la traça, aturant-nos en creuar cada esquerda, per assegurar al que passava per si s'enfonsava o queia. Poc abans d'arribar al cim, després que la glacera canviés de les tonalitat blaves a les blanques, vèiem al noroest el Montblanc.El Cervino l'hem vist a l'altra banda des de la carena rocosa del cim.
A mi se m'ha fet pesat la falta d'aigua donat que el cos me'n demanava més. Mal d'altura no n'he sentit ((res comparat amb el Kilimanjaro, 5895 metres, que vai pujar el 2005)
La nostra cordada era l´última i els que han arribat primers a la zona rocosa de cim, després de saltar una esquerda de la glacera, han hagut d'esperar força per intentar fer els últims 25 metres grimpant i carenejant una aresta rocosa. L'últim tram cal passar drets o ajaguts per una roca amb timba als dos cantons i seguir encordats una paret equipada amb parabols i petites repises pels peus, amb una gran timba vertical, fins arribar on hi ha la verge on no hi caben més de 8 persones.
Satisfacció a la baixada
Tal com diuen les guies i ressenyes, el fet que es juntin varies cordades que volen fer aquets pas acaba sent una mica caòtic amb el problema de embolics amb les cordes. No tots el nostre grup ha fet aquest tram final. Alguns cansats d'esperar han reculat,(desvirgant-se en els cims de 4000, sense fotre mà o tocar a la verge)
Uns han passat amb gràcies a l'ajut de cintes, mosquetons i una codra posada pel Joan Carles, i el Dani ha equipat i dirigit els últims 8 del GEMI que hem volgut arribar a la verge, trigant gairebé una hora. Quan ja anàvem a marxar d'allà una cordada d'italians han començat a passar cap a nosaltres, fent-nos esperar i embolicant-se les cordes, perdent una mica de temps.
Finalment d'un a un, hem fet el pas en sentit descendent i hem començat la baixada per la glacera disfrutant satisfets de les vistes espectaculars de la glacera i dels cims del Alps, dels que destacava, com he dit el Montblanc i el Cervino. No hi ha adjectius per descriure la glacera, les seves esqueres i els canvis de colors del gel i les esquerdes a mida que es feia de dia, amb sol o amb núvols. Només veient-ho es pot sentir-ho.
Avui dia 11 a les 5'30 del matí hem començat la baixada fins l'aparcament de la Vall de Valsavarenche per tornar cap a Moià. Possiblement algú criticarà que s'hagi organitzat l'excursió coincidint amb la manifestació de Barcelona, però es va fer la reserva fa mesos i no hi havia més dates.
Les fotos que poso són del meu fill, meves, del Sandro Muñoz, i alguna del Jordi Soler, Pere Genescà i del Joan Miró.
https://www.youtube.com/
summit, climbing, cima, cumbre,¿Quién es? Qui és?, periodista, Moià, Moianès, Alpes, Grup Excursionista del Moianès Independent, cim, escalada, ascension, climb, top, peak, climbing, italian Alps, italianos, ¿Cómo llegar?, ruta, wikiloc,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada