Entrevista a VilaWeb i a ElDiario.es sobre l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament

 

Llegeix entrevista a VilaWeb, dimecres 15 de maig de 2014 

Andreu Barnils

—Com neix Aliança Catalana?
—Per entendre’ls, s’ha d’entendre l’impacte emocional que van tenir a Ripoll els atemptats del 17-A. No hem de frivolitzar-ho. Gent de Ripoll que porta aquells nois a jugar bàsquet amb els fills, que hi sopen, que els consideren bons nois, i aquests nois cometen un atemptat. Crec que la primera reacció va ser equivocada, a Ripoll, quan surt la germana d’un dels morts, i d’un empresonat, i la gent quasi li demana perdó. “Els vostres fills han fet això perquè som islamòfobs.” És amb aquest impacte que Sílvia Orriols, que ve d’Estat Català, d’Esquerra Republicana i del grup dels intransigents, vol fer una llista, amb Fina Guix, provinent de CiU, però no confien en aconseguir les 500 signatures necessàries. I llavors van al Front Nacional de Catalunya, que és un partit que està congelat, de Jordi Casacuberta (l’home té més partits congelats, com Comunitat Nacional Catalana). Orriols i Guix li  demanen la sigla, i es presenten pel FNC. I Orriols entra a l’ajuntament com a regidora del Front Nacional. Després ve un segon fet molt important.

—Quin?
—Amb el judici dels atemptats del 17-A, hi ha les imatges dels nois fent les bombes a Alcanar, dient, en català, “fill de puta”, “ara us matarem”, “Al·là ens ha triat”. Aquestes imatges em van dir que van ser demolidores, a Ripoll. Demolidores. Finalment, poc abans de començar la pandèmia, apareixen tres persones, Jordi Aragonès (cosí del president Aragonès), Oriol Gès i més tard Lluís Arenys, que l’animen a trencar amb el Front Nacional, un partit que veuen encarcarat. I fan Aliança Catalana.

—Quins són els objectius d’Aliança?
—És un partit amb tres eixos: la immigració vista amb una mirada passada de voltes (per cada immigrant que ve, n’hi ha deu que viuen de jeure i del subsidi, diuen). El segon eix és la frustració pel procés, l’independentista emprenyat que diu “no heu fet el procés que ens havíeu promès”. I el tercer element, peculiar. La ultradreta tradicional té la teoria del gran reemplaçament, i diuen que George Soros, els lobbies de Brussel·les i Hollywood, aquest poder malèfic, envia a Occident la immigració africana per devaluar-nos genèticament. Orriols té aquesta teoria, però diferent: Espanya ens envia la pitjor immigració a Catalunya, d’una manera planificada i deliberada, per destruir-nos com a nació. La teoria que Espanya ens vol destruir així. A aquest tercer eix, conspiranoic, s’ha de dir que hi ajuda, i molt, Villarejo, o l’imam de Ripoll, si era confident. Després, també s’ha de tenir en compte el que explica Najat el Hachmi.

—Què és?
—Najat el Hachmi, a El País, venia a dir: “Vaig veure néixer Aliança Catalana quan la gent abraçava la germana dels assassins i demanava perdó després dels atemptats. Mira si som islamòfobs que el vostre germà ha fet això.” La Najat sempre critica molt la potenciació del vel per part d’ERC. Creu que aquesta política ha potenciat l’Orriols i el seu discurs del contracomunitarisme. El contracomunitarisme diu que tots podem ser transsexuals, però no hi ha punts liles per a les filles de musulmans. Per a totes menys per a elles? Noies que no poden anar al cinema amb un amic no musulmà. L’Orriols critica que hi ha lleis civils per a tots excepte per a les dones musulmanes. Com saps, una musulmana no es pot casar amb un infidel als seus països. I aquí sí que ho fan, a vegades, però aleshores l’infidel s’ha de convertir. Si no, la dona queda assenyalada. Com els pares que adopten marroquins.

—Què els passa?
—Que a Europa és requisit legal obligatori convertir-se a l’islam si vols adoptar nen. El Marroc, si no, no facilitarà adopció. I s’han de convertir a l’ambaixada. Si adoptes un nen marroquí, converteix-te. En conec casos. La Najat és molt crítica amb el fet que Podem o ERC posin el vel com a exemple d’apoderament. Tu mires les fotos de la diputada Najat Driouech d’un any abans de ser diputada, i anava d’occidental, sense vel. Penso, com la Najat, que en aquest punt ho fem malament, sí. I que Orriols s’aprofita d’això.

—Com descriuríeu Aliança?
—És un partit xenòfob, per mi això queda clar. És ultradreta? Fa un discurs com la ultradreta. Fa un discurs molt xenòfob i demagògic contra l’islam i els immigrants en general. I Jordi Aragonès es defineix com el Bannon català, i és una mica l’ideòleg, fa tweets constantment a favor de Meloni, d’Orban. Si el teu referent europeu és la ultradreta, doncs ets ultradreta, això és molt clar. Però fixa’t que, a la vegada, els seus referents són els Germans Badia, Daniel Cardona, Carrasco Formiguera. El nacionalisme conservador d’abans de la guerra. Els seus referents no són les forces totalitàries dels anys trenta. Daniel Cardona va lluitar amb la república. I Carrasco Formiguera va ser afusellat per Franco. I part de la seva gent no vénen pas de la ultradreta, vénen d’ERC, de Junts i de Solidaritat, sobretot. I això és inèdit a la Unió Europea.

—Ajudeu-me a fer una mica el perfil dels personatges clau. Sílvia Orriols.
—És una persona poc viatjada. La seva cosmovisió és molt reduïda. Un mes després de ser regidora, Ripoll s’agermana amb Capranica, un poble al costat de Roma. Ella, que mai ha pujat a un avió, hi va. I a l’aeroport del Prat diu, què és això tan gran? El segon viatge que fa és amb autocar a Estrasburg per veure Puigdemont. No té carnet de conduir. Cosmovisió molt tancada. Al grup dels intransigents es ficava amb els castellans. I ara ho fa amb els immigrants. És mare de cinc fills i viu ancorada en el passat. Parla de la FAI, per exemple. El problema que té ara és que, com que no han entrat Lluís Arenys, ni Jordi Aragonès ni Ges, ella no té el coneixement, per exemple, per a parlar de l’ampliació del Prat.

—Jordi Aragonès.
—Era a Unió Democràtica. Professor d’història. Cosí del president. I un dels néts de l’imperi Aragonès d’hotels. El seu avi va crear un imperi hoteler a tot el Maresme i a molts més llocs*. Abans, era proper a la família Pujol i a UDC, es defineix com l’Steve Bannon català. I és pro-Trump. Ideòleg del partit. Secretari de formació i programes. No el van voler posar de número u a Barcelona perquè no semblés una guerra entre cosins.

—Lluís Areny.
—Empresari alimentari. Molt desconegut per la gent.

—Oriol Gès.
—Ex-militant de Solidaritat. Treballador de banca. Oriol Gès és secretari d’organització. I essent secretari d’organització, fa un any va fer una cosa inaudita. Es va presentar de número sis d’un altre partit, Impulsem Manresa, que anava amb els drets electorals del PDECat. Si tu ets secretari d’organització d’un partit, no et presentis com a número sis per un altre, no?

—Qui sí que ha entrat és Ramon Abad, diputat per Lleida.
—Un jubilat del sector financer. I d’aquest sí que no en sé res.

—D’on treu el vot, Aliança?
—A Berga té el 10,6%. I A Berga ha governat la CUP. A Girona té el 6,4%. En aquests llocs han tret vot de juntaires emprenyats i de votants de la CUP. No de militants, però votants de la CUP. I després, d’ERC i de Vox. Penso en Salt o Manresa, on a les municipals es votava Vox, i ara han trobat un partit que uneix l’independentisme i el “no a la immigració”. Vox no baixa perquè ha tingut molt vot de gent jove. “És boja, l’Orriols, però igualment la voto perquè estic fart dels moros”, em deia gent de Moià. Són gent emprenyada per dues coses emocionals: la immigració, sobretot la musulmana (que és la que hi ha més a la Catalunya interior) i, després, atrau independentistes emprenyats.

—Quin futur veieu a Aliança?
—Si anem a una repetició electoral, tindran diners per a la campanya. Ara no en tenien. És el primer partit que entra al parlament sense haver enviat butlletes a casa. No tenia diners. I no ha sortit als debats. Si repeteixen eleccions, Orriols anirà al debat de TV3. I tindrà subvencions i diners.

—Però ella deia que era finançada per empresaris.
—Són gent que li deixava 2.000 euros. Empresaris, que diu ella, són gent que té un comerç, o advocats. El partit no tenia infrastructura. Però si el secretari d’organització fa pocs mesos es presentava per un altre partit! Feien la campanya amb una furgoneta i dos regidors.

—Voleu afegir res més?
—A l’estat espanyol i a Catalunya hi ha un sentiment racista molt menor que en altres punts d’Europa. Érem una excepció. No teníem partit d’ultradreta ni al parlament ni al congrés. Vox no arrelava reivindicant franquisme i avortament zero. Fins que va agafar la quota de pantalla amb Ortega Smith fent d’acusació particular al judici del procés. Aleshores, va fer el salt. Necessitava l’“Espanya es trenca”. I ara Aliança ha atret els emprenyats amb Puigdemont i Junqueras. Amb el “no a la immigració” no hauria passat de ser una llista municipal, com l’Anglada. Allò que li ha fet fer el salt és l’element identitari. Si Vox va necessitar “Espanya es trenca”, Aliança ha necessitat “ens han enganyat, hem de marxar, Espanya ens vol destruir enviant la immigració marroquina”. Ho deia així, jo: Vox i Aliança són els fills bastards del procés.

• En una primera versió es deia que el pare de Jordi Aragonès gestiona ara el holding hoteler. Aragonès ha parlat amb Xavier Rius per dir que només ho fan els seus tiets, i que ells n’estan desvinculats

¿De dónde sale Aliança Catalana? 12 de mayo 2024, El Diario.es Pol Pareja

sí, no, diaro, El Diario, Diari.es. Okdiario, sí Diario, Driari de,  Ok, vale,

Entrevista que em fa Vilaweb sobre l'atemptat a Vidal-Quadras. “Dono validesa a la tesi iraniana sobre l’atac a Vidal-Quadras”

 

Xavier Rius Sant (1959) és periodista especialitzat en la ultradreta i autor de dos llibres recents sobre Vox. En aquests dos llibres parla de la vinculació del partit i d’Aleix Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana: Els ultres són aquí (Pòrtic Edicions) i Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron (AKAL). Ara Rius considera que la tesi més creïble de l’atac amb un tret a Vidal-Quadras és que hagi estat un atemptat del règim iranià perquè l’Iran no perdona les vinculacions de Vidal-Quadras amb l’oposició al règim. En aquesta entrevista telefònica feta ahir amb VilaWeb, Rius en parla, però també ajuda a interpretar les manifestacions d’aquests dies a Madrid de la ultradreta espanyola, que ell coneix a fons.

Andreu Barnils, Vilaweb, 11 de novembrede 2023

—Per què creieu que pren cos la tesi iraniana, és a dir, que és l’Iran que vol matar Vidal-Quadras?
—Perquè ell ho va reconèixer moments després d’haver rebut el tret. I també perquè Vidal-Quadras estava amenaçat per l’Iran, juntament amb unes altres persones.

—Amenaçat pel règim de l’Iran? I per què?
—Perquè Vidal-Quadras donava suport a l’oposició iraniana, el Consell Nacional de Resistència de l’Iran. Aquest és el braç polític dels mujahidins al poble, els comunistes anti-Khomeini. Vidal-Quadras els va ajudar quan era vice-president del Parlament Europeu. Ell va fer que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes. Vidal-Quadras era a la llista negra de l’Iran, com altres eurodiputats del grup d’Amics de l’Iran Lliure del Parlament Europeu. Javier Zarzalejos (PP) i Hermann Tertsch (Vox) també són del grup.

—I quina relació tenia Vidal-Quadras amb l’oposició iraniana?
—El Consell Nacional de Resistència de l’Iran fa convencions amb molts diners, i sempre hi conviden Vidal-Quadras. Però a vegades també hi ha anat Zapatero, o Richard Bolton, diplomàtic dels EUA. Vidal-Quadras hi té tanta relació, que quan va aconseguir que la Unió Europea els tragués de la llista de grups terroristes, li van dir, et devem un favor. I quan Vidal-Quadras va muntar Vox, va rebre 971.870 euros en 141 transferències que li van fer a ell. Amb això, Vidal-Quadras va crear Vox. És el milió d’euros amb què es va fer la campanya de Vox de les europees del 2014, i d’on Abascal va cobrar el seu sou de 5.000 euros el primer mig any.

—Vox ho ha acceptat mai, que va rebre aquests diners?
—Això ho destapa l’equip d’investigació d’El País el desembre del 2018. I Vox no ho desmenteix [vídeo]. Juan Jara, aleshores vice-president de Vox, plega perquè diu que no li donen els comptes de Vox. I encara essent vice-president fa una denúncia al Tribunal de Comptes dient que el partit rep finançament il·legal i els sous són i—Al vostre llibre del 2022 expliqueu que, de fet, el color verd de Vox pot venir dels mujahidins.

—M’ho havia dit gent, sí. Però això, ara, jo ho matisaria. Es veu que trien el verd pel color de l’esperança.

—Els mujahidins donen un milió d’euros a Vox. Tampoc són tants diners.
—Home, són molts diners quan no els tens. Amb això van llogar el primer local, van comprar els mobles i van agafar dues secretàries, a més de pagar el sou d’Abascal i d’Espinosa de los Monteros. I amb això poden fer la propaganda electoral. Se’ls van polir en sis mesos.

—Qui són aquests mujahidins?
—Mujahidins del Poble Comunista. Ajuden a derrocar el Xa. El president que puja és Banisadr, un home que anava amb corbata. Dura un any, a tot estirar. Però aleshores l’Iran passa a ser una república islàmica. I els mujahidins comunistes foten el camp a l’Irac. Després van a França i Albània. I entren a la llista de grups terroristes.

—Qui és el seu dirigent?
—El seu dirigent era Massoud Rajavi. Ell, com els xiïtes, creu en l’imam ocult, que és com el Messies, que ha de tornar el dia del judici final. Rajavi va desaparèixer el 2003 i no se sap si el van pelar o si va decidir amagar-se. La seva dona, Mariam Rajavi, que va agafar el cognom del marit, es va convertir en la cap del braç polític. El Consell Nacional de la Resistència de l’Iran. Aquest braç polític, amb molts diners, s’ha convertit en un think tank, amb el qual es relaciona Vidal-Quadras. I lluiten perquè hi hagi democràcia a l’Iran. El 2019 van fer un acte pel retorn de la democràcia a l’Iran, i Vidal-Quadras hi va anar. I per això Vidal-Quadras estava amenaçat pel règim de l’Iran.

—Dieu que estaven amenaçats per l’Iran: aquesta llista negra existeix? L’heu vista?
—Això diuen ells, el grup d’Amics de l’Iran Lliure, que liderava Vidal-Quadras. I per això Vidal-Quadras va dir al servei d’emergències que el va atendre i a la policia que va arribar a Madrid: “Ha estat l’Iran”.

—Segons fonts policials.

—Sí, però també tenim la cap opositora iraniana, Mariam Rajavi, fent un piulet de solidaritat amb Vidal-Quadras, i culpant l’Iran de l’atac.l·legals. I el fan fora.

—Per què descarteu que l’atac tingui vinculació amb l’amnistia i el procés? Per què no es repeteix el cas de Calvo Sotelo de 1936?
—Doncs, mira, primer vaig fer un piulet i volia veure si anàvem cap aquí. Però de seguida el vaig esborrar, perquè llavors ja va començar a córrer la pista iraniana. I a veure: matar Vidal-Quadras, per què? Perquè és tocar el cor del PP i de Vox? No ho sé…

—I descarteu la qüestió personal? M’ho invento: Vidal-Quadras deu diners a un constructor i li trenquen la cara. I ell, per tapar-ho, parla dels iranians. Pot ser?
—Bé, podria ser. O una amant despatxada. Però no sóc gens de teories de la conspiració. Dono validesa a la tesi iraniana sobre l’atac a Vidal-Quadras. És l’única hipòtesi que quadra.

—Antecedents. Hi ha hagut altres casos en què el règim iranià hagi matat gent?
—Sí. Dissidents. I empresonats, també.

—Si això és així, el cas s’enfila molt, perquè vol dir que el règim iranià haurà intentat matar d’un tret un vice-president del Parlament Europeu durant catorze anys.
—Aquesta és la qüestió. L’ambaixada de l’Iran ha fet un comunicat dient que condemnen qualsevol atac de terrorisme…

—Quines poden ser les conseqüències d’aquest atac?
—Si ha estat l’Iran, el problema és que difícilment es podrà demostrar. Si no trobes el sicari i t’ho confessa…

—Per tant, creieu que Vox no seguirà la pista de vincular l’intent d’assassinat amb el 1936, comparant-lo amb el de Calvo Sotelo?
—No ho crec. Perquè la pista iraniana sembla que és força clara. Dijous, a la manifestació, hi havia una pancarta que deia “Vidal-Quadras amigo, España está contigo”, i gent que portava un logo amb un puny i la pistola. Com el puny i la rosa socialista, però amb pistola. Com insinuant la teoria de 1936. Però la cosa ha quedat desactivada. Crec.

—Valoreu-me les manifestacions ultres d’aquests dies.
—Vox fa el que fa sempre, crea el caos, en culpa els altres i després diu “nosaltres arreglarem el caos”. Si Vox no vol incidents, l’entitat convocant agafa un micro i diu “dissolem la manifestació”. “Cap a casa.” “No som com ells.” “No volem violència.” No ho van fer. Perquè creen el caos per poder dir “portarem l’ordre”. Com les joventuts de Mussolini. Crees el caos, i en culpes els altres. I tampoc no s’ha volgut evitar que vingués tota la ultradreta.

—Per exemple?
—Bastión Frontal, que estava dissolt. El grup d’Isabel Medina Peralta. La que va dir “el jueu és el culpable”. Aquest grup es va dissoldre fa un any i mig i abans-d’ahir van reactivar el Telegram. Després ve Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, amb el megàfon. Vénen els Ultrasur. Vénen els Skin Retiro. Ve Acción Frontal, que és una escissió d’España 2000. És a dir, tota la ultradreta. I només faltava Dani Esteve, de Desokupa. Tots van voler el seu orgasme de popularitat. Un dels dies vaig veure que Manuel Andrino, de la Falange, el de Blanquerna, i uns altres que ja tenen uns cinquanta anys, deien als manifestants que no cantessin el “Cara al sol”. Però després, en canvi, dijous a la nit, que aquests ja no hi eren, veia jovenets de vint anys cantant el “Cara al sol”. S’ha permès de ressuscitar tota la ultradreta, no diré necessàriament violenta, perquè a Hacer Nación, per exemple, no són violents. Al revés, són molt intel·lectuals, elitistes, fan jornades, van a la muntanya i escolten Wagner. I han aconseguit que els crits de “Els borbons als taurons” o “Felipe maçó, defensa la nació” els cridés moltíssima gent, molt més enllà d’ells. Han fet que les seves consignes siguin corejades per la massa.

—Passa que cauen a la trampa del PSOE. El bloc del PSOE va guanyar les eleccions perquè la gent es va espantar de l’aliança PP-Vox. Amb aquestes manifestacions, s’espantaran encara més.
—Exacte. El PSOE, i també Junts, ara pot dir: ja no poden tornar enrere, perquè si no hi ha pacte, mira qui ve…

—I això li va molt malament al PP, que no lidera ni la manifestació i veu com votants seus s’espanten.
—Qui està essent intel·ligent és Ayuso, que sempre té més reflex. La primera que va dir, no a la violència i que detinguin als vàndals. Primera a moure’s.

—Ara que hi ha pacte, aquestes manifestacions continuaran? Com ho veieu?
—Continuaran. Fins a la investidura, perquè s’ha convocat a encerclar el congrés. Hi ha un grup, Movimiento por España, que ahir repartia octavetes per a encercar el congrés el dia de la investidura.

—Darrere les manifestacions hi ha Revuelta?
—Darrere la manifestació hi ha Herqles. Revuelta no existeix com a associació. No estan registrats. Herqles són joves cayetanos, molts de Castella i Lleó. El compte de Twitter d’Herqles és del 2020. Tenen 76.000 seguidors. En canvi, Revuelta es va crear fa dos mesos.

—Per acabar. Herqles és Vox?
—Podem dir que sí. Joves conservadors, inconformistes, però de dretes. Es veu que es volien assemblar al grup Generación Identitària.