ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"

 On trobar AMOR A LA CARTA ?

 Pots compar-lo per Amazón
A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, a les prestatgeries de novel·les d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociologia "Xenofòbia a Catalunya". 
 A Moià a la llibreria Grau. No és als prestatges de novel·la, sinó al de Col·lecció Local.
 A Girona a la Llibreria 22, carrer Hortes, 22

A L'Hospitalet a la llibreria Perutxo.
 També hi és a algunes ABACUS

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavi Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

Vaig començar a escriure aquest llibre a L'Aula de Lletres de Barcelona que deprés passaria a ser Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on vaig fers estudis de narrativa, on els seus professors em van donar bons consells per culminar l'obra.

ARGUMENT: 
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.

 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però

LECTURA DRAMATITZADA DE LES 10 MILLORS CARTES DEL 1r CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABADESSES

Ahir divendres al vespre va tenir lloc la lectura dramatitzada de les 10 millors cartes del Primer Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan de les Abadesses, organitzat per Jose Alguacil del Cafè de l'Abadia i l'Ajuntament, al que s'hi van presentar més de 200 cartes. Les cartes van ser llegides pel grup de teatre SAT de Sant Joan, en una excel·lent posada en escena, i les 12 millors han estat editades en el llibre digital de l'editorial Neurosi (clica per anar-hi)

Jose Alguacil presentant l'acte i explicant com va sorgir la idea, fent broma amb el carter que només li portava factures de fer el certamen.
                      

        En el marc del actes previs al certamen el passat mes de maig vaig ser  convidat a presentar la meva novel·la Amor a la carta (clica). La carta guanyadora va ser escrita per Lluís Carbó, la finalista per Anna Serrahima, i l'accèssit per Rosa Palou. Aquí hi ha el vídeo de la lectura d'alguna. La setmana vinent penjaré el vídeo de l'acte on es llegeixen les 10 millors

Informació sobre els guanyadors a la web de l'Ajuntament (clica)

 La guanyadora és la penúltima, mínut 38


Clica el vídeo per sentir la lectura de les guanyadores (no és l'acte d'ahir)

     

Llegint la carta guanyadora, una història d'amor de Lluís Carbó a les ruïnes d'Empúries

Llegir a La Vanguardia

SOPAR TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" EN ELS ACTES PREVIS DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABD.

 
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.

 Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.

Informació al 9 Nou de divendres 24:

      

    Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica).  Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).

      Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià. 

     Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.  

      Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i  cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven. 

     Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.    

 Informació d"Amor a la carta" i el certamen de cartes a La Vanguardia

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA". A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia

FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON:
 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REBUTJA EL RECURS D'ANGLADA A LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI. ANGLADA VA SER DEFENSAT A L'AUDIÈNCIA PER UNA ADVOCADA LLATINOAMERICANA DE GIRONA ESPECIALITZADA EN ESTRANGERIA QUE, AMB UN MISSATGE QUE EM VA FER SOSPITAR, A L'AGOST SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha desestimat  el recurs de José Anglada  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona (clica) de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat l'octubre de 2011, tal com es recull en l'escrit de 5 fulls, lliurat el passat dimarts.

Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
   
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya) i de Grup Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/) denunciant que es podien interpretar no només com un atac a la llibertat d'expressió, sinó com una amenaça a la meva integritat física. Anglada va anunciar que li portaria aquesta i altres denúncies contra mi l'advocat gironí Francisco Bueno Celdràn, el qual aniria de número 2 a les llistes electorals de PxC per Girona del passat novembre.

El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de  diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"

Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.

 En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.

Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...

Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).

En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya".  Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.

A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal. 
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu  desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".  

El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.

El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre.  El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió. 

Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.

He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.

Clica per veure més a...

SANT JORDI D"AMOR A LA CARTA"

Avui amb motiu de Sant Jordi he tingut l'oportunitat de parlar d'Amor a la carta en algun programa de ràdio. Aquesta setmana Regió7, Diari de Girona, i El 9 Nou, s'han fet ressò del llibre com a novetat d'aquest Sant Jordi, tot i que va sortir abans de Nadal.

A la tarda he anat a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet i he signat tant "Amor a la carta", com "Xenofòbia a Catalunya". M'he trobat alguna mestra companya de quan treballava a L'Hospitalet que li he signat, algun lector que va llegir fa mesos Amor a la carta i ara volia Xenofòbia a Catalunya, o una noia que venia amb la primera ressenya de El Periódico d'Amor a la carta.  

 Entrevista  d'Ignasi Miranda sobre Amor a la carta a Ràdio Estel

També hi ha hagut alguna persona que remenant llibres ha acabat a la parada i l'ha triat, un noi que acabava de comprar Xenofòbia a Catalunya a la parada de més amunt i en veure'm allà, m'ha demanat que li signés, o alguna persona que coneixedora de les querelles que m'ha posat PxC l'ha volgut comprar.  S'han acostat a la taula algunes persones que ja havien llegit Amor a la carta, i els hi havia agradat, entre elles una regidora de  L'Hospitalet de l'oposició. En resum, ha estat un plaer! Ah! la parada estava a la rambla Just Oliveres amb el carrer Lleida, just al lloc on el carter, quan ja ha localitzat casa l'Olga, la segueix fins el gimnàs proper al Tecla Sala, al que ell s'apuntarà i...

 

 Al migdia, a Ràdio Estel, amb Ignasi Miranda, entrevista en el programa especial de Sant Jordi, a la Catedral
Radio Estel

A LA TROBADA D'AUTORS LOCALS I DE LLIBRES DE L'HOSPITALET AL TECLA SALA.

Avui he assistit a la trobada d'autors locals i/o de llibres de L'Hospitalet de Llobregat al Tecla Sala, on el documentalista i membre del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha presentat l'últim catàleg de llibres i autors locals "Ciutat plural llibres singulars. I era en la doble condició de persona que he treballat 22 de mestre a L'Hospitalet, autor de Xenofòbia a Catalunya que tracta de la gestió de la immigració a llocs com L'Hospitalet on aquest fenomen ha significat un canvi social i demogràfic important i de l'ascens del discurs xenòfob també a L'Hospitalet on PxC té dos regidors. I també com autor d'una novel·la que transcorre a L'Hospitalet i al municipi imaginari de Puig d'Empordà, llibre al que s'ha referit Carles Ferrer. Han intervingut l'alcaldessa, Núria Marín, el regidor de cultura, Jaume Graells, Gemma Isern, de la Xarxa de Biblioteques i Carles Ferrer.
Dimarts, dia de Sant Jordi signaré llibres de 6 a 7 de la tarda a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, escenari de la novel·la, just on l'Andreu, el carter, localitza i segueix a l'Olga. L'acte s'ha fet a la biblioteca i centre cultural Tecla Sala, escenari també de la novel·la.

L'alcaldessa, Núria Marín, i el regidor de Cultura, Jaume Graells.

Carles Ferrer, Jaume Graells i Gemma Isern.

Foto dels autors locals
Llegir més informació a L'Hospitalet digital
Fragment que de la novel·la en que el carter segueix l'Olga des de la Rambla fins el gimnàs proper al Tecla Sala:        

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir

DIMECRES, VISTA A L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA DEL RECURS D'ANGLADA PER LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA PEL LLIBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

                      

El proper dimecres 24 d'abril, a les 10 hores, se celebrarà a la secció Tercera de l'Audiència de Barcelona (Passeig Ll. Companys) la Vista del recurs d'apel·lació de José Anglada i Plataforma X Catalunya, contra la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona, de la querella per injúries i calumnies presentada per José Anglada contra mi per diversos fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya" publicat l'octubre de 2011.

Si bé José Anglada va assistir a la presentació del llibre el 28 d'octubre a Vic de 2011,  tuitejant que "ho he trobat molt interessant i m'ho he passat molt bé", i va mantenir una relació educada amb mi el mesos següents, fins i tot arribant a signar ell el meu llibre!! (veure imatge twitter signant llibre), després que jo desvetllés on es trobava el Casal Tramuntana de Barcelona, que va gestionar el seu lloguer, un regidor de L'Hospitalet, i després de la meva assistència a l'acte de Plataforma X la Libertad  (PxL) a Torrejón de Ardoz el 30 de juny, va iniciar una actitud hostil, de twits insultants i amenaçadors i de presentació de diverses querelles i denúncies.

El 30 de juny a Torrejón jo vaig desvetllar que el José María Ruiz, que liderava l'extensió de Plataforma arreu de l'estat, que va parlar a la tribuna al costat d'Anglada, era José María Ruiz Puerta, últim president del grup nazi CEDADE (dissolt el 1994), advocat de Pedro Varela i advocat de Manos Limpias contra Garzón en la querella per investigar crims del franquisme. També vaig desvetllar que al costat d'Anglada, amb la bandera de PxL estava Eduardo Núñez, actual president de la Asociación Cultural de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que morí el 1994 a Málaga), al que honoren i difonen el seu ideari i llegat.
     Dies després diferents càrrecs públic de PxC comencen a retuitejar un compte de twitter fals amb el meu nom i la meva foto amb continguts vexatoris, i Josep Anglada twiteja des del seu: "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocarire de X. Rius Sant, altres seguiran el seu camí". Durant els mesos de juliol, agost i setembre farà reiterats tuits contra mi, qualificant-me de "rata de cloaca", dient que aniré a la presó o acabant amb "que se joda!". 
     El Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup Ramon Barnils van fer diversos comunicats denunciant les amenaces de PxC cap a la meva persona, advertint que es podien entendre, també, com una amenaça a la meva integritat física:

http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya http://www.media.cat/2012/07/16/el-feixisme-racista-ataca-periodistes/
http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/
Llegir informació a Comunicació 21, (portal periodistes i premsa) 

       Alguns diputats de la Comissió d'Interior del Parlament, i altres parlamentaris es van dirigir al conseller Felip Puig mostrant la seva preocupació pel fet que els reiterats twits d'Anglada animessin a militants d'extremadreta a actuar contra la meva persona.
         I a partir de llavors ell i altres dirigents de PxC m'interposen diverses denúncies, la més important de les quals és la querella per injúries i calumnies per determinats fragments del llibre Xenofòbia a Catalunya, querella que precisa d'un acte de conciliació previ, que té lloc al Jutjat de Pau de Moià el 7 de setembre de 2012, on Anglada em demana que en retracti i pagui 100.000 euros d'imdemnització, cosa que evidentment no faig, i li permet legalment interposar ja la querella per injúries que portarà el Jutjat d'Instrucció nº 15 de Barcelona.

   Aquell dia a Moià declarà en sortir que m'interposava dues querelles i tres denúncies per diferentes qüestions (algunes de les quals ja estaven iniciades i altres no les va posar) i dirà als periodistes que "havia de fer alguna cosa per treure'm aquest pesat de sobre" En aquest enllaç del meu blog hi ha la informació d'aquell dia a Moià i els links d'alguns mitjans i comunicats de suport.
http://xavier-rius.blogspot.com.es/2012/09/ni-em-retracto-ni-pago-els-100000-euros.html
 
     El 25 de gener el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va decidir inadmetre la querella, i PxC anuncià, dies més tard, el recurs pel que se celebrarà dimecres la vista a l'Audiència de Barcelona. No obstant, com es veu en twit del 12 de març del Sr. Anglada, potser en veure que legalment ho perdrà, fa un  tuit on diu que tota la querella era un pacte entre ell i jo "per fer-nos publicitat, sempre amics".  No obstant posteriorment ha tornat a fer tuits hostils cap a mi com els d'aquest cap de setmana, amb motiu que ell no va ser convidat a intervenir al congrés del Partido X La Libertad a Coslada (Madrid), que presidit per J M Ruiz Puerta ha reconvertit la inicial Plataforma X La Libertad creada per Anglada. Jo no vaig anar a Coslada, ell tampoc, però va tuitejar, com es pot comprovar en el seu compte que jo "rondava per Coslada com una rata de claveguera". 
     L'advocat que porta la meva defensa és Màrius Garcia Andrade.  
EN PRINCIPI NOMÉS HAURAN D'INTERVENIR ELS DOS ADVOCATS.  I A DIFERÈNCIA DEL DIA DE L'ACTE DE CONCILIACIÓ A MOIÀ, NO ES CONVOCA CAP ACCIÓ A L'AUDIÈNCIA DE SUPORT

        

PER SANT JORDI SIGNARÉ LLIBRES DE 6 A 7 A LA RAMBLA DE L'HOSPITALET A LA PARADA DE BIBLOTEQUES, JUST A L'ESCENARI ON COMENÇA LA RECERCA D'AMOR A LA CARTA. També signaré i hi podreu trobar "Xenofòbia a Catalunya"

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 6 a 7 de la tarda signaré exemplars de la novel·la "Amor a la carta", de Raima Edicions, a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, entre el carrer Lleida i el Passatge de la Pau, just al lloc on en la novel·la l'Andreu, el carter, després d'haver localitzat casa l'Olga al carrer Lleida, comença a seguir-la pel carrer. 
Una història d'amor i recerca que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya",  llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC.

Fragment d'Amor a la carta.

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.   

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" I DEBAT SOBRE EL DISCURS XENÒFOB A BADIA DEL VALLÈS

Avui dimecres he presentat a Badia de Vallès la novel·la "Amor a la carta" i l'assaig "Xenofòbia a Catalunya", estenent-me més en l'anàlisis, els orígens i l'evolució del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya. Badia del Vallès és un municipi que s'independitzà de Barberà el 1994, de menys d'un quilòmetre quadrat i 14.500 habitants, amb només un 6,11% de població estrangera, és a dir, molt per sota del 15% de la mitjana de Catalunya, (clica). Tot i això, a les eleccions municipals de 2011, PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que com tants altres regidors de PxC, no viu al municipi pel que es va presentar. Ortiz, acompanyat d'un altre membre de la candidatura, va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros, sense que fos expulsat del partit. I a les passades eleccions catalanes de novembre de 2012, PxC va obtenir a Badia un 4,15% dels vots, molt per sobre del 1,88% que va aconseguir a la demarcació de Barcelona.

       L'acte s'ha fet a la biblioteca Vicente Aleixandre, organitzat per l'Ajuntament de Badia, el Grup d'Interacció Multicultural (GIM) de la Confederació d'Associacions de Veïns (CONFAV) i el Club de Lectura Entre Palabras (anar al web de GIM-CONFAV). Han presentat l'acte i moderat el col·loqui, en Pep Martí de a CONFAV i la Cristina López del GIM de Badia. 

         Hi ha assistit una trentena de persones, entre els que hi era l'alcaldessa Eva Menor, els regidors de l'equip de govern del PSC, Antonio Rodríguez i Antonio Sabariego. També hi era el regidor d'Iniciativa, Eusebio Argueta. En el col·loqui, que s'ha fet més curt del que volíem, en haver de tancar la biblioteca, diferents veïns, regidors i tècnics municipals han parlat de la situació a Badia, remarcant que, tot i haver-hi poca immigració estrangera, hi ha molt atur i la majoria de veïns treballen o treballaven fora del municipi. 

RECTIFICACIÓ O ACLARIMENT DE DAVID PARADA, SECRETARI D'ORGANITZACIÓ DE PxC:

Pel que fa a l'afirmació: "PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que com tants altres regidors de PxC, no viu al municipi pel que es va presentar. Ortiz, acompanyat d'un altre membre de la candidatura, va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros, sense que fos expulsat del partit.
Dir que òbviament no es va expulsar perquè no va ser ell qui va robar això. Possiblement va ser una maniobra per desacreditar-nos abans de les eleccions generals, de fet ha quedat ja fa temps lliure de tots els càrrecs i imputacions, Per tant ha de quedar clar que va quedar exculpat de tot el que tu dius que s'acusava, que no era ni de bon tros el que s'afirma.. 
I com a segona qüestió hi ha molt pocs regidors de PxC que no visquin al municipi, i aquest no se d'on es treu que no viu allà, a no ser que s'hagi incomplert la llei de protecció de dades i un càrrec públic de l'Ajuntament fent un delicte de prevaricació et mostri el cens. Igualment vas equivocat.
Al menys si fa afirmacions que siguin contrastades.
Atentament,
David Parada, 18 de març de 2013

                        

Pep Marti de la CONFAV, jo i la Cristina López del GIM

 .

.

 

 

Amb l'alcaldessa de Badia, Eva Menor

 Signat llibres i fent-la petar al bar quan ha tancat la biblioteca.

 Amb la Loles i la Pilar, que em van convidar a fer la presentació i xerrada. Moltes gràcies!

Informació al Web de l'Ajuntament