Els ultres són aquí. DePlataforma per Cataluya a Vox. Editorial Pòrtic, 2022
Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron. Akal ediciones, 2023
Diumenge al matí, dia de Sant Jordi, signaré llibres a Moià a l'Avinguda de la Vila de Moià
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
NacióDigital, Nació Manresa, 22 de novembre de 2022
Sembla que no hi ha marxa enrere. Aquesta haurà sigut la primera tardor
dels últims cinquanta o vuitanta anys en què al Moianès, al Bages i a
la major part de la Catalunya central que no s'han collit bolets. Tampoc
se n'estan collint al Vallès o al Maresme. Diuen els més vells dels
Moianès que no recorden una tardor com aquesta. Un servidor sí que va
collir ceps i rovellons a començaments de setembre a cotes altes del
Ripollès. I a mitjans de setembre en van sortir alguns, que serien els
primers i els últims, a llocs molt humits de municipis del sud del
Moianès con Granera, Castellterçol o Castellcir on les escadusseres
pluges d'agost van ser més generoses.
També se'n van fer a alguns llocs del Solsonès i el Berguedà on havia plogut.
Però després d'unes primeres florides molt localitzades, l'absència de
pluges i les altes temperatures han deixat la major part de Catalunya
sense ni un bolet. Només en algunes comarques de Tarragona on ha plogut
se'n fan aquests dies. I de moment les pluges anunciades per a mitjans i
finals de novembre han estat molt minses i encara que n'arribin els
propers dies, és difícil que el miceli o filaments que van per sota,
d'on emergeixen els bolets, pugui desenvolupar-se si les glaçades es
repeteixen. Una sequera i absència de bolets que ha estat molt pitjor
que la del període 2007 i 2008 quan es van poder collir camagrocs i
fredolics al novembre i desembre.
Aquesta absència de bolets ha tingut tres efectes al Moianès
i crec que també a moltes altres comarques de Catalunya. L'absència de
gent als boscos, absència de cotxes aparcats a les cunetes de carreteres
i camins, i menys gent a restaurants que s'omplien de boletaires.
Evidentment també hi ha el perjudici pels qui cullen bolets per
vendre'ls a restaurants i botigues, sector del que es desconeix la seva
magnitud real donat que part d'aquest bolet autòcton que és
comercialitza es fa dins del circuit de l'economia submergida. Tots
sabem que la majoria de bolets que comprem a verduleries, botigues de
queviures i supermercats a Catalunya venen de l'Aragó, la Rioja o de
Romania, llocs on també s'ha patit la sequera, el que ha motivat
l'absència d'aquest producte a molts establiments i un fort increment
del preu.
Per a mi aquesta està sent una tardor molt estranya ja
que des de fa molts anys en aquesta temporada acostumo a anar al bosc
sol o acompanyat a collir-ne o a caminar per un o altre indret i mirar
com està per si el dissabte o diumenge tinc convidats i saber on puc
portar-los. I aquesta tardor tampoc he pogut fer el que feia des de fa
deu anys, de penjar fotos a les xarxes socials, no dels cistells plens
com fan alguns, sinó de bolets en el seu hàbitat amb explicacions de
quina espècie és o de quins bolets comestibles o tòxics florien aquells
dies sense donar, evidentment, la localització exacta.
Si la sardana i els castellers són dues tradicions catalanes
que es fan en grup, l'anar a collir o caçar bolets molt sovint ho fem
en solitari. L'absència de bolets també ha fet disminuir notablement el
nombre de rescats que els bombers del GRAE han hagut de fer de
boletaires solitaris perduts que demanaven ajuda o de desapareguts que
no tornaven a casa i es donava l'alerta. Aquesta tardor he anat a la
platja i m'he banyat al mar diverses vegades, sentint-me, però, com qui
es menja a l'abril una barra de torrons que troba oblidada l'armari de
la cuina sota un paquets de macarrons. Mentre anar a la platja a
l'abril, encara que l'aigua sigui freda, el bioritme del cos ho celebra,
ser a la platja un 20 d'octubre pot donar una sensació de no estar en
el lloc on el cos i el cap demana.
Evidentment la manca de bolets és una anècdota en comparació
a la problemàtica que tenen els qui viuen del camp, que estan sembrant
un cereal que potser no donarà collita si les pluges continuen absents, i
dels ramaders que a l'increment de preus del pinso per la guerra
d'Ucraïna, s'hi suma la probable absència del farratge que compren o
sembren i cullen. El canvi climàtic és aquí, i lamentablement com hem
vist fa uns dies a la Cimera del Clima de Sharm el-Sheikh, no sembla que
els estats es posin prou les piles per revertir-lo. I si aquest canvi
continua, aquí ens queixarem de no tenir bolets per guarnir el plat,
però als països de l'Àfrica del que es lamentaran es de no tenir res per
omplir-lo.
Xavier Rius Sant, 12 de març de 2022
Llegir a NacióDigital, NacióManresa
Mai m'ha agradat ni m'he cregut certs comentaris, prediccions o promeses, per a mi sobreactuades, quan s'afirma que un cop es superi una crisi o problemàtica, tot anirà bé, haurem crescut individualment i com a societat i tot serà millor. Després de cada guerra mundial hi havia qui deia que aquella seria la última, perquè la humanitat hauria aprés la lliçó, i ara fa dos anys quan va esclatar la pandèmia, es penjaven cartells i pancartes als balcons amb un arc de Sant Martí amb la frase "Tot anirà bé".
A mi no m'agradava llavors aquesta predicció, perquè veia com dia a dia moria més i més gent, vides úniques i irrepetibles que morien d'elles soles, sense acomiadar-se dels essers estimats, ni tenir el consol que la seva mort al menys serviria potser per aconseguir el que ara coneixem com immunitat de grup. Per mi aquelles pancartes de “To anirà bé” que veia per Moià i Barcelona eren una falta de respecte pels qui morien i pels seues essers estimats. També hi havia qui deia que la pandèmia era l'últim avís de la mare Terra advertint-nos que si no canviàvem de model de vida, la Humanitat desapareixeria. I a mida que les onades de la pandèmia eren menys letals amb bona part de la població vacunada, s'aixecaven veus catastrofistes anunciant una època de fam a Europa, segons uns a causa dels problemes de transport marítim, la falta de microxips i una apagada elèctric i digital de tot que aquest apocalíptics predeien, o potser, segons altres, per un nou virus o plaga que s'expandiria per la Terra a la vegada que s'implementés el 5G. Prediccions que defensava molta gent seguidora de les teories conspiranoiques i dels antivacunes.
I mira per on, ara que ja començàvem a funcionar com abans de la Covid, dissabte es va poder celebrar a Moià el Carnestoltes amb la normalitat que es feia abans, amb les quarantenes acabades, faltant només la supressió de les mascaretes en interiors, el món no només s'aboca a la pitjor crisi de seguretat, sinó que tenim un líder mundial, Putin, que esmicola tota l'arquitectura de política de seguretat i relacions internacionals i amenaça de prémer el botó nuclear si no se li permet fer Rússia gran de nou. Pensàvem que després del parèntesis de Trump, en que un malalt mental que volia fer Amèrica Gran, i podia prémer el boto nuclear, el món multipolar tornava a la seva normalitat, i mentre a Trump es dubtós que els seus generals li haguessin permès fer-ho, Vladimir Putin porta la guerra al cor d'Europa, provoca el major desplaçament de refugiats des de la Segona Guerra Mundial i ens diu que si no li permetem fer Rússia gran de nou amb Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia i Geòrgia, i suprimir unes llibertats i valors que també la majoria de ciutadans d'aquest països havien fet seus, ens hem de preparar pel pitjor. I de moment Europa es prepara per una gran inflació que esmicola tots els plans de recuperació post Covid.
Jo sí que pensava que una part de les esquerres de les que provinc, que aquestes últimes dècades havien aprés a pensar sense dogmatismes, que potser a pobles agredits calia ajudar a defensar-se de vulneracions dels drets humans i d'agressions militars, com va passar a Bòsnia o al Kurdistan. I que a l'igual que consideraven correcte que s'armés als kurds que patien el setge de l'Estat Islàmic i de Bashar Al Assad a Síria, s'entendria que ara cal armar a Ucraïna. Però veig amb tristor que molts del que considerava dels meus, tenen el pensament crític rovellat. I mentre fa dos anys defensaven que el Frente Polisario tornés a la guerra i se'ls armés per poder negociar en peu d'igualtat o idolatraven les brigades de dones kurdes que a Rojava es defensaven amb armes proporcionades, per cert, per Estats Units, dels assassins de l'Estat Islàmic i del règim de Bashar Al Assad, ara davant la invasió d'Ucraïna s'oposen a que se'ls hi doni armes. Potser no són conscients que Europa hem tornat a un escenari com el del setembre de 1938, quan per no contradir ni fer enfadar més Hitler, el Regne Unit i França van signar amb Alemanya el acords de Munic.
Xavier Rius Sant, periodista
Aquest vespre s'ha presentat el llibre "Els ultres són aquí" a Can Carner a Moià, acte al que han assistit 45 persones.
En primer lloc ha intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras que ha lloat la tasca de divulgació que fa el llibre. Tot seguit Josep Font de l'Associació Modilianum, revista La Tosca, ha fet una presentació de la meva persona i del llibre. A continuació el periodista Quico Sallès s'ha explaiat comentant el llibre, que tal com es narra i s'entrellaça tot ha dit que enganxa i li recordava una sèrie de Netflx en la que al final tot encaixa, donat que molts ultres que apareixen de en els primers capítols parlant de Fuerza Nueva o després de Plataforma per Catalunya, després els trobem a Vox. Sallès ha aportat informacions i percepcions de com va fer Vox el salt a les instucions els anys 2018 i 2019, ja que ell va fer els seguiment d'algunes campanyes electorals del partit ultra, com la de les eleccions andaluses de desembre de 2018 quan van antrar per preimera vegada en un parlament a l'Estsat espanyol.
A mena de conversa amb el Quico, jo he explicat el procés de creació del llibre, aturant-me en alguns moments i episodis, reflexionant com Vox ha entrat a les institucions, sent el no a l'estat autonòmic, el rebuig a la immigració, l'oficialitat del català i a lleis com la del matrimoni homosexual o l'avortament, alguns els seus eixos principals. A diferenència de Madrid i altres llocs de l'Estat que Vox s'ha nodrit d'exmilitants del PP desencantats amb Mariano Rajoy, a Catalunya el nucli dirigent de Vox i molts dels seus diputats, com Jorge Buxadé, Mónica Lora, Joan Garriga Domenech, Juan José Aizcorbe o Juan Carlos Segura Just, provenen de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente de la Juventud o Plataforma per Catalunya. Sallès ha explicat algunes anècdotes sobre el sorgiment de Vox, i del judici del Procés que ell va cobrir on coincidia amb Javier Orgea Smith.
Molt agraït al Quico Sallès i al Josep Font per presentar-me el llibre!
L'alcalde de Moià Dionís Guiteras obre l'acte
Josep Font de l'associació Modilanum, revista La Tosca presenta el llibre i l'autor
Quico Sallès
Crònica de l'acte a Nació Digital, Nació Manresa
Presentació del meu llibre "Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox", divendres 4 de març a les 19 hores a Can Carner, Carrer Joies 11, Moià.
Intervenen Quico Sallès (periodista), Josep Font (La Tosca Modilianum) i Xavier Rius Sant

