Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya l'emotiu acte de lliurament del premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau al general Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo durant el setge de maig de 1992 fins octubre de 1995. Divjak, nascut a Belgrad, tot i ser serbi, en esclatar la guerra de Bòsnia, va desobeir les ordres de l'Exèrcit Federal Iugoslau i, enlloc d'anar-se'n a les muntanyes que encerclen Sarajevo, per atacar des d'allà la ciutat, es va quedar a Sarajevo dirigint la defensa de la ciutat i l'exèrcit de majoria musulmano i croata, en el que també hi havia serbis com ell que lluitaven per una Bòsnia multiètnica.
(A la foto la Vicepresidenta del Parlament, Anna Simó -emocionada-, i Rafael Grassa lliuren el premi a Divjak)
Manel Vila, en el seu parlament
L'acte es va iniciar amb la intervenció de Rafael Grasa de l'Institut Català de la Pau que es va remuntar a fa un segle quan l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, va ser l'excusa per l'inici de la Primera Guerra Mundial, evocant com s'utilitzen sovint excuses per iniciar els conflictes. Parlà també de com els acords de Dayton de 1995, que van legitimar les línies de front, són avui un obstacle per normalitzar Bòsnia.
Grasa va posar Divjak com un exemple de militars que lluiten per la pau i comparà el seu paper de defensor de Sarajevo, que desobeí les ordres de marxar a les muntanyes per atacar la ciutat, amb la del grups dels anomenats Generals per la Pau de la fi de la Guerra Freda.
Manel Vila, que va ser gerent de Districte 11 de l'Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall va declarar Sarajevo districte de Barcelona, i ara impulsa la Fundació Districte 11, va recordar com des de Barcelona i Catalunya de les olímpiades de 1992 va sorgir tot un moviment de solidaritat amb la capitat de Bòsnia. Evocà el viatges que van fer a la ciutat durant el setge els acaldes Maragall i Antoni Farrés (Sabadell) i explicà anècdotes i records de com es mantenia la normalitat en aquell setge del que Divjak deia que es resistia "amb imaginació i sentit de l'humor".
Comentà que Sarajevo és l´única capital europea que té en un radi de quatre cents metres la catedral catòlica, l'ortodoxa, la sinagoga i la gran mesquita. Temples símbols de la Bòsnia multiètica que el govern de Sarajevo va protegir. També va voler explicar la detenció que va patir Divjak a Austria el 2011 per una acusació de la justícia sèrbia que el considera un traïdor, i va lamentar que acabada la guerra es desconfiés d'ell i se'l passés a la reserva, cosa que va motivar que ell es reiventés i creés la Fundació Obrazovanje gradi BiH, L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina
Per últim va enumerar anècdotes que mostren que Divjak és una persona molt estimada a Bòsnia, on tothom el saluda per carrer pel que és i pels valors que representa.
Divjak i Maragall observen atents a les imatges dels fets de maig de 1992, quan s'intercanvia la llibertat del president Alia Izetbegovic, per la de soldats serbis retinguts. Divjak va ser el mediador, les coses no van anar com s'havia pactat i ell va rebre per les dues bandes. La seva detenció a Viena el 2011 va ser imputació de la justícia sèrbia per aquest fets (Sota vídeo que inclou les imatges que es van veure)
"GRÀCIES BARCELONA I CATALUNYA PER TOT EL QUE VAN FER PER SARAJEVO. LLUITARÉ PER UNA PAU DURADORA COM L´ÚNIC OBJECTIU QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA HUMANA"
Després de rebre el premi va fer el seu parlament Jovan Divjak, que va començar les seves paraules d' agraïment dient que ho rebia "com un homenatge a tota la gent que va lluitar contra l'agressió brutal de 1992-1995 contra la diversitat i la llibertat de la capital de Bòsnia". I en diferents moments es va desfer amb elogis cap a Manel Vila, que ara impulsa la Fundació Districte 11 i la tasca feta llavors per la Barcelona de Pasqual Maragall.
Tot seguit, en un to pacifista, poc habitual en un general, va parlar dels qui es fan rics amb les guerres i les armes, criticant les corporacions industries i governs "que no els hi agrada la idea de pau permanent donat que ni la indústria militar ni els exèrcits tindrien sentit". Lamentà que "mentre a Brussel·les es fan resolucions i acords de pau i desenvolupament, continuen les guerres, la fam, les malalties i les armes, també les prohibides".
Apel·lant a la consciència individual digué que "tots tenim que decidir si volem optar per la pau o la guerra", afirmant que "jo vaig créixer en una família que creia en el respecte. Però la pau i l'amor no són un regal, és quelcom que troba molts obstacles". I mirant al futur es referí a la tasca que impulsa ara des de la seva fundació pels més vulnerables, per l'educació a Bòsnia i Hercegovina. I amb l'auditori emocionat va concloure afirmat que "lluitaré per una pau duradora com l´únic objectiu que dóna sentit a la vida humana".
L'acte fou tancat per la Vicepresidenta del parlament, Anna Simó que qualificà a Divjak com "un home investit en tots els sentits d'autoritat"
va venir tanta gent que es va habilitar una altra sala del Parlament per seguir l'acte i veure-ho per TV
Amb la Maite Sirera, que cooperant al Balcans, que va codirigir l'ajuda humanitària de Districte 11 i el Barcelona Team durant la guerra de Kosovo.
Divjak amb l'Anna Harder, cooperant a Bòsnia, i la seva família
Manel Vila i Anna Harder
