Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’octubre del 2014

S'INAUGURA LA NOVA SEU DE L'ULTRA CASAL TRAMUNTANA A LA VERNEDA



(Foto: La Directa)
Avui dissabte s'ha fet la inauguració de la nova seu del Casal Tramuntana, centre ultra, identitari o nacionalrevolucionari, Casal Tramuntana, obert el 14 de gener de 2012 al carrer Independència de Barcelona amb el nom de MILITIA. Centre que vol imitar l'experiencia de la Casa Pound de Roma de Gianlucca Iannone, promotor de l'anomenat Feixisme del Tercer Mileni.
Després de dos anys i mig d'activitat, amb fort rebuig de les entitats del barri i pressió de la Guàrdia Urbana per la manca d'aforament del local, van deixar l'entresol d'Independència 333,   per anar  al carrer Alacalá de Guadaira número 22, a la Verneda, al mateix districte de Clot Sant Martí.   
L'obertura d'aquesta nova seu va motivar diverses assemblees d'entitats i una manifestació al barri el passat mes de juliol. 
Una de les accions de Tramuntana que les entitats de barri volen denunciar i rebutjar es la recollida d'aliments per distribuir a ciutadans "de casa", donat que són accions que posen en perill la cohesió social i volen fer creure que els ciutadans d'origen estranger, pel fet de ser-ho, gaudeixen d'una discriminació positiva per part de les administarcions i entitats com Càrites i Banc d'Aliments, cosa totalment falsa. I és precisament de mentides com aquesta on sorgeix el suport a partits ultres i racistes.


 Recollida d'aliments "per a gent de casa" fet per Tramuntana a un super proper a l'anterior seu. Ara volen fer-ho a la Verneda
  Manifestació contra la nova seu de Tramuntana el passat juliol 
 


Reunió d'entitats al Centre Cívic de la Verneda per estudiar les accions per l'obertura de la nova seu al barri

Nova seu de Tramuntana al carrer Alcalá de Guadaira




COMUNICAT SOBRE LA PROPERA INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DEL CASAL TRAMUNTANA A LA VERNEDA-SANT MARTÍ


Davant la imminent inauguració del Casal Tramuntana al barri de la Verneda- Sant Martí, després d’estar dos anys al barri del Clot, diversos veïns i veïnes, diferents entitats i col·lectius d’aquests barris, volem manifestar el nostre rebuig a tota mena de feixisme, des de la pluralitat i la mobilització pacífica, però amb tota la contundència que es mereix un posicionament ferm per no deixar que grups neofeixistes i neonazis es facin forts, ni al Clot, ni a Verneda ni enlloc.
Per això, demanem a les institucions pertinents que facin tot el que pertoqui per al tancament del Casal Tramuntana, i demanem a tot el veïnat que no ens deixem enganyar pel seu discurs, darrera del qual es promou la discriminació social, l’homofòbia, el racisme i la xenofòbia, i contradiu tot el que fa anys estem treballant persones i col·lectius d’aquests barris.

A la Verneda-Sant Martí, com al Clot, tampoc són benvinguts.
Per uns barris lliures de feixisme, tanquem el Tramuntana!
#tanquemeltramuntana

 Llegir a Verneda antifeixista
 Llegir a Unitat Contra el Feixisme de Sant Martí

                                                                     
 
  Membres de Tramuntana amb la Creu Celta i fem salutació feixista

(Falta ampliar)

dilluns, 23 de juny del 2014

EL CASAL TRAMUNTANA FA PÚBLIC ON HAN ANAT AL MATEIX ST MARTÍ



El Casal Tramuntana ha fet públic a la seva web la nova ubicació de l'entitat al carrer Alcalà de Guadaira, a Sant Martí-La Verneda, molt a prop de la comissaria de la Policia Nacional. 
Fa sis setmanes vaig coincidir amb sis membres de Tramuntana al davant i em van preguntar si els feia un seguiment. Dies després l'Alberto Sánchez (regidor de PxC de L'Hospitalet que va gestionar el lloguer de l'anterior seu) em va comentar, penso amb doble sentit, que "te encontraste a los chicos de Tramuntana". Ahir jo ja deia al blog que semblava que havien anat a un local proper al mateix districte.

Més enllà de discrepàncies ideològiques, és un encert per part seva haver-ho fet públic ells mateixos. Divendres passat van abandonar el local de Independència 333 que, per la manca de sortida d'emergència i estructura del local, no era apte per certes activitats amb un aforament important de persones, fet que havia motivat que diverses vegades la Guàrdia Urbana hagués fet desallotjar el local.

Evidentment la ideologia de Tramuntana genera rebuig entre entitats i partits de tota mena, i és segur que hi haurà una campanya en contra que aquest grup identitari, socialpatriota (o neonazi), que recull aliment "pels de casa", continui al districte de Sant Martí. Neguen ser ultres, però militants de l'entitat s'han relacionat amb iniciatives de caire neonazi. Aquest és el cas del bloguer responsable de la web nazi División Barna 88. Diuen que no són ultres però viatgen a Grècia a reunir-se amb els líders d'Alba Daurada. Diuen no ser ultres, però els seus responsables es fotografien "brazo en alto" fent el que es coneix com salutació nazi -que ells anomenen salutació romana -, amb una bandera amb la creu celta.

El Casal Tramuntana va néixer al gener de 2012 amb el nom de Centro Social Militia. A l'acte d'obertura hi havia de participar, juntament amb Enrique Ravello, responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, dos membres del neofeixisme italià, Gianluca Iannone, líder de la Casa Pound de Roma i del Blocco Studiantesco, i Gabriele Adinolfi, fundador del grup “Guàrdia d’Honor de Mussolini”, que va ser empresonat  per la seva presumpte implicació a l’atemptat de l’estació de Bolonya del 1980 que va costa la vida a 80 persones. No obstant Gianluca Iannone es va veure implicat el gener de 2012 en un incident armat a Roma entre grups ultres i no va poder venir a Barcelona. 
Coneguda la seva existència per les xarxes socials, no se sabia on era la seva ubicació i es va arribar a publicar que era al barri de Can Serra de L'Hospitalet. No obstiant al mes de març de 2012 jo vaig saber que era al carrer Indepència de Barcelona i que el seu lloguer havia estat gestionat per membres de la llista de PxC de L'Hospitalet de Llobregat.  
Volia emular l’experiència de la Casa Pound de Roma que lidera una xarxa de vint centres socials i esportius arreu d’Itàlia. Tenen una emissora de ràdio, una TV, revistes, quinze llibreries i bars a Roma, Perugia, Padua, Parma, Crotone, Nàpols i altres ciutats. La Casa Pound agafa el nom de l’escriptor nord-americà, Ezra Pound que el 1939 decidí afincar-se a Itàlia i des d’allà treballava i posava la veu a les emissions en anglès de les ràdio italiana i alemanya, en favor de l’Eix. Fan tasques socials com la de rehabilitació d'habitages per famílies amb dificultats econòmiques i ofereixen, sobretot, -penso que és el més important- una forta cohesió grupal als joves i no tan joves que s'hi impliquen. Joves que no els agrada el sistema econòmic i polític, i canalitzen el seu descontent a l'extrema dreta social revolucionària. Gianluca Iannone sempre repeteix que no és racista, només identitari, “0% Racisme, 100 % Identitat” és un dels seus lemes i diu que impulsa el feixisme del Tercer Mil.leni.  


COMUNICAT DE TRAMUNTANA:
Seguimos avanzando!



Era el día 27 de diciembre de 2011 cuando arrendamos un local en el distrito de Sant Martí de Barcelona, concretamente en el número 333 de la calle Independencia, ubicado justo encima de una sede de Correos. Un local que daría vida a la Asociación Casal Tramuntana y que se convertiría en el centro neurálgico de ésta.
Resulta casi imposible intentar resumir estos 30 meses de vida en unas pocas líneas. Las centenares de acciones y actividades desarrolladas han generado tal cantidad de historias, anécdotas y momentos inolvidables más propios de ser contados en un libro que resumidos en un comunicado.

Más allá de la incesante actividad cultural, solidaria, política, gastronómica, deportiva, artística y lúdica,el Casal Tramuntana ha sido un espacio dónde se han cimentado inquebrantables vínculos de amistad, de compañerismo, de camaradería, dónde ha nacido el amor, dónde hemos jugado y crecido con nuestros hijos, dónde hemos compartido alegrías y penas. Circunstancias que nos han hecho crear un vínculo emocional convirtiendo sus paredes en nuestro propio hogar.

Un local que ha sido también punto de encuentro con los vecinos del distrito de Sant Martí, algunos de los cuales se acercaron inicialmente dubitativos pero con los que hemos acabando haciendo muy buenas migas, hasta el punto que varios se han hecho socios y muchos más han participado en diferentes actividades del Casal Tramuntana. Nos llena de orgullo y no podemos pasar por alto que la mayoría de beneficiados de nuestro banco de alimentos son familias del barrio, familias que hemos ayudado, en la medida de nuestras posibilidades, no sólo con nuestro banco de alimentos, sino también a encontrar trabajo y a solucionar diferentes problemas, y con cuyo cariño, afecto y agradecimiento nos han pagado sobradamente cualquier esfuerzo que hayamos hecho.

El local que hace más de 2 años nos parecía enorme se nos ha ido quedando pequeño, y su distribución y algunas de sus características se han convertido en un lastre para desarrollar nuevas actividades, y para poder seguir creciendo. Una vez subsanados todos los aspectos logísticos, y encontrado la manera para no cesar nuestras actividades solidarias, (especialmente nuestro banco de alimentos con la finalidad de que ninguna familia de las que ayudamos se quedase temporalmente en la estacada), esta semana y tras 907 días de frenética actividad, abandonamos el local de la calle independencia 333, con algo de nostalgia por los memorables momentos vividos, pero con mucha ilusión para encarar el futuro.
Tras meses de búsqueda hemos encontrado un local más grande que se adapta a nuestras nuevas necesidades. Ha sido una larga búsqueda para encontrar el local idóneo sin cambiarnos de distrito.

Era fundamental para nosotros seguir manteniendo ese vinculo tan especial que hemos creado con el barrio y con muchos vecinos. Así que en las próximas semanas podremos inaugurar nuestro nuevo local en la calle Alcalá de Guadaira, 22 manteniéndonos como queríamos en el distrito de San Martí.

Os pedimos paciencia hasta la apertura y toda la ayuda que nos podáis brindar.

La lucha continua hoy mas que nunca. ¡Adelante Casal Tramuntana! Larga vida a nuestra lucha.

dissabte, 12 de gener del 2013

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", AHIR A GIRONA"



Ahir divendres al vespre a les 20 hores (equivocadament els targetons inicials deien que era a les 7 i l'agenda de Diari de Girona ho va posar a  l'hora equivocada i va venir algú a les 7 que després no va tornar) es va presentar a la Llibreria 22 la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima. Hi va assistir una vintena de persones.





En Saïd el Kadadoui va parlar de la meva trajectòria com a periodista, articulista i assagista, i que quan va llegir, fa ja més d'un any, la versió no acabada de la novel·la se li van esvair els temors sobre si me'n sortiria en el registre literari narratiu. Sense desvetllar la trama i girs de la història, va lloar el llenguatge planer i col·loquial d'una història feta en primera persona, la manera com s'administra la informació al llarg del text, esdevenint una novel·la romàntica, però no ensucrada, amb força intriga i girs inesperats, i amb un to de novel·la negra, repetint el que ja va dir l'escriptor Isidre Grau (premi Sant Jordi de l'any 1985) a la presentació de Barcelona ,  que era una història que podia esdevenir un guió cinematogràfic. El Kadaoui va recordar que la història passa en els anys 1996 i 1997, quan encara s'escrivien cartes i es trucava des de cabines telefòniques. També va fer un apunt, com a psicòleg, d'una de els qüestions que tracta la novel·la: el pes de les ferides del passat no superades (maltractaments, abusos...) que sovint dificulten o avorten noves relacions

La Iolanda Pineda, va començar recordant que fa poc més d'un any em va presentar "Xenofòbia a Catalunya" a Barcelona, llibre que era, ara per ara, l'únic recull escrit del que va passar a Salt -i fora de Salt- en els anys que ella va ser alcaldessa, i que l'havia sorprès gratament la lectura d'aquesta novel·la, com a persona que sempre està llegint narrativa.

Va explicar una mica la trama inicial de la història que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà:
 En Joan, un carter divorciat -que viatja força i també fa reportatges per algun mitjà- canvia de ruta de repartiment i es troba de tant en tant com passen per les seves mans unes cartes a nom d'Andreu Roca, per una casa que s'ha enderrocat i de remitent i només hi posa "Olga" sense cap més senya. Unes cartes que acaben en unes saques que són destruïdes al cap d'un any. Intrigat, en veure a contrallum que són cartes manuscrites, un dia farà un delicte. N'obrirà una, s'dentificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu, i lamenta no haver pogut solucionar "allò que va passar". Obrirà les següents i per unes pistes iniciarà la cerca d'aquesta Olga, explicant Pineda que la història té tombs i girs inesperats que fa que "a partir d'un moment no la puguis deixar" fent prendre part al lector en els conflictes que afronten els protagonistes. 
Iolanda Pineda va llegir la segona carta que obre el carter, i va fer alguns paral·lelismes divertits entre l'autor de la novel·la i el protagonista, tant pel que fa a trajectòries sentimentals com si, com a periodista d'investigació, jo també "seguia a la gent pel carrer" o era capaç de passar-me una nit en un cotxe a prop d'un local d'extremadreta.
Com també va dir en Kadaoui, va destacar fragments i reflexions que hi ha al llibre sobre l'enamorament, els secrets que tots podem tenir, el si cal explicar-ho o no tot, i el risc de perdre algú per dir-ho, o perdre'l per no dir-ho tot.   


Finalment jo vaig explicar breument el procés d'escriptura d'aquesta novel·la (iniciat ja fa molts anys), destacant que tot encaixa i hi  ha un motiu -sense dir-lo- del perquè l'Olga que envia les cartes a una adreça inexistent. Sense ser una història trista té darrera d'algun personatge les ferides o petjades del maltractement i pedofília,  i el sentiment de culpa dels qui han estimat aquestes persones per no haver pogut "salvar-los" i salvar la la relació. I vaig fer un paral·lelisme de que a l'igual que, en alguns casos, nens o nenes maltractats esdevenen maltractadors, en política internacional trobem com sectors de pobles que van ser maltractats (poble jueu o el serbis) poden esdevenir maltractador i ser incapaços de reconèixer que repeteixen patrons de maltracte similars als que van patir. També vaig destacar que, per entendre un dels quatre personatges principals, surten els fets de corrupció que van motivar el canvi d'alcalde a començaments dels anys noranta a L'Hospitalet. Que els escenaris de L'Hospitalet són reals i que Puig d'Empordà és un poble imaginari on el Joan hi té la colla d'amics i amigues i un col·lectiu ecologista de les comarques gironines que fa una revista que aborda qüestions, fets culturals i problemàtiques d'aquells anys a l'Empordà i el Gironès.
També vaig comentar la situació de les querelles i denúncies contra mi interposades per PxC i Josep Anglada i el seu advocat gironí, número 2 a les llistes de PxC a les últimes, eleccions, Francisco Bueno Celdrán. 
Per últim vaig explicar els dos llibres en projecte que tinc. Un de l'extrema dreta (o identitaris antiimigració) española en castellà, a mig termini, i una novel·la en català a llarg termini. Notícia i foto de la presentació al Punt Avui






VEURE ENTREVISTA DE ROSÓ FELIU A TV GIRONA, minut 23