Quan Iugoslàvia es trenca Milosevic demana a les Repúbliques que entreguin les armes de la Milicia Territorial a l'Exècit Federal per evitar una guerra civil. Bòsnia ho fa creient que l'Exèrcit Federal no actuarà contra el poble. Quan el 5 d'abril de 1992 són assessinades per franctiradors Olga Sucic i Suada Dilberovic, una de família catòlica, l'altra musulmana, a uns dels ponts del riu Miljaka a Sarajevo, el president Alia Izetbegvic declara a la televisió:"Ciutadans de Sarajevo, podeu dormir tanquils que no hi haurà guerra. Per una guerra en calen dos i noslatres no la volem" No va ser una guerra, va ser un genocidi.
Adjunto el link d'alguns articles meus de llavors:
Article a El País el 1993 comparant Sarajevo amb el setge a Madrid i la República
Bosnia, los laberintos del odio (El País, 1993)
Article publicat al País, l'any 2002, "Esa guerra que nos cambió"
Aquesta foto meva per mi és molt especial. Va ser la imatge del projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona (Maragall va declarar Sarajevo, el Districte 11) i molts altres de Catalunya
Placa en homenatge a Olga Sucic i Suada Dilberovic al lloc on van ser abatudes
El símbol de les Olimpiades d'Hivern de 1984, bombardejat (Logo i Vucko ZOI '84)
journalist
Aquestes dues fotos malgrat el pas dels anys tenen per a mi un gran valor emocional. La foto de l'esquerra va esdevenir símbol dels projectes de reconstrucció a Bòsnia fets per Barcelona i Catalunya. L'any 1997 va ser el cartell de l'exposició que es va fer a l'Ajuntament de Barcelona. La de la dreta la portada i cartell de la Conferència de ciutats dividides feta a Sarajevo
